El papa Francesc fa cardenal l'arquebisbe de Barcelona

L'arquebisbe de Barcelona ja és cardenal. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, assisteix a la cerimònia de creació com a cardenal de Juan José Omella. El Govern dona així el màxim relleu institucional a un acte que ha confirmat la capital catalana com a seu cardenalícia, condició que no ha perdut des que el 1973 Pau VI va fer cardenal l'arquebisbe Narcís Jubany. Puigdemont ha coincidit a la plaça de Sant Pere del Vaticà amb la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que presideix la delegació espanyola.

Omella ha tingut un gran protagonisme en la cerimònia. Ha estat ell qui ha fet la primera intervenció i la professió de fe i el jurament de fidelitat al papa i a l'Església en nom de tots els nous cardenals. Ha dit que "volem ser una Església pelegrina que va a la recerca de tots". Després, Francesc, adreçant-se als nous membres del Col·legi Cardenalici, ha dit que "Jesús us demana que mireu la realitat i no us deixeu dur per altres interessos". En una institució que té cura dels gestos com és l'Església, s'ha copsat la bona sintonia entre el papa i el cardenal de Barcelona.
 

▶️ L'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ja és cardenal. El papa Francesc ha presidit la cerimònia de creació al Vaticà @esglesiabcnpic.twitter.com/yv4pHFzLe1

— Signes dels temps (@signesdelstemps) 28 de juny de 2017

Barcelona conserva un vot al conclave, la reunió de cardenals que elegeix el papa. Fins al 29 d'abril aquest vot el tenia l'anterior arquebisbe, avui emèrit, Lluís Martínez Sistach, que va perdre la seva condició d'elector al complir els 80 anys. Francesc no va esperar ni un mes per anunciar que Omella seria cardenal. Un senyal, entre d'altres, que nodreix la tesi de la proximitat entre Jorge Bergoglio i Omella.

En aquests moments, amb la designació d'Omella, l'estat espanyol disposa de quatre cardenals electors. Els altres tres són Ricardo Blázquez, president de la Conferència Episcopal Espanyola, l'arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, i el de València, Antonio Cañizares. Omella, Blázquez i Osoro són considerats afins a la línia de l'actual papa, mentre que Cañizares representa els sectors més conservadors del catolicisme espanyol.   

Un consistori poc habitual

Aquest és un consistori sorprenent. Solen ser més nombrosos. Una tradició que se sol seguir des de Pau VI és que el Col·legi Cardenalici estigui format per uns 120 cardenals electors, tot i que Joan Pau II va superar sovint aquesta xifra. Periòdicament, a mida que la xifra d'electors es redueix, el papa fa un nomenament de cardenals, que sol ser més nombrós. L'anunci de Francesc de designar només cinc nous cardenals va agafar tothom desprevingut perquè hi havia 116 electors el 21 de maig, quan es va fer públic l'anunci.

Junt amb Omella, quatre prelats més lluiran les insígnies cardenalícies: el suec Anders Arborelius, d'Estocolm (de l'única diòcesi catòlica de Suècia, país de majoria protestant); Louis-Marie Ling Mangkhanekhoun, de Laos; Gregorio Rosa Chávez, del Salvador i l'africà Jan Zerbo, arquebisbe de Bamako, al Mali. Tret de Rosa Chávez, la resta són dignataris poc coneguts.