28
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
14:23h
Els impulsors de la llei, en roda de premsa. Foto: ACN
Josep Cruanyes, màxim responsable de la Comissió de la Dignitat, ha comparegut aquest dimecres al Parlament acompanyat de les formacions polítiques que demà aprovaran la llei que anul·la tots els judicis franquistes. "La cambra catalana no podia estar callada davant d'aquesta situació", ha apunat Cruanyes en referència a la vigència dels actes que es van cometre durant la dictadura. "No es pot ser demòcrata sense ser antifranquista", ha resumit Montserrat Palau, diputada de Junts pel Sí i relatora de la llei, que ha rebut el suport explícit del grup majoritari i també del PSC, Catalunya Sí que Es Pot (CSQEP) i la CUP. El PP hi votarà en contra i Ciutadans, segons Palau, pot votar-hi a favor.
"Aquests tribunals es van crear el 1936 amb una estructura i unes competències i procediments judicials que anaven contra la legalitat vigent", ha destacat Cruanyes. Segons Mireia Boya, diputada de la CUP, quan s'aprovi la llei s'haurà escenificat que Catalunya ja actua de forma "sobirana". El que passarà demà és un acte de ruptura, tornem a la legalitat republicana. Aquest país esdevindrà sobirà. Direm que no volem mai més, enlloc, contra ningú, les pràctiques feixistes. Demà és la primera pedra de la república", ha assenyalat la representant anticapitalista.
Joan Josep Nuet, membre de la mesa del Parlament per CSQEP, ha contrastat la llei que declara nuls els judicis franquistes amb la medalla que atorgarà el Congrés dels Diputats a Rodolfo Martín Villa, que va ser ministre franquista. Ferran Pedret, del PSC, ha indicat que la situació va més enllà de qualsevol "debat jurídic", i ha considerat "molt important" l'aprovació de la norma.