Es tracta no només de que el referèndum de l'1 d'octubre es faci amb garanties i que, per tant, sigui vinculant. És qüestió de que els seus preparatius siguin també el més similars possibles a qualsevol de les convocatòries electorals dels darrers quaranta anys a Catalunya. Per això és necessari que les urnes siguin de metacrilat, però també que els ciutadans puguin votar on normalment ho fan i que hi hagi un cens, entre altres qüestions.
Fa mesos (anys de fet) que el Govern podria haver comprat urnes, però va esperar a última hora i les presses i els dubtes, sumades a les pressions, han provocat que el concurs convocat per la conselleria de Governació quedés desert. Després d'uns primers moments de confusió (i de debat intern) l'executiu va reaccionar i ja té damunt la taula la compra directa. La sessió de control avui al Parlament serà un bon termòmetre per mesurar fins a quin punt les entitats i els socis (la CUP) estan tranquils i convençuts. L'acte del dia 4 de juliol ha de projectar certeses que, entre altres coses, posin més difícil dir no a implicar-s'hi a Ada Colau i als "comuns". I si alguna cosa no es pot explicar "per seguretat" potser cal dir-ho sense manies per impedir que el dubte o la sensació de "9-N bis" s'instal·li i erosioni el clima polític. Aquesta crònica d'Oriol March, Roger Tugas i Joan Serra Carné us explica detalladament com estan les coses.
Comissaris poc de fiar. Tal com estava lamentablement previst ningú va comparèixer ahir al Parlament per parlar de l'"operació Catalunya". Però que Jorge Moragas o els excomissaris de la UDEF evitin la cambra catalana no traurà el tema del focus. Aquesta nit es presenta el documental Les clavegueres d'Interior, que ha dirigit en persona Jaume Roures i produït Mediapro. Ho farà acompanyat de Jordi Évole. Al documental hi apareixen comissaris que són poc de fiar (i enfrontats entre ells) i que han conspirat contra ciutadans que tenen idees polítiques diferents de les seves i es constata com l'aparell de l'Estat ha posat en qüestió fins i tot la sobirania d'Andorra per atacar els seus rivals, en aquest cas els Pujol, o el paper que en tot plegat han tingut personatges sinistres com ara l'ultra José María Fuster Fabra. Veurem si alguna televisió estatal l'acaba emetent perquè per ara hi tenen poc interès. En qualsevol cas és un material valuós per l'independentisme. Un dels personatges clau de l'"operació Catalunya" és l'exdirector de la Policia i ara senador del PP, Ignacio Cosidó. Us el presenta en aquest perfilIsaac Meler.
Vist i llegit
El columnista d'El PaísRubén Amón escrivia ahir El tertulià com a símptoma (i com a símbol) en què analitzava la proliferació de les tertúlies polítiques, un gènere d'èxit però que també ha donat lloc a les opinions sectàries i gruixudes on alguns "analistes" intenten acontentar només una part del públic enlloc d'analitzar l'actualitat. Lamenta que en algun cas pesa més desacreditar l'altre que exposar raons convincents.
El passadís
Avui hi ha eleccions al Col·legi d'Advocats de Barcelona. Sis candidats: Jordi Pintó, Eugènia Gay, Lluís Riera, Vanessa González, Josep M. Paños i Alejandro Labella. La campanya s'ha caracteritzat per dos trets: el to agre i la batalla pels grans despatxos. Els principals bufets de la ciutat s'han convertit en objectiu de les dues principals candidatures, la de Pintó i la de Gay. És allí on hi ha més vots en joc i on els "grans electors" (els Roca Junyent, els Cuatrecasas, els Garrigues Walker...) poden exercir més influència. "Hem entrat a més de cinquanta despatxos", explica aquests dies un membre de la candidatura de Gay. Els de Pintó sembla que tampoc s'han quedat curts.
L'efemèride
Tal dia com avui del 1968 es van produir els fets d'Stonewall, que ara serveixen per commemorar l'Orgull LGTBI. Es tracta, tanmateix, per una data funesta per al moviment homosexual: un grup de policies van entrar en un bar gai de Nova York del barri de Stonewall i va agredir i detenir desenes de persones. La brutal actuació policial, però, va suposar un punt d'inflexió i va donar pas a una setmana sencera de protestes de la comunitat. L'esperit reivindicatiu d'aquella revolta és el que pretén recollir la festa, que enguany a Catalunya coincideix amb més d'un aniversari. De fet, el 26 de juny es van complir quatre dècades de la primera marxa LGTBI a l'estat espanyol: més de 4.000 persones van desafiar la legalitat i van desfilar per les Rambles. També es compleixen 30 anys de la primera petició de matrimoni homosexual i de la Fundació de la Federació de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals a l'Estat.
L'aniversari
El 28 de juny de l'any 1881 va nàixer a Cadaqués el periodista, escriptor, historiador i polític Carles Rahola i Llorens. Va ser afusellat per les tropes de Franco el 1939 per ser un dels intel·lectuals de referència del catalanisme. Rahola va fer fortuna com a articulista a L'autonomista i va ser delegat de la Generalitat a Girona malgrat que no militava a cap partit. Va ser l'únic escriptor condemnat pels seus articles. Està vinculat familiarment a altres polítics i intel·lectuals, entre ells Pilar Rahola i és un dels referents intel·lectuals del president Carles Puigdemont. Aquest vídeo pel 75 aniversari de la seva mort repassa els seus últims moments.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi