26
de juny
del
2017
Actualitzat
el
27
de juny
a les
12:53h
A Carles Puigdemont, com a la immensa majoria de periodistes, no li agradava transcriure les entrevistes. És una de les tasques més temudes dins la professió: poques sensacions generen més desassossec que veure com la gravadora -el telèfon mòbil, en els temps que corren- suma minuts mentre l'entrevistat va donant voltes sobre un mateix argument. "No m'ha agradat mai, fer entrevistes", ha confessat aquest dilluns el president de la Generalitat en la presentació del llibre Mestres de l'entrevista, del periodista Antoni d'Armengol, de la secció de Política de TV3. A Puigdemont i a l'autor el flanquejaven dos dels noms que apareixen en el llibre: Jordi Basté i Antoni Bassas.
Els dos periodistes, amb llarga trajectòria a la ràdio, han buscat el titular des del primer minut, i aprofitant el format de l'acte li han preguntat al president què li va semblar el Salvados que va tenir l'excomissari José Villarejo com a protagonista. Puigdemont ha començat parlant de la factura tècnica, de la manera de preguntar de Jordi Évole i del "periodisme de raça" del programa. "Encara no tenim títol", ha constatat Bassas en veure l'explicació de Puigdemont. En la repregunta -els titulars acostumen a venir en la segona jugada-, el president ha assenyalat que en qualsevol país les revelacions de Villarejo haurien suposat un "escàndol de proporcions siderals". A Espanya, de moment, ni tan sols sembla possible que hi hagi una compareixença parlamentària.
Amb el titular assegurat ja en els primer cinc minuts, els quatre protagonistes de l'acte s'han dedicat a reflexionar sobre la professió i sobre el procés polític que ha de culminar en el referèndum de l'1 d'octubre. "Jo no he deixat de ser periodista, pago la quota", ha ressaltat Puigdemont entre rialles del públic congregat al Col·legi de Periodistes. "Espero que no em considerin exclòs de l'ofici", ha assegurat el president. Quan rep professionals estrangers, diu, té la "tafaneria sana" de fer preguntes. "Serveix per empatitzar amb l'altre", ha ressaltat sobre el periodisme. No hi ha hagut una resposta concreta, però, quan se li ha demanat si tornaria a l'ofici un cop marxi de Palau.
El format de l'acte li ha permès exercir aquesta "tafaneria sana" de fer preguntes. Ha volgut saber, per exemple, com s'ha d'afrontar una entrevista a un futbolista. Basté ha aprofitat aquest moment per recordar que la seva pitjor obra periodística és, precisament, una entrevista a Leo Messi el dia que va debutar amb el primer equip. "Era com parlar amb una paret", ha constatat el director i presentador del programa El Món a RAC1. Bassas ha afegit que Lu Martín, durant anys un dels millors entrevistadors d'esportistes des de la pàgines d'El País, va optar una entratègia inèdita quan va afrontar una conversa amb Messi: s'hi va acostar amb un àlbum de fotografies de la seva trajectòria a les categories inferiors del Barça. L'empatia, un imant de titulars.
De Joan Clos a Oriol Junqueras
L'editor del diari Ara ha rememorat aquella mítica entrevista amb Joan Clos, exalcalde de Barcelona, emesa el dia sense cotxes a la capital catalana. Bassas va veure com Clos arribava als estudis amb cotxe oficial, i abans de la pausa de publicitat prèvia a l'entrevista va dir en antena: "El primer que li preguntarem serà com ha vingut als estudis de Catalunya Ràdio". I l'exalcalde, famós pels seus lapsus en públic, no va tenir cap inconvenient en reconèixer que havia anat a l'entrevista amb el vehicle de l'Ajuntament. I encara més: quan un oient li va dir que hauria pogut anar amb autobús -concretament el número 7-, Clos va respondre que "hauria trigat més". Geni i figura.
Basté i Bassas han recordat aquella conversa amb Oriol Junqueras a RAC1 en què va deixar anar una frase lapidària: "El junquerisme és amor". És, com han recordat els dos comunicadors, un dels pocs títols que el vicepresident ha facilitat en els últims temps. Puigdemont se'ls mirava amb una rialla. Creu el president que el junquerisme és amor? "Tenim amors millors a les nostres vides que Oriol Junqueras", ha confessat el dirigent nacionalista. Que ningú preocupat per la unitat del Govern s'alarmi, però: es referia a la categoria d'amors "íntims", no a la dels polítics.
En la categoria de la intimitat també hi ha els preparatius per al referèndum, que depenen en bona mesura de qui, quan i com es compren les urnes. "Estem fent un màster en urnologia", ha ironitzat el president. Tant se val, ha dit, que siguin de plàstic, de vidre o de metacrilat: la clau és que el dia 1 d'octubre la ciutadania les pugui omplir. Encara que es facin servir les "clavegueres" de l'Estat que tan bé va escenificar l'excomissari -i bon actor- Villarejo en la seva conversa amb Évole.
Puigdemont ha tancat l'acte ressaltant que Espanya no té projecte per a Catalunya, i ironitzant amb la carta presumptament extraviada en què demana intervenir al Congrés dels Diputats per explicar el referèndum. I, minuts abans, ha assenyalat que a nivell personal se sentia més satisfet per l'ascens del Girona a primera divisió que no pas per l'editorial del The New York Times a favor de la consulta vinculant. Ja se sap que, davant del dubte, cal aplicar la fórmula màgica: "I Girona més".
Els dos periodistes, amb llarga trajectòria a la ràdio, han buscat el titular des del primer minut, i aprofitant el format de l'acte li han preguntat al president què li va semblar el Salvados que va tenir l'excomissari José Villarejo com a protagonista. Puigdemont ha començat parlant de la factura tècnica, de la manera de preguntar de Jordi Évole i del "periodisme de raça" del programa. "Encara no tenim títol", ha constatat Bassas en veure l'explicació de Puigdemont. En la repregunta -els titulars acostumen a venir en la segona jugada-, el president ha assenyalat que en qualsevol país les revelacions de Villarejo haurien suposat un "escàndol de proporcions siderals". A Espanya, de moment, ni tan sols sembla possible que hi hagi una compareixença parlamentària.
El president assegura que no es considera "exclòs" de la professió periodística després d'haver fet el salt a la política nacional
Amb el titular assegurat ja en els primer cinc minuts, els quatre protagonistes de l'acte s'han dedicat a reflexionar sobre la professió i sobre el procés polític que ha de culminar en el referèndum de l'1 d'octubre. "Jo no he deixat de ser periodista, pago la quota", ha ressaltat Puigdemont entre rialles del públic congregat al Col·legi de Periodistes. "Espero que no em considerin exclòs de l'ofici", ha assegurat el president. Quan rep professionals estrangers, diu, té la "tafaneria sana" de fer preguntes. "Serveix per empatitzar amb l'altre", ha ressaltat sobre el periodisme. No hi ha hagut una resposta concreta, però, quan se li ha demanat si tornaria a l'ofici un cop marxi de Palau.
El format de l'acte li ha permès exercir aquesta "tafaneria sana" de fer preguntes. Ha volgut saber, per exemple, com s'ha d'afrontar una entrevista a un futbolista. Basté ha aprofitat aquest moment per recordar que la seva pitjor obra periodística és, precisament, una entrevista a Leo Messi el dia que va debutar amb el primer equip. "Era com parlar amb una paret", ha constatat el director i presentador del programa El Món a RAC1. Bassas ha afegit que Lu Martín, durant anys un dels millors entrevistadors d'esportistes des de la pàgines d'El País, va optar una entratègia inèdita quan va afrontar una conversa amb Messi: s'hi va acostar amb un àlbum de fotografies de la seva trajectòria a les categories inferiors del Barça. L'empatia, un imant de titulars.
De Joan Clos a Oriol Junqueras
L'editor del diari Ara ha rememorat aquella mítica entrevista amb Joan Clos, exalcalde de Barcelona, emesa el dia sense cotxes a la capital catalana. Bassas va veure com Clos arribava als estudis amb cotxe oficial, i abans de la pausa de publicitat prèvia a l'entrevista va dir en antena: "El primer que li preguntarem serà com ha vingut als estudis de Catalunya Ràdio". I l'exalcalde, famós pels seus lapsus en públic, no va tenir cap inconvenient en reconèixer que havia anat a l'entrevista amb el vehicle de l'Ajuntament. I encara més: quan un oient li va dir que hauria pogut anar amb autobús -concretament el número 7-, Clos va respondre que "hauria trigat més". Geni i figura.
Basté i Bassas han recordat aquella conversa amb Oriol Junqueras a RAC1 en què va deixar anar una frase lapidària: "El junquerisme és amor". És, com han recordat els dos comunicadors, un dels pocs títols que el vicepresident ha facilitat en els últims temps. Puigdemont se'ls mirava amb una rialla. Creu el president que el junquerisme és amor? "Tenim amors millors a les nostres vides que Oriol Junqueras", ha confessat el dirigent nacionalista. Que ningú preocupat per la unitat del Govern s'alarmi, però: es referia a la categoria d'amors "íntims", no a la dels polítics.
"Tots tenim amors millors a les nostres vides que Oriol Junqueras", assenyala Puigdemont en ser preguntat sobre si és certa l'afirmació segons la qual "el junquerisme és amor"
En la categoria de la intimitat també hi ha els preparatius per al referèndum, que depenen en bona mesura de qui, quan i com es compren les urnes. "Estem fent un màster en urnologia", ha ironitzat el president. Tant se val, ha dit, que siguin de plàstic, de vidre o de metacrilat: la clau és que el dia 1 d'octubre la ciutadania les pugui omplir. Encara que es facin servir les "clavegueres" de l'Estat que tan bé va escenificar l'excomissari -i bon actor- Villarejo en la seva conversa amb Évole.
Puigdemont ha tancat l'acte ressaltant que Espanya no té projecte per a Catalunya, i ironitzant amb la carta presumptament extraviada en què demana intervenir al Congrés dels Diputats per explicar el referèndum. I, minuts abans, ha assenyalat que a nivell personal se sentia més satisfet per l'ascens del Girona a primera divisió que no pas per l'editorial del The New York Times a favor de la consulta vinculant. Ja se sap que, davant del dubte, cal aplicar la fórmula màgica: "I Girona més".