Mentre el PP, el PSOE i C's es repensen si accepten ara que l'excomissari José Manuel Villarejo comparegui al Congrés per esplaiar-se en les seves sucoses revelacions de diumenge a Salvados (ahir va dir que ho voldria fer al Parlament si li ho permet el ministeri mentre Carles Puigdemont donava per bones les seves afirmacions), els "servidors de l'Estat" han decidit que deixaran buides les seves cadires a la cambra catalana. Nul respecte institucional.
Avui havien de declarar a la comissió d'investigació de l'"operació Catalunya" el cap de gabinet de Rajoy, Jorge de Moragas, que té molt (o gairebé tot) a veure amb aquest assumpte, l'ambaixador espanyol a Andorra, Manuel Montobbio de Balanzó, i tres comissaris del Cos Nacional de Policia: dos excaps de la UDEF, la unitat que investiga els delictes econòmics i fiscals, i un de la brigada d'informació. Després, però, alguna la premsa de Madrid escriurà, i no pocs polítics repetiran, que a Catalunya la corrupció no interessa i que no hi ha voluntat d'esbrinar res de res.
Ahir al Parlament sí que va comparèixer Victoria Álvarez, l'ex de Jordi Pujol Ferrusola, que va implicar José Zaragoza, del PSC, en el cas de la gravació de la Camarga. Ho va fer també l'abans "empresari model" Javier de la Rosa, que va guardar silenci, i ho havia de fer Alícia Sánchez-Camacho, que es va valdre de la seva cama trencada per no fer-ho, en la tònica dels dirigents del PP. Ho explica Isaac Meler en aquesta crònica. D'Álvarez, personatge clau en l'"operació Catalunya", n'ha escrit aquest perfilOriol March en el marc de la sèrie que estem fent aquests dies.
Tot plegat a l'espera de les noves revelacions del documental de Mediapro (i dels comissaris que sí hi podrem escoltar, com ara el responsable d'Afers Interns amb Jorge Fernández Díaz, Marcelino Martín-Blas, que va ser policia de confiança de Francisco Álvarez Cascos) que s'estrena demà amb Jaume Roures i Jordi Évole de mestres de cerimònies. Les clavegueres de l'Estat són al punt de mira, però malgrat que ara sembla que ens vinguin de nou i ens escandalitzin, al llarg de quaranta anys de democràcia han estat al punt de mir en diferents moments. Ho repassa en aquest reportatgePep Martí després de parlar amb Carlos Sanjuán, un dels primers alts càrrecs d'Interior del PSOE. Llegiu també l'opinió de Joan Serra Carné.
I tu, on et vols anar a remullar? Ja som de ple a l'estiu i ve de gust escapar-se per fer una bona capbussada i prendre el sol. Us anirem donant consells pràctics tot l'estiu. Si us agrada fer nudisme aquí teniu un mapa interactiu de seixanta platges catalanes per anar del tot còmodes en contacte amb l'aigua i la sorra. I si sou d'interior no us perdeu aquesta guia dels millors cinquanta gorgs del nostre país.
Vist i llegit
Ahir al matí encara es va parlar (i molt) als espais d'opinió del Salvados amb José Manuel Villarejo. Sobre el que va dir l'excomissari escrivia a eldiario.es Iñigo Sáenz de Ugarte a Les clavegueres de l'Estat. Es preguntava quants villarejos deu tenir el Ministeri de l'Interior i el servei secret espanyol en nòmina. "No seran pocs", deia en un article en que també passava comptes amb El País o el PP.
El passadís
L'assassinat del jove independentista Guillem Agulló l'any 1993 per part d'un grup d'ultres va marcar tota una generació, al País Valencià però també a Catalunya. El judici no va reconèixer el mòbil polític del crim i el valencianisme i l'esquerra n'han recordat molt la figura, escarnida pels sectors més reaccionaris i blavers. El canvi de govern al País Valencià ha implicat alguns reconeixements, com els de les Corts o els d'alguns ajuntaments. A Catalunya, la figura d'Agulló ha estat recordada a diversos municipis amb actes i carrers. Aquest carrer s'hi sumarà Molins de Rei, que li dedicarà un "racó" (no volien esperar a fer els tràmits que requereix dedicar-li un carrer). La peculiaritat és que, després que s'aprovés la moció d'ERC per dedicar-li, un conseller del Govern serà qui presideixi l'homenatge, al que assistirà la seva família. Ho farà divendres el conseller de Justícia, Carles Mundó. Us deixo la cançó que li van dedicar els Obrint Pas, que és de les que toca la fibra.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1674 les tropes franceses ocupen al comarca nord-catalana del Vallespir i pràcticament posen fi a la revolta dels Angelets de la Terra, els pagesos que s'havien revoltat comandats per Josep de Trinxeria en defensa de les tradicions catalanes i contra els impostos a la sal i les normes franceses imposades des que el 1659 es va signar el Tractat dels Pirineus pel que la corona espanyola cedia els comtats del nord a França. La revolta es consideraria oficialment ofegada, enmig d'una gran repressió, el 1675. L'apel·latiu Angelets es podia deure al coneixement que s'atribuïa als àngels de les muntanyes o a que l'arcàngel Sant Miquel era el patró dels miquelets. En aquest vídeo podeu recuperar la seva història.
L'aniversari
El 27 de juny de l'any 1977 va nàixer a Madrid l'exfutbolista Raúl González Blanco, una de les grans estrelles del Reial Madrid. Malgrat ser una llegenda madridista, el davanter, un esquerrà ben dotat tècnicament i amb olfacte de gol, va començar a jugar a l'Atlètic de Madrid, el gran rival de la capital espanyola. Al club blanc va jugar 550 partits i va fer 228 gols entre 1994 i 2010. La seva carrera la va acabar al Schalke 04 alemany i al Cosmos americà. Raúl va guanyar sis lligues espanyoles i tres copes d'Europa a més de dos trofeus Pichichi com a màxim golejador. Palco23.comva publicar fa uns dies que tornarà al Madrid per centrar-se en el coneixement del negoci del futbol. Aquí podeu recuperar els millors gols del capità madridista.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi