26
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
10:09h
L'Ajuntament de Lleida serà denunciada per incomplir la llei de memòria històrica en el cas dels noms franquistes dels carrers que encara queden a la ciutat. Després que el magistrat hagi obert la porta a la demanda col·lectiva, la plataforma "Lleida Lliure de Franquisme" ha confirmat que té intenció de presentar una demanda via contenciós administratiu contra l'executiu d'Àngel Ros amb proves i testimonis que acreditaran que el consistori no està complint amb la legalitat.
L'advocada Esther Sancho i el president del Memorial, Josep Cruanyes, seran els que presentaran la denúncia col·lectiva, que està avalada per diverses entitats. Un cop presentada la demanda, la Paeria haurà de demostrar que la decisió de no retirar els noms franquistes s'ajusta a la llei.
Sobre aquesta qüestió, des del govern de la Paeria s'ha assegurat que els deures ja es van der després de la Transició, alhora que es defensa tota la feina que ha fet l'executiu d'Àngel Ros per acabar amb reminiscències de la dictadura a la via pública. El Paer en cap es nega a treure els carrers que proposa la Crida i ERC tot i que la comissió d'experts va instar el govern a adoptar una posició política sobre aquesta qüestió.
Formacions com ERC i la Crida per Lleida han abanderat aquesta reivindicació, que ha sumat més d'un miler de signatures. Durant el passat mes de març, la Crida va lliurar al Memorial Democràtic un conjunt de documents que acreditaven la relació amb els franquisme d'alguns dels noms que tenen un carrer a la ciutat com Ramon Areny, Miguel Montaña i Casimiro Sangenís.
L'advocada Esther Sancho i el president del Memorial, Josep Cruanyes, seran els que presentaran la denúncia col·lectiva, que està avalada per diverses entitats. Un cop presentada la demanda, la Paeria haurà de demostrar que la decisió de no retirar els noms franquistes s'ajusta a la llei.
Sobre aquesta qüestió, des del govern de la Paeria s'ha assegurat que els deures ja es van der després de la Transició, alhora que es defensa tota la feina que ha fet l'executiu d'Àngel Ros per acabar amb reminiscències de la dictadura a la via pública. El Paer en cap es nega a treure els carrers que proposa la Crida i ERC tot i que la comissió d'experts va instar el govern a adoptar una posició política sobre aquesta qüestió.
Formacions com ERC i la Crida per Lleida han abanderat aquesta reivindicació, que ha sumat més d'un miler de signatures. Durant el passat mes de març, la Crida va lliurar al Memorial Democràtic un conjunt de documents que acreditaven la relació amb els franquisme d'alguns dels noms que tenen un carrer a la ciutat com Ramon Areny, Miguel Montaña i Casimiro Sangenís.