El procés català no té complicitats internacionals. És ben cert si les limitem a què diuen (el que pensen ja són figues d'un altre paner) els governs, especialment els europeus. A Carles Puigdemont no el rep cap líder internacional i no es pot ni atansar a Brussel·les perquè la diplomàcia espanyola és implacable dinamitant agendes. Ara bé, la posició de Mariano Rajoy costa cada cop més d'explicar fora. Fins i tot els seus socis (ens ho deia l'altre dia a Estrasburg a un grup de periodistes catalans l'eurodiputat portuguès del PPE Paulo Rangel) qüestionen que no tingui una actitud més oberta a un pacte no per la independència però sí de "reencaix" de Catalunya. Una tesi que, per cert, abona Enric Juliana, un dels líders d'opinió del país, a l'entrevista que li va fer Pep Martí quan demanava a l'Estat una proposta "intel·ligent i imaginativa".
L'editorial del The New York Times, el diari més influent del món, va sacsejar ja divendres, quan tothom es preparava per la revetlla, el panorama polític. Normalment són peces que passen més aviat desapercebudes (també per allò de no tenir autor identificat), però si són oportunes o molt contundents es fan sentir. És el que ha passat. Als dirigents del procés els líders mundials no els reben, però les opinions públiques se'ls escolten. Puigdemont es va reunir a Nova York el passat mes de març amb la direcció del diari i ara, després del debat intern i les comprovacions oportunes, ha donat fruit en forma d'un text que, sense ser favorable a la independència i els seus efectes per a Espanya, sí que dona suport clarament el referèndum de l'1 d'octubre i el dret a decidir. Els partits unionistes van treure-li valor però queda clar que el procés no és un afer intern -ens ho recorda aquesta informació d'Albert Prieto- i que la posició de Madrid "ven" poc.
Una claveguera molt pudenta. La imatge d'Espanya no és la millor. Pel procés i perquè, malgrat ser un estat homologat, el sistema emet símptomes d'esgotament... o de putrefacció. Només calia veure ahir el Salvados. No es pot donar credibilitat a tot el que va dir l'excomissari Villarejo en la seva estratègia de protecció personal, però és molt versemblant a tenor del que hem vist els darrers anys. Si compareix al Congrés (el PSOE, el PP i C's no volien) podrem saber més. Avui opino a "NacióCàpsules" de l'"operació Catalunya" i Oriol March explica què està passant amb les comissions d'investigacions al Congrés i al Parlament. Del programa d'ahir a la nit en podeu llegir un resum de Jordi de Planell i la crítica televisiva de Toni Vall a la seva secció "Filiprim". Per saber bé qui és Villarejo no us perdeu el perfil que en fa Isaac Meler. Cada dia n'anirem publicant perquè l'"operació Catalunya" encara durà cua. Avui al Parlament compareixen l'empresari Javier de la Rosa i Victòria Álvarez, l'amant del "Júnior" Jordi Pujol Ferrusola. L'opinió d'Arturo Puente també us situarà.
Una legislatura d'imprevistos. Avui fa just un any de les eleccions espanyoles del 26-J, que després d'uns quants mesos més de bloqueig van fer Rajoy president gràcies al PSOE. Ell segueix sense resoldre el procés i la guerra bruta contra aquest, i tampoc la corrupció al seu partit. Hi ha coses que ens esperàvem i altres que no. Llegiu l'anàlisi que fa Sara González d'aquest primer any i us en fareu una idea exacta.
Al metro, vaga i bloqueig. I qui està tenint un pas de l'equador difícil d'una altra legislatura, en aquest cas la municipal, és l'alcaldessa Ada Colau. A Barcelona, problemes com el preu dels lloguers o la gestió del turisme no es resolen i se'n sumen de nous. Avui és el vuitè dilluns consecutiu de vaga dels treballadors del metro i la direcció i els comitè segueixen enrocats, amb el conseqüent perjudici per milions d'usuaris. L'alcaldessa s'ha d'arromangar.
Vist i llegit
Els polítics fa anys que han perdut les manies i van "on hi ha la gent". I això implica ser presents als platós de programes com ara Sálvame Deluxe, que presenta Jorge Javier Vázquez. Hi ha passat Gabriel Rufián, d'ERC, i dissabte va ser el torn del fundador de Podem Juan Carlos Monedero. En un article al seu blog a Público.es ahir va explicar que es va sentir "com una cabra en un submarí" però va defensar ser-hi i va insistir en la necessitat d'implicar-se en política no només anant a votar.
El passadís
Les declaracions de Xavier Novell, bisbe de Solsona, atribuint la condició homosexual a les mancances de la figura paterna van provocar una agra polèmica i van obligar el prelat, de tendència molt conservadora, a disculpar-se. Però estava sol el bisbe? M'explica una font que està molt al cas del que es cou entre els prelats catalans que només el de Lleida, el valencià Salvador Giménez, li va traslladar el seu suport. La resta li van reclamar que rectifiqués. I la majoria en persona. Fins i tot el de Tarragona, Jaume Pujol, vinculat a l'Opus Dei li va telefonar per insistir-li que es disculpés. Novell es va sentir sol, però hi haurà més polèmiques.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1977, fa quaranta anys, es celebrava precisament a Barcelona la primera manifestació de l'orgull LGTB, organitzada pel Front d'Alliberament Gai de Catalunya. La marxa, que va aplegar unes 4.000 persones a les Rambles, es va dissoldre violentament ja que en aquell moment tant el FAGC com l'homosexualitat eren il·legals. En aquestes dècades el col·lectiu ha avançat en drets (la gran fita és la reforma legal que el 2005 va legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe) però encara queda molt per fer en la seva normalització, sobre tot en algunes professions i en l'àmbit rural o les poblacions petites, tal com vam explicar en aquest reportatge.
L'aniversari
El 26 de juny de l'any 1908 va nàixer Valparaíso (Xile) el metge Salvador Allende. Va ser president de la república després que la seva candidatura, la Unitat Popular, guanyés les eleccions de 1970. Havia d'ocupar el càrrec fins el 1976, però l'onze de setembre de 1973 militars descontents amb les seves polítiques d'inspiració socialista i les reformes democràtiques el van enderrocar. El cop d'estat, que va acabar amb la vida del president després que es negués a fugir del palau de la Casa de la Moneda, que va ser bombardejat, el va liderar el general Augusto Pinochet amb suport dels Estats Units, que temien que l'efecte Allende s'escampés pel continent. La dictadura de Pinochet, que encara ara divideix el país, va reprimir amb duresa l'oposició fent milers de morts i desapareguts, entre ells el cantautor Víctor Jara. Aquí podeu recuperar el darrer discurs d'Allende. Anoteu dues de les frases d'aquest referent de l'esquerra: "la Història és nostra i la fan els pobles" i "sapigueu que, més aviat que tard, de nou s'obriran les grans avingudes d'àlbers per on passarà l'home lliure per construir una societat millor". Vigència total.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi