22
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
20:02h
Una persona sensesostre dormint al Raval de Barcelona. Foto: Jordi Jon Pardo
Quatre de cada deu persones que dormen al carrer han rebut atenció mèdica a urgències durant els primers sis mesos de 2017. A més, un terç ha requerit una ambulància o ha estat ingressat a l'hospital. Són dades del segon cens de persones que dormen al carrer que la Fundació Arrels va dur a terme a Barcelona durant la primera setmana de juny. Comparat amb l'any passat, les persones que van necessitar una ambulància han passat del 17% al 34% i les que van ser ingressades, del 19% al 35%. També ha baixat el nombre de sensesostre que tenen targeta sanitària: més de la meitat -concretament, el 52%- afirmen no tenir-ne o no saber-ho.
A Barcelona, hi ha 1.026 persones dormint al carrer, 358 de les quals van respondre l'enquesta. El 18,7% dels sensesostre entrevistats es troben en una situació d'"alta vulnerabilitat", una situació similar a la de l'any passat. Viure al carrer comporta estar exposat a riscos que afecten la salut i la seguretat. El 25% de les persones enquestades diu que pateix malalties cròniques, un 5% més que el 2016. Vora el 32% dels sensesostre també afirmen que han estat víctimes d’agressions verbals o físiques. En el cas de les dones, aquesta xifra puja fins al 40%. El percentatge encara s'eleva 20 punts més quan els agredits són sensesostre especialment vulnerables, com ara persones amb discapacitat.
Més de tres anys vivint al carrer
Dels 358 enquestats, la majoria -vuit de cada 10- són homes. El 8,9% són dones i un 7% es considera "altres", segons les dades d'Arrels. La majoria tenen entre 25 i 55 anys, amb una mitjana d'edat de prop de 45 anys. Gairebé dos terços procedeixen d'altres països i quatre de cada deu han arribat a Barcelona durant l'últim any. L'estat espanyol (33,5%), Romania (18,4%), Itàlia (8,7%) i Marroc (5,9%) són els principals països de procedència dels sense llar entrevistades als carrers de Barcelona.
Sobre la trajectòria de sensellarisme, de mitjana, les persones enquestades viuen al carrer des de fa 3 anys i 4 mesos, i més de la meitat (52,5%) hi ha passat almenys els darrers 12 mesos. Les persones de nacionalitat espanyola i les extracomunitàries són les que porten més temps vivint al carrer; entre les comunitàries, en canvi, predominen les que fa menys d’un any que es veuen obligats a fer la seva vida als carrers de Barcelona.