8 Fotos
.jpg)
Veure més galeries
RSS
Ningú es creu l'aeroport de Blanco
Els grups catalans i, amb menor mesura, el PSC critiquen la proposta del ministre de Foment.
Blanco en la compareixença d'aquest matí al Congreso espanyol.
En peu de guerra. CiU,ERC i ICV així com en menor mesura el PSC han criticat la proposta del ministre de Foment, José Blanco sobre la gestió del Prat. El minsitre de Foment ha anunciat que per a decisions "estratègiques" la part catalana a l'aeroport del Prat (Generalitat, ajuntaments i cambres de comerç) tindrà dret a veto i serà "imprescindible" per aconseguir una majoria. "Si parlem d'un consell d'administració de 13 persones, l'Estat tindria 7 membres i la majoria qualificada s'establiria en 2/3 parts", que correspondria a 9 membres, ha concretat Blanco. Així mateix, el titular de Foment ha rebutjat taxativament la "gestió autonòmica" del model de gestió de l'aeroport del Prat perquè "no està escrit que sigui més eficaç i eficient".
Els grups catalans rebutgen per centralista el model de gestió aeroportuari que proposa l'Estat
El diputat de CiU, Pere Macias, ha reclamat un model de gestió individualitzada i de proximitat basat en la tendència europea i ha criticat que l'Estat només reconegui el paper de Catalunya en les qüestions "menors". En aquest sentit, ha advertit que Catalunya no vol fer de "Dr. No", perquè la societat catalana vol fer un "paper positiu, de govern".
Més dur ha estat el portaveu d'ERC, Joan Ridao, que ha considerat que el model de Blanco "perpetua un model radial, centralista, unipolar, més imperial que funcional", mentre que pel portaveu d'ICV, Joan Herrera, el model de l'Estat condemna el Prat a un paper "marginal" respecte de Barajas.
"No, però" dels socialistes
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques ha dit, en declaracions a Catalunya Informació, que el model de gestió de l'aeroport del Prat que ha proposat aquest matí el ministre de Foment José Blanco al Consell de Ministres "no és satisfactori" ja que no omple les aspiracions de la Generalitat. Tot i així, ha manifestat que es tracta d'un bon punt de d'inici a partir del qual es podrà negociar per aconseguir que les institucions catalanes tinguin un pes majoritari en la gestió individualitzada d'aquesta infraestructura
Imprimir
Versió en PDF
Comentaris
Enviar
CompartirNavega per les etiquetes
aeroport del pratCares del moment
Enquesta
Votaríeu Joan Laporta com a President de la Generalitat?
Video
Més bombones i generadors Mentre la Cambra de Comerç de Girona quantificava en més de 100 MEUR les pèrdues de les empreses de la demarcació per la manca d'electricitat alguns productes es venien més que mai. Les botigues que van poder obrir van vendre tres vegades més de bombones de butà que en una setmana normal, les mateixes piles que venen en dos mesos, i molts van acabar les existències de llanternes, estufes i espelmes. Moltes famílies, però, van optar per a fer una inversió a llarg plaç i comprar-se un generador domèstic, per la qual cosa se'n van vendre sis vegades més que el que és habitual. Les gasolineres, però, van acabar servint fins i tot una mica menys de combustible que una altra setmana.
Aurea Dicta
"El meu ídol de ficció preferit és Déu"
Hommer Simpson
La muntanya màgica
Història de la Corrupció.
Carlos Alberto Brioschi
Traducció d'Anna Casassas
Edicions La Campana, 2009
PVP 18,00€, 264 pàgs.
ISBN 978-84-96735-39-2
Rabiosa actualitat. Edicions La Campana té gust a triar. Isabel Martí, editora audaç i amb ull pels bons llibres ens torna a regalar un llibre de "rabiosa actualitat", com l'ha qualificat l'àcrata Francesc Sany.
"Història de la corrupció" és un títol fred però ple de debilitats humanes i divines.
Carlos Alberto Brioschi examina les «proeses corruptives» d'emperadors, governants, polítics, funcionaris públics, estafadors financers, i també de gent menys important. Analitza l'estranya passivitat social, que normailitza els suborns i els abusos .Aquesta història potser és breu, però brutalment interessant i intensa. I Brioschi la narra d'una manera precisa i brillant. Una frase marca el camí: «Tenia la consciència neta. No l'havia fet servir mai.» Aquest sarcasme d'Stanislaw J. Leg és la millor entrada a un llibre que, segons la crítica, és indispensable llegir per descobrir la dimensió universal de la corrupció. Des de Babilònia fins als cracs financers d'avui. (ND/Q.S.)
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
