24
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
16:48h
L'aposta del president de la Generalitat valenciana i líder del PSPV, Ximo Puig, en favor de Susana Díaz ha estat una operació d'alt risc. En les primàries, el 63% dels militants socialistes valencians van votar per Pedro Sánchez i només un 27% va donar suport a la presidenta d'Andalusia. Patxi López va recollir un 9%. Això ha desenterrat les velles tensions en un socialisme valencià que ha viscut en el passat conflictes interns molt greus.
El PSPV celebrarà congrés el darrer cap de setmana de juliol i Ximo Puig, que es presenta a la reelecció a la secretaria general, té opositor: Rafael García, alcalde de Burjassot, home de confiança de José Luis Ábalos, nou secretari d'organització del PSOE i màxim col·laborador de Sánchez. Ábalos és en aquests moments el principal adversari intern del president de la Generalitat valenciana.
1. Ximo Puig-Pedro Sánchez: empatia zero
Ximo Puig manté una pèssima relació amb Pedro Sánchez. Sembla que és dolenta tant en el pla polític com en el personal. No hi ha bona química entre tots dos. El comitè federal que l'any passat va forçar la caiguda de Sánchez ha deixat moltes ferides obertes i el líder socialista no ha oblidat la humiliació soferta en aquell moment.
Per la seva banda, Puig no oblida que la seva proposta de fer una candidatura conjunta de PSPV, Compromís i Podem al Senat, en vigílies de les eleccions del 26-J, va ser rebutjada de ple per Sánchez. Això va endurir la relació entre tots dos. Després van venir altres episodis, com una visita de Sánchez a València que no li va comunicar a Puig i alguna trobada amb periodistes valencians on va posar a caldo el president de la Generalitat.
2. La lluita pel territori
En l'enfrontament Ximo Puig-Pedro Sánchez hi ha tingut un paper decisiu el xoc intern entre el president valencià i José Luis Ábalos pel control del PSPV. Puig disposa del suport del lermisme històric, les restes de partidaris de l'expresident Joan Lerma, el sector d'on prové. Està especialment fort a Castelló (va ser alcalde de Morella) i té també el suport d'Izquierda Socialista.
Ábalos ha construit la seva base de poder territorial a la ciutat de València, que ara vol estendre a la província. Des de la seva nova posició, la secretaria d'organització del PSOE, està en situació de reforçar-se dins de l'estructura del partit.
3. Un supervivent del catalanisme del PSPV
És difícil no perdre's en el laberint del PSPV. El dirigent més catalanista, Ximo Puig, s'ha alineat amb l'aspirant a liderar el PSOE més llunyana a les posicions catalanistes, com Susana Díaz. Mentre que dins del PSPV, els sectors més espanyolitzats estan més a prop d'Ábalos.
El govern valencià d'esquerres ha donat un tomb a les relacions amb Catalunya. Ximo Puig ha encetat una bona relació amb Carles Puigdemont i ha escenificat l'aposta conjunta pel corredor mediterrani. Tot i provenir del sector lermista, poc sensible al tema nacional, Puig sempre ha mantingut un perfil propi en el tema nacional.
El 18 de maig del 2016, Puigdemont va rebre Puig al Palau de la Generalitat. La trobada va posar fi a vint anys d'incomunicació institucional entre Catalunya i País Valencià. Aquell dia, Puig va dir: "Hem perdut massa temps". El setembre següent, Puigdemont viatjava a valència i era rebut amb solemnitat pel president valencià. Era el mateix dia en què Francesc Homs declarava davant el Tribunal Suprem pel 9-N.
L'exalcalde de Morella no ha estat mai ambigu en la defensa de la unitat de la llengua i en els vincles històrics amb Catalunya. També va defensar conservar les sigles històriques del PSPV quan l'anterior secretari general, Jorge Alarte, les volia canviar per les de partit Socialista de la Comunitat Valenciana. Però seria erroni considerar que Puig va més enllà. Ja fa molts anys que els sectors nacionalistes del PSPV van perdre la iniciativa dins del partit.
4. Puig necessita 3.000 vots "sanchistes"
El congrés del PSPV funcionarà com el federal del PSOE. El 16 de juliol hi ha les primàries en què voten els militants. Després, el congrés elegeix l'executiva i aprova la ponència política. La victòria de Sánchez al País Valencià va ser àmplia, obtenint 9.558 vots, davant dels 4.312 de Díaz i 1.164 de Patxi López. Dins del partit donen per fet que el gruix de votants de la presidenta andalusa recolzaran Puig. Per tant, a aquest li calen prop de 3.000 vots sanchistes per imposar-se. Per això s'ha envoltat de dirigents que s'han posicionat en favor del secretari general del PSOE.
5. Una bicefàlia?
El sector apadrinat per Ábalos no fa un atac frontal contra Puig i no planteja foragitar-lo de la presidència valenciana. El Govern funciona i Puig ha aconseguit mantenir la cohesió entre els socis. Però Rafael García vol canviar la correlació de forces a la direcció del partit i proposa una bicefalia: fer-se amb la secretaria general i que Puig continuï al capdavant del govern.
Manolo Mata és el portaveu del PSPV a les Corts valencianes. Membre d'Izquierda Socialista i suport de Pedro Sánchez, dona suport a Ximo Puig. Ho té clar quan explica a NacióDigital que "aquest és el pitjor moment per plantejar una bicefàlia. Som enmig de la legislatura i ca consolidar l'obra de govern". Mata defensa també la sobirania del PSPV per prendre les seves decisions. És aquesta una de les idees que repeteix l'entorn de Puig: cal evitar que des de Ferraz es vulgui marcar la línia al socialisme valencià.
En canvi, des del sector crític amb Puig, les coses es veuen d'una altra manera. Mercedes Caballero, diputada a les Corts valencianes, ha estat un puntal de la campanya pro-Sánchez al País Valencià. Ara dona suport a Rafael García. En declaracions a NacióDigital, explica que "els canvis al PSOE han de tenir el seu reflex en les federacions territorials. Una majoria del partit ha expressat que vol un canvi: l'executiva ha de donar comptes de la seva actuació i s'ha de potenciar molt el partit". Mercedes Caballero es mostra crítica amb la situació del PSPV: "Una bicefàlia no suposa cap problema. El Govern funciona bé, però els resultats del PSPV no van ser bons. Governem gràcies a un pacte amb dues forces més i cal reforçar el partit".
6. El risc de desestabilitzar el pacte del Botànic
Hi ha temor en els rengles de l'esquerra valenciana. La llarga era de govern del Partit Popular -vint anys- va concloure el 2015, quan l'esquerra es va fer amb quasi tot el poder institucional: les principals alcaldies i la majoria al parlament valencià. L'anomenat pacte del Botànic va sumar els escons dels PSPV, Compromís i Podem -que dona suport a l'executiu des de fora- en una aliança d'esquerres que l'astúcia de Puig i la seva bona relació personal amb Mònica Oltra ha afermat.
Manolo Mata insisteix en què "a l'equador de la legislatura, a ningú se li escapa que l'afebliment del president de la Generalitat valenciana seria un cop per a l'estabilitat de l'executiu". Després d'una llarga època de vint anys governs del PP, l'esquerra governa al País Valencià. Hi ha qui juga amb foc.
El PSPV celebrarà congrés el darrer cap de setmana de juliol i Ximo Puig, que es presenta a la reelecció a la secretaria general, té opositor: Rafael García, alcalde de Burjassot, home de confiança de José Luis Ábalos, nou secretari d'organització del PSOE i màxim col·laborador de Sánchez. Ábalos és en aquests moments el principal adversari intern del president de la Generalitat valenciana.
1. Ximo Puig-Pedro Sánchez: empatia zero
Ximo Puig manté una pèssima relació amb Pedro Sánchez. Sembla que és dolenta tant en el pla polític com en el personal. No hi ha bona química entre tots dos. El comitè federal que l'any passat va forçar la caiguda de Sánchez ha deixat moltes ferides obertes i el líder socialista no ha oblidat la humiliació soferta en aquell moment.
Per la seva banda, Puig no oblida que la seva proposta de fer una candidatura conjunta de PSPV, Compromís i Podem al Senat, en vigílies de les eleccions del 26-J, va ser rebutjada de ple per Sánchez. Això va endurir la relació entre tots dos. Després van venir altres episodis, com una visita de Sánchez a València que no li va comunicar a Puig i alguna trobada amb periodistes valencians on va posar a caldo el president de la Generalitat.
2. La lluita pel territori
En l'enfrontament Ximo Puig-Pedro Sánchez hi ha tingut un paper decisiu el xoc intern entre el president valencià i José Luis Ábalos pel control del PSPV. Puig disposa del suport del lermisme històric, les restes de partidaris de l'expresident Joan Lerma, el sector d'on prové. Està especialment fort a Castelló (va ser alcalde de Morella) i té també el suport d'Izquierda Socialista.
Ábalos ha construit la seva base de poder territorial a la ciutat de València, que ara vol estendre a la província. Des de la seva nova posició, la secretaria d'organització del PSOE, està en situació de reforçar-se dins de l'estructura del partit.
3. Un supervivent del catalanisme del PSPV
És difícil no perdre's en el laberint del PSPV. El dirigent més catalanista, Ximo Puig, s'ha alineat amb l'aspirant a liderar el PSOE més llunyana a les posicions catalanistes, com Susana Díaz. Mentre que dins del PSPV, els sectors més espanyolitzats estan més a prop d'Ábalos.
El govern valencià d'esquerres ha donat un tomb a les relacions amb Catalunya. Ximo Puig ha encetat una bona relació amb Carles Puigdemont i ha escenificat l'aposta conjunta pel corredor mediterrani. Tot i provenir del sector lermista, poc sensible al tema nacional, Puig sempre ha mantingut un perfil propi en el tema nacional.
El 18 de maig del 2016, Puigdemont va rebre Puig al Palau de la Generalitat. La trobada va posar fi a vint anys d'incomunicació institucional entre Catalunya i País Valencià. Aquell dia, Puig va dir: "Hem perdut massa temps". El setembre següent, Puigdemont viatjava a valència i era rebut amb solemnitat pel president valencià. Era el mateix dia en què Francesc Homs declarava davant el Tribunal Suprem pel 9-N.
L'exalcalde de Morella no ha estat mai ambigu en la defensa de la unitat de la llengua i en els vincles històrics amb Catalunya. També va defensar conservar les sigles històriques del PSPV quan l'anterior secretari general, Jorge Alarte, les volia canviar per les de partit Socialista de la Comunitat Valenciana. Però seria erroni considerar que Puig va més enllà. Ja fa molts anys que els sectors nacionalistes del PSPV van perdre la iniciativa dins del partit.
4. Puig necessita 3.000 vots "sanchistes"
El congrés del PSPV funcionarà com el federal del PSOE. El 16 de juliol hi ha les primàries en què voten els militants. Després, el congrés elegeix l'executiva i aprova la ponència política. La victòria de Sánchez al País Valencià va ser àmplia, obtenint 9.558 vots, davant dels 4.312 de Díaz i 1.164 de Patxi López. Dins del partit donen per fet que el gruix de votants de la presidenta andalusa recolzaran Puig. Per tant, a aquest li calen prop de 3.000 vots sanchistes per imposar-se. Per això s'ha envoltat de dirigents que s'han posicionat en favor del secretari general del PSOE.
5. Una bicefàlia?
El sector apadrinat per Ábalos no fa un atac frontal contra Puig i no planteja foragitar-lo de la presidència valenciana. El Govern funciona i Puig ha aconseguit mantenir la cohesió entre els socis. Però Rafael García vol canviar la correlació de forces a la direcció del partit i proposa una bicefalia: fer-se amb la secretaria general i que Puig continuï al capdavant del govern.
Manolo Mata és el portaveu del PSPV a les Corts valencianes. Membre d'Izquierda Socialista i suport de Pedro Sánchez, dona suport a Ximo Puig. Ho té clar quan explica a NacióDigital que "aquest és el pitjor moment per plantejar una bicefàlia. Som enmig de la legislatura i ca consolidar l'obra de govern". Mata defensa també la sobirania del PSPV per prendre les seves decisions. És aquesta una de les idees que repeteix l'entorn de Puig: cal evitar que des de Ferraz es vulgui marcar la línia al socialisme valencià.
En canvi, des del sector crític amb Puig, les coses es veuen d'una altra manera. Mercedes Caballero, diputada a les Corts valencianes, ha estat un puntal de la campanya pro-Sánchez al País Valencià. Ara dona suport a Rafael García. En declaracions a NacióDigital, explica que "els canvis al PSOE han de tenir el seu reflex en les federacions territorials. Una majoria del partit ha expressat que vol un canvi: l'executiva ha de donar comptes de la seva actuació i s'ha de potenciar molt el partit". Mercedes Caballero es mostra crítica amb la situació del PSPV: "Una bicefàlia no suposa cap problema. El Govern funciona bé, però els resultats del PSPV no van ser bons. Governem gràcies a un pacte amb dues forces més i cal reforçar el partit".
6. El risc de desestabilitzar el pacte del Botànic
Hi ha temor en els rengles de l'esquerra valenciana. La llarga era de govern del Partit Popular -vint anys- va concloure el 2015, quan l'esquerra es va fer amb quasi tot el poder institucional: les principals alcaldies i la majoria al parlament valencià. L'anomenat pacte del Botànic va sumar els escons dels PSPV, Compromís i Podem -que dona suport a l'executiu des de fora- en una aliança d'esquerres que l'astúcia de Puig i la seva bona relació personal amb Mònica Oltra ha afermat.
Manolo Mata insisteix en què "a l'equador de la legislatura, a ningú se li escapa que l'afebliment del president de la Generalitat valenciana seria un cop per a l'estabilitat de l'executiu". Després d'una llarga època de vint anys governs del PP, l'esquerra governa al País Valencià. Hi ha qui juga amb foc.