22 de juny: els fonaments del «sí»

La llei de transitorietat, com també la pregunta de l'1 d'octubre, està pensada per interpel·lar als indecisos que, instal·lat sobretot a l'esquerra, encara dubten si anar a votar. Avui també són notícia les beques del Govern per als màsters, la pugna entre Lliures i Units per Avançar, la mà de Maradona i Meryl Streep

22 de juny del 2017
Actualitzat a les 7:10h

La CUP presenta aquesta tarda la seva campanya pel "sí" al referèndum de l'1 d'octubre. El PDECat, ERC i les entitats ja estan també en campanya a l'espera que s'activin els partidaris del "no" o de la participació amb llibertat de vot. Això darrer és el que els sobiranistes esperen dels "comuns". Per atreure els sectors més esquerrans a la participació es va fer aparèixer a la pregunta del referèndum la república catalana i també per això es volen incloure a la llei de transitorietat drets com la revalorització de les pensions o la dació en pagament.

Els que dubten si votar o no són a l'espai dels comuns i al del PSC i cal anar-los a buscar. Ho expliquen Roger Tugas i Oriol March en aquesta treballada informació sobre la llei que han acordat Junts pel Sí i la CUP envoltada d'un gran secretisme. De tot plegat n'opina Arnau Urgell.

Fer el màster becat pel Govern. Avui en dia cursar un grau no és, sovint i especialment en alguns entorns professionals, suficient per tenir una formació que permeti accedir a la feina desitjada. Cal estudiar fora o cursar màsters per tenir el nivell necessari. El Govern n'és conscient i vol fer extensives als màsters les beques universitàries. Les rebaixes en les matrícules podrien arribar fins al 25%. La proposta es debat avui al Consell Interuniversitari de Catalunya i us l'explica en exclusiva Jordi de Planell en aquesta informació.  


Vist i llegit

La presència de les dones en l'esfera pública s'està convertint, lògicament, en un tema cada cop més central als mitjans. A El PaísFernando Navarro i Isabel Valdés publicaven ahir un reportatge, "Les dones també volen donar la nota", en el qual explicaven com les professionals del sector de la música s'organitzaven per tenir més presència als festivals, la gran majoria dotats amb fons públics. Les dades són esfereïdores: d'entre els grans festivals estatals només el 15% dels grups o solistes participants eren dones. El mateix passa en altres expressions artístiques, com ara el teatre. Al Lliure, la propera temporada només hi haurà un 12% de creadores malgrat que a l'Institut del Teatre, per exemple, elles són majoria. Incomprensible.


 El passadís

L'espai del centredreta català, en plena reconstrucció, bull. Aquests darrers dies s'ha presentat en societat el projecte d'Units per Avançar, el partit democristià que vol ser el successor de l'extinta UDC. També ha tingut lloc el congrés fundacional de Lliures, que lidera Antoni Fernández Teixidó. Més enllà de la correcció formal, ha esclatat la guerra de propaganda entre totes dues formacions. Fora de micro uns i altres s'esbatussen de valent. Els de Lliures afirmen que ells tenen ja 400 adherits. "Duran vol fer un nou partit? Ja fa tard", diuen els seus impulsors. I a Units per Avançar destaquen que "en la primera línia hi posem persones del món professional que no han fet mai política. Som gent nova, no com Fernández Teixidó o Roger Montañola". Des de l'altre hemisferi del centre català, el sobiranista, activistes de Catalans Lliures, els liberals independentistes, posen a caldo a uns i a altres dient d'ells el pitjor que es pot dir de qui és reclama liberal: que són conservadors. 


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1986, avui fa 31 anys, a l'estadi Azteca de Mèxic, es jugava un partit de quarts de final de la Copa del Món entre Argentina i Anglaterra. I al minut 6 de la segona part, amb empat a zero, va aparèixer Déu! Diego Armando Maradona, el futbolista que va enlluernar tota una generació, va marcar un dels gols més polèmics de la història del futbol. Va agafar la pilota fora de l'àrea i amb la seva magistral cama esquerra va voler passar-la entre diversos defenses anglesos; l'esfèric va rebotar diverses vegades fins que va ser empès cap enrere i cap amunt pel defensor anglès Steve Hodge. Per la inèrcia de la jugada, Maradona havia quedat en fora de joc, però per venir la pilota d'un contrari no es va assenyalar. El Pelusa va anar a la seva recerca al mateix temps que el porter Peter Shilton, 15 centímetres més alt que ell. Ja dins de l'àrea, Shilton va saltar amb el puny al mateix temps que Maradona ho feia amb la mà esquerra estesa. La mà del jugador argentí va colpejar abans l'esfèric, que va rodar cap a la porteria. Maradona va començar a festejar el gol, mirant de reüll l'àrbitre i el jutge de línia, i es va relaxar quan va ser validat. Els atònits anglesos van caure finalment 2-1 després de l'anomenat "gol de la mà de Deu", un altre de Maradona i d'un gol de Gary Lineker, que com ell va jugar al Barça, per part anglesa. Argentina es va classificar i va acabar sent campiona. Maradona va ser declarat el millor jugador del torneig. Aquí podeu veure "la mà de Déu".


 L'aniversari

El 22 de juny de 1949 naixia a Basking Ridge, als Estats Units, l'actriu Meryl Streep. En els seus inicis va treballar amb cineastes de la talla de Woody Allen o Dustin Hoffman. Ha guanyat tres premis Oscar: un a la millor secundària pel seu paper a Kramer contra Kramer i els de millor actiu per La decisió de Sophie i La dama de ferro, en que interpreta l'exprimera ministra britànica Margaret Thatcher. Streep és, però, d'idees progressistes i va ser de les personalitats que es va mostrar més dura contra el nou president americà, el populista Donald Trump, que va respondre a les crítiques dient a les xarxes que era una actriu "totalment sobrevalorada". L'origen de tot plegat va ser un punyent discurs d'Streep als Globus d'Or, que podeu recuperar aquí subtitulat en castellà.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi