20
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
17:11h
Les tornes han canviat. El resultat de les eleccions al Regne Unit han afeblit considerablement la solidesa de la primera ministra, Theresa May, just en el moment d'iniciar les negociacions del Brexit amb la Unió Europea. De moment, després de la primera trobada de les dues delegacions a Brussel·les, la del Regne Unit i la de la UE, Londres ja ha fet pública una gran concessió. Primer es negociarà el procés de sortida i serà quan això estigui aclarit que s'obrirà l'altre gran debat: el marc de relacions futures entre la Unió i el Regne Unit.
S'ha decidit també que hi haurà tres grups de treball o fòrums que tractaran els temes que més neguitegen Brussel·les: els drets dels ciutadans dels dos costats del canal de la Mànega, el cost econòmic de la sortida britànica i els problemes interfronterers. De moment, Londres aplana el camí.
1. May ha perdut la iniciativa
May ha perdut la iniciativa dins i fora del Regne Unit. Forçada a un pacte amb els unionistes nord-irlandesos del DUP per mantenir una majoria justíssima al Parlament, la líder tory ha salvat el seu cap enmig d'una forta pressió. Però des de la nit del 8 de juny no ha pogut tenir ni un dia de tranquil·litat, amb diversos fronts oberts que ha hagut de gestionar alhora. A l'impacte del fracàs personal de May per avançar les eleccions, s'hi ha afegit el reforçament de Jeremy Corbyn com a líder de l'oposició. Després, l'incendi de la torre Grenfell, un edifici construït amb materials prohibits, amb prop de 80 morts reconeguts fins ara, ha provocat una onada d'ira contra el govern conservador.
2. La posició dels "brexiters" durs, a la baixa
May ha aconseguit formar govern i ha optat, a la força, per mantenir en els seus llocs els principals ministres. El contrari hagués estat suïcida. Boris Johnson, el sempre conspirador i inquiet dirigent conservador, continua al Foreign Office, dirigint la diplomàcia. La desconfiança que li té May és coneguda però tots dos han de conviure. Philip Hammond, un altre aspirant al lideratge, resta com a secretari del Tresor.
Qui també continua és David Davis, el ministre encarregat de les negociacions. És l'interlocutor principal de Michel Barnier, el francès que lidera els equips de la UE per gestionar el Brexit. Situat en l'ala més dretana i euroescèptica del partit, Davis -un altre etern candidat a liderar el Partit Conservador- es troba en un posició difícil. Apartar-lo com a cap negociador hauria pogut afegir més caos a l'inici de les converses, però la seva posició ha quedat afeblida.
3. Protegir la pau a Irlanda del Nord
La situació a Irlanda del Nord és una de les preocupacions que envolten el Brexit. La sortida de la UE situa els focus en la frontera amb la República d'Irlanda. Un inici de negociacions en un ambient crispat -forçat per l'estratègia de Brexit dur de May- hauria pogut posar en perill el procés de pau. En aquest sentit, el fet que May necessiti els escons del DUP no és una bona notícia. L'avís li ha vingut a la líder conservadora d'una veu autoritzada i prestigiosa: l'exprimer ministre John Major, del seu partit, ha advertit que el radicalisme dels unionistes no és un bon aliat per evitar més tensió a l'Ulster. Però a Brussel·les ja han insistit en què són conscients del problema i es faran tots els possibles per evitar que el conflicte torni a Belfast.
4. Amb Macron, la UE està més cohesionada
El clima polític europeu ha canviat. El triomf d'Emmanuel Macron, tant a les presidencials com a les legislatives, allunya l'ombra de la inestabilitat política al rovell de l'ou de la UE, mentre que les expectatives electorals de la cancellera Angela Merkel a Berlín (eleccions el setembre) consoliden un potent bloc central a la Unió. Els països més crítics amb la posició franco-alemanya, com els que formen el Grup de Visegrad, amb Hongria i Polònia al davant, han perdut capacitat de pressió. A les institucions comunitàries es contempla la situació amb més optimisme que fa uns mesos.
5. El pes de l'opinió pública europea
En l'evolució de les negociacions hi tindrà un paper important l'opinió púbica europea. Una enquesta elaborada per Chantam House (Institut Reial d'Afers Internacionals), un think tank molt prestigiós amb seu a Londres, assenyala que el 65% dels ciutadans de nou països de la UE (Alemanya, França, Estat espanyol, Itàlia, Bèlgica, Grècia, Àustria, Hongria i Polònia) consideren que la UE ha d'adoptar una posició ferma en les converses amb el Regne Unit, i de cap manera posar en perill els valors nuclears del projecte comunitari. Només un 18% creu que cal fer el màxim esforç per un acord amb el govern britànic al preu que sigui. Aquest corrent de fons en favor de la posició de sortida de Brussel·les serà un altre factor a tenir en compte en els mesos que venen.
S'ha decidit també que hi haurà tres grups de treball o fòrums que tractaran els temes que més neguitegen Brussel·les: els drets dels ciutadans dels dos costats del canal de la Mànega, el cost econòmic de la sortida britànica i els problemes interfronterers. De moment, Londres aplana el camí.
1. May ha perdut la iniciativa
May ha perdut la iniciativa dins i fora del Regne Unit. Forçada a un pacte amb els unionistes nord-irlandesos del DUP per mantenir una majoria justíssima al Parlament, la líder tory ha salvat el seu cap enmig d'una forta pressió. Però des de la nit del 8 de juny no ha pogut tenir ni un dia de tranquil·litat, amb diversos fronts oberts que ha hagut de gestionar alhora. A l'impacte del fracàs personal de May per avançar les eleccions, s'hi ha afegit el reforçament de Jeremy Corbyn com a líder de l'oposició. Després, l'incendi de la torre Grenfell, un edifici construït amb materials prohibits, amb prop de 80 morts reconeguts fins ara, ha provocat una onada d'ira contra el govern conservador.
2. La posició dels "brexiters" durs, a la baixa
May ha aconseguit formar govern i ha optat, a la força, per mantenir en els seus llocs els principals ministres. El contrari hagués estat suïcida. Boris Johnson, el sempre conspirador i inquiet dirigent conservador, continua al Foreign Office, dirigint la diplomàcia. La desconfiança que li té May és coneguda però tots dos han de conviure. Philip Hammond, un altre aspirant al lideratge, resta com a secretari del Tresor.
Qui també continua és David Davis, el ministre encarregat de les negociacions. És l'interlocutor principal de Michel Barnier, el francès que lidera els equips de la UE per gestionar el Brexit. Situat en l'ala més dretana i euroescèptica del partit, Davis -un altre etern candidat a liderar el Partit Conservador- es troba en un posició difícil. Apartar-lo com a cap negociador hauria pogut afegir més caos a l'inici de les converses, però la seva posició ha quedat afeblida.
3. Protegir la pau a Irlanda del Nord
La situació a Irlanda del Nord és una de les preocupacions que envolten el Brexit. La sortida de la UE situa els focus en la frontera amb la República d'Irlanda. Un inici de negociacions en un ambient crispat -forçat per l'estratègia de Brexit dur de May- hauria pogut posar en perill el procés de pau. En aquest sentit, el fet que May necessiti els escons del DUP no és una bona notícia. L'avís li ha vingut a la líder conservadora d'una veu autoritzada i prestigiosa: l'exprimer ministre John Major, del seu partit, ha advertit que el radicalisme dels unionistes no és un bon aliat per evitar més tensió a l'Ulster. Però a Brussel·les ja han insistit en què són conscients del problema i es faran tots els possibles per evitar que el conflicte torni a Belfast.
4. Amb Macron, la UE està més cohesionada
El clima polític europeu ha canviat. El triomf d'Emmanuel Macron, tant a les presidencials com a les legislatives, allunya l'ombra de la inestabilitat política al rovell de l'ou de la UE, mentre que les expectatives electorals de la cancellera Angela Merkel a Berlín (eleccions el setembre) consoliden un potent bloc central a la Unió. Els països més crítics amb la posició franco-alemanya, com els que formen el Grup de Visegrad, amb Hongria i Polònia al davant, han perdut capacitat de pressió. A les institucions comunitàries es contempla la situació amb més optimisme que fa uns mesos.
5. El pes de l'opinió pública europea
En l'evolució de les negociacions hi tindrà un paper important l'opinió púbica europea. Una enquesta elaborada per Chantam House (Institut Reial d'Afers Internacionals), un think tank molt prestigiós amb seu a Londres, assenyala que el 65% dels ciutadans de nou països de la UE (Alemanya, França, Estat espanyol, Itàlia, Bèlgica, Grècia, Àustria, Hongria i Polònia) consideren que la UE ha d'adoptar una posició ferma en les converses amb el Regne Unit, i de cap manera posar en perill els valors nuclears del projecte comunitari. Només un 18% creu que cal fer el màxim esforç per un acord amb el govern britànic al preu que sigui. Aquest corrent de fons en favor de la posició de sortida de Brussel·les serà un altre factor a tenir en compte en els mesos que venen.