El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, explica aquest matí la seva gestió en el primer mig any al càrrec. L'exdiputat del PP per Girona, que havia estat dirigent de l'ala "sobiranista" d'Unió, va arribar amb un somriure als llavis i segueix igual malgrat que el seu govern per ara només ha tingut gestos en forma de compromisos incomplerts en matèria d'infraestructures, processos penals als independentistes per donar i per vendre i oferir cobertura política a la guerra bruta.
Millo ha de gestionar un temps difícil però el seu balanç és més que previsible i no ha corregut cap risc. Rajoy no pensa moure fitxa i espera que el referèndum fracassi sense treballar-s'ho gaire. La decisió del TSJC d'admetre la querella contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, va tibar ahir internament el Govern, que debat com donar la millor cobertura legal al referèndum de l'1 d'octubre amb diverses opcions damunt la taula. Totes elles seran tombades pel TC, però volen triar la que políticament sigui més irreprotxable. Això debatia ahir a la tarda l'estat major del procés a Palau. Al vespre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va intentar aixecar els ànims dels empresaris sobiranistes i va materialitzar en l'anunci de la data del 3 de juliol un nou desafiament a l'Estat convocant la junta de seguretat. Us ho explica en aquesta crònicaOriol March.
La Hisenda, també al punt de mira. A la reunió de Palau hi havia també el vicepresident Oriol Junqueras, que no va poder assistir a la presentació del llibre que hem escrit amb Roger Tugas malgrat que estava anunciat. El va substituir Lluís Salvadó, que va compartir taula amb Núria Bosch i Eulàlia Reguant. La crònica que en va fer Joan Serra Carné dona claus per entendre en quina fase es troba la construcció de la Hisenda catalana i les seves perspectives de futur, que Millo i la seva brigada de fiscals intentaran torpedinar. De moment, ahir CSQEP, PSC i C's ja duien per "manca de seguretat jurídica" la primera de les lleis de desconnexió, que afecta la Hisenda, al Consell de Garanties Estatutàries. La CUP va criticar durament els "comuns".
Vist i llegit
Precisament des de l'espai dels "comuns" la periodista i membre de l'àrea de discurs d'En Comú Podem Maria Corrales escrivia ahir a Catalunya Plurall'article "Parlem, ara sí, del referèndum" en què acusava el PDECat i ERC d'haver governat des del "vell ordre", per una minoria dels catalans i amb una lògica de dretes. Aconsellava enterrar l'1-O i posar totes les energies en "un nou projecte d'estat plurinacional encapçalat per les forces del canvi", en relació a Podem i el PSOE. Una posició que no coincideix amb altres expressades des d'aquest mateix espai, que s'ha de definir sobre el referèndum el 8 de juliol.
El passadís
L'associació ultraespanyolista Somatemps, fundada per l'ex-cap de files de Societat Civil José Ramon Bosch i que ara lidera Josep Alsina, amb orígens polítics nacionalsocialistes, ha organitzat a Barcelona, en el marc de la defensa de la "identitat hispana" de Catalunya, un congrés els propers dies 7,8 i 9 de juliol. Entre els ponents hi ha els habituals com ara l'historiador Javier Barraycoa, però destaquen també dos professors amb un cert prestigi acadèmic i que han virat a posicions més espanyolistes evidenciant també com aquesta associació es va normalitzant malgrat el seu ideari. Es tracta de Ricardo García Cárcel, de la UAB, i que va passar de l'òrbita del PSC a la de C's, i de Jordi Canal, que havia estat vinculat a ICV a Olot i és un dels grans experts en carlisme del nostre país. Havien participat en actes de la FAES que presideix José María Aznar. Ara debuten amb Somatemps.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1992 moria a Sueca, al País Valencià, un dels referents de la nostra cultura i del nostre paisatge intel·lectual: Joan Fuster. Havia nascut al mateix poble 70 anys abans i ell va ser qui, des de posicions d'esquerres i sobiranistes, va donar contingut a la idea moderna del País Valencià i dels Països Catalans. Va compaginar el seu activisme, que li va costar atacs feixistes, amb una àmplia producció literària i periodística. Marc Guinjoan ha escrit sobre ell aquest article arran d'aquest vint-i-cinquè aniversari i El Matí de Catalunya Ràdio va ser dilluns a Sueca, on Mònica Terribas va dirigir aquesta tertúlia fusteriana sobre la seva figura i el seu llegat.
L'aniversari
Un 21 de juny de 1882 va nàixer al Tarròs, al municipi urgellenc de Tornabous, el polític Lluís Companys i Jover, que va ser president de la Generalitat entre 1933 i fins que el franquisme el va afusellar el 1940. Companys, advocat de formació, era un dels fundadors d'ERC i formava part de la seva facció més esquerrana i federalista. Això no li va impedir, però, proclamar l'Estat Català l'octubre de 1934 contra el govern de dretes de Madrid. L'efímera proclamació li va costar presó i la supressió de la Generalitat durant més d'un any, fins que el Front Popular va guanyar les eleccions i va tornar revifat. La tràgica mort de Companys després d'un judici que l'estat no ha volgut anul·lar mai l'ha convertit en un dels mites del catalanisme malgrat que la seva presidència va ser discutida per la derrota militar. Aquí podeu veure el telefilm 13 dies d'octubre, que TV3 va emetre el 2015, sobre el seu judici.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi