19
de juny
del
2017
Actualitzat
el
20
de juny
a les
18:25h
Ni el Govern modificarà el calendari del referèndum ni els "comuns" abraçaran a ulls clucs la consulta unilateral. Quan falten tres mesos i mig per a l'1 d'octubre, queda ben delimitat en quins marges es mouran les diferents veus del sobiranisme. D'escenificacions n'hi haurà, però després de la reunió d'aquest dilluns a Palau -entre el president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras amb el líder de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, i la responsable de comunicació, Elisenda Alamany- ha quedat clar que el punt de trobada és el de la participació. La gran incògnita és si els "comuns" s'implicaran o no de forma proactiva des de les institucions i fent una crida a votar. L'estratègia del Govern, segons ressalten a Palau, es basa en tenir "paciència i mà esquerra" per tal que la nova esquerra faci una crida contundent a la mobilització. Els dos actors s'han emplaçat a continuar parlant amb la participació a les urnes com a principal objectiu.
"Això té més aspecte de mobilització que no pas del referèndum que necessita Catalunya en aquests moments", ha assegurat Domènech just després de la reunió. Amb els detalls de la logística que tenen per ara -avui Puigdemont i Junqueras els n'han facilitat uns quants a l'espera que es facin públics el 30 de juny-, aquest és el posicionament del qual difícilment es mouran. En bona part perquè la via unilateral els tensiona internament. Considerar l'1 d'octubre una mobilització els permet no quedar desmarcats de la consulta -i, per tant, de la centralitat del catalanisme- i, a la vegada, no implicar-se de ple en la votació, tot al·legant que aquest no és el seu full de ruta. Ho seguiran discutint en futures trobades, algunes de les quals també en el marc dels partits. "Era important escenificar un desglaç", destaquen fonts independentistes.
Durant la reunió al Palau de la Generalitat, els "comuns" sí que han advertit al Govern que situar la pressió sobre el seu espai polític pot ser contraproduent. Domènech i Alamany han demanat, explícitament, a Puigdemont i Junqueras que no incentivin l'animadversió de l'independentisme sobre els "comuns" perquè precisament aquesta actitud no ajuda a què Catalunya en Comú s'impliqui més en la votació. Tot el contrari, pot generar rebuig entre les seves bases. "No poden no ser-hi", ressalten fonts governamentals, que assenyalen que el clima "dur" de Mariano Rajoy per frenar la consulta obligarà els "comuns" a fer costat "als qui posin les urnes". "Els hem garantit que hi haurà espais de campanya pel sí i pel no", destaquen a Palau. Tot i això, els "comuns" no se significaran ni en un sentit ni en l'altre en considerar que no es tracta d'un referèndum vinculant.
Un altre dirigent consultat manté que, "com més s'impliquin, més garanties hi haurà". L'entorn de Puigdemont destaca que s'implicarà personalment en aconseguir el compromís dels "comuns", i destaca que hi ha "canals de comunicació" oberts amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, tot i que des de l'Ajuntament no ofereixin la mateixa versió. "Per algunes coses hi és i per altres no", ironitzen a Palau. Colau ha participat, estant de baixa de maternitat, en la inauguració de les noves instal·lacions de l'Hospital del Mar i en l'homenatge de les víctimes d'Hipercor, però no ha fet cap comentari al voltant del referèndum. En tot cas, resumeixen a la Generalitat, el clima és "millor" del que ha dit Domènech a la sortida.
Horitzó 8 de juliol
La clau de volta és si els "comuns" s'arromangaran per fer campanya per a la participació a l'1 d'octubre amb independència de si ho consideren o no un referèndum. Ho decidiran en assemblea el 8 de juliol, data en la qual tancaran un debat que van posar en marxa dissabte passat en una reunió de la coordinadora de Catalunya en Comú. L'equilibri no deixa de ser complex: el seu grau d'intensitat serà analitzat amb lupa de cara a unes eleccions que seran, com a molt tard, la primavera del 2018 i, a la vegada, la seva estratègia passa per fer-se forts si fracassa el full de ruta del Govern, l'èxit del qual es basa, en bona part, en el grau de participació l'1-O.
Per mesurar el grau de compromís dels "comuns" amb el referèndum serà determinant si posen o no les institucions en les quals governen al servei de la logística de la votació. Fonts de l'entorn de Colau asseguren que fins ara no han rebut cap petició oficial del Govern sobre el paper que hauria de jugar el consistori. De fet, en una entrevista a NacióDigital, Colau ja va assegurar que Puigdemont no li havia fet "cap proposta ni petició concreta". Els "comuns" al·leguen, a més a més, que en el procés participatiu del 9-N l'Ajuntament de Barcelona governat per Xavier Trias no va obrir cap espai municipal. En això s'escuda l'equip de govern municipal per donar per fet que, en cas de necessitar punts de votació, la Generalitat serà qui habiliti locals de la seva titularitat.
"Això té més aspecte de mobilització que no pas del referèndum que necessita Catalunya en aquests moments", ha assegurat Domènech just després de la reunió. Amb els detalls de la logística que tenen per ara -avui Puigdemont i Junqueras els n'han facilitat uns quants a l'espera que es facin públics el 30 de juny-, aquest és el posicionament del qual difícilment es mouran. En bona part perquè la via unilateral els tensiona internament. Considerar l'1 d'octubre una mobilització els permet no quedar desmarcats de la consulta -i, per tant, de la centralitat del catalanisme- i, a la vegada, no implicar-se de ple en la votació, tot al·legant que aquest no és el seu full de ruta. Ho seguiran discutint en futures trobades, algunes de les quals també en el marc dels partits. "Era important escenificar un desglaç", destaquen fonts independentistes.
Carles Puigdemont i Xavier Domènech, al Palau de la Generalitat Foto: ACN
Durant la reunió al Palau de la Generalitat, els "comuns" sí que han advertit al Govern que situar la pressió sobre el seu espai polític pot ser contraproduent. Domènech i Alamany han demanat, explícitament, a Puigdemont i Junqueras que no incentivin l'animadversió de l'independentisme sobre els "comuns" perquè precisament aquesta actitud no ajuda a què Catalunya en Comú s'impliqui més en la votació. Tot el contrari, pot generar rebuig entre les seves bases. "No poden no ser-hi", ressalten fonts governamentals, que assenyalen que el clima "dur" de Mariano Rajoy per frenar la consulta obligarà els "comuns" a fer costat "als qui posin les urnes". "Els hem garantit que hi haurà espais de campanya pel sí i pel no", destaquen a Palau. Tot i això, els "comuns" no se significaran ni en un sentit ni en l'altre en considerar que no es tracta d'un referèndum vinculant.
Un altre dirigent consultat manté que, "com més s'impliquin, més garanties hi haurà". L'entorn de Puigdemont destaca que s'implicarà personalment en aconseguir el compromís dels "comuns", i destaca que hi ha "canals de comunicació" oberts amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, tot i que des de l'Ajuntament no ofereixin la mateixa versió. "Per algunes coses hi és i per altres no", ironitzen a Palau. Colau ha participat, estant de baixa de maternitat, en la inauguració de les noves instal·lacions de l'Hospital del Mar i en l'homenatge de les víctimes d'Hipercor, però no ha fet cap comentari al voltant del referèndum. En tot cas, resumeixen a la Generalitat, el clima és "millor" del que ha dit Domènech a la sortida.
Horitzó 8 de juliol
La clau de volta és si els "comuns" s'arromangaran per fer campanya per a la participació a l'1 d'octubre amb independència de si ho consideren o no un referèndum. Ho decidiran en assemblea el 8 de juliol, data en la qual tancaran un debat que van posar en marxa dissabte passat en una reunió de la coordinadora de Catalunya en Comú. L'equilibri no deixa de ser complex: el seu grau d'intensitat serà analitzat amb lupa de cara a unes eleccions que seran, com a molt tard, la primavera del 2018 i, a la vegada, la seva estratègia passa per fer-se forts si fracassa el full de ruta del Govern, l'èxit del qual es basa, en bona part, en el grau de participació l'1-O.
Xavier Domènech i Elisenda Alamany, dirigents de Catalunya en Comú, durant la reunió a Palau Foto: ACN
Per mesurar el grau de compromís dels "comuns" amb el referèndum serà determinant si posen o no les institucions en les quals governen al servei de la logística de la votació. Fonts de l'entorn de Colau asseguren que fins ara no han rebut cap petició oficial del Govern sobre el paper que hauria de jugar el consistori. De fet, en una entrevista a NacióDigital, Colau ja va assegurar que Puigdemont no li havia fet "cap proposta ni petició concreta". Els "comuns" al·leguen, a més a més, que en el procés participatiu del 9-N l'Ajuntament de Barcelona governat per Xavier Trias no va obrir cap espai municipal. En això s'escuda l'equip de govern municipal per donar per fet que, en cas de necessitar punts de votació, la Generalitat serà qui habiliti locals de la seva titularitat.