19
de juny
del
2017
Actualitzat
el
20
de juny
a les
7:32h
Carles Puigdemont i Iñigo Urkullu han dinat aquest dilluns al Palau de la Generalitat i després han anat plegats a l'homenatge institucional a les víctimes de l'atemptat d'ETA a Hipercor. Hauria estat estrany no trobar-se, tenint en compte la visita del lehendakari. El cert, però, és que poques vegades l'estratègia de la Generalitat i del govern basc havia estat tan antagònica: Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras impulsen un referèndum unilateral en ple xoc amb l'Estat, mentre que el PNB aprova -a canvi de beneficis econòmics notables per a Euskadi- els pressupostos de Mariano Rajoy.
Cap dels dos dirigents compareixerà després de la trobada. En altres visites de presidents autonòmics el protocol ha estat diferent. Ximo Puig, màxim representant valencià, i Francina Armengol, la seva homònima balear, vam comparèixer a la Galeria Gòtica al costat de Puigdemont. Javier Lambán, president aragonès, va atendre els mitjans dins de Palau quan va visitar fa uns mesos Puigdemont. A la sortida, la Generalitat ha difós un comunicat en què es ressaltava que el president i Urkullu han coincidit en què la legalitat no pot ser una "cotilla" de les "aspiracions democràtiques.
Els dos han aprofitar per criticar, sempre segons el comunicat, l'estratègia de "quietud" del govern espanyol, i han denunciat que el marc autonòmic és "insuficient". Els problemes territorials no es resoldran amb l'apel·lació i el recurs permanent a la legalitat derivada d'una unitat constitucional que no es basa en la unió voluntària", destaca el text. És per això que han compartit la necessitat d'un "procés dialogat" per a una reformulació de l'Estat que respongui a les "diverses realitats nacionals".
Nou estatus
Urkullu governa amb el suport dels socialistes bascos i té com a principal objectiu obtenir un "nou estatus" per a Euskadi, sempre dins dels marges de la Constitució. Té la intenció d'arribar primer a un acord al parlament basc, tan ampli com sigui possible, per després sotmetre'l a una consulta "legal i pactada" a la ciutadania. "Cal que tots els partits, també els d'implantació estatal, tinguin la consciència que cal abordar la redefinició d'un model d'Estat diferent del que s'ha anat construint o deconstruint en funció del que va ser l'esperit de la Transició", va assenyalar el lehendakari poc després de ser reelegit. Enrere queda ja el pla Ibarretxe, que no tenia unanimitat dins del PNB.
De moment, el mandatari basc ha optat per jugar les seves cartes al Congrés, on els nacionalistes bascos sumen sis diputats, i per no buscar cap mena de xoc amb el govern espanyol. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, per exemple, va acudir a la presa de possessió en un gest d'acostament. La posició de minoria que viu Rajoy al Congrés fa que els nacionalistes bascos tinguin força negociadora a l'hora de negociar la quota del model de finançament i, també, en matèria de competències autonòmiques.
La diferència de fulls de ruta s'exemplifica amb una qüestió que la setmana passada va fer esclatar les tensions entre la Generalitat i l'Estat. Mentre el ministeri d'Hisenda enviava un requeriment per tal de frenar la convocatòria de 500 places de Mossos d'Esquadra, el ministeri de l'Interior impulsava dos gestos cap al govern basc. Quins? Reunir la junta de seguretat -Catalunya ho ha intentat fins a cinc vegades, sense sortir-se'n-, i introduir l'Ertzaintza dins l'Europol, atorgant-li accés a les dades claus sobre gihadisme.
Cap dels dos dirigents compareixerà després de la trobada. En altres visites de presidents autonòmics el protocol ha estat diferent. Ximo Puig, màxim representant valencià, i Francina Armengol, la seva homònima balear, vam comparèixer a la Galeria Gòtica al costat de Puigdemont. Javier Lambán, president aragonès, va atendre els mitjans dins de Palau quan va visitar fa uns mesos Puigdemont. A la sortida, la Generalitat ha difós un comunicat en què es ressaltava que el president i Urkullu han coincidit en què la legalitat no pot ser una "cotilla" de les "aspiracions democràtiques.
Els dos han aprofitar per criticar, sempre segons el comunicat, l'estratègia de "quietud" del govern espanyol, i han denunciat que el marc autonòmic és "insuficient". Els problemes territorials no es resoldran amb l'apel·lació i el recurs permanent a la legalitat derivada d'una unitat constitucional que no es basa en la unió voluntària", destaca el text. És per això que han compartit la necessitat d'un "procés dialogat" per a una reformulació de l'Estat que respongui a les "diverses realitats nacionals".
Nou estatus
Urkullu governa amb el suport dels socialistes bascos i té com a principal objectiu obtenir un "nou estatus" per a Euskadi, sempre dins dels marges de la Constitució. Té la intenció d'arribar primer a un acord al parlament basc, tan ampli com sigui possible, per després sotmetre'l a una consulta "legal i pactada" a la ciutadania. "Cal que tots els partits, també els d'implantació estatal, tinguin la consciència que cal abordar la redefinició d'un model d'Estat diferent del que s'ha anat construint o deconstruint en funció del que va ser l'esperit de la Transició", va assenyalar el lehendakari poc després de ser reelegit. Enrere queda ja el pla Ibarretxe, que no tenia unanimitat dins del PNB.
De moment, el mandatari basc ha optat per jugar les seves cartes al Congrés, on els nacionalistes bascos sumen sis diputats, i per no buscar cap mena de xoc amb el govern espanyol. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, per exemple, va acudir a la presa de possessió en un gest d'acostament. La posició de minoria que viu Rajoy al Congrés fa que els nacionalistes bascos tinguin força negociadora a l'hora de negociar la quota del model de finançament i, també, en matèria de competències autonòmiques.
La diferència de fulls de ruta s'exemplifica amb una qüestió que la setmana passada va fer esclatar les tensions entre la Generalitat i l'Estat. Mentre el ministeri d'Hisenda enviava un requeriment per tal de frenar la convocatòria de 500 places de Mossos d'Esquadra, el ministeri de l'Interior impulsava dos gestos cap al govern basc. Quins? Reunir la junta de seguretat -Catalunya ho ha intentat fins a cinc vegades, sense sortir-se'n-, i introduir l'Ertzaintza dins l'Europol, atorgant-li accés a les dades claus sobre gihadisme.