Entrevista

Miquel Mas Ferrà: «Escriure és una malaltia congènita»

L'autor mallorquí torna a l'actualitat literària amb un ambiciós fris aventurer quu porta per títol "Llums de tardor"

"Només algunes editorials de poc abast acullen els escriptors de debò", explica en aquesta entrevista

Especial: Les entrevistes de NacióDigital
Arxivat a: Cultura, Llums de tardor, literatura catalana, Miquel Mas Ferrà, entrevista cultura, literatura, entrevista
Miquel Mas Ferrà, al seu estudi mallorquí | M.M. Ferrà
Malalt d’escriptura –es podria dir–, Miquel Mas Ferrà (Palma, 1950) ha anat treballant amb calma però també amb insistència. Els resultats es perceben, i de quina manera: després del que semblava un llarg silenci, l'autor torna amb una obra monumental, un ambiciós fris aventurer que per títol porta Llums de tardor, publicat gràcies a l’editorial pollencina El Gall Editor, la casa de Thomas Bernhard, d’Anaïs Nin, de Blai Bonet, de Giorgio Manganelli, d’Anne Brontë, de Gonçalo M. Tavares, de Víctor Gayà, d’Antoni Vidal Ferrando i de Sebastià Bennasar, un dels catàlegs més interessants de les lletres catalanes. Parlem amb ell sobre el projecte, influències notòries, la situació actual i d'algunes de les seves claus interpretatives.
 
- Ha estat nou abans per publicar un nou llibre. Per quins motius, si es poden explicar?
 
- Tot al llarg d’aquest període de temps de fet he enllestit dues novel·les. L’altra obra, més extensa i més intemporal, encara inèdita, vaig decidir posposar-la atès que vaig considerar que Llums de tardor, per la seva temàtica, era més vigent en el context històric en què ara ens movem. De fet el meu mètode de treball es basa en la continuïtat, no tinc per costum escriure a premudes.
 
- Com Antònia Vicens, Baltasar Porcel, Antoni Vidal Ferrando o Guillem Frontera, vostè ha estat un autor que ha descrit Mallorca i la seva transformació durant la segona meitat del segle XX. És la novel·la una forma d’entendre el món?
 
- Em considero d’alguna forma un escriptor realista, però això, només en part i d’una forma molt tangencial. Procuro, per sistema, allunyar-me dels missatges doctrinaris i els seus derivats. No m’interessen les novel·les pamfletàries. Si utilitzo en algunes obres material històric és única i exclusivament per ubicar els meus personatges.
 
- Però, creu que connecta amb aquests autors que li comentava?
 
- Pel que fa als autors que vostè cita, alguns dels quals deixen una obra memorable, no sé si la paraula connectar s’ajusta a la meva percepció. Tots hem obert –uns més que d’altres– algunes vies per a una futura interpretació dels canvis socials, econòmics i polítics que s’han produït tot al llarg de la segona meitat del segle passat. Ara bé, no n’acabo d’estar segur respecte a la coincidència de criteris de selecció de materials ni, encara molt menys, pel que fa a les conclusions que de forma individual aportarem als futurs estudiosos. Hi ha disparitat, però això no hauria de ser en cap cas un obstacle, ans al contrari, les idees dispars sempre enriqueixen el conjunt.
 
- Les seves obres semblen forjades pel foguer de la història. Per què és tan important que la història, per tant, esdevingui un personatge més a Llums de tardor i d’altres novel·les seves com El cel dins la memòria, una obra que en el seu moment va guanyar el prestigiós Premi Ciutat de Palma?
 
- Abans de res m’agradaria puntualitzar que no considero El cel dins la memòria una novel·la històrica. La vaig concebre més aviat com una obra absolutament contemporània, amb alguns empelts de futurisme, sobretot en el seu desenllaç. D’altra banda el conjunt de la meva obra és divers. L’Àngel Blau descriu un hipotètic cop d’estat –basada en el 23F– i L’Ocell del paradís és un biopic de la vida del músic Charlie Parker. És cert, d’altra banda, que la trilogia formada per Camí de Palau, La Rosa d’hivern i Riberes de plata, formen un conjunt que pretén interpretar com va transcórrer el segle XX a Mallorca. L’objecte d’aquestes tres obres obeeix a què vaig creure que aquest segle estava perfectament documentat pels estudiosos de la nostra història, però no havia estat mai novel·lat.
 
- Els seus personatges semblen aclaparats pel pes de la història general però també de la seva història personal. Entén el gènere de la novel·la, i la seva obra en concret, com una forma de superar les pròpies adversitats?
 
- No, en cap cas. Són personatges comuns, que trobam en la novel·lística europea del segle passat, només que inserits en les característiques pròpies de viure isolats i predisposats, per tant, a tenir un tarannà sovint conservador i poruc. Els països que s’avesaren a viure dominats, com ho és el nostre, consideraren que tenir un sostre calent on aixoplugar-se i una escudella de brou a taula era tenir el cel guanyat. D’aquí a la instauració del caciquisme només hi ha una passa.
 
- A vegades, el seu personatge central –Martí Torrandell– em recorda el personatge central de l’obra Un film (3000 metres) de Caterina Albert (Víctor Català), Nonat Ventura: un grimpador que vol fugir dels seus orígens humils. Ha tingut en compte aquesta obra o d’altres de la tradició catalana per compondre el seu fris narratiu?
 
- Martí Torrandell només s’ajusta al perfil del meu besavi, carboner, que vaig conèixer pel testimoni oral del meu avi que, quan li plaïa de fer-ho, ens contava, a mi i als meus germans, com el seu pare havia aconseguit burlar la fam i les misèries establint-se amb una ferreria pròpia. Ho contava amb orgull, com un home que torna a casa sa i estalvi d’una guerra esdevinguda més enllà del mar, de terres ignotes. Jo tan sols he engreixat aquest testimoni afegint-hi un escenari històric i una colla d’amics.
 
- Alhora, Torrandell sembla més un personatge nord-americà que català, en el sentit que forja el seu propi destí. Ho veu de la mateixa manera?
 
- El model de self made man nord-americà respon a unes exigències pròpies de la revolució industrial als Estats Units. És possible que d’una forma inconscient vaig adaptar el meu personatge a aquests paràmetres, però en qualsevol cas aquests salts bruscos dins l’escala social, a finals del segle XIX i en la primera meitat del segle XX, no foren cassos aïllats. Els negreros que feren “les Amèriques”, els contrabandistes, els estraperlistes i els empresaris que s’inclinaren pel pistolerisme varen escalar esglaons socials a una velocitat de vertigen. Martí Torrandell no pertany a cap d’aquests segments, però creix i madura envoltat per un ambient d’oportunistes i sap fer la viu-viu per assolir el seu objectiu.
 
- També hi ha una galeria de moltíssims personatges secundaris. A vegades Llums de tardor sembla un complex mosaic de personalitats a la manera de Manhattan Transfer de John Dos Passos. Per què crea tantes criatures?
 
- Aquestes criatures són, per a mi almenys, la sal i el pebre d’un guisat. Crec que són els personatges secundaris aquells que enforteixen i justifiquen els personatges principals. Són els peons del joc d’escacs. Defugen de ser símbols per a convertir-se, en determinades circumstàncies, en preeminents. Tot i recordant Manhattan Transfer em reafirmo en aquesta percepció.
 
- Creu que és versemblant i creïble introduir personatges històrics reals? Per exemple, Joan Marc o el comte Rossi. No és a vegades un risc?
 
- Joan March i el Conde Rossi, per si mateixos, tenen prou entitat històrica per ser partícips d’una narració. Jo mateix no seria capaç de mutilar una seqüència basada en fets reals evitant-los. Les noves generacions tenen tot el dret del món a saber qui eren, aquests personatges, a qui representaven i quins interessos els guiaven. Inserint-los en la ficció, barrejant-los amb els protagonistes, sota el meu punt de vista, reforça l’esquelet de la novel·la, avala el seu contingut.
 
- En algunes entrevistes ha comentat la importància de Balzac i Dickens com a influències directes. Què destacaria d’aquests narradors i de les seves obres?
 
- Balzac i Dickens són, al meu parer, dos gruixuts pilars de la literatura europea. En el curs de la meva formació com a escriptor han estat, juntament amb altres, alguns dels meus referents constants. Han aportat una literatura desimbolta, alliberada de cotilles, d’estil directe ensems que molt afinada pel que fa a la descripció d’ambients i personatges. No tenen la riquesa estilística d’un Proust o d’un Flaubert, per descomptat, però esdevenen fonamentals per a l’aprenentatge d’un escriptor.
 
- I amb quins altres autors se sent pròxim?
 
- Els ja citats, Proust i Flaubert i també Josep Pla. La narrativa anglesa i la russa les considero d’alt nivell, en tots els aspectes. La nord-americana menys, excepte William Faulkner i Philip Roth, que regnen molt amunt.
 
- El llenguatge que vostè fa servir és molt elaborat i està molt treballat. L’estil és important, com el treballa i desenvolupa?
 
- Vaig tenir, per una sortosa circumstància, un conseller de primera magnitud. Quan vaig guanyar l’Andròmina, amb Camí de Palau, al jurat hi figurava un home excepcional: Joan Francesc Mira, un home savi. Em va telefonar i em convidà a visitar-lo a casa seva, a Castelló. Em va demanar si estaria disposat a passar tot un llarg cap de setmana corregint la novel·la, que, al seu parer, guanyaria molt suprimint un centenar de pàgines. Al principi reconec que em vaig horroritzar. Però a mida que anava fent serrells i feia valer les tisores, em vaig adonar que eixia una obra nova, més directa, més viva, menys encartonada. Només l’havia depurada. Descrius massa, em va dir, i això no es dolent, però reincideixes, i això és un greu defecte. Saber adjectivar és una qualitat, però l’excés d’adjectivació empobreix, ofega la narració. El secret, afegí, és senzill d’explicar, però molt complicat a l’hora d’aplicar-lo: la contenció, el domini constant d’allò que contes, no deixar-te guanyar pels impulsos, matisà. Crec que amb aquest serial he donat resposta a la seva pregunta.
 
- I com veu la situació de la narrativa catalana actual?
 

Coberta de «Llums de tardor» Foto: El Gall editor


- Amb gens ni mica d’optimisme. El món mediàtic fa un mal terrible a la bona literatura. Ha irromput, dins el món editorial, un fenomen molt curiós, terriblement nociu pels veritables escriptors. Em refereixo als periodistes de premsa, ràdio i televisió, molt influents en els mitjans, que es dediquen a publicar novel·les i que publiquen només per això: perquè són rostres i veus conegudes i a les grans editorials els cau la bava per tal d’editar-los. El resultat és angoixant. Sense la participació dels correctors d’estil de les editorials, que procuren salvar la cara, es publicaria un producte il·legible, infecte. Aproximacions a allò que han escrit Lluís-Anton Baulenas, Jaume Cabré o Baltasar Porcel, només per posar tres exemples, ja no es troba al mercat. Només algunes editorials de poc abast acullen els escriptors de debò. No és una generalització, és una constatació. Basta fer un cop d’ull als llibres més exitosos del Sant Jordi o el rànquing dels llibres més venuts a la premsa local. És escandalós.
 
- Creu que la generació dels anys setanta, en què vostè es podria incloure, s’ha reivindicat suficientment?
 
- No amb la insistència que es mereixen. Crec que la Universitat de les Illes Balears, el centres d’ensenyament i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears podrien fer molt més del que fan. Els escriptors catalans, mediàtics, naturalment, rodolen a tothora per les emissores de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Qui no els coneix divaga pels espais siderals.
 
- Què s’hauria de fer en aquest sentit?
 
- Dedicar diner públic a promocionar-los, a les illes i a l’exterior. Tenen diners per promocionar el turisme cara a l’exterior, quan a les illes ja no hi cap ni una agulla.
 
- I com es veu vostè dintre del “ni mica optimista” panorama literari actual?
 
- Ni millor ni pitjor que la majoria dels escriptors de les Illes. Tenim molta fe amb l’obra que anem bastint, malgrat el silenci a què estam sotmesos. Qui estima veritablement la literatura mai no podria deixar d’escriure. És com una malaltia congènita, t’aveses a conviure amb ella.
 
- Per què ha volgut publicar a l’editorial El Gall Editor? I com s’ha sentit fent-ho?
 
- Per respondre a aquesta pregunta caldria tornar una mica enrere. Perquè m’han obert les portes de casa seva. Perquè m’han dit siau benvingut. Perquè s’han molestat en llegir la novel·la i m’han tractat amb respecte i benvolença.
 
- Hi ha autors de les Illes Balears que s’estimen més publicar al Principat, com alguns autors del Sud dels Estats Units que volien que les seves obres veiessin la llum a Nova York. Vostè no considera important aquest aspecte territorial?
 
- Tota la meva obra, excepte la que avui tractem, ha estat publicada fora de les illes, a València i a Catalunya. Era una època més venturosa.
 
- Fa anys va escriure un llibre de poesia: Mediterrània, un llenç de cel esquinçat. Pel que sembla, almenys de cara a la publicació, no ha tornat al gènere mai més, o és que ha incrustat la poesia dins de la seva narrativa?
 
- Fa molt de temps, vaig arribar a la conclusió que no era un bon poeta. L’obra que vostè cita va ser una provatura. On navego amb les veles desplegades i em sento a pleret és en el mar de la narrativa. I em sap greu, patir aquesta mancança, no es pensi. Però tots els oficis tenen els seus especialistes, cal acceptar humilment aquest fet.
 
- Quins projectes té entre mans?
 
- Una nova novel·la, ja s’ho pot imaginar. Però estic convençut que dóna mala sort, parlar-ne, ni que sigui un esqueix, quan s’està embastant. Si m’ho permet, doncs, donarem temps al temps.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i l'aplicació del 155
 16:04 Catalunya en Comú veu "totalment injustificable aquesta ofensiva autoritària per una DUI que mai ha existit", sobretot tenint en compte "l'oferta clara de diàleg" des de Catalunya. El partit demana un front comú de les forces catalanistes en defensa de la sobirania i crida a la participació massiva a la manifestació a favor de la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
 15:55 DOCUMENT Totes les mesures de l'aplicació del 155 contra les institucions catalanes.
 15:43 «Suport absolut a les institucions catalanes»: la intervenció imprevista de Bartomeu després de l'anunci de Rajoy. El president blaugrana demana una resposta "cívica i pacífica, també al Camp Nou".
 15:39 El Senat aprova el calendari per aplicar l'article 155 contra Catalunya: dilluns constitució de la comissió, dimarts reunió de la junta i la mesa, dijous proposta definitiva i, el divendres, aprovació definitiva en ple.
 15:28 Totes les mesures de l'aplicació del 155 contra les institucions catalanes; per Àlvar Llobet.
 15:26 La reacció d'Ada Colau després de la suspensió de l'autonomia: considera que les mesures del govern espanyol suposen un atac "greu" als "drets i les llibertats de tots".
 15:12 El govern espanyol intervindrà TV3 per «donar informació objectiva, veraç i equilibrada». La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría assegura que l'executiu espanyol posarà gestors per controlar la cadena pública.
 15:06 La reacció d'Ada Colau: "Rajoy ha suspès l'autogovern de Catalunya pel qual tanta gent va lluitar. Un atac greu als drets i llibertats de tots, aquí i arreu".
 14:50 Urkullu parla de mesura "extrema i desproporcionada". "La Generalitat compta amb el nostre suport per buscar un futur constructiu", assegura el lehendakari basc.
 14:47 Rajoy preveu substituir els Mossos per la policia espanyola «on sigui necessari» en el marc de l'aplicació de l'article 155.
 14:41 Junqueras evita cap referència explícita a l'article 155 i fa una crida a assistir a la manifestació d'aquesta tarda.
 14:38 Puigdemont consensua amb partits i entitats la resposta a la intervenció total de l'autonomia; per Oriol March. El president s'ha reunit amb consellers, formacions independentistes i representants d'ANC i Òmnium durant el matí al Palau de la Generalitat. Se sospesa accelerar la celebració del ple del Parlament destinat a declarar la independència.
 14:31 RESUM Totes les mesures de l'aplicació de l'article 155 contra les institucions catalanes; per Àlvar Llobet.
 14:22 Les JERC "exigeixen"​ fer efectiva la proclamació de la República catalana "de manera immediata"
 14:16 
 14:15 El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, farà una declaració institucional a les 9 del  vespre.
 14:14 Rivera (C's): "Puigdemont menysprea la majoria dels catalans". 
 14:11 ÚLTIMA HORA Puigdemont assistirà a la manifestació d'aquesta tarda a Barcelona
 13:57 AMPLIACIÓ Rajoy suspèn l'autonomia: ordena destituir tot el Govern de Puigdemont i intervé el Parlament.
 13:52 Rajoy agraeix el suport del PSOE i de Ciutadans a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.
 13:49 Rajoy diu que els mitjans públics passaran a estar controlats pels gestors que rellevin el Govern. 
 13:48 Rajoy: "No se suspèn ni l'autonomia ni l'autogovern de Catalunya. Se cessen les persones".
 13:47 Rajoy: "La meva voluntat és convocar eleccions tan aviat com es recuperi la normalitat institucional".
 13:40 ÚLTIMA HORA Rajoy ordena destituir Puigdemont i tot el Govern amb el 155. Informa Irene Ramentol
 13:39 Rajoy: "Si Catalunya s'independitzés, abandonaria la Unió Europea".
 13:38 Rajoy: "Volem tornar a la legalitat, recuperar la convivència, continuar amb la recuperació econòmica i celebrar eleccions".
 13:35 Rajoy: "Hem hagut d'aplicar el 155. No era la nostra intenció ni tampoc el nostre desig".
 13:34 Rajoy: "Es va convidar el president de la Generalitat al Congrés. A la conferència de presidents. A parlar del finançament autonòmic. I no va voler".
 13:34 Rajoy: "Tinc la convicció que alguns volien que s'apliqués l'article 155".
 13:31 Rajoy: "Es va intentar fer un referèndum. I no tenia cap garantia democràtica"
 13:29 Rajoy: "El més antidemocràtic ha estat el que va passar al Parlament el 6 i 7 de setembre.
 13:28 Rajoy: "Hem arribat aquí per un procés unilateral i contrari a la llei que ha buscat l'enfrontament".
 13:26 Comença la compareixença de Rajoy per explicar com s'aplicarà el 155. 
 13:20 El govern de Rajoy en ple assisteix a la compareixença per explicar com s'aplicarà el 155.
 13:25 VÍDEO en DIRECTE Compareixença de Mariano Rajoy per informar dels acords sobre l'article 155.
 13:06 El PP demana que se suspengui el ple ordinari del Senat de la setmana que ve perquè tots els esforços se centrin en la sessió extraordinària de divendres. 
 12:59 Tot a punt per la compareixença de Rajoy, que ha d'exposar les línies generals de l'aplicació del 155 després del consell de ministres extraordinari.
 12:50 Iceta intenta «in extremis» que Puigdemont reculi els plans independentistes. El primer secretari del PSC es va reunir al Palau de la Generalitat amb el president a les portes de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.
 12:42 Pedro Sánchez, en un acte de partit, ha assegurat que el diàleg ha de ser sobre "com unir-se" i no "com dividir-se".
 12:42 Bartomeu, a l'ANC i Òmnium: «Ningú es pot apropiar del nostre escut ni de la nostra bandera». El president blaugrana veu "inadmissible" l'empresonament de Sànchez i Cuixart "per les seves ideologies polítiques".
 12:26 Mariano Rajoy compareixerà a partir de les 13.00 per informar sobre l'aprovació de l'article 155.
 12:24 ÚLTIMA HORA Acaba el consell de ministres per aprovar el 155 i suspendre l'autonomia de Catalunya.
 12:04 DOCUMENT El govern espanyol justifica el 155 en un argumentari per garantir «la llibertat, la seguretat i la pluralitat».
 11:40 ÚLTIMA HORA La Fiscalia confirma que presentarà una querella per rebel·lió contra Puigdemont si declara la independència.
 11:32 El govern espanyol justifica el 155 per la necessitat de garantir «la llibertat, la seguretat i la pluralitat». Assegura en un argumentari que el Govern ha desplegat un “discurs únic d’imposició de la independència”.
 11:18 VÍDEO «El diàleg és millor que el conflicte»: el discurs del president del Consell Europeu davant de Felip VI i Rajoy. Donald Tusk dedica unes paraules plenes de paral·lelismes amb el context polític actual als premis Princesa d'Astúries.
 11:08 Anonymous comença l'atac en defensa de Catalunya fent caure el web del TC. Els hacktivistes mantenen viva l'#OpCatalunya que van iniciar a mitjans de setembre i avisen de noves accions pel 21 d'octubre.
 10:05 Comença el consell de ministres extraordinari per aplicar l'article 155 i suspendre l'autonomia de Catalunya.
 10:04 ÚLTIMA HORA Primera acció d'Anonymous en defensa de les institucions catalanes: fan caure el web del Constitucional.
 09:57 Assemblees d'ERC proposen un Govern de concentració per fer front al 155. Els republicans valoren l'opció i podrien fer-li arribar a Puigdemont perquè la consideri.
Entrades anteriors »
Mariano Rajoy anunciant la suspensió de l'autonomia | La Moncloa
Irene Ramentol | 6 comentaris
01/01/1970
El consell de ministres aprova la suspensió de l'autonomia que inclou també la intervenció del Parlament i intentar convocar eleccions en un termini màxim de sis mesos
El president blaugrana, Josep Maria Bartomeu, durant el discurs | FC Barcelona
01/01/1970
El president blaugrana demana una resposta "cívica i pacífica, també al Camp Nou"
Un dels balls de la Fira de la Transhumància, a Santa Margarida i els Monjos. | Aj.Santa Margarida i els Monjos
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana la Fira de la Transhumància, el Festival Protesta, la Festa del Modernisme de la Colònia Güell, el Filmets de Badalona, i l'UtopiaMarkets Il·lustració
El programa «Filiprim» | TV3
Toni Vall | 2 comentaris
01/01/1970
«Pel que pugui ser, com que m'acompanya una bona memòria televisiva, em ve de gust fer-li un homenatge a aquella que coneixem com La Nostra»
El catedràtic de dret constitucional, Xavier Arbós, en una imatge d'arxiu | ACN
Pep Martí | 18 comentaris
01/01/1970
El catedràtic de Dret Constitucional de la UB respon als interrogants que genera una mesura que "pot incrementar la tensió i no hi ha cap garantia que les seves instruccions es compleixin"
Marta Rovira i Oriol Junqueras, abans d'un consell nacional d'ERC. | ACN
Roger Tugas | 24 comentaris
01/01/1970
Els republicans han informat els seus quadres sobre com reaccionar per preservar l'organització i la logística del partit | El pla s'ha elaborat arran de l'aparició de Tardà i Rufián en els informes que han servit per empresonar Sànchez i Cuixart