ETA

Avui es compleixen 30 anys de la massacre d'Hipercor, l'atemptat més mortífer d'ETA

L'explosió al centre comercial va provocar 21 víctimes mortals i més de quaranta ferits

Els autors van ser condemnats a quasi 800 anys de presó i l'Audiència Nacional va reconèixer la responsabilitat civil de l'Estat per no desallotjar-lo

| 19/06/2017 a les 08:06h
Especial: Barcelona
Arxivat a: Política, memòria hitòrica, memòria històrica, víctimes del terrorisme, ETA, Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes, efemèride
L'Hipercor de Meridiana va ser l'escenari de l'atemptat més greu d'ETA | Arxiu ND
Aquell 19 de juny de 1987, avui fa 30 anys, Vargas era una de les persones que es trobava a l'Hipercor de l'avinguda Meridiana. El pitjor lloc en el pitjor moment, pocs minuts després de les quatre de la tarda. "Jo era a la planta d'alimentació -explica a NacióDigital-, just sobre el pàrquing en què es va posar l'explosiu, al passadís central per on va sortir la llengua de foc. Vam sentir un soroll sec, tampoc molt fort, i després fum i foscor. Jo anava amb la meva dona i un fill petit. Vam resultar ferits. Una noia que era a prop nostre va patir cremades molt greus. Vam sortir com vam poder cap a la planta superior".

L'atemptat d'Hipercor va deixar 21 persones mortes i 45 de ferides. Membres del comando Barcelona d'ETA van deixar un Ford Sierra al pàrquing soterrani, amb una barreja de prop de 30 quilos d'amonal i més de 200 litres de líquid inflamable, i tot seguit van efectuar diverses trucades per avisar de la col·locació de l'explosiu: al mateix Hipercor, a la Guàrdia Urbana i al diari Avui. Però la direcció del centre comercial va decidir no desallotjar.

El comando Barcelona en acció

El primer mort a mans d'ETA a Catalunya va ser el policia Ovidio López, el 6 de juny de 1975, en el transcurs d'un tiroteig després d'un atracament a una sucursal bancària. L'activista Juan Paredes Manot, Txiqui, va ser detingut el mes següent i acusat de participar en els fets, sent condemnat a mort i afusellat el mes de setembre, en el que van ser les darreres execucions de la dictadura.

Fins al 1986 no es van produir atemptats mortals d'ETA a Catalunya. El 1987, però, seria tràgic. El mes de gener va ser desarticulat el comando Madrid, però l'organització armada disposava d'un potencial considerable. El comando Barcelona, establert a la capital catalana, va dur a terme nombrosos atemptats aquell any. De fet, el 1987 va ser un dels anys de més activitat terrorista.

El 27 de març, era assassinat al port el guàrdia civil Antonio González per l'explosió d'una furgoneta. El 2 d'abril moria un altre guàrdia civil a Barcelona en esclatar una bomba al pas d'un cotxe de la força armada. Després vindria Hipercor.

El rerefons: les converses d'Alger   

Però mentre l'activitat armada s'intensificava, s'obrien alhora vies de contacte entre ETA i el govern espanyol. Un pols en el qual l'organització volia ser-hi demostrant la seva força. El PSOE de Felipe González governava a l'Estat i tenia majoria absoluta al Congrés. El terrorisme era un problema greu i González va donar llum verda per explorar contactes. En un moment en què França ja no era el santuari d'anys anteriors, la capital algeriana es va convertir en un lloc segur per la cúpula d'ETA.

Les coses havien canviat molt a Algèria. Huari Bumedien, membre llegendari del moviment dels no-alineats, ja havia mort, però el Front d'Alliberament Nacional continuava governant. Algèria havia estat aliat de l'URSS i molts membres d'ETA s'havien entrenat a l'escalf d'Alger. Va ser allí on es va instal·lar Txomin Iturbe, el màxim dirigent de l'organització el 1986, figura considerada favorable a una via negociada. Molt aviat van començar els contactes. Txomin exigeix que volin a Alger interlocutors d'alçada, no els intermediaris de segona que li envien des de Madrid, però mor el febrer del 1987 en un accident i ha de ser substituït. Eugenio Etxebeste, Antxon, que es troba a l'Equador i es trasllada a Alger. El procés de diàleg es complica. És en aquest moment quan es produeix l'atemptat d'Hipercor.

L'11 de desembre del 1987 es va produir un altre gran atemptat, en aquest cas contra la casa quarter de la guàrdia civil de Saragossa: 11 morts. Però amb alt-i-baixos, les converses continuen durant el 1988. En un moment donat, Madrid exigeix un gest d'ETA, que ordena una treva de dues setmanes. Antxon es reuneix amb Rafael Vera, secretari d'Estat per a la Seguretat. Però el 4 d'abril de 1989 es trenquen les negociacions. El govern socialista no accepta les propostes d'ETA, que vol que s'engegui una taula paral·lela entre el PSOE i Herri Batasuna i exigeix que es passi a una negociació explícitament política.
 

L'Hipercor de Meridiana va ser l'escenari de l'atemptat més greu d'ETA. Foto: Adrià Costa


794 anys de presó

Uns mesos després de l'atemptat, el setembre de 1987, van ser detinguts Josefa Ernaga i Domingo Troitiño, com autors materials de la massacre, que serien condemnats a 794 anys de presó. Un altre membre del comando, Rafael Caride, i Santiago Arróspide, àlies Santi Potros, un dels màxims responsables d'ETA en aquell moment -i que havia donat l'aprovació a l'acció- serien també detinguts i condemnats a 790 anys.  

Catalunya encara viuria episodis sagnants. Però l'impacte d'Hipercor va suposar una inflexió en la percepció que es tenia d'ETA, que va trigar tres anys a tornar a actuar a Catalunya. Va ser el 8 de desembre de 1990, quan van morir sis policies al fer explosió un cotxe bomba a Sabadell. Després, el 1991, es va produir un altre atemptat amb moltes víctimes: l'atac contra la caserna de la Guàrdia Civil a Vic, amb un resultat de deu morts (cinc menors) i més de quaranta ferits. Un altre cop en un moment en què Barcelona s'abocava per a la celebració dels Jocs del 92.  

L'Estat, condemnat

El 1994, l'Audiència Nacional va considerar l'Estat responsable de negligència per no haver-se desallotjat l'edifici comercial després de l'avís fet pels mateixos autors. Els membres del comando no van dir on era l'explosiu i es va fer un registre de les plantes comercials per part de la vigilància privada. Pocs minuts després, va arribar la policia, però la direcció d'Hipercor va considerar que ja no era necessari efectuar un desallotjament. En aquell moment es produïen moltes amenaces de bomba i al superar-se l'hora anunciada pel comando perquè es produís l'explosió (les 15.30), es va optar per considerar-ho una amenaça falsa. Mitja hora més tard vindria la tragèdia.  

Vargas: "Un abans i un després"

Per José Vargas, "Hipercor va ser un abans i un després per un sector de la societat catalana, que fins aleshores havia vist ETA com una organització política, i no com a criminal. Però al cap d'un temps, molta gent va tornar a mostrar-hi simpatia. Per això, moltes víctimes ens sentim encara fora de la memòria històrica de la ciutat". Vargas és molt crític amb l'Ajuntament de Barcelona, que aquest dissabte celebra un acte de record al parc de Can Dragó: "Em vaig reunir amb Ricard Vinyes, responsable de memòria històrica del consistori, però ja tenien l'acte decidit i al final ni ens han convidat".

Vargas elogia la iniciativa de l'aleshores presidenta del Parlament, Núria de Gispert, que va organitzar un homenatge a les víctimes amb motiu dels 25 anys. De Gispert va proposar que cada cinc anys es fes un acte de record al Parlament, i ara la presidenta Carme Forcadell ha recollit la proposta".
 

L'atemptat d'Hipercor va ser el més mortífer d'ETA. Foto: Arxiu ND

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el referèndum de l'1 d'octubre
 18:12 Agents de paisà dels Mossos també es personen a escoles i centres cívics de Sabadell que serviran de col·legis electorals.
 18:12 Les seqüel·les de l'1-O obliguen el govern espanyol a prorrogar els pressupostos. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, assegura als passadissos del Senat que els comptes tampoc es presentaran aquest divendres al consell de ministres.
 18:03 El WhatsApp que t'informa d'on votar l'1-O (sense haver d'entrar a cap web).
 17:48 La Coordinadora de Colles Castelleres denuncia el bloqueig dels comptes bancaris per ordre del Ministeri d'Hisenda.
 
 17:46 Els Bombers de Barcelona, al costat de l'1-O malgrat les advertències de Colau; informa Jordi Bes. Decideixen en assemblea que mantenen els missatges de suport al referèndum en parcs i vehicles, i s'ofereixen a l'ANC per fer de cordó de seguretat durant els actes.
 17:30 Sáenz de Santamaría acusa Forcadell de trencar la separació de poders per manifestar-se al TSJC. La vicepresidenta del govern espanyol insisteix que a Espanya "no hi cap el dret a l'autodeterminació". Informa Oriol March. 
 17:29 JP Morgan desaconsella invertir en deute espanyol per la situació a Catalunya. En un informe, analistes del banc més gran dels Estats Units aposten abans per bons portuguesos o alemanys. 
 17:26 VÍDEO El dia que Mariano Rajoy va demanar un referèndum sobre Catalunya. L'actual president del govern espanyol va demanar una votació a tot l'Estat sobre l'Estatut.
 17:01 Els «misteris» de la samarreta de la senyera del Lleida Esportiu. El club assegura que no va rebre cap notificació de la Federació i que va avisar l'equip rival de la voluntat de canviar l'equipació. Informa Àlvar Llobet.
 16:57 Sáenz de Santamaría acusa Forcadell de trencar la separació de poders per manifestar-se al TSJC. La vicepresidenta del govern espanyol insisteix que a Espanya "no hi cap el dret a l'autodeterminació".
 16:51 El Consell Comarcal del Bages rebutja l'"estat de setge" que viuen les institucions catalanes. El plenari aprova una moció en defensa de les institucions catalanes i en contra dels atacs a les llibertats individuals i col·lectives per part del govern espanyol.
 16:54 Els Mossos es personen a dependències de l'Ajuntament de Sitges per demanar informació de l’1-O. Els agents s'han presentat a punts habituals de votació com són l'edifici Miramar i l'oficina de Turisme de l'Oasis.
 16:49 ​L’Institut Sant Quirze nega cap acord amb Ciutadans per evitar la publicitat del referèndum. El centre atribueix la presència d’estelades i pintades a l’hora del pati a un fet "puntual" i demana que "no es polititzi" l’ensenyament.
 16:38 

Pancartes de ''Democràcia'' al Senat


FOTOS ERC i PDECat exhibeixen pancartes de «Democràcia» al Senat. L'acció s'ha fet a l'inici de la sessió de control al govern espanyol entre els xiulets i les protestes d'altres grups.
 16:20 Un veí de Terrassa recull xavalla per menysprear el TC: «No val ni cinc cèntims». En Pep Rovira vol omplir una urna de monedes d'un i dos cèntims i dur-les a Madrid.
 16:06 La Guàrdia Civil cola una referència al Marca a les pàgines que tanca. El codi font de la pàgina que es mostra als webs intervinguts inclou unes línies amb una redirecció al web del diari esportiu.
 15:36 El Consell Fiscal mostra el seu suport als fiscals de Catalunya "en defensa de la legalitat i de l'estat de dret". Han emès un breu comunicat davant dels "greus esdeveniments que s'estan produint" a Catalunya.
 15:34 Conesa trasllada a vuit defensors dels drets humans la preocupació per la coerció de l'Estat; per Jordi Bes.
 15:20 Compareix a la Verneda un altre informàtic investigat per haver copiat el codi de la web del referèndum. S'ha acollit al dret a no declarar davant la policia.
 15:20 TV3 deixa d'emetre el magazín matinal "A tota pantalla", que presenta Núria Roca, degut a "l'excepcionalitat informativa del moment", vinculada al referèndum. La previsió és que torni a la pantalla el 3 d'octubre.
 15:19 Els Mossos identifiquen el responsable d'un dels col·legis electorals de l'1-O a Terrassa. Diversos agents s'han personat a l'Institut Les Aimerigues i han sol·licitat reunir-se amb la direcció; informa Sergi Ambudio. 
 15:02 La Fiscalia ordenarà als Mossos prendre el control dels col·legis electorals.
 14:53 Turull suggereix a l'Estat fer servir els vaixells del «Piolín» per acollir refugiats. El conseller de la Presidència assegura que Catalunya només ha rebut 221 nouvinguts en dos anys i en culpa la gestió del govern espanyol.
 14:48 Manifest dels treballadors de la Diputació de Girona a favor del referèndum de l'1-O. Demà en faran una lectura i repartiran el manifest que han signat 150 persones.
 14:44 La Fiscalia ordenarà als Mossos controlar divendres els col·legis electorals. Agents de la policia catalana ja han començat avui a recollir informació sobre els responsables de les seus del referèndum.
 14:32 El PDECat diu al Congrés que la declaració unilateral d'independència està "absolutament descartada". 
 14:31 Ribó diu que el fiscal "s'extralimita" en investigar causes ja judicialitzades i designar un coordinador policial. El Síndic de Greuges veu "desproporcionat" tancar webs, citar a declarar alcaldes o perseguir penalment algú per organitzar un referèndum quan no és delicte.
 14:30 La Fiscalia ordenarà als Mossos controlar divendres els col·legis electorals.
 14:19 La fiscalia de Tarragona ja ha obert una trentena de diligències d'investigació per l’1-O. Fins ara només s'han citat sis alcaldes del territori a declarar, però se'n citaran més en els pròxims dies.
 14:05 Els diputats d'ERC i PDECat no aniran al ple del Congrés aquesta tarda. Les formacions sí que interpel·laran dimecres el govern espanyol sobre Catalunya.
 14:13 La Comissió Europea justifica el tancament de webs perquè és «dins de la legalitat». Periodistes internacionals pregunten a la roda de premsa de la CE si no ho considera un ’“atac a la llibertat d’expressió” i comparen la situació de l’Estat amb Turquia. La Guàrdia Civil tancarà aquest dimarts 85 webs més, fins a un total de 144.
 14:04 El PP justifica l'enviament de milers de policies a Catalunya per la "violència als carrers de Barcelona".
 14:00 Denuncien que l'Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, a Osona, no deixa fer un acte sobre el referèndum; informa Carles Fiter.
 13:57 Ofensiva legal del Govern per aturar la invasió de competències de l'Estat; informa Oriol March. L'executiu presenta un requeriment d'incompetència al govern espanyol per l'ordre als Mossos d'obeir les directrius d'un coronel de la Guàrdia Civil.
 13:54 La UdL dona suport al referèndum. El claustre de la universitat ha avalat el manifest amb 79 vots a favor i 23 en contra.
 13:15 Advocats sobiranistes convoquen una manifestació dimecres al TSJC. Volen denunciar l'actuació repressiva de l'Estat contra l'1-O i la conculcació de drets fonamentals.
 12:57 Julian Assange donarà consells per defensar el referèndum en una videoconferència avui, a les 17.30 h a la UB.
 12:52 Felipe González, expresident del govern espanyol, assegura que la situació a Catalunya és el que més l'ha preocupat "en els últims 40 anys".
 12:51 ENQUESTA Vols un estat a favor de la llengua catalana? Campanya de la Plataforma per la Llengua pel «sí» al referèndum.
 12:43 El PSOE avisa Podem i els "comuns" que poden ser "coartada" d'una DUI si participen a l'1-O. Pedro Sánchez demana "prudència i mesura" al govern espanyol i al fiscal general de l'Estat.
 12:21 VÍDEO Iñaki Gabilondo: "El silenci d'Espanya" (pobles i gent que no són Madrid) sobre el referèndum.
 12:20 Entitats i sindicats creen la Taula per la Democràcia per respondre l'ofensiva de l'Estat. En el grup impulsor hi apareixen l'ANC, Òmnium Cultural, CCOO, l'UGT i Lafede.cat, que treballen un manifest que es presentarà demà a Barcelona.
 12:13 El Govern envia les notificacions de les meses tot i el setge de la Guàrdia Civil.
 12:12 
 11:44 Baltasar Garzón desmunta l'estratègia judicial de l'Estat: «On vas, Maza?». El magistrat assegura que l'Audiència Nacional no és competent per instruir ni jutjar el delicte de sedició.
 11:43 Miquel Buch, president de l'ACM, surt de declarar acompanyat de «Piolín». El dibuix animat esdevé cada cop més el símbol de la lluita pel referèndum.
 11:38 La Fiscalia torna a convocar tots els cossos policials aquest dimecres. La reunió es produirà després que Trapero demanés a Romero de Tejada que reconsiderés la seva decisió d'atribuir la coordinació a un coronel de la Guàrdia Civil.
 11:33 Vetlla amb tractors per defensar els col·legis i les urnes del referèndum; informa Àlvar Llobet. L'Assemblea Pagesa convida a aparcar tots els tractors del país a les proximitats dels col·legis electorals l'1-O.
 11:26 El col·lectiu Xnet publica una guia d'eines digitals per protegir la privacitat a mòbils i ordinadors. El projecte de defensa dels drets a internet ha recopilat, en un breu manual, instruccions bàsiques per mantenir comunicacions segures.
 11:24 Rajoy busca avui l'aval de "l'amic americà" per reprimir l'1-O, per Pep Martí. El president espanyol serà rebut per Donald Trump a la Casa Blanca, després de mesos de distància entre les dues diplomàcies.
Entrades anteriors »
Control dels Mossos d'Esquadra | Adrià Costa
Isaac Meler | 11 comentaris
01/01/1970
Fonts de la Fiscalia han avançat a TV3 que donaran la instrucció que es quedin les claus d'escoles i instituts per impedir el referèndum | Agents de la policia catalana ja han començat avui a recollir informació sobre els responsables de les seus de l'1-O
Jordi Bes
01/01/1970
Decideixen en assemblea que mantenen els missatges de suport al referèndum en parcs i vehicles, i s'ofereixen a l'ANC per fer de cordó de seguretat durant els actes
Ricardo Blázquez, al mig, presidint una sessió de l'episcopat.piscopal Espanyola | CEE
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
Aquest dimarts es reuneix la permanent de l'episcopat espanyol i l'ala conservadora pressiona per posicionar-se contra l'1-O
Mariano Rajoy, amb Juan José Brugera, en les Jornades del Cercle d'aquest any. | La Moncloa
Pep Martí | 6 comentaris
01/01/1970
El president Juan José Brugera vol protegir l'entitat per l'escenari que s'obrirà després del referèndum
Carles Puigdemont, a l'entrevista amb Jordi Évole | Generalitat de Catalunya
Toni Vall | 47 comentaris
01/01/1970
«En alguns moments, el periodista semblava massa interessat en fer aflorar fos com fos contradiccions al president»
Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, mostrant una papereta de votació de l'1-O. | Òmnium
Roger Tugas | 8 comentaris
01/01/1970
Els estudiants de la UB reparteixen 100.000 paperetes de votació de l'1-O en el marc de la Marató per la Democràcia que se celebra aquest diumenge, mentre que l'ANC i Òmnium en distribueixen 900.000 arreu de Barcelona