19 de juny: la Terra és rodona... i Espanya plurinacional

Sense la pressió independentista, el PSOE no hauria fet un pas que el PSC sempre va reclamar i que ara caldrà veure si Sánchez omple de contingut. Avui també són protagonistes Carles Puigdemont, Xavier Domènech, Íñigo Urkullu, Toni Picó i la CEOE, les víctimes d'Hipercor i Anne Hidalgo

19 de juny del 2017
Actualitzat a les 7:40h

El congrés del PSOE ha monopolitzat el cap de setmana polític. Pedro Sánchez ha deixat els barons fora de l'executiva, ha castigat el susanisme i ha dibuixat un discurs pensant en recuperar l'hegemonia a l'esquerra però, a la vegada, tendir ponts cap a Podem. També ha fet gestos amb Catalunya: el PSC tornarà a tenir pes específic a l'executiva federal (com en els anys de José Luis Rodríguez Zapatero) il'aposta federal de partit fa un pas més en a nivell de discurs incorporant la plurinacionalitat

És evident que, sense l'empenta de l'independentisme (i el temor que crea en l'establishment espanyol), els socialistes no s'haurien mogut i, segurament, Podem tampoc apostaria pel dret a decidir. I també que el reconeixement de la plurinacionalitat arriba tard: justament aquesta setmana hem commemorat els 40 anys de les primeres eleccions postfranquistes. Que el PSOE reconegui una obvietat com que l'Espanya actual és plurinacional és, malgrat tot, una bona notícia que normalitza una realitat.

De ben poca cosa valdrà aquest reconeixement si no s'omple de contingut. El Sánchez 1.0 es va presentar a les eleccions del 20-D i del 26-J demanant una reforma constitucional que reconegués les "singularitats" de Catalunya, però mai va concretar què implicaven. Cometrà el mateix error si el seu partit no explica què implica un estat plurinacional i, per tant, a què tenen dret les nacions que en formen part. I pocs catalans entendrien que la seva fos una nació tan peculiar que no tingués dret a decidir el seu futur polític. Ell, però, segueix negant-lo i el PSC s'hi posa bé. Per fer-vos una idea ben exacta de què pretén Sánchez llegiu la crònica de Sara González, que ha estat aquest cap de setmana a Madrid, i l'entrevista que li ha fet a Núria Parlon. L'alcaldessa de Santa Coloma, una alenada d'aire fresc al nostre panorama polític, serà la principal veu catalana a la direcció i intentarà que el PSC recuperi l'autonomia perduda.

Acostar els "comuns" a l'1-O. La ressaca del congrés del PSOE marcarà la jornada a Madrid, però a Barcelona ho faran les converses entre el Govern i els "comuns" pel referèndum. A Junts pel Sí i la CUP els va molt bé que l'oficialitat de Podem a Catalunya, amb Albano Dante Fachín al capdavant, tingui una actitud positiva amb el referèndum de l'1 d'octubre però saben que per garantir-se l'èxit de participació, que és la clau, necessiten l'espai polític unitari que lideren Xavier Domènech i Ada Colau. Carles Puigdemont es veu aquest matí amb el cap de files dels "comuns" i a la tarda amb el lehendakari Iñigo Urkullu, que és soci del PP i intentarà posar-se "de perfil". Sobre què espera la majoria sobiranista dels "comuns" i què pretenen aquests de l'executiu en relació al referèndum han preparat aquesta guiaJoan Serra Carné i Oriol March.


Vist i llegit

Alguns abanderats del diàleg i la tercera via han deixat de ser-ho. Si més no fins que el procés quedi derrotat políticament i els seus dirigents humiliats com a mínim amb la inhabilitació. És el que es desprenia de l'article "El gran engany", que publicava dissabte a La Vanguardia el notari Juan José López Burniol. "Si –en el que seria inimaginable– el govern central acceptés ara dialogar sota la pressió d'un referèndum il·legal, passaria a ser còmplice de la voladura de l'Estat de dret. Una cosa a la que no està disposada en cap cas la pràctica totalitat de les forces polítiques espanyoles, potser amb l'excepció d'aquelles que tenen líders que pretenen la subversió revolucionària de tot el sistema [en referència a Pablo Iglesias]". Queda clar que Rajoy rebrà poca pressió per seure a negociar abans de la tardor.  


 El passadís

I d'un abanderat del diàleg i la tercera via a uns altres. Avui es presenta Units per Avançar, la nova formació política que competirà amb Lliures per l'espai del centredreta autonomista, que té com a portaveu a Carlos Losada i que està, segons diverses fonts, apadrinada per Josep Antoni Duran i Lleida. Vol aplegar les restes d'Unió. Els seus dirigents s'han anat reubicant. Joana Ortega espera ser candidata del PDECat a Barcelona, Duran representa empreses, Josep Maria Pelegrí treballa al sector del torró i Josep Sánchez Llibre fa de lobista per la patronal CEOE al Congrés. En aquesta tasca l'acompanya ara Toni Picó, que fins al 2015 va ser diputat dels democristians i membre del comitè de govern i fa d'adjunt de Sánchez Llibre a la patronal espanyola. Fa uns dies, per exemple, Picó rebia els representants de la patronal d'atenció a les persones grans per tramitar esmenes a la llei de contractes del sector públic. L'agenda política té un valor. 


 L'efemèride

Tal dia com avui es compleixen 30 anys exactes de l'atemptat terrorista d'Hipercor per part de l'organització armada basca ETA, que va fer 30 víctimes i va suposar un punt d'inflexió en les seves accions apostant per "socialitzar el dolor". Els terroristes van avisar que havien posat un cotxe bomba a l'aparcament del centre comercial, però la policia no el va desallotjar. La Justícia va acabar condemnant l'Estat i, lògicament, els etarres, en aquest cas a 800 anys de presó. Aquests dies el Parlament i la Generalitat, l'ajuntament de Barcelona i les associacions de víctimes han fet diversos homenatges als afectats d'una matança que, de retruc, va fer molt mal a l'independentisme. Així ho va explicar TV3 l'endemà de l'atemptat. Avui s'inaugurarà una exposició d'homenatge a les víctimes i hi coincidiran autoritats espanyoles, catalanes i basques, entre ells el ministre de l'Interior José Antonio Zoido i el conseller Jordi Jané després de la seva polèmica per les oposicions dels Mossos i la junta de seguretat.


 L'aniversari

Un 19 de juny de l'any 1959 va nàixer a San Fernando, a la província de Cadis, Anne Hidalgo, actual alcaldessa de París. Va arribar a França, a Lió, com a immigrant de ben petita amb els seus pares, un electricista i una modista. Després de cursar estudis universitaris i mentre alternava la feina a l'administració a la companyia d'aigües, especialitzada en l'àrea laboral, es va afiliar al Partit Socialista francès. Hidalgo és alcaldessa de París, una de les grans capitals mundials, des de l'any 2014. A les primàries del PSOE es va significar donant suport a Pedro Sánchez. Aquí explicava a Canal Sur els seus orígens quan era vicealcaldessa.
 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi