entrevista

Ferran Latorre: «No canvio res de la meva vida d'escalador per pujar l'Everest en 17 hores»

L'alpinista osonenc considera que la muntanya l'ha educat en "humilitat i solidaritat"

La passió li ve d'adolescent quan va escalar el seu primer tresmil

A més d'altres reptes, Latorre tornarà a pujar l'Everest perquè "té un deute pendent"

, Sant Julià de Vilatorta | 18/06/2017 a les 16:22h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Esports, Everest, entrevista, Ferran Latorre, alpinisme
Ferran Latorre és el primer català en coronar els 14 vuitmils | Josep M. Montaner
Ferran Latorre ha fet història. Ha estat el primer català en coronar les 14 muntanyes de 8.000 metres que hi ha al planeta. L'última: l'Everest. Tot i que ell treu ferro a l'assumpte i ho considera un "repte personal" el seu projecte ha consistit, ni més ni menys, en ascendir els 14 vuitmils sense oxigen artificial. En l'últim tram de l'Everest, però, va haver de recórrer a l'oxigen per les condicions meteorològiques i perquè no estava al 100%. No sap quan, però hi tornarà: "Tinc un deute pendent".

La passió per la muntanya li va venir quan era adolescent en el seu primer tresmil a Punta Alta, al Parc Nacional d'Aigüestortes. En aquest lloc es va prometre que algun dia aconseguiria pujar l'Everest. Fa pocs dies va complir aquest somni d'adolescent. Osona.com ha pogut entrevistar l'alpinista, que tanca un repte que va iniciar ara fa 18 anys.

- D'on li ve la passió pel món de l'alpinisme?

- Des de petit, a través d'algunes excursions amb la família, l'escola... i sobretot quan vaig fer el meu primer tresmil a Punta Alta [de Comalesbienes], al Parc Nacional d'Aigüestortes. Allà vaig descobrir la passió per la muntanya. L'escenografia de l'alt Pirineu era molt semblant a les pàgines dels llibres que estava llegint aquella època: Victoria en solitario de Peter Habeler, el primer que va pujar l'Everest sense oxigen.

- Després de tants anys coronant altres cims, per què va decidir començar el repte dels catorze vuitmils?

- Quan vaig estar treballant al programa Al filo de lo imposible (TVE) vaig fer sis vuitmil. El 2009, quan vaig acabar, vaig fer públic que volia coronar els vuit que em quedaven. El primer vuitmil el vaig fer el 1999, ara fa 18 anys.

- Quin vuitmil ha estat el més difícil?

- L'ascensió més difícil ha estat la del Nanga Parbat. Va ser molt dur. Vam intentar obrir una ruta i no ens en vam sortir, quedant-nos a 150 metres. Vam haver de recular, i amb molt pocs mitjans el vam haver de tornar a pujar gairebé per segon cop.

- Centrant-nos en el darrer vuitmil, quantes expedicions ha fet exactament a l'Everest?

- Sis. Aquest era el setè cop que hi anava. Hi havia estat molts cops, el primer el 1995. Tenia ganes de pujar-hi.
 

La passió per l'alpinisme va començar amb el seu primer tresmil. Foto: Josep M. Montaner


- Com ha canviat la muntanya en aquest temps?

- Hi ha molta més gent que va a l'Everest. Primer perquè el món està globalitzat i tot és més fàcil. En segon lloc, els anys 80, només es donava un permís per temporada a un grup. Llavors hi havia llista d'espera. Quan el govern de la Xina i Nepal van obrir la veda, hi va haver aquest procés de massificació, a més de les expedicions comercials on molta gent s'anima.

- I com ha canviat Ferran Latorre?

- Fa molts temps, tenia 24 anys. Les circumstàncies personals no tenien res a veure amb les d'ara. Era un noi sense cap compromís, ara sóc pare de família. Les prioritats també canvien i el meu punt de vista és diferent. Aleshores era com una diversió, ara és un projecte professional i esportiu. Més enllà, de la satisfacció esportiva, hi ha una satisfacció professional. De fet, en el refugi Joan Ventosa i Calvell, ascendint Punta Alta, vaig signar que algun dia pujaria l'Everest. En essència queda la voluntat innocent, pura i genuïna de voler-hi pujar per la il·lusió i el somni d'un jovenet.

- Quines sensacions va tenir quan va coronar l'Everest i, per tant, tancar el repte dels vuitmils després de 18 anys?

- Si sumaven dues coses: el fet de pujar l'Everest i que s'acabava el projecte. Eren dues raons molt importants per emocionar-se. Mentre anava fent els passos, te n'adones que estàs fent una cosa important a la teva vida.

- Tornarà a l'Everest?

- Sí. M'agradaria tornar pel vessant nord i intentar-ho sense oxigen. És un deute pendent que tinc. És una il·lusió que tinc i encara tinc energies i ganes de tirar-ho endavant.
 

Ferran Latorre, vol tornar a l'Everest. Foto: Josep M. Montaner


- Quan va necessitar l'oxigen?

- Al cap d'una hora de sortir de l'últim campament (camp 4), a uns 8.100 metres al cap d'una hora. La climatologia no era bona i això era determinant. No estava al 100% i això em va fer dubtar. Aquest cop volia estar-ne molt segur d'escalar l'Everest i acabar el projecte.

- Precisament, tal com es va explicar en diferents mitjans, quan va arribar al cim de l'Everest, va pensar amb la seva filla Clara. Durant l'expedició, com es gestionen les emocions tenint en compte el risc que suposa?

- És fàcil i complicat. Abans no hi havia mitjans de comunicació i, vulguis o no, t'aïllaves i et protegies una mica d'aquestes emocions. Avui en dia, però, et pots contagiar d'aquestes emocions perquè estàs en contacte amb la gent. Hi ha telèfons, Internet... te'n vas, però no del tot. És un avantatge, perquè a vegades et pots desfogar parlant amb els teus, però també pot ser que els enyoris més.

- El perill i la mort són presents en les expedicions sobretot en aquests nivells. En aquest sentit, a més de preparar-se físicament, com es prepara un alpinista psicològicament?

- No crec que cap alpinista es prepari psicològicament. No som un esport tan específic. No dic que no vagi bé. Crec que la millor preparació és fent alpinisme i afrontant-te a les situacions delicades. Això passa si segueixes fent muntanyes. En el meu cas, em dona molta confiança estar preparat físicament. Com tot, s'ha de mantenir el fil de la motivació. Sobretot en aquestes expedicions que és fàcil perdre'l.
 

Latorre va necessitar l'oxigen una hora després de sortir de l'últim camp base. Foto: Josep M. Montaner

 
- Ha estat el primer català en aconseguir els 14 vuitmil, però molt a prop seu hi havia Òscar Cadiach, que n'hi queda un per coronar. Com ha viscut aquesta pressió fent el mateix repte?

- Tenia pressió per acabar per mi mateix perquè porto molts anys darrere això. No tenia ganes de tornar a ensopegar amb l'Everest. Competir amb un altre no ha de ser un factor determinant. En el meu cas, l'objectiu era escalar els catorze vuitmils, no ser el primer català. De 10 punts, nou són la satisfacció personal, i l'altre és el fet de ser el primer català. No tindria sentit que la prioritat fos ser el primer, perquè llavors tindria sentit el que estàs fent.

- Com creu que contrasta aquesta certa competència/competició amb el món de l'alpinisme, considerat un esport sobretot de companyonia.

- L'alpinisme és l'únic esport que no requereix un altre per jugar-lo. L'esport en general és competitu. Entenc la relació que es fa de transportar la competició esportiva en l'alpinisme, però no funciona. Estem parlant d'una altra cosa. Això no vol dir que no hi hagi hagut competició en aquest món. Entenc que la gent hi ha vist una competició, però per mi té un valor secundari.

- Precisament, mentre estava al camp base per ascendir a l'Everest, Kilian Jornet pujava dos cops al cim en un temps rècord. Quins sentiments li genera?

- És l'evolució de les coses. Jo sóc un viejo rockero i en Kilian Jornet està a tope. Forma part d'una nova generació, que fa les coses d'una altra manera, com ha de ser sempre. Estic content de passar-li el testimoni i orgullós que algú així sigui català i un bon campió dins i fora de la muntanya. Que ell pugés l'Everest dos cops també em va empènyer una mica.

Tot i així s'ha d'entendre que l'alpinisme és molt difícil de valorar. En muntanya es poden valorar diferents variables: resistència, rapidesa i capacitat tècnica. És més fàcil que la gent valori la velocitat que la dificultat tècnica. Hem vingut des de dos camins diferents a parar el mateix lloc. Jo he entrat al món de l'alpinisme a través del món de l'escalada. No sóc corredor ni ultramaratonià. Estic content amb el què he fet. No canvio res de la meva vida d'escalador per pujar l'Everest en 17 hores. M'omple més escalar la paret dels diables de Montserrat.
 

L'alpinista considera que Jornet és un campió i un orgull per Catalunya. Foto: Josep M. Montaner


- Va treballar durant 14 anys de càmera al programa Al filo de la imposible (TVE) amb expedicions arreu del món. Ara, l'hem pogut veure en vídeo per les xarxes socials per posar-nos al dia dels vuitmils, a més de diferents entrevistes. A Ferran Latorre li agrada més estar davant o darrere la càmera?

- M'agrada molt el món de la imatge i de la fotografia. Fins ara he estat gravant les meves expedicions. Una de les coses que em venia de gust era seguir filmant i gravant. A l'Everest he portat un càmera perquè no podia fer-ho tot i era el final de la història. Estem muntant un documental i és el primer cop que estic davant de la càmera.

- A més de càmera, es podia fer un estricte seguiment pel seu web, creu que aquest control tecnològic és una pressió/distracció?

- És més còmode anar pel teu compte i no tenir cap compromís. Però clar, era un projecte professional. Tampoc tinc cap problema per comunicar-me amb el món i projecte sempre l'he volgut explicar. A través de les tecnologies es poden explicar moltes coses. A més, també és molt bonic crear sinergies i interaccionar amb empreses i patrocinadors del país.

- La setmana passada, durant el discurs als participants de l'Olla de Núria, va recordar la importància de l'Estatut de Núria per la història de Catalunya tot i ser estroncat pel feixisme. Concretament, va dir que "el somni encara continua viu". Com viu Ferran Latorre el procés català?

- Penso que Catalunya s'ha guanyat el dret a votar. És de sentit comú, ja no de principis democràtics. Qualsevol persona que conegui la història, idiosincràsia, esperit d'aquest país, ha de claudicar davant d'una veritat tan clara. La gent que no ens reconeix com a nació i no ens deixa votar, és la mateixa gent que no acceptava que la terra no era rodona i que no era el centre de l'univers. Qualsevol persona amb sensibilitat democràtica i de justícia, entén perfectament que aquest país ha de decidir el que vol fer. Si jo votés ara mateix, diria que sí.
 

Latorre explica que la muntanya l'ha educat en humilitat i solidaritat. Foto: Josep M. Montaner


- D'altra banda, també va remarcar "els valors vinculats a la muntanya, com la solidaritat o la humilitat". Creu que s'han perdut aquests valors?

- No, no crec que s'hagin perdut, encara tinc esperança amb la raça humana. Tampoc siguem catastrofistes. A la muntanya hi ha de tot com a tot arreu, gent més egoista, més solidària... La muntanya t'acaba educant i a mi m'ha educat en humilitat i solidaritat. He ajudat en molts rescats i, per tant, he decidit abandonar l'ascensió. La vida d'una persona és un tresor únic.

- Per anar acabant, després de coronar els 14 vuitmils, quin nou repte té?

- Tornar a l'Everest sense oxigen, obrir una ruta en una muntanya de 8.000 metres i alguna coseta més. També m'agrada molt fer xerrades a escoles, empreses, clubs... que la meva experiència pugui influenciar positivament a la gent. En definitiva, el repte és ser feliç.

- Quan no escala, què fa Ferran Latorre?

- Cuidar la meva filla, llegir i també sóc molt melòman. M'agrada molt la música i tinc ganes de tornar a tocar el piano. També vull escriure un llibre.

- De camí l'Everest llegia?

- Vaig llegir La economía no existe d'Antonio Baños i Les veus del Pamano de Jaume Cabré, entre altres. Vaig començar Cien años de soledad, però no he tingut temps d'acabar-lo.

- Per acabar, quina és la muntanya que ha marcat més a Ferran Latorre?

- Punta Alta, sense cap mena de dubte. És un punt important de la meva vida on va néixer tot. El somni d'un adolescent que persisteix fins avui.
 

Ferran Latorre, al Parc de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta. Foto: Josep M. Montaner

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Quina manca de fair play
Coma, 18/06/2017 a les 17:00
+4
-21
"No canvio res de la meva vida d'escalador per pujar l'Everest en 17 hores. M'omple més escalar la paret dels diables de Montserrat."

Em cau als peus amb aquest dard enverinat a qui tots sabem. Si l'omplia més pujar a veure la moreneta que "córrer" Txomolugma amunt, per què tria la via clàssica i massificada de la muntanya més alta?

Sembla com si l'èxit català del costat tibetà li hagi sabut greu. Em temo que ens tornem a trobar amb una excés d'egos i un defecte de fair play. No es pot menystenir els projectes dels companys si es vol rebre elogis dels propis.

Ego? 17:00
Anònim, 18/06/2017 a les 21:58
+10
-0
Si no hagués ajudat a baixar a alguns i salvar-els de la mort, l'Everest en faria de temps que l'hagués fet.
Es aixi
Pallarès2017, 19/06/2017 a les 00:34
+6
-0
Conec al Ferran des de febrer del 1989, i junts hem escalar algunes cascades de glaç maques. Probablement, el muntanyenc amb el cap mes ben endreçat q conec. Modest i sensible, auster i amic dels seus amics. No se li pot retreure RES. Alguns li deuen que avui siguin vius. Altres, lluny de personalismes, li tenen un respecte extrem. Amb prestigi dins i fora de la muntanya. I es clar, cadascú te el seu Everest. Respectem-lo.
Aclariment
Ferran latorre, 19/06/2017 a les 01:12
+9
-0
Respecte al primer comentari, suposo qe no em vaig explicar prou bé. El qe volia subratllar amb el titular, és la reivindicació i l orgull d haver estat escalador. Un esport obliadat i un xic menyspreat en contraposició a la moda del trail running. De cara a pujar l everest és més útil ser un bon atleta qe ser un bon escalador, però toti així, no m arrepenteixo d haver dedicat molts anys a l escalada enlloc de fer-ho pel trail running. Tot el contrari.
Això volia dir. Sense ànim d ofendre ningú i menys d enviar dards a ningú. I si ho he dit malament, aquí queda aclarit.
Se li ha vist una mica el llautó...
Lampègia, 19/06/2017 a les 12:16
+1
-3
Ningú no li ha discutit "la reivindicació i l'orgull d'haver estat escalador" ni el mèrit que això representa.

Les paraules s'han de mesurar molt bé. El subconscient sovint ens traeix.
La Caixa, "Pugem?"
Anònim, 19/06/2017 a les 16:07
+0
-1
amor i odi...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Pedro Sánchez i Miquel Iceta a l'executiva del PSC | ACN
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
Un sector del partit, entre ells l'alcaldessa Núria Parlon, lliura un pols a la direcció d'Iceta perquè no doni suport a la suspensió de l'autogovern de Catalunya | El primer secretari confia que un gest de Puigdemont d'última hora eviti les mesures dràstiques anunciades per Rajoy
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i l'aplicació de l'article 155
 12:08 El ministre Alfonso Dastís, sobre les càrregues policials: "Moltes de les imatges són falses".
 En una entrevista en un programa de la BBC també assegura que l'ús de la força va ser "provocat".
 11:49 COMUNICAT NacióDigital rebutja l'aplicació de l'article 155 contra els mitjans públics catalans. "Considerem que és del tot inadmissible, que atempta contra la llibertat de premsa i d’informació".
 11:38 L'exministra del PSOE María Antonia Trujillo fomenta amb un tuit el boicot a les empreses catalanes. Un fet que genera una allau de reaccions a la xarxa. 
 11:36 Viatge a les entranyes dels «comuns»: el naixement de Catalunya en Comú pren forma de llibre. Els periodistes de NacióDigital Joan Serra Carné i Sara González relaten en "El part dels comuns" (Edicions Saldonar) la gestació de la formació liderada per Xavier Domènech a través d'una dotzena de testimonis.
 11:15 L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, demana per carta a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies que es posin en marxa mecanismes perquè els municipis puguin participar en una reforma constitucional.
 11:08 L'aplicació del 155 posa de nou en risc la cohesió del PSC, per Sara González. Un sector del partit, entre ells l'alcaldessa Núria Parlon, lliura un pols a la direcció d'Iceta perquè no doni suport a la suspensió de l'autogovern de Catalunya. El primer secretari confia que un gest de Puigdemont d'última hora eviti les mesures dràstiques anunciades per Rajoy.
 10:37 Els Castellers de Berga alcen pilars per reclamar la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a la diada que aquest dissabte van realitzar a la capital del Berguedà. 
 10:25 Ciutadans critica el discurs de Carles Puigdemont i assegura que el president de Catalunya "ja no té res a oferir". El partit d'Albert Ribera demana "recuperar l'autonomia, l'estabilitat i la convivència" i reclama "un nou Govern" que "pugui ser un interlocutor vàlid amb el conjunt d'Espanya". 
 09:59 Creen la figura del «piolín» caganer. L'empresa ja va posar a la venda caganers sobre el referèndum i la llibertat d'expressió.
 10:05 

Les Marxes de la Dignitat han convocat una concentració aquest diumenge, a partir de les 19 hores, a la Puerta del Sol de Madrid per exigir la llibertat "immediata i sense càrrecs" dels presidents de l'ANC, Jordi Sànchez, i Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. La plataforma, que va organitzar multitudinàries mobilitzacions per demanar "pa, sostre i feina" per als més desfavorits, veu algunes semblances amb la seves reivindicacions: "Aquesta bàrbara repressió desfermada sobre un poble que només pretenia votar és la mateixa que es va exercir sobre les Marxes de la Dignitat al març de 2014".

 09:58 VÍDEO Pau Casals, a l'ONU: «I'm a catalan». El violoncelista va morir el 22 d'octubre de 1973, avui fa 44 anys. El recordem amb el seu emotiu discurs a l'ONU, més actual que mai.
 09:10 
 08:59 La ruptura de Colau amb el PSC pel 155: una amenaça difícil de fer efectiva, per Jordi Bes. L'alcaldessa de Barcelona pressiona els socialistes per evitar que avalin la suspensió de l'autonomia, però un trencament del pacte de govern faria encara més ingovernable l'Ajuntament. L'oposició no està disposada a facilitar-li la gestió, i Colau s'abocaria a arribar al 2019 sense haver acordat ni un dels quatre pressupostos del mandat.
 08:08 L'unionisme carrega contra el Barça. Albiol i Girauta critiquen a Twitter el suport del president blaugrana, Josep M. Bartomeu, a les institucions catalanes després de l'activació de l'article 155.
 07:41 L'alcalde de Lleida i president del PSC, Àngel Ros, ha demanat al president de a Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, que convoqui eleccions la propera setmana, informa Àlvar Llobet. En un missatge a les xarxes socials, el paer en cap ha indicat que aquesta decisió seria la millor manera de respectar les institucions d'autogovern.
 07:34 La resposta dels Mossos al govern espanyol per l'activació de l'article 155
 07:20 PORTADES La premsa espanyola aplaudeix el 115 que «rescatarà» Catalunya. Recull de les portades dels diaris de paper catalans i espanyols.
 07:03 El Secretari d'Organització del PSC de Manresa, Xavier Vera, plega pel suport del PSOE al 155.
 23:13 El líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, considera que "el PSC no pot estar ni un minut més al govern de la capital de Catalunya", i demana que Colau reuneixi els grups contraris al 155 per trobar una sortida democràtica davant "el cop contra les institucions catalanes".
 23:06 Convergència Democràtica Aranesa alerta que el 155 paralitzarà «de facto» el govern aranès. El partit mostra el "total rebuig i condemna a la interpretació de la democràcia en aquests termes totalitaris".
 22:36 Catalá insta Puigdemont a actuar amb «responsabilitat» i avisa que la justícia és «eficaç». El ministre de Justícia critica Carme Forcadell per apuntar que l'aplicació del 155 sigui un "cop d'estat".
 22:30 Societat Civil Catalana (SCC) veu "positiva" la decisió del govern espanyol de recórrer a l'article 155 i reclama que s'apliquin "el més aviat possible les mesures per tornar a la normalitat institucional". L'entitat defensa que l'aplicació del 155 "garanteix l'autogovern de Catalunya i fa una crida a la convivència i la concòrdia".
 22:24 Un noi i una noia han estat detinguts a Barcelona per intentar agredir un agent de la Policia Nacional espanyola davant la delegació del govern espanyol. Els fets han passat minuts després de finalitzar-se la concentració en suport a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
 22:20 El líder del PP català, Xavier García Albiol, acusa Carme Forcadell d'"apallissar" més de la meitat dels catalans pel tracte a l'oposició. També titlla de "provocació" que Puigdemont parli de vulneració de l'estat de dret per l'activació de l'article 155.
 22:09 DOCUMENT Puigdemont equipara Rajoy amb Franco i demana activar el Parlament per declarar la independència. Llegeix el discurs íntegre del president de la Generalitat.
 21:54 El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, veu "lògic" que una querella per rebel·lió contra Carles Puigdemont suposi "mesures cautelars severes".
 21:52 ÀUDIO Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio: «Seguirem treballant amb el mateix compromís i rigor».
 21:46 El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, considera que l'activació de l'article 155 suposa "un veritable cop d'estat contra un Govern i un Parlament legítims" que sempre han actuat a partir del principi democràtic i "emparats pel mandat popular" del 27-S i de l'1-O. "Ens pertoca defensar la democràcia i la República", ha defensat en declaracions a TV3.
 21:40 JxSí i la CUP pacten celebrar divendres el ple del Parlament que respondrà al 155 i que pot declarar la independència.
 21:35 Milers de lleidatans també surten al carrer en contra de la suspensió de l'autonomia catalana; per Àlvar Llobet.
 21:33 Milers de persones tornen a omplir el Mercadal de Reus per exigir l'alliberament dels "presos polítics"; explica Jonathan Oca.
 21:13 El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, equipara Rajoy amb Franco i demana activar el Parlament per declarar la independència; per Oriol March.
 21:11 L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, dimiteix de la direcció del PSOE després de l'aplicació de l'article 155; informa Sara González.
 21:09 Carles Puigdemont acaba el seu discurs amb un "visca Catalunya".
 21:07 
 21:06 Carles Puigdemont anuncia que demanarà un ple del Parlament "per debatre i decidir sobre l'intent de liquidar l'autogovern i la democràcia" de Catalunya.
 21:06 Carles Puigdemont: "Les institucions catalanes i el poble de Catalunya no podem acceptar aquest atac".
 21:03 Carles Puigdemont critica que el govern espanyol "s'ha proclamat de manera il·legítima el responsable de la voluntat dels catalans".
 21:02 Carles Puigdemont considera l'aplicació de l'article 155 com "la liquidació de l'augotogovern i la voluntat democràtica dels catalans".
 21:01 El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, critica que totes les propostes de diàleg al govern espanyol han tingut la mateixa resposta: "O el silenci o la repressió".
 20:41 Unes 500 persones són a la plaça Sant Jaume de Barcelona a l'espera de la declaració institucional de Carles Puigdemont, que es veurà a través de TV3.
 20:35 Rajoy agreuja el conflicte amb el 155, destaca la premsa internacional. Els mitjans d'arreu del món també es fan ressò de la resposta ciutadana en forma de manifestació a Barcelona.
 20:31 L'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero afirma que el Govern encara pot "rectificar" com a "acte polític intel·ligent" i convocar eleccions.
 20:06 El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, titlla de "penós" veure el socialista Pedro Sánchez amb Mariano Rajoy i Albert Rivera pel seu suport a l'article 155. "Si s'ha oblidat de les seves bases, cap canvi democràtic serà amb ell, sinó a pesar seu", defensa.
 
 19:58 Carme Forcadell es compromet a defensar la sobirania del Parlament: «No farem cap pas enrere». La presidenta de la cambra catalana compareix amb els representants sobiranistes de la mesa i acusa el president espanyol de completar "un cop d'estat de facto". "Ens comprometem avui, en l'atac més greu a les institucions catalanes, a defensar la sobirania del Parlament de Catalunya", afirma Forcadell.
 19:56 Carme Forcadell es compromet a defensar la sobirania del Parlament. "Rajoy pretén que el Parlament deixi de ser un parlament democràtic i això no ho permetrem", ha garantit.
 19:54 Carme Forcadell assegura que l'article 155 "no els permet fer el que volen fer", i adverteix que cauran "en la més flagrant inconstitucionalitat". Segons Forcadell, "no els acompanya ni la legalitat, ni la legitimitat política, ni compten amb el suport de la majoria de catalans i catalanes".
 19:49 
 19:51 Carme Forcadell critica que Rajoy "ha traspassat tots els límits" i l'acusa d'haver fet "un cop d'estat de facto ."Ara ens volen prendre el Parlament que ha votat la ciutadania", assegura la presidenta del Parlament.
 19:49 Els treballadors de Catalunya Ràdio no reconeixeran un director imposat per Madrid. TV3, Catalunya Ràdio i l'ACN reivindiquen la seva independència davant les mesures anunciades per Rajoy.
Entrades anteriors »
01/01/1970
"Considerem que és del tot inadmissible, que atempta contra la llibertat de premsa i d’informació"
Cal Drapaire | Adrià Costa
Dani Cortijo | 2 comentaris
01/01/1970
Allò que pot semblar contradictori és el nom: “Cal drapaire” o “Les cases del drapaire” per a una obra de dimensions en aquell moment faraòniques, i no, no ve de cap broma ni joc de paraules
01/01/1970
Recull d'imatges d'Adrià Costa
La junta de portaveus, en una reunió recent al Parlament. | ACN
Roger Tugas | 5 comentaris
01/01/1970
JxSí i la CUP registren un text on s'exigeix aturar també el procés contra Trapero i "que s'aturi la repressió i la vulneració de drets i llibertats fonamentals que estan portant a terme les institucions de l'estat espanyol"
Un dels balls de la Fira de la Transhumància, a Santa Margarida i els Monjos. | Aj.Santa Margarida i els Monjos
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana la Fira de la Transhumància, el Festival Protesta, la Festa del Modernisme de la Colònia Güell, el Filmets de Badalona, i l'UtopiaMarkets Il·lustració