17
de juny
del
2017
Actualitzat
el
18
de juny
a les
6:52h
El PSOE pretén afrontar la crisi territorial ressuscitant l'"Espanya plurinacional" que en el seu dia va abanderar José Luis Rodríguez Zapatero. Així s'inclourà en el full de ruta del partit pels pròxims quatre anys, que arrencaran amb el desafiament independentista en plena ebullició pel referèndum de l'1 d'octubre. Amb tot, que la sobirania resideix "en el conjunt del poble espanyol", tal com resa l'article 2 de la Constitució, es manté intacte, un fet amb el quals els socialistes no reconeixen una sobirania a Catalunya que legitimi la celebració d'un referèndum sobre la independència.
Pel PSC, però, que ja ha deixat ben clar que no flirtejarà en cap moment amb el dret a decidir, no deixa de ser un avenç que els socialistes s'avinguin a "perfeccionar" el reconeixement de la plurinacionalitat de l'estat espanyol. El posicionament és una bombolla d'oxigen pels d'Iceta, que podran a partir d'ara escenificar que sí tenen "algú a l'altra banda" que reconegui la singularitat catalana. El text també inclou que "el federalisme, amb les seves premisses de cooperació, col·laboració i solidaritat", com recull el document de Granada, "pot i ha de ser la solució d'una Espanya orgullosa de la seva diversitat i compromesa amb l'autogovern de les comunitats que la integren".
Està clar que no tothom se sent còmode amb el concepte d'Espanya plurinacional. El sector més jacobí ho concep com una mena de cessió als sobiranistes. Però tot i que durant el 39è congrés que els socialistes celebren aquest cap de setmana hi ha hagut un intent de tombar l'esmena que contenia aquesta definició, finalment ha estat aprovada de forma contundent en comissió: 165 vots a favor davant dels 41 en contra. La visió de Díaz queda, doncs, en minoria a partir d'ara.
Objectiu: desmarcar-se del PP
L'objectiu de Sánchez recuperant aquest buc insígnia de Zapatero és desmarcar-se del PP a l'hora de dotar Catalunya d'un reconeixement de la seva singularitat. De fet, durant la seva campanya de les primàries ja la va definir com a "nació cultural", una definició que no li atribueix una sobirania pròpia però que igualment incomodava el sector més jacobí del PSOE.
D'alguna manera Sánchez busca donar resposta a les peticions del PSC i també arrabassar la bandera de la plurinacionalitat a Podem, ja que, davant l'alineament dels socialistes amb els populars a l'hora d'articular un discurs en contra del procés sobiranista, ha estat Pablo Iglesias qui ha onejat aquesta bandera. L'objectiu del secretari general és ara avançar-lo en aquesta defensa impulsant, en paral·lel, una comissió per debatre al Congrés la reforma de la Constitució. Els socialistes catalans esperen que Sánchez expliciti aquest diumenge en el seu informe polític "passos concrets" en aquest sentit, que entenen que s'haurien de fer, com a molt tard, a principis de setembre, en plena ebullició pel referèndum de l'1 d'octubre.
"El següent pas és que s'obri el debat sobre la reforma de la Constitució", ha defensat la portaveu del PSC al Congrés, Meritxell Batet, que ha insistit que per canviar la Carta Magna caldrà un "consens" entre totes les formacions polítiques. Els socialistes catalans han celebrat especialment el que consideren un gest determinant "en la bona direcció" per oferir una solució al conflicte territorial. Amb tot, conscient que no tot el PSOE se sent còmode amb la defensa de la plurinacionalitat, Batet ha volgut deixar clar que en cap cas s'està "qüestionant la unitat d'Espanya".
El buc insígnia de la millor etapa de Zapatero
Zapatero va aconseguir erigir-se durant l'inici del seu mandat com el president que millor entenia Catalunya. Va entonar el seu famós "apoyaré", tot donant suport a l'Estatut que s'aprovés al Parlament de Catalunya, i el seu característic talante va acabar quallant fins al punt que a les eleccions del 2008 el PSC, de la mà de Carme Chacón, va obtenir els històrics 25 diputats al Congrés. Zapatero va avalar, fins i tot, que el preàmbul de l'Estatut reconegués Catalunya com a nació. Ell mateix va dir l'any 2010, després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el text estatutari que havia estat referendat pels catalans i de la primera gran manifestació del milió de persones a Barcelona, que no es podia "tancar la boca als catalans que se senten nació".
Tant Zapatero com Alfredo Pérez Rubalcaba van arribar a prometre una "operació rescat" de l'Estatut, però cap de les promeses es va complir, i aquella figura de president comprensiu i condescendent amb les reivindicacions catalanes va quedar feta miques. De la mateixa manera que es van començar a dinamitar ponts entre Catalunya i Espanya, i l'independentisme es va obrir pas. No deixa de resultar paradoxal que Sánchez recuperi la defensa de l'Espanya plurinacional just quan Zapatero ha deixat de defensar-la. Alineat per complet amb la visió jacobina de la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, l'expresident va desdir-se d'aquesta definició en plena campanya de les primàries quan era Sánchez qui l'abanderava.
Pel PSC, però, que ja ha deixat ben clar que no flirtejarà en cap moment amb el dret a decidir, no deixa de ser un avenç que els socialistes s'avinguin a "perfeccionar" el reconeixement de la plurinacionalitat de l'estat espanyol. El posicionament és una bombolla d'oxigen pels d'Iceta, que podran a partir d'ara escenificar que sí tenen "algú a l'altra banda" que reconegui la singularitat catalana. El text també inclou que "el federalisme, amb les seves premisses de cooperació, col·laboració i solidaritat", com recull el document de Granada, "pot i ha de ser la solució d'una Espanya orgullosa de la seva diversitat i compromesa amb l'autogovern de les comunitats que la integren".
Està clar que no tothom se sent còmode amb el concepte d'Espanya plurinacional. El sector més jacobí ho concep com una mena de cessió als sobiranistes. Però tot i que durant el 39è congrés que els socialistes celebren aquest cap de setmana hi ha hagut un intent de tombar l'esmena que contenia aquesta definició, finalment ha estat aprovada de forma contundent en comissió: 165 vots a favor davant dels 41 en contra. La visió de Díaz queda, doncs, en minoria a partir d'ara.
Objectiu: desmarcar-se del PP
L'objectiu de Sánchez recuperant aquest buc insígnia de Zapatero és desmarcar-se del PP a l'hora de dotar Catalunya d'un reconeixement de la seva singularitat. De fet, durant la seva campanya de les primàries ja la va definir com a "nació cultural", una definició que no li atribueix una sobirania pròpia però que igualment incomodava el sector més jacobí del PSOE.
D'alguna manera Sánchez busca donar resposta a les peticions del PSC i també arrabassar la bandera de la plurinacionalitat a Podem, ja que, davant l'alineament dels socialistes amb els populars a l'hora d'articular un discurs en contra del procés sobiranista, ha estat Pablo Iglesias qui ha onejat aquesta bandera. L'objectiu del secretari general és ara avançar-lo en aquesta defensa impulsant, en paral·lel, una comissió per debatre al Congrés la reforma de la Constitució. Els socialistes catalans esperen que Sánchez expliciti aquest diumenge en el seu informe polític "passos concrets" en aquest sentit, que entenen que s'haurien de fer, com a molt tard, a principis de setembre, en plena ebullició pel referèndum de l'1 d'octubre.
"El següent pas és que s'obri el debat sobre la reforma de la Constitució", ha defensat la portaveu del PSC al Congrés, Meritxell Batet, que ha insistit que per canviar la Carta Magna caldrà un "consens" entre totes les formacions polítiques. Els socialistes catalans han celebrat especialment el que consideren un gest determinant "en la bona direcció" per oferir una solució al conflicte territorial. Amb tot, conscient que no tot el PSOE se sent còmode amb la defensa de la plurinacionalitat, Batet ha volgut deixar clar que en cap cas s'està "qüestionant la unitat d'Espanya".
El buc insígnia de la millor etapa de Zapatero
Zapatero va aconseguir erigir-se durant l'inici del seu mandat com el president que millor entenia Catalunya. Va entonar el seu famós "apoyaré", tot donant suport a l'Estatut que s'aprovés al Parlament de Catalunya, i el seu característic talante va acabar quallant fins al punt que a les eleccions del 2008 el PSC, de la mà de Carme Chacón, va obtenir els històrics 25 diputats al Congrés. Zapatero va avalar, fins i tot, que el preàmbul de l'Estatut reconegués Catalunya com a nació. Ell mateix va dir l'any 2010, després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el text estatutari que havia estat referendat pels catalans i de la primera gran manifestació del milió de persones a Barcelona, que no es podia "tancar la boca als catalans que se senten nació".
Tant Zapatero com Alfredo Pérez Rubalcaba van arribar a prometre una "operació rescat" de l'Estatut, però cap de les promeses es va complir, i aquella figura de president comprensiu i condescendent amb les reivindicacions catalanes va quedar feta miques. De la mateixa manera que es van començar a dinamitar ponts entre Catalunya i Espanya, i l'independentisme es va obrir pas. No deixa de resultar paradoxal que Sánchez recuperi la defensa de l'Espanya plurinacional just quan Zapatero ha deixat de defensar-la. Alineat per complet amb la visió jacobina de la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, l'expresident va desdir-se d'aquesta definició en plena campanya de les primàries quan era Sánchez qui l'abanderava.
| Rebutjada la maternitat subrogada |
|---|
| Un dels debats més vius del 39è congrés del PSOE ha estat el de la maternitat subrogada. La ponència social totes les esmenes presentades favorables. Els socialistes mantenen d’aquesta manera el text original de la ponència marc, que considera que els ventres de lloguer suposen “una mercantilització de les dones”, i que aposta per “promoure i facilitar els mecanismes d’adopció”. “El Partit Socialista no pot abraçar cap pràctica que pretengui soscavar els drets de les dones”, sosté el text. Han tancat d’aquesta manera el debat obert després de la presentació de diverses esmenes per part de les Joventuts Socialistes i col·lectius LGTB, que apostaven per establir que el PSOE analitzarà i debatrà “les diferents propostes de regulació a l’entorn de la gestació per substitució” amb la imposició de “limitacions per impedir l’explotació de les dones, el lucre i la comercialització del procés”. |