la caixa B

L'Estat només ha acollit el 7,2% dels refugiats als què s'havia compromès

Un terç de les morts a la UE es podrien evitar, l'exèrcit gasta 719.180 euros en reformes en dues piscines, les noves tecnologies generen més de 17.000 delictes anuals, la neteja de les casernes espanyoles costa 75 milions anuals... entre altres dades ocultes de la setmana

El Govern estudia acollir en famílies els refugiats menors no acompanyats

| 17/06/2017 a les 18:26h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Política, drets socials, la caixa B, sanitat, morts, exèrcit, Guàrdia Civil, Policia Nacional, delictes, refugiats, Diada Nacional de Catalunya
Manifestació a favor de l'acollida de refugiats, a Barcelona. | Adrià Costa
Dimarts vinent serà el Dia Mundial dels Refugiats. I per commemorar-lo, quatre municipis catalans -Barcelona, ​​Tarragona, Calafell (Baix Penedès) i la Jonquera (Alt Empordà)- celebren concentracions aquest dissabte en què reclamen més implicació a l'Estat per fer front a aquesta xacra. No en va, tan sols ha acollit un 7,2% dels refugiats a què s'havia compromès el 2015, tot i que el govern espanyol s'excusa traient-se les culpes de sobre.

A banda, avui també veurem que un terç de les morts de persones menors de 75 anys es podrien evitar amb un sistema sanitari òptim a la Unió Europea, que Espanya és un dels 13 estats europeus que no ha ratificat la Carta Social Europea (revisada), que les tecnologies de la informació són l'origen de més de 17.000 delictes anuals a l'Estat o que obres en dues piscines militars costa més de 700.000 euros, la neteja dels espais de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional uns 75 milions anuals, els uniformes de la Guàrdia Civil quasi 26 milions mes o que les Forces Armades gasten 46.464 euros en kits per a prendre mostres d'orina als soldats.

7,2% refugiats acollits del total compromès

Tapís gegant pels drets dels refugiats a la platja de Nova Icària de Barcelona Foto: ACN


El compromís del govern espanyol amb els refugiats fa mesos que està en dubte. I les dades ratifiquen aquestes crítiques. L'abril de 2015 es va comprometre a reubicar 15.779 persones -sobretot des de Grècia i Itàlia- i a reassentar 1.449 més o, el que és el mateix, fer-se càrrec de 17.228 refugiats, en un període de dos anys, fins al setembre de 2017. El govern espanyol, però, admet en una resposta parlamentària a Carles Campuzano (PDEcat) que, a quatre mesos de complir-se aquest termini (el text data del 25 de maig), tan sols n'havien arribat 1.236, un 7,2% del total, majoritàriament provinents de Síria.

Així, pel que fa al reassentament, el Consell de Ministres va aprovar el 2015 l'acollida de 854 persones, de les quals només n'han arribat 350, fet que no va impedir que a finals del 2016 s'aprovés un altre programa de reassentament per a 725 més. Sigui com sigui, l'Estat no admet desídia en aquest àmbit, i destaca que el compliment del pla requereix la intervenció de l'Alt Comissionat de les Naciona Unides per als Refugiats i, pel que fa a les reubicacions, les dificultats rauen en que assegura que no es permet la presència dels estats a Itàlia i Grècia, cosa que torpedinaria el procés, així com "la definició per part de la Unió Europea de les nacionalitats reubicades redueix el col·lectiu de persones en situació de necessitat que poden ser acollides" o que la "novetat d'un mecanisme creat per dur a terme un programa de reubicació a gran escala que s'enfronta a unes capacitats limitades de gestió per les autoritats dels països de reubicació".

Tot plegat recorda allò de "el gos se m'ha menjat els deures" i, de fet, aquests mateixos motius no han impedit a estats com Alemanya complir molt més amb les seves obligacions d'inici. L'única novetat que reconeix el govern espanyol són els treballs d'un "esborrany de protocol de coordinació d'actuacions" del ministeri d'Ocupació, les comunitats autònomes i els municipis per "garantir la coordinació i col·laboració entre les diferents administracions públiques partint dels procediments ja existents per a l'acollida i integració d'aquestes persones", és a dir, les que en reserven competències exclusives a l'Estat.
562.034 morts evitables a la UE
Malgrat tot, un cop arriben els refugiats a la Unió Europea, no aterren al paradís, ni molt menys. Els estats membres tenen encara molts aspectes a millorar, per exemple, per evitar una de les facetes més dures de la vida, quan aquesta arriba al seu final. I és que 562.034 morts de persones menors de 75 anys que van tenir lloc el 2014 es podrien haver evitat amb els coneixements mèdics i la tecnologia existents.

En concret, es tracta d'un terç del total de defuncions, les quals no haurien tingut lloc amb un òptim funcionament del sistema sanitari, especialment encarats a fer front a atacs de cor (un terç de les morts evitables), cops (un 16%), càncers colorectals (12%), o càncers de mama (9%). En el cas espanyol, el percentatge de vides que s'haurien pogut salvar és lleugerament inferior a la mitjana europea i es queda en el 31%, molt per sota de Romania (47,6%) o Letònia (47%), però per sobre de França (25%) o Dinamarca (26,5%).

719.180 euros en reformes en dues piscines militars

Piscina del centre esportiu sociocultural de l'exèrcit de terra Sant Jordi, a Madrid, segons el plec de licitació per reformar-la.


"Les piscines existents en dependències militars són necessàries per a diferents finalitats, com la realització de cursos de busseig i bussejadors i el seu entrenament, realització de cursos de nedador de rescat, entrenament personal de salvament i rescat, manteniment de la preparació física del personal, realització de proves físiques per al personal que opta a ingressar a les Forces Armades durant els diferents processos selectius, entrenament d'escapament d'aeronau submergida per a pilots". Aquesta és la resposta íntegra donada pel govern espanyol a la diputada del PDECat Míriam Nogueras, que demanava si la despesa en piscines per part de l'exèrcit era "un element imprescindible per a la seguretat i defensa de l'Estat".

Sigui com sigui, l'executiu sí que nega que la xifra dels 6,8 milions que la parlamentària apunta que tindria pressupostat per a piscines de l'exèrcit sigui correcta. No concreta, però, quina és la dada correcta. En tot cas, la coincidència ha volgut que la setmana que s'ha publicat aquesta resposta, l'exèrcit ha licitat un projecte de manteniment de la piscina olímpica de centre esportiu sociocultural de l'exèrcit de terra a Melilla -on també hi ha una hípica- i un altre d'adequació a la normativa de la piscina olímpica del centre esportiu sociocultural Sant Jordi de l'exèrcit de terra a Madrid, per 377.855,24 euros i 341.324,64 euros, respectivament. En cap dels dos casos, però, els plecs hi diuen res de poder-s'hi fer busseig i, tractant-se de piscines olímpiques, poc sembla que s'hi pugui fer més enllà d'exercici.
13 estats no han ratificat la nova Carta Social Europea
Només fa 21 anys que el Consell d'Europa va renovar la seva Carta Social Europea, elevant dels 19 drets de caràcter social i laboral inicialment reconeguts (i d'obligat compliment) del text original del 1961 fins a 31. És raonable pensar que algun estat encara no hagi tingut temps de ratificar-la? Doncs sí, efectivament, 13 dels 47 estats que integren el Consell d'Europa encara no ho han subscrit la Carta Social Europea (revisada), entre els quals Espanya. Altres són Alemanya, Dinamarca, la República Txeca, Letònia, Luxemburg, Polònia o el Regne unit. Grècia, de fet, la va subscriure el març de 2016.

Així ho recorda el govern espanyol en una resposta parlamentària a Carles Campuzano (PDECat) on també critica que algunes objeccions que el Comitè Europeu de Drets Socials -encarregat d'avaluar el compliment d'aquesta carta o de la inicial, sí firmada- planteja a l'Estat "no sembla que tinguin el seu origen en el propi contingut" del text, "en aparença de caràcter general i declaratiu, sinó en la interpretació dinàmica i canviant que realitza el Comitè Europeu de Drets Socials del mateix", cosa que "fa que, a la pràctica, s'elevi el contingut obligacional de la Carta, i es generi inseguretat jurídica per als estats ratificants". En resum: el govern espanyol només està disposat a signar textos genèrics que imposin poques obligacions, sempre i quan no se n'avaluï el compliment, com en el cas dels drets socials reconeguts per la Constitució, com el de l'habitatge.
17.059 infraccions a través de les TIC
Les tecnologies de la informació i la comunicació han servit per nodrid de moltes facilitats i progrés la vida actual. Ara bé, usades de forma perniciosa també poden ser perilloses. En una resposta del govern espanyol al PP, aquest detalla que el ministeri de l'Interior va comptabilitzar 17.059 infraccions penals comeses a través de "mitjans associats a les noves tecnologies" o, el que és el mateix, a través d'internet, el telèfon, pàgines de descàrregues, correus electrònics, xarxes socials...

En la majoria dels casos, es tracta d'amenaces, tot i que també destaquen les coaccions, la revelació de secrets, les injúries o fins i tot les extorsions. En un cas, es va produir una infracció contra el respecte als difunts i en dos casos, associació il·lícita amb fins d'odi i discriminació.



I ara, algunes contractacions destacades que s'han obert a licitació o s'han adjudicat els últims dies:

75.274.368 €

Caserna de la Guàrdia Civil a Berga Foto: Aida Morales


És molt important que quan arriba un sospitós a comissaria, aquest se la trobi ben neta. Que si no, després hi ha sempre els dubtes del "què diran" i encara se'n pot deixar d'engarjolar algun per por a que descobreixi la pols als barrots de la cel·la. És per això que el govern espanyol ha licitat per 75,3 milions la neteja, desinfecció, desinfectació i desratització per un any de les dependències de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional arreu de l'Estat. Per a qui li interessi, la informació dels plecs assenyalen que, entre d'altres, hauria d'encarregar-se de 90 espais de la Guàrdia Civil i 72 de la Policia Nacional a Catalunya.
25.769.975 €
Igualment, per molt neta que estigués la comissaria, la imatge que donaria el cos de la Guàrdia Civil no seria òptima si els agents s'hi passegessin amb pantalons esparracats i xancletes. Per evitar-ho, el govern espanyol ha licitat per un màxim de 25,8 milions la compra de les peces i uniformes reglamentaris de la Guàrdia Civil per als propers tres anys, incloent les peces de punt, el calçat o les armilles.
121.000 €

Acte institucional de la Diada al Born. Foto: Adrià Costa


Tot apunta que l'acte institucional de l'11 de setembre serà aquest any més espectacular que el 2016. Almenys el pressupost així ho hauria de permetre, ja que la despesa màxima per a la producció i creació artística per a l'acte de la Diada ha crescut de 92.000 euros a 121.000, segons la licitació feta pública aquesta setmana. En tot cas, el Govern busca que el missatge sigui "sobri, elegant, atractiu i aglutinador" i el to "solemne", amb "elements d'espectacle" i "que el ciutadà es pugui sentir a gust amb l'esdeveniment i que pugui agradar al màxim de públic possible, sense discriminar lloc de procedència ni edat".
70.785 €
Ja fa un temps que el turisme i la seva gestió s'està convertint en un dels grans reptes de l'ajuntament de Barcelona i, de fet, la ciutadania ja el concep com el segon problema més gran de la ciutat. Per buscar una solució o full de ruta de consens per fer-hi front, el consistori ha licitat per 70.785 euros un servei d'assistència tècnica i logística per desenvolupar els processos participatius relatius al seguiment i implementació del Pla Estratègic de Turisme 2020, del Plans Directors anuals i del Consell Municipal Turisme i Ciutat. En concret, l'adjudicatari haurà de donar suport a aquests òrgans i organitzar i dinamitzar un màxim de 70 grups de debat ciutadà i processos participatius durant 12 mesos, amb un mínim de 10 persones i un màxim de 250 presents. Aconseguirà convertir la controvèrsia relativa al turisme en consens?
46.464 €
Els soldats de l'exèrcit han de passar proves mèdiques sovint per garantir que es troben en un bon estat de salut (o que no consumeixen el que no han de consumir). I una eina bàsica per verificar-ho són les proves d'orina. Així, les Forces Armades han licitat per 46.464 euros kits per prendre mostres d'orina als seus membres que han d'incloure, segons els plecs, el clàssic gotet de plàstic, dos pots amples (que també poden servir per a defecacions) i un de prim (només per a orina).

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

FALSOS
Anònim, 17/06/2017 a les 20:56
+6
-12
Como siempre cumpliendo la palabra y las direcciones de la Comunidad Europea.
¿Què costa?
Anònim, 17/06/2017 a les 21:11
+31
-3
La manca de estudis matemàtics dels periodistes en general, fa que no s'entèmin dels desbarats que defensen.

Un refugiat a Alemanya costa més de 40.000 euros per any.
Un menor costarà més de 200.000 euros la seva instrucció i manteniment.

Un inmigrant tant legal o il·legal ferà consumir una energia de 140.000 kilowats, energia que se haurà de pagar i importar precisament a aquests països.

Més del 80% de les despeses socials se desvien cap a els inmigrants.

En resum, a l'estat espanyol provoca un dèficit de més de 100.000 milions de euros.
Ostres, quina sorpresa !!
Anònim, 18/06/2017 a les 01:32
+8
-23
L'estat espanyol s'ha passat pel forro un compromís però no és cap novetat. L'estat espanyol en sa punyetera vida ha respectat cap compromís ni de paraula ni escrit ni signat.
Els espanyols son així i mai canviaran.
¿ Perquè no fan un Referèndum per veure si es veritat que Catalunya VOL ACOLLIR REFUGIATS ?..
EL CATALÀ EMPRENYAT ..., 18/06/2017 a les 02:53
+42
-6
CATALUNYA VOL ACOLLIR,,,Jo crec no son pas Tots els Catalans que Volem Acollir ,REFUGIATS...
JA QUE CATALUNYA ,,,Ja te els seus propis POBRES I ATURATS Familias que pateixen i molt..

Aqui si aniria be Preguntesin a la Gent als Catalans SI VOLEM PORTIN MOLTS REFUGIATS..

Aixo portara molt més gasto public ,, més Aturats i més pobres ..MES INSEGURATAT..
És més fàcil...
EldeGràcia, 18/06/2017 a les 08:25
+30
-1
trobar pels balcons de Barcelona una estanquera que no pas una pancarta del VolemAcollir. Així que de suport popular, res de res.
No no y no
Anònim, 18/06/2017 a les 09:57
+22
-3
Que se queden en su casa que bastante miseria tenemos ya aquí.
Això qui ho pagarà? Els de sempre.
Anònim, 18/06/2017 a les 10:20
+19
-1
Qui vulgui canalla o població que se'ls cuidi. No que els encolomi a qui no en volem.
Població, la justa.
Correcte
Anònim, 18/06/2017 a les 11:03
+20
-0
Em sembla genial que alguns vulguin acollir. Que ho facin a casa seva i amb els seus diners.
És molt fàcil dir que volem acollir mentre paga un altre.
Per una altra banda no crec que sigui una majoria la que defensa acollir refugiats, més aviat son certes associacions i ONG amb interessos concrets...
A partir d’ara, Europa haurà d’acollir tots els refugiats de totes les guerres en el tercer món.
Anònim, 18/06/2017 a les 11:13
+23
-1
És decisió de la progressia internacional, la qual vol inundar Europa amb pobles tercermundistes. No vol inundar Rússia, no els Estats Units, ni Japó, ni Austràlia, ni Xina, ni Llatinoamèrica... només vol envair la Unió Europea. És curiós, oi?

No tenim prou pobresa a Catalunya?
Anònim, 18/06/2017 a les 11:51
+24
-1
Misèria al metro, als carrers, gent sense sostre, desnonats...

Hi ha 300.000 nens i nenes a Catalunya que no mengen la quantitat suficient de llet, carn o peix...

Amb tots els meus respectes, aquí ja tenim molta misèria.

Que aturin la guerra a Síria, aquesta es l'arrel del problema.
Para 01:32
Anònim, 18/06/2017 a les 12:40
+6
-7
Al Estado español le dejan dinero y le compran toda la deuda que emite, incluso a interés negativo. El Estado español es serio de cara al exterior.

Y a Cataluña, ¿quien le compra su deuda? Nadie. Su crédito está rebajado a "bono basura".

Vuestro jefes del proceso hacia nada comienzan por incumplir su propio Estatuto que, según ellos mismos, es su norma institucional básica (Estatut 1.1). Así que de seriedad nada de nada.
Para 12:40
Anònim, 18/06/2017 a les 13:08
+7
-5
Puede que al estado español le compren la deuda, pero los 35.000 millones que se paga de intereses por ella la pagamos todos los que trabajamos dentro del estado.
Así que hay 7,5 millones de catalanes que ayudan a pagar la deuda contraída por el estado español que actualmente es más de 1BILLÓN de euros!!

En cuanto al estatuto, no tenemos el estatuto que votó a favor el 74% del Parlament, se lo cargó el Tribunal Constitucional en 2010, se acuerda usted?

Y así comenzó el crecimiento del deseo de independencia de millones de personas.

Mire descalificar es más fácil que razonar. Pero no me importa esforzarme, Catalunya se ha creado gracias a nuestro esfuerzo y a pesar del déficit de inversiones en infraestructuras y de los 15.000 millones del déficit fiscal que nos ROBA el estado español.

Usted me dirá que lo de los 15.000 millones es mentira, pero también decían lo mismo de la Operación Cataluña.

Nuestro objetivo es la democracia y la libertad.
Y lo haremos de la manera más democrática, mediante un referendum!
Quan n'hi ha un incendi, com actuem?
Anònim, 18/06/2017 a les 13:31
+11
-0
Els bombers intenten apagar les flames i a més ajuden a la gent.

Com actuem a la guerra de Síria:
No s'estan fent manifestacions en contra de la guerra.
La guerra continua i només es fan manifestacions per dir que s'han d'acollir més refugiats?

Si volem apagar l'incendi, hem de concentrar els nostres esforços a la base de les flames!!
Quan "acollir" esdevé l'eufemisme de ser envaïts demogràficament motu proprio i donant les gràcies als intrusos.
Anònim, 18/06/2017 a les 13:56
+14
-2
Solidaritat entre catalans, sí; no amb estrangers invasors, paràsits i aprofitats; aquests se'ls ha de repatriar sense contemplacions. El tercer món exporta la seva misèria a Catalunya, de conformitat amb Espanya.
Para 13:08
Anònim, 18/06/2017 a les 21:00
+1
-6
Continue usted creyendo en su fantasía de colores; es decir, el déficit fiscal. Que es un cuento lo prueba que nadie puede explicarlo con cifras y datos oficiales. Cataluña tiene un superavit comercial con el resto de España que le permite mantener cientos de miles de puestos de trabajo. Cataluña es la cuarta comunidad en Pib per capita en España, por detrás de Madrid, País Vasco y Navarra. Así que menos presumir. Podríamos estar mucho mejor si no fuera porque estamos gobernados por provincianos incompetentes. Con la dictadura de Franco le fue muy bien. Pero ahora hay que competir, se acabó la protección estatal. ¿Como estaba y como está nuestro textil y demás sectores donde éramos los reyes?

Solo tenemos multinacionales. En el momento que se vayan nos quedamos con el culo al aire y echándole la culpa a Madrit. Es lo único que saben hacer los nacionalistas.

El art. 1.1 del Estatut no fue corregido por el TC.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Carles Puigdemont, al Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
El president de la Generalitat respon a l'ultimàtum de la Moncloa i clarifica que el dimarts 10 d'octubre no es va declarar l'estat català
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb les conseqüències del referèndum
 12:55 El PNB avança que votaran en contra del 155 si el govern espanyol el porta al Senat. El portaveu al Congrés, Aitor Esteban, entén que Puigdemont respon que no hi va haver independència i reclama diàleg.
 12:44 Josep Fèlix Ballesteros considera que aplicar el 155 és «el següent pas del fracàs del diàleg i la política». L'alcalde de Tarragona expressa que no s'hauria d'haver arribat a prendre aquesta mesura perquè no agrada a ningú. Informa Jonathan Oca.
 12:44 Els socialistes eslovens creuen «fermament» que Eslovènia reconeixerà la independència de Catalunya. El secretari general Dejan Levanič diu que “els vertaders socialdemòcrates fan costat als catalans”.
 12:36 El líder del PSC, Miquel Iceta, afirma que Carles Puigdemont ha reconegut en la seva carta al govern espanyol que no va fer una declaració unilateral d'independència (DUI) en el Parlament el 10 d'octubre, però lamenta la seva "amenaça" de proclamar-la. En la seva opinió, aquesta actitud "fa inevitable que el govern espanyol apliqui l'article 155 de la Constitució".
 12:35 Així s'aplica l'article 155. La mesura necessita pocs dies perquè el Senat -on el PP té majoria absoluta- doni llum verda a un ampli ventall de poders per intervenir la Generalitat.
 12:32 Fachin recorda que el seu programa recull el procés constituent i que aquest pot ser el seu "punt de trobada" amb els independentistes.
 12:29 Fachin: "No som partidaris de la declaració d'independència, però estenem la mà per buscar la manera d'evidenciar un front democràtic”.
 12:27 El líder de Podem Catalunya, Albano Dante Fachin, lamenta la "incomprensió lectora" del govern espanyol i l'insta a acceptar el diàleg que ofereix Puigdemont.
 12:27 La prima de risc puja i la borsa baixa després de l'anunci de l'aplicació del 155. La diferència del bo espanyol a 10 anys amb el seu equivalent alemany ja supera els 120 punts.
 12:22 «Llibertat Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En defensa dels drets i les llibertats»: gran manifestació dissabte a les 17.00 al passeig de Gràcia.
 12:21 El portaveu del PDECat al Congrés, Carles Campuzano, considera que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució fa "quasi impossible" el diàleg. "Si el que es vol es que la societat catalana s'humiliï i es rendeixi això no és acceptable, continuar amb la línia del càstig no és el que toca", ha manifestat.
 12:06 PSOE i Ciutadans tanquen files amb Rajoy per aplicar el 155, per Pep Martí. Els socialistes es posen al costat del govern espanyol perquè es tracta d'una "qüestió d'Estat". El líder de Ciutadans exigeix a la Moncloa que garanteixi unes "eleccions lliures" a Catalunya.
 12:02 ÚLTIMA HORA La Guàrdia Civil irromp a la Comissaria Regional de Mossos a Lleida per buscar documents sobre l'1-O, informa Àlvar Llobet. Una comitiva judicial s'ha personat a la caserna aquest dijous al matí.
 12:05 El líder de Podem, Pablo Iglesias, considera que recórrer a l'article 155 és "posar més llenya al foc". En la seva opinió, "l'aplicació de l'article 155 després que no hi hagi hagut declaració d'independència conduirà a una situació d'involució democràtica".
 11:56 Diverses personalitats de Mèxic reclamen la llibertat de Cuixart i Sànchez. El manifest de la Fundació per a la Democràcia defensa el dret a decidir del poble català.
 11:56 El suport del PSOE a l'aplicació del 155 posa en escac Jordi Ballart. L’alcalde de Terrassa ha estat la veu pública més contundent i va assegurar que plegaria per "ètica" si els socialistes avalaven la intervenció de l'autonomia catalana. Informa Sergi Ambudio.
 11:55 Avui a les 22h, Crida per la Democràcia donarà indicacions via WhatsApp per a la primera «acció directa pacífica» per reclamar l'alliberament de Cuixart i Sànchez.
 11:51 Tardà recorda que al Parlament hi ha una majoria «legal i legítima» per declarar la independència. En Comú Podem titlla d'«irresponsabilitat brutal» que el gov6ern espanyol activi el 155.
 11:47 El portaveu parlamentari de CSQP, Joan Coscubiela, ha demanat Carles Puigdemont i a Mariano Rajoy que deixin de "jugar al gat i al gos". "Prou de jugar a 'com pitjor, millor'", ha ressaltat amb una piulada. Coscubiela té així un to diferent del que ha mantingut el líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, el qual ha criticat només al govern espanyol.
   
 11:37 El CDR Terrassa torna a mobilitzar l'independentisme per una nova manifestació aquesta tarda. El Comitè convoca la ciutadania aquest dijous, a les 20h, davant l'Ajuntament de Terrassa.
 11:35 El Comitè en Defensa del Referèndum de Manresa confirma la concentració contra l'aplicació de l'article 155 a les 12 a Sant Domènec.
 11:25 Denuncien quatre guàrdies civils per arrencar senyeres i estelades de l'Ajuntament i cases particulars d'Espoll. Els Mossos d'Esquadra han aturat la furgoneta on anaven a quarts d'una de matinada després de rebre l'avís d'un veí.
 11:13 Rivera diu que «serà graciós veure la Guàrdia Civil posant urnes als col·legis». El líder de Ciutadans exigeix a Mariano Rajoy que garanteixi unes "eleccions lliures" a Catalunya.
 11:13 La Guàrdia Civil fotografia les estelades dels edificis d'un municipi d'Osona. Acció de l'institut armat a Sant Quirze de Besora.
 11:10 Junts pel Sí i la CUP estan reunits en el Parlament per abordar la declaració d'independència de Catalunya, després que el govern espanyol hagi anunciat que el dissabte reunirà un consell de ministres extraordinari per avançar en l'aplicació del 155.
 11:11 En Comú Podem considera que és una "irresponsabilitat brutal" que el govern espanyol apliqui el 155 quan "no s'ha produït una declaració d'independència"
 11:06 El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, demana a Mariano Rajoy que "deixi el 155 en stand by" i l'insta a seure a parlar amb Carles Puigdemont. Diu que Puigdemont ha "ratificat la voluntat de dialogar" a la seva carta i considera que és "una llàstima" que l'Estat "perdi una oportunitat" per negociar.
 10:52 Íñigo Méndez de Vigo es queixa de la "flagrant violació de la Constitució i l'Estatut" durant els plens del Parlament del 6 i 7 de setembre, i fa "responsables únics" a la Generalitat de l'aplicació del 155.
 10:49 Íñigo Méndez de Vigo s'ha limitat a afegir alguns detalls al comunicat que ja havia emès el govern espanyol en una compareixença sense preguntes.
 10:46 El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, afirma que Carles Puigdemont no ha atès el requeriment de Mariano Rajoy, i que aplicaran el 155 per "protegir l'interès general dels espanyols i els catalans, i restaurar l'ordre constitucional a la comunitat autònoma".
 10:45 El líder de Ciutadans, Albert Rivera, afirma que Espanya "no va acceptar el xantatge del 23-F ni del terrorisme d'ETA", i afegeix: "No acceptarem el del senyor Puigdemont".
 
 10:39 El PSOE i el govern espanyol estan reunits per explorar com aplicar l'article 155 de la Constitució a Catalunya.
 10:30 Rajoy obvia el diàleg i activa l'aplicació del 155. Dissabte se celebrarà un consell de ministres extraordinari per iniciar la intervenció de l'autonomia de Catalunya.
 10:26 ÚLTIMA HORA El govern espanyol celebrarà un consell de ministres extraordinari el dissabte al matí per activar l'article 155.
 10:22 El líder del PP català, Xavier Garcia Albiol, critica que Carles Puigdemont "ha decidit provocar la voladura de l'autogovern de Catalunya", i adverteix del fet que el govern espanyol "està legitimitat per restablir-lo".
 
 10:19 La fins ara diputada de la CUP al Parlament Eulàlia Reguant expressa el seu acord amb la carta de Carles Puigdemont quan diu que el poble català va decidir la independència. Segons la "cupaire", la resta és "ramonetisme", en referència a l'expressió de fer la puta i la ramoneta.
 
 10:12 Tarragona torna a sortir al carrer aquest dijous per demanar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. S'ha convocat una nova concentració davant de la subdelegació del govern espanyol, a les 19 h.
 10:01 El govern espanyol farà una primera valoració de la carta de Carles Puigdemont a les 10.30 h a través del portaveu de l'executiu, Íñigo Méndez de Vigo.
 09:59 ÚLTIMA HORA La Fiscalia no recorrerà la llibertat provisional del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero. El Ministeri Fiscal considera suficients per ara les mesures cautelars que la jutge ha imposat al major dels Mossos.
 09:54 ÚLTIMA HORA Puigdemont avisa per carta Rajoy que el Parlament votarà la independència si no dialoga. El president de la Generalitat respon a l'ultimàtum de la Moncloa i clarifica que el dimarts 10 d'octubre no es va declarar l'estat català.
 09:31 La Guàrdia Civil cita a declarar l'alcalde de Dosrius, ferit durant l'1-O, per resistència «greu». Marc Bosch va haver de ser traslladat a l'hospital després de rebre diversos cops durant una càrrega policial a l'escola del poble.
 09:27 La CUP ha cridat a concentrar-se aquest dijous a les 18.00 hores davant la delegació del govern espanyol a Barcelona. "Parem la repressió! Sortim al carrer sense por a cridar 'República Ara', 'Llibertat Jordis'", expressa la formació amb una piulada.
 
 09:18 El catedràtic d'economia de la Universitat de Barcelona (UB) i ex president del Cercle d'Economia, Antón Costas, recomana als consumidors i les famílies no retirar els dipòsits. En declaracions als Matins de TV3, Costas admet que li ha sorprès "la intensitat del moviment d'empreses" que han traslladat la seu social fora de Catalunya, i considera "inacceptables" les pressions a les empreses per fer-ho si venen de Madrid.
 09:10 El Consell Comarcal del Gironès aprova una moció en contra de la violència i els empresonaments. En contra hi ha votat Ciutadans i el Partit Popular, mentre que el PSC s’hi ha abstingut.
 08:48 El director de l'Oficina Antifrau, Miguel Ángel Gimeno, espera que, si s'acaba aplicant l'article 155 de la Constitució, la decisió no afecti l'organisme. "Em sorprendria molt a mi i a tota la ciutadania que es fes alguna restricció", ha remarcat a El Matí de Catalunya Ràdio el també ex president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
 08:23 La sucursal a Barcelona de Zurich Insurance canvia el domicili a Madrid per motius de «seguretat jurídica», segons anuncia en un comunicat. El canvi no suposa variacions en el model de negoci o l'activitat actuals de Zurich Espanya, i els centres de treball actuals a Catalunya seguiran operant amb normalitat. La companyia té presència arreu de l'estat espanyol, amb centres de treball a ciutats com València, Sevilla, Bilbao, Saragossa, Madrid i Barcelona.
 08:21 EFEMÈRIDE El dia que la selecció catalana de futbol va guanyar a l'espanyola, fa 70 anys. El 19 d'octubre de 1947 es va disputar un partit entre ambdues seleccions a l'estadi de Sarrià de Barcelona, amb victòria catalana per 3 a 1.
 08:01 PORTADES L'aplicació de l'article 155 genera dubtes a la premsa espanyola. Recull de les portades dels diaris de paper catalans i espanyols.
 07:23 Així és la vida de Sànchez i Cuixart a Soto del Real: mòduls separats i trucades de cinc minuts. L'advocada del president d'Òmnium detalla a NacióDigital que l'Audiència Nacional pot tardar entre 15 dies i un mes en resoldre el recurs contra la presó preventiva.
 07:07 CRÒNICA Puigdemont i els partits afinen l'estratègia: declaració d'independència per respondre al 155; per Oriol March, Roger Tugas i Joan Serra Carné. El president garanteix al PDECAT que "posarà el play" i s'avança cap a un ple extraordinari en un termini de pocs dies. Membres del Govern consideren l'opció "menys dolenta" que hi hagi noves eleccions però ERC, Demòcrates i la CUP la rebutgen. Els partits preparen els quadres per la "fase resolutiva" si s'intervé l'autogovern.
Entrades anteriors »
Àlvar Llobet | 1 comentari
01/01/1970
Una comitiva judicial s'ha personat a la caserna aquest dijous al matí per buscar gravacions relacionades amb l'1-O
Josep Soler, director de l'Institut d'Estudis Financers | Adrià Costa
Pep Martí | 6 comentaris
01/01/1970
El director general de l'Institut d'Estudis Financers afirma que el govern espanyol menteix quan diu que "una Catalunya independent seria inviable" | Crític amb el procés, l'economista assegura que "una intervenció dura de l'Estat faria que l'independentisme passés del 50% al 80%"
Sara González | 19 comentaris
01/01/1970
Dirigents socialistes manifesten la seva incomoditat amb un discurs del PSOE que consideren massa ancorat a l'estratègia de Rajoy | L'escalada repressiva del govern espanyol ha motivat que alcaldes del PSC s'hagin pronunciat al marge de les consignes de la direcció d'Iceta
Kiko Tur, aquest dilluns a Barcelona | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El grup de la Marina Alta s'acomiada dels escenaris i del públic català amb el concert del proper divendres a la sala Razzmatazz de Barcelona | "Els feixistes estan envalentits perquè ha vist les actuacions de la Guàrdia Civil", afirma Tur en aquesta entrevista a NacióDigital
Àngel Colom | Adrià Costa
Pep Martí | 17 comentaris
01/01/1970
L'històric dirigent independentista, exlíder d'ERC i avui al PDECat, assegura que "l'única manera d'assolir una mediació europea és ser estat" | "L'empresonament de Sànchez i Cuixart és la venjança dels poders espanyols a l'èxit de l'1-O", afirma