16
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
19:13h
La moció de censura fallida de Pablo Iglesias a Mariano Rajoy ha servit per reforçar la imatge del líder del PP -que un cop més ha sortit indemne del Congrés malgrat la precarietat parlamentaria de què disposa- però també per encetar un nou temps en les relacions del PSOE amb Podem. Les dues grans formacions de l’esquerra espanyola comencen a deixar enrere un any i mig de pugna en què han buscat el respectiu K.O. tècnic, i on han demostrat la seva incapacitat d’erigir alternatives reals al que anomenen “el govern més corrupte d’Europa”. Vuit mesos després de la investidura de Rajoy tenen a l’horitzó una nova oportunitat: una moció de censura que Pedro Sánchez només podria guanyar de dues maneres: fent una suma impossible amb Podem i Cs, que aquest dijous es van declarar incompatibles, o bé intentant construir una alternativa amb Pablo Iglesias i els independentistes, un malson per al vell PSOE. Qualsevol de les dues opcions topa frontalment amb un element que pertorba l'escenari immediat: la convocatòria del referèndum d’independència de l’1 d’octubre.
Malgrat que Sánchez ja ha fet pública la seva preferència per una gran entesa amb Podem i Cs -tal com va intentar després del 26-J- la negativa dels dos partits l'aboca a elegir. Pot resignar-se a fer una oposició teledirigida des de Ferraz fins als pròxims comicis -perquè no és diputat- o pot completar l'acostament a Podem. Una maniobra plena de riscos. No només per la manca de sintonia amb Pablo Iglesias, amb qui no té cap afinitat, sinó també pel suport de Podem al dret a decidir, encara que sigui a través d'un referèndum pactat. El rellotge avança cap a l'1 d'octubre i tant el govern espanyol com la Generalitat es preparen per al xoc. Sánchez ja ha dit que es posarà al costat de Mariano Rajoy en defensa del compliment de la "llei" a Catalunya, i per si hi ha dubtes ha designat com a encarregat de la qüestió catalana a Patxi López, precisament l’home que li va retreure al debat de les primàries que no tingués una idea clara del que és Espanya: “Pedro, tu saps que és una nació?”
Pedro Sánchez i Albert Rivera, al Congrés espanyol. Foto: EFE
La defensa genèrica del dret a decidir per part de Pablo Iglesias torpedina qualsevol entesa programàtica amb un PSOE que no està disposat a anar més enllà de l’aposta per la plurinacionalitat (cultural) de l’Estat ni vol ser acusat de pactar amb els que volen ‘trencar Espanya’. A aquesta fricció s’hi suma la realitat de l'aritmètica parlamentària. Sense Cs, qualsevol victòria dels socialistes al Congrés passa necessàriament pels escons d'ERC i el PDeCAT. I els 17 diputats independentistes supediten qualsevol gran acord a un compromís sobre el referèndum. Una línia vermella que els socialistes espanyols no volen travessar en cap cas i que Podem ha transformat en una corda de funambulista.
Tot plegat ha fet congelar l’operació i situa qualsevol ofensiva de les esquerres més enllà de l’1 d’octubre. Els dos partits confien que un cop superada la data, el dret a decidir passi a la carpeta de qüestions no urgents i s’obri un nou temps al Congrés dels Diputats i a Catalunya on podran comptar, o no, amb les forces independentistes. “Si el referèndum no funciona, el dret a decidir agafa una altra dimensió”, sostenen fonts socialistes. Per si de cas, l’entorn de Sánchez ja situa la moció de censura a l’octubre o al novembre, i es conforma a impulsar per ara una subcomissió al Congrés per estudiar la reforma de la Constitució. La pregunta no resolta, però, és què passa si el referèndum "funciona" i Sánchez ha d'elegir entre avalar la reacció de Mariano Rajoy o buscar una sortida política amb Podem. De moment, sembla alineat a la primera opció. Una decisió que pot marcar un abans i un després a trajectòria de la democràcia espanyola.
Mariano Rajoy, amb Pedro Sánchez, en la reunió d'aquest migdia. Foto: @marianorajoy