Reforma horària

Televisió, empreses i escoles: els grans esculls per a la reforma horària

El diputat de Junts pel Sí Fabián Mohedano, una de les ànimes del projecte, confia que el 2025 s'hagin assolit gran part dels objectius que persegueix la iniciativa

Flexibilitzar la jornada laboral, racionalitzar el 'prime-time' teleivisiu i ajustar els horaris escolars, els tres grans reptes per garantir el futur de la reforma

| 18/06/2017 a les 16:49h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Societat, reforma horària, Fabián Mohedano, Isaac Peraire, Prats de Lluçanès, Pacte Nacional per la Reforma Horària
Racionalitzar la jornada laboral és un dels objectius que persegueix la reforma horària | Adrià Costa
La reforma horària serà una realitat l'any 2025. Almenys aquesta és la voluntat del Pacte Nacional per la Reforma Horària, que es constituirà oficialment la setmana vinent. Els promotors del projecte volen utilitzar aquesta nova plataforma per impulsar polítiques públiques que permetin, en un termini de vuit anys, recuperar les dues hores de desfasament horari que els catalans pateixen respecte la resta d'Europa. Per aconseguir-ho, les ànimes de la reforma han fixat una bateria d'objectius que s'hauran d'anar concretant en els propers anys perquè, al 2025, la diferència horària hagi quedat definitivament eixugada.

Per arribar a aquest horitzó, però, els impulsors de la iniciativa hauran de superar els tres grans reptes que dificulten assolir la fita final de manera immediata: la flexibilització de la jornada laboral, l'avançament del prime time televisiu i, finalment, l'organització dels centres educatius, que condiciona la conciliació de la vida laboral i familiar. "El pacte nacional ens permetrà començar a treballar des d'avui mateix per anar superant tots els esculls i assegurar que gran part dels objectius estiguin assolits el 2025 perquè Catalunya se situï a la mitjana europea", explica a NacióDigital una de les ànimes de la reforma horària, el diputat de Junts pel Sí Fabián Mohedano.

En aquests vuit anys, els impulsors del projecte persegueixen quatre fites en paral·lel: compactar la jornada laboral per avançar la sortida de la feina, introduir horaris més flexibles, dinar i sopar almenys entre una i dues hores abans i, finalment, sincronitzar els tempos de les empreses, les institucions públiques i els actors socials i culturals per assegurar que el canvi d'hàbits que acompanyarà la reforma sigui integral. La carta de compromisos que els promotors de la iniciativa han redactat per definir els objectius a assolir des d'ara i fins al 2025 situa aquests blocs com els quatre grans reptes que caldrà salvar, segons ha pogut saber aquest diari.

Una desena de bancs de proves

Però que el Pacte Nacional per la Reforma Horària permeti, a partir d'ara, agilitzar l'impuls de polítiques públiques per avançar en la direcció que apuntava Mohedano no implica que no s'hagi fet res en els darrers anys. De fet, des del 2014 una desena de municipis ja estan treballant amb els promotors de la reforma per posar en marxa diversos projectes que generin consciència entre la ciutadania i vagin superant les reticències amb les quals moltes persones -especialment del petit comerç i del sector empresarial- encara es miren el projecte.

Mohedano explica que hi ha dos tipus d'escèptics: els incrèduls i els que estan convençuts que la reforma no passa de la categoria de quimera. "Però a tots ells jo els poso l'exemple de la llei del tabac, que demostra que les coses poden canviar", assenyala el diputat de Junts pel Sí. Al seu parer, encara hi ha un darrer grup de persones que veuen amb mals ulls avançar horaris: els ignorants. "Ells ho rebutgen perquè no saben que el nostre ritme diari és una herència del franquisme que ens aïlla de la resta d'Europa", il·lustra Mohedano.

Els municipis que han actuat com a bancs de proves han permès, precisament, anar superant aquestes resistències en els darrers anys. La majoria han impulsat petits projectes, "però han aconseguit desmentir alguns dels mites que s'associen a la reforma i conscienciar la població de la importància de tirar-la endavant", en paraules de l'ànima de la iniciativa. "Aquests deu ajuntaments són una taca que ara s'ha d'anar estenent arreu del país", afegeix el diputat.

Prats de Lluçanès, un poble pioner

Prats de Lluçanès, a Osona, s'ha convertit en un dels municipis que més feina ha fet en el camp de la reforma. Des que l'ajuntament està capitanejat pel republicà Isaac Peraire, que va accedir al càrrec a les eleccions municipals del 2015, el poble ja ha dut a terme dos projectes en dos dels camps on hi ha més feina per fer: la restauració i l'administració pública. La primera iniciativa, desenvolupada al llarg del 2015, va comptar amb la col·laboració dels restaurants del poble. Durant una setmana, servien els menús a l'horari europeu "per anar generant progressivament un canvi d'hàbits entre els ciutadans i els mateixos restauradors", segons Peraire.

La segona mesura, de caràcter més perenne, afecta directament els funcionaris i treballadors públics de l'ajuntament. A tots ells se'ls ha compactat la jornada: treballen de vuit del matí a tres de la tarda i tenen mitja hora per dinar a dos quarts de dotze del migdia. "Així, quan surten de la feina, disposen de la resta del dia per a ells i no han de menjar a quarts de quatre", explica l'alcalde. Abans d'implementar aquesta mesura, la mitja hora del dinar es destinava a fer una pausa per esmorzar als volts de les deu del matí.

"El canvi d'horaris s'ha notat en salut, en productivitat i en temps lliure, la qual cosa vol dir que els treballadors també tenen més facilitats per conciliar la vida laboral amb la familiar", assenyala Peraire. Segons l'alcalde, tots els empleats del consistori han expressat la seva satisfacció pel canvi perquè "els ha permès millorar en qualitat de vida". Peraire defensa que els ajuntaments petits impulsin aquest tipus d'iniciatives perquè creu que, per mides, són més "senzilles" d'implementar.

De fet, Prats ja treballa en un nou projecte que vol abordar un altre dels grans reptes que ha de superar la reforma horària per convertir-se en una realitat: els horaris en el món de l'ensenyament. A partir del curs vinent, els estudiants de l'institut del poble aprofitaran la segona pausa del dia -fins ara destinada a esmorzar- per dinar. La seva jornada -de vuit del matí a les tres de la tarda- els obligava a afrontar aquest àpat molt tard. Ara, baixaran fins a les aules de primària -l'institut i l'escola de Prats comparteixen edifici- i dinaran amb els alumnes més petits a la una del migdia.

L'ajuntament impulsarà el projecte al costat del flamant Pacte Nacional per la Reforma Horària, de la Diputació de Barcelona i també de la Universitat de Vic, que avaluarà a través d'un estudi científic l'impacte en el rendiment dels estudiants que pugui tenir aquest canvi d'hàbits. "Estem en fase de diagnosi treballant amb la universitat, però entenem que avançar l'hora de dinar pot ajudar molt als nois i noies del centre", sosté Peraire. Al seu parer, tota aquesta bateria de mesures "ajuden a sensibilitzar la població i demostren que la reforma horària és útil i que pot ser una realitat ben aviat".

Adreçar-se a les empreses

Perquè el projecte de la reforma sigui realment viable, totes les fonts consultades reconeixen que hi ha un actor clau: el món empresarial. Si les companyies adeqüen els horaris dels seus treballadors a la nova jornada, serà molt més fàcil executar els objectius plantejats. Aquest mateix divendres, la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va organitzar un acte per demanar als agents econòmics que comencin a treballar per "racionalitzar" la jornada laboral.

Per canviar els horaris, però, cal modificar els convenis. I aquest és, precisament, un dels punts que obliga els promotors de la reforma a donar-se un marge d'almenys vuit anys abans que pugui estar plenament implementada. "Si vols canviar les jornades laborals d'una empresa, ho has de fer via negociació col·lectiva i els convenis es reobren cada quatre anys. A més, has de comptar que no tot es pot resoldre amb un sol procés de diàleg", resumeix Mohedano, que creu que aquesta combinació de circumstàncies obliga a "ser realistes a l'hora de fixar terminis".

Tanmateix, el diputat de Junts pel Sí també recorda que tenen un acord segellat amb la patronal i amb els sindicats des de l'octubre del 2016 que els compromet, precisament, a avançar en la reforma horària. Per Mohedano, aquest document ja signat demostra que "hi ha voluntat de treballar en la direcció correcta". De fet, de feina n'hi ha força. A Catalunya, el teletreball -els empleats que, total o parcialment, assumeixen part de les seves obligacions des de casa- se situa al voltant del 10%, 15 punts per sota de la mitjana europea. "Si volem arribar als estàndards comunitaris el 2025, hem de començar a treballar avui mateix", subratlla Mohedano.

En aquest terreny, la xarxa de municipis que col·labora amb la reforma horària també ha començat a avançar. A Girona, per exemple, l'ajuntament ha creat una xarxa d'empreses que treballen conjuntament per anar implementant progressivament mesures que racionalitzin la jornada laboral i ajudin a compactar els horaris dels treballadors. Les bones pràctiques que s'extreguin d'aquest tipus de proves pilot seran llavors extrapolables a altres organitzacions que no sàpiguen per on començar a treballar, segons els impulsors del projecte.

"La Champions serà la que més treballarà per la reforma"

Al final, però, sempre queda un terreny difícil de legislar: el de la televisió. Avançar el prime-time és clau per estimular el canvi d'hàbits per una raó molt senzilla: si comença a les 9 de la nit i s'acaba a les 12, és molt difícil aconseguir que els espectadors se'n vagin a dormir d'hora per llevar-se més aviat l'endemà al matí. Mohedano, però, també és optimista en aquest sentit. D'una banda, creu que el Govern té un instrument a les seves mans per començar a regular aquest sector: la política tributària. "Sóc partidari de cobrar un impost extra a les companyies que es vulguin anunciar a partir d'unes determinades hores. Així faràs menys atractives segons quines franges", apunta el diputat.

Ara bé, Mohedano creu que qui més feina farà per la reforma no és ni el Govern ni el Parlament, sinó la Champions League. "A partir de la temporada que ve, alguns dels partits d'aquesta competició es disputaran a les set de la tarda. Si el Barça juga en aquest horari, no quedarà ningú a la feina a aquella hora i també s'avançarà el prime-time", pronostica. "Quan els treballadors comencin a notar els avantatges de plegar més d'hora i d'aprofitar el seu temps d'oci gràcies al Barça, haurem aconseguit superar moltes barreres i trencar resistències", rebla el diputat. El futbol i els homes de Valverde són, doncs, dos aliats de la reforma. D'aquí al 2025, però, en faran falta uns quants més.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Per poder fer això hem de sortir de l'estat espanyol
Anònim, 18/06/2017 a les 18:01
+10
-0
L'estat i els seus assessors en saben que si la gent es va aviat al llit, descansarà i quan estàs descansat OH NO! tens temps per a PENSAR!

Que en Rajoy ens hagi imposat un impost del 21% a la cultura no és per casualitat!
Que cada vegada surtin més programes "basura" a la televisió, programes amb jocs estúpids, o pel·lícules a TVE fetes als anys 40...
No volen que la gent sigui intel·ligent. Volen persones que treballin, que consumeixin i que callin.

Els sous de 700 euros al mes i els 4,5 milions d'aturats es realimenten; Com que n'hi ha molts aturats l'oferta de treballadors sempre és més gran que la demanda i així els empresaris poden acollar al treballador amb 700 miserables euros al mes!

A l'estat espanyol no li importen els 4,5 milions d'aturats o tenir el 30% de la població espanyola empobrida i vivint en la misèria.
I als 8,5 milions de pensionistes els utilitzen per guanyar les eleccions, pujant només un 0.25% les seves pensions. Per exemple, una pensió de 600 euros la van pujar 1,50 euros al mes!!
Els manipulen i enganyen dient que que no baixen les pensions.
UTILITZEN ALS NOSTRES PARES I AVIS PER AFERRAR-SE AL PODER!!

Per aquests motius els catalans no aconseguirem les millores socials si continuem dins de l'estat espanyol.

La democràcia ens porta al Referèndum i les millores socials ens guien cap a la independència!!
Enlloc de equiparar els horaris a veure si us moveu per equiparar els jornals.
Anònim, 18/06/2017 a les 22:32
+2
-6
Soparem a les set hi anirem a dormir a les nou, i un rabe, a veure qui es el maco que a finals de primavera, estiu i principis de tardor ho fa.
N'hi ha que ens volen fer europeus si o si i no han entés que del Pirineus en avall tenim un altre clima, som mediterrans i mengem pà amb tomaquet.
justa mesura
el talp venjador, 19/06/2017 a les 08:00
+3
-3
alguns no s'adonen de que als països mediterranis no pot fer la mateixa vida que a l'Europa del Nord, on a l'hivern a les 4,30 de la tarda, gairebé és negre nit i fa un fred que pela. El clima condiciona els horaris de la gent. ALtra cosa es tenir uns horaris més racionals,i no sopar, per exemple a les 11,00 de la nit. I això ho diu un que a les 22,30, normalment és al llit. El que està passant a casa nostra últimament s'assembla molt al pensament únic, alguns ens volen imposar els seus idearis amb l'excusa de que és pel nostre be.
Per cert
Anònim, 19/06/2017 a les 11:41
+1
-0
El divendres vaig sortir de la feina passades les 9 i encara era de dia. Vaig pensar que, si aquests se'n sortissin, faria més de dues hores que hauria sopat. O sigui, a mitja tarda, hora solar. De veritat troben saludable això?
Justa injustícia
Anònim, 19/06/2017 a les 11:47
+1
-0
L'entrada i eixida del sol no es pot equiparar al clima estacionari, ara mateix els horaris són asocials i antieconòmics, fer-se de nit a la vesprada no és normal. Es pot sacrificar un dels punts si s'obté algun avantatge, abans a ser com Alsàcia que com Galícia. El sol es mou igual per a tots, estiga més lluny i més a prop, pixeu fora del test traient el tema del clima. Estar despert per la nit tècnicament no té sentit, però ara que perdem tantes hores de sol passa que no sembla preocupar-vos massa. Amb l'excusa ridícula del pa i el tomàquet.
difícil...
Anònim1714, 19/06/2017 a les 13:46
+0
-0
És difícil quadrar tots els horaris si encara es va amb certes idees preconcebudes. Hauríem de fer una visió econòmica d'allò que suposa tenir l'horari europeu. Limitar el dinar a una hora? Sopar a les set de la tarda? Tot és qüestió d'acomodar-s'hi, però no crec que als "europeus" els agradés gaire anar d'aquesta manera amb un clima diferent. Jo havia anat a l'escola a les deu del matí i arribàvem a casa a les dos quarts de set de la tarda. Entre novembre i març era ben fosc i pràcticament no hi havia temps de fer res més : Ara, fem aquests horaris i plantegem un debat més adult que el que hi ha ara...
Preguntes que ningú respon
Anònim, 19/06/2017 a les 22:38
+0
-0
La reforma serà bona per als qui ara acaben a les tantes. Defenso, doncs, que oficinistes i botiguers no pleguin a les vuit en el millor dels casos. Ara bé, si han de sopar tan d'hora, poc temps lliure guanyen.
Ara bé, si abans de la una no obren la majoria de cuines i no tenim salut per tirar de tapers...
Més coses: si tothom plega abans, ens obligaran a tancar-nos a casa? No tots tenim fills petits, i no ens poden obligar a tenir família. Ni a passar totes les tardes tancats amb la família. I el caos circulatori si quasi tothom plega al mateix temps, què?!
I pel que fa al meu gremi, el dels professors, qui ens paga el dinar i el plus horari?
Insisteixo: cal millorar les condicions dels sectors més esclaus, però no a costa de tothom.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i l'aplicació de l'article 155
 14:14 Rivera (C's): "Puigdemont menysprea la majoria dels catalans". 
 14:11 ÚLTIMA HORA Puigdemont assistirà a la manifestació d'aquesta tarda a Barcelona
 13:57 AMPLIACIÓ Rajoy suspèn l'autonomia: ordena destituir tot el Govern de Puigdemont i intervé el Parlament.
 13:52 Rajoy agraeix el suport del PSOE i de Ciutadans a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.
 13:49 Rajoy diu que els mitjans públics passaran a estar controlats pels gestors que rellevin el Govern. 
 13:48 Rajoy: "No se suspèn ni l'autonomia ni l'autogovern de Catalunya. Se cessen les persones".
 13:47 Rajoy: "La meva voluntat és convocar eleccions tan aviat com es recuperi la normalitat institucional".
 13:40 ÚLTIMA HORA Rajoy ordena destituir Puigdemont i tot el Govern amb el 155. Informa Irene Ramentol
 13:39 Rajoy: "Si Catalunya s'independitzés, abandonaria la Unió Europea".
 13:38 Rajoy: "Volem tornar a la legalitat, recuperar la convivència, continuar amb la recuperació econòmica i celebrar eleccions".
 13:35 Rajoy: "Hem hagut d'aplicar el 155. No era la nostra intenció ni tampoc el nostre desig".
 13:34 Rajoy: "Es va convidar el president de la Generalitat al Congrés. A la conferència de presidents. A parlar del finançament autonòmic. I no va voler".
 13:34 Rajoy: "Tinc la convicció que alguns volien que s'apliqués l'article 155".
 13:31 Rajoy: "Es va intentar fer un referèndum. I no tenia cap garantia democràtica"
 13:29 Rajoy: "El més antidemocràtic ha estat el que va passar al Parlament el 6 i 7 de setembre.
 13:28 Rajoy: "Hem arribat aquí per un procés unilateral i contrari a la llei que ha buscat l'enfrontament".
 13:26 Comença la compareixença de Rajoy per explicar com s'aplicarà el 155. 
 13:20 El govern de Rajoy en ple assisteix a la compareixença per explicar com s'aplicarà el 155.
 13:25 VÍDEO en DIRECTE Compareixença de Mariano Rajoy per informar dels acords sobre l'article 155.
 13:06 El PP demana que se suspengui el ple ordinari del Senat de la setmana que ve perquè tots els esforços se centrin en la sessió extraordinària de divendres. 
 12:59 Tot a punt per la compareixença de Rajoy, que ha d'exposar les línies generals de l'aplicació del 155 després del consell de ministres extraordinari.
 12:50 Iceta intenta «in extremis» que Puigdemont reculi els plans independentistes. El primer secretari del PSC es va reunir al Palau de la Generalitat amb el president a les portes de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.
 12:42 Pedro Sánchez, en un acte de partit, ha assegurat que el diàleg ha de ser sobre "com unir-se" i no "com dividir-se".
 12:42 Bartomeu, a l'ANC i Òmnium: «Ningú es pot apropiar del nostre escut ni de la nostra bandera». El president blaugrana veu "inadmissible" l'empresonament de Sànchez i Cuixart "per les seves ideologies polítiques".
 12:26 Mariano Rajoy compareixerà a partir de les 13.00 per informar sobre l'aprovació de l'article 155.
 12:24 ÚLTIMA HORA Acaba el consell de ministres per aprovar el 155 i suspendre l'autonomia de Catalunya.
 12:04 DOCUMENT El govern espanyol justifica el 155 en un argumentari per garantir «la llibertat, la seguretat i la pluralitat».
 11:40 ÚLTIMA HORA La Fiscalia confirma que presentarà una querella per rebel·lió contra Puigdemont si declara la independència.
 11:32 El govern espanyol justifica el 155 per la necessitat de garantir «la llibertat, la seguretat i la pluralitat». Assegura en un argumentari que el Govern ha desplegat un “discurs únic d’imposició de la independència”.
 11:18 VÍDEO «El diàleg és millor que el conflicte»: el discurs del president del Consell Europeu davant de Felip VI i Rajoy. Donald Tusk dedica unes paraules plenes de paral·lelismes amb el context polític actual als premis Princesa d'Astúries.
 11:08 Anonymous comença l'atac en defensa de Catalunya fent caure el web del TC. Els hacktivistes mantenen viva l'#OpCatalunya que van iniciar a mitjans de setembre i avisen de noves accions pel 21 d'octubre.
 10:05 Comença el consell de ministres extraordinari per aplicar l'article 155 i suspendre l'autonomia de Catalunya.
 10:04 ÚLTIMA HORA Primera acció d'Anonymous en defensa de les institucions catalanes: fan caure el web del Constitucional.
 09:57 Assemblees d'ERC proposen un Govern de concentració per fer front al 155. Els republicans valoren l'opció i podrien fer-li arribar a Puigdemont perquè la consideri.
 09:25 La Fiscalia ultima una querella contra Puigdemont per rebel·lió. El ministeri públic presentarà l'escrit davant del Suprem si el president de la Generalitat declara la independència, segons La Vanguardia.
 07:57 El clam per la llibertat de Sànchez i Cuixart torna aquest dissabte a la tarda al carrer. La Taula de la Democràcia preveu una nova manifestació massiva de caràcter transversal per plantar cara a la repressió de l'Estat. La marxa transcorrerà des de la cruïlla entre Passeig de Gràcia i el carrer Aragó fins a l'encreuament amb la Gran Via.
 07:56 La Guàrdia Civil cita ara a declarar el propietari d'un restaurant de Calella pel missatge en una pissarra: "No servim a les forces d’ordre públic no autonòmiques".
 07:28 El PDECat convocarà una assemblea per decidir si trenca l'acord amb el PSC a Terrassa. El portaveu del grup municipal assegura que estan "ofegats" per les decisions del PSOE i dels socialistes catalans en vers Catalunya.
 07:20 PORTADES Les mesures del 155 contra Catalunya, a les portades de la premsa espanyola.
 07:20 L'Estat, a punt per controlar el nucli de l'autonomia per frenar el procés; per Oriol March. PP, PSOE i Ciutadans pacten convocar eleccions, monitoritzar els Mossos d'Esquadra i intervenir TV3 a través d'un article 155 que aprova avui el consell de ministres. El Senat validarà la intervenció divendres vinent mentre el Parlament ja es prepara per declarar la independència.
 00:46 ÚLTIMA HORA Rajoy destituirà Puigdemont i tot el Govern amb l'article 155, segons «El País». L’estratègia del president del govern espanyol implicaria cessar tot el govern català en bloc i nomenar un representant que en centralitzi les tasques de coordinació.
 22:47 OPINIÓ «La força de la gent», l'article de Carme Porta. 
 22:47 OPINIÓ «I tot, per no permetre votar», l'article de Jordi Bianciotto.
 22:46 OPINIÓ «Resistir», l'article d'Aleix Sarri. 
 22:45 LA VEU DE NACIÓ «El cop d'estat», l'article de Ferran Casas.
 21:56 El PSC del Bages contradiu Pedro Sánchez i considera que el 155 «no és la solució». Els socialistes del Consell Comarcal rebutgen que l'anunci d'aplicació de l'article 155 "hagi substituït la petició no corresposta del President de la Generalitat de mantenir una reunió per parlar-ne".
 21:55 Quan el PSOE se'n reia del PP i assegurava que no aplicarien el 155. Rajoy i Sánchez han fet oficial aquest divendres l'acord per intervenir l'autonomia de Catalunya, però mesos enrere els socialistes presumien de tot just el contrari.
 21:25 VÍDEO Estudiants de la UAB desmunten les mentides d'«Espejo Público» sobre el procés català. Una desena d'alumnes de la Facultat de Ciències de la Comunicació defensen la pluralitat lingüística i ideològica que hi ha a les aules de la universitat.
 20:59 L'exministre Joan Majó es dona de baixa del PSC. "No vull recolzar de cap manera, ni directa ni indirecta, la política del PP, tal com diu i sembla que està fent el PSOE", sentencia en la carta que ha enviat a Miquel Iceta.
 20:45 Un exambaixador britànic, sobre el 155: «És feixisme». Craig Murray ha carregat amb duresa contra l'acord entre PP, PSOE i Ciutadans per convocar eleccions a Catalunya.
Entrades anteriors »
Mariano Rajoy anunciant la suspensió de l'autonomia | La Moncloa
Irene Ramentol
01/01/1970
El consell de ministres aprova la suspensió de l'autonomia que inclou també la intervenció del Parlament i intentar convocar eleccions en un termini màxim de sis mesos
Josep Maria Bartomeu, a l'Assemblea General del Barça | EP
01/01/1970
El president blaugrana veu "inadmissible" l'empresonament de Sànchez i Cuixart "per les seves ideologies polítiques"
Un dels balls de la Fira de la Transhumància, a Santa Margarida i els Monjos. | Aj.Santa Margarida i els Monjos
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana la Fira de la Transhumància, el Festival Protesta, la Festa del Modernisme de la Colònia Güell, el Filmets de Badalona, i l'UtopiaMarkets Il·lustració
El programa «Filiprim» | TV3
Toni Vall | 2 comentaris
01/01/1970
«Pel que pugui ser, com que m'acompanya una bona memòria televisiva, em ve de gust fer-li un homenatge a aquella que coneixem com La Nostra»
El catedràtic de dret constitucional, Xavier Arbós, en una imatge d'arxiu | ACN
Pep Martí | 18 comentaris
01/01/1970
El catedràtic de Dret Constitucional de la UB respon als interrogants que genera una mesura que "pot incrementar la tensió i no hi ha cap garantia que les seves instruccions es compleixin"
Marta Rovira i Oriol Junqueras, abans d'un consell nacional d'ERC. | ACN
Roger Tugas | 24 comentaris
01/01/1970
Els republicans han informat els seus quadres sobre com reaccionar per preservar l'organització i la logística del partit | El pla s'ha elaborat arran de l'aparició de Tardà i Rufián en els informes que han servit per empresonar Sànchez i Cuixart