VÍDEO en DIRECTE Moció de censura al Congrés: Iglesias es postula com a cap de l'oposició

Pablo Iglesias pujarà aquest dimarts al faristol del Congrés dels Diputats amb un objectiu: visibilitzar-se com a cap de l'oposició a través de la moció de censura contra Mariano Rajoy. Les possibilitats que la iniciativa prosperi són nul·les, perquè el PSOE s'hi abstindrà i només ERC, Compromís i EH Bildu li faran costat, però Iglesias vol aprofitar la jornada parlamentària per projectar-se com a veritable ariet contra Rajoy. El context, en aquest sentit, li és propici perquè els socialistes encara s'estan curant les ferides internes després de la tria de Pedro Sánchez -que no té escó al Congrés- i perquè fa només vuit mesos que van permetre la investidura de Rajoy com a president amb una abstenció polèmica que els va dividir de forma quasi irreversible.

Està previst que el debat l'obri Irene Montero, portaveu de Podem al Congrés, i que després li agafi el relleu Iglesias. El líder del partit lila farà una intervenció llarga, d'aproximadament dues hores, en què bascularà entre dues estratègies: enumerar els motius pels quals un PP en minoria no pot seguir a la Moncloa -amb especial insistència en la proliferació de casos de corrupció- i presentar una alternativa. Segons asseguraven ahir fonts de la formació a Europa Press, Podem ha donat instruccions als seus diputats per tal d'evitar qualsevol gest polèmic en la confrontació amb el PP. Els populars, com ara la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, han comparat la moció amb un "circ", i la idea dels dirigents del partit lila és donar imatge de seriositat.
 
Mariano Rajoy podrà intervenir en el moment que vulgui, ja sigui per respondre Montero o per obrir foc contra Iglesias. El president del govern espanyol ha donat instruccions als seus ministres per tal que estiguin preparats per respondre en tot moment, però és improbable que ho facin tots. Rajoy té intenció de presentar-se com a garant de l'estabilitat i presentarà l'acord dels pressupostos -signat amb set partits- com a millor exemple de la "legislatura del diàleg", com agrada dir cada divendres al pirtaveu de l'executiu, Íñigo Méndez de Vigo, després de cada consell de ministres.

En el fons, l'objectiu d'Iglesias és pràcticament el mateix que va perseguir Felipe González l'any 1980, quan va presentar una moció de censura contra Adolfo Suárez. Al cap de dos anys, el dirigent històric del PSOE va guanyar les eleccions amb 202 diputats, un rècord que encara no s'ha superat. Podem, tot i la insistència a l'hora de fer el sorpasso als socialistes, s'ha quedat dues vegades a les portes d'aconseguir-lo: Sánchez, tot i la debilitat dels socialistes, els va superar per un estret marge. Aquesta vegada, José Luis Ábalos, nou portaveu del PSOE al Congrés, haurà de defensar l'abstenció i presentar-se com a alternativa al PP. Tot al mateix temps.

Referèndum a l'horitzó

La moció de censura és el primer gran debat parlamentari posterior a l'anunci de la data i la pregunta del referèndum de l'1 d'octubre. Iglesias ha estat l'únic dirigent destacat a nivell estatal que ha defensat el dret a decidir, però el model territorial no serà precisament l'eix central del discurs que farà al Congrés. El món dels "comuns" ha intentat atraure l'independentisme al vot favorable en la moció de censura -Xavier Domènech ho va intentar en l'última reunió del Pacte Nacional pel Referèndum-, però no se n'han sortit. ERC i el PDECat, integrat dins del grup mixt, insistiran en la necessitat de posar les urnes i demanaran als "comuns" que se sumin al full de ruta. Anticapitalistes, el sector més esquerrà de Podem, fa costat a la consulta unilateral.

El debat es produeix en un moment en què el govern espanyol, com sostenia ahir Santamaría, acusa l'independentisme de voler "provocar" una reacció agressiva de l'Estat. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, té intenció d'anar al Congrés a defensar el referèndum sense que hi hagi cap votació, però la Moncloa s'hi oposa perquè "la cambra baixa no és un saló de conferències". El líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, en discrepa: troba "positiu" que Puigdemont s'ofereixi a anar al Congrés a explicar l'1-O encara que no s'emeti cap vot al respecte.
 
De la moció de censura d'aquesta setmana se'n podran extreure unes quantes conclusions, quan acabi. La primera, determinar quin paper ha jugat Iglesias i saber si surt reforçat del debat parlamentari. El segon, veure fins a quin punt el PP planta cara dialèctica davant Podem i escatir el desgast de Rajoy. El tercer, detallar quin és el nou rumb del PSOE després de la victòria de Sánchez. I, per últim, avaluar l'impacte de l'anunci de l'1-O en la política espanyola. Demà a la tarda ja no hi haurà secrets.