La Catalunya que posa la catifa als ministres de Madrid

Foment del Treball, el Col·legi d'Advocats i la Fira de Barcelona competeixen per complimentar els membres de l'executiu espanyol mentre s'aguditza el conflicte entre la Generalitat i l'Estat

Puigdemont, Felip VI, Sáenz de Santamaría, Gay de Montellà i Llanos de Luna
Puigdemont, Felip VI, Sáenz de Santamaría, Gay de Montellà i Llanos de Luna | Casa Reial
12 de juny del 2017
Actualitzat el 13 de juny a les 19:33h
Aquest dilluns, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha obert la reunió de l'assemblea general de Foment del Treball. Ho ha fet amb una crida al Govern perquè prioritzi la recuperació econòmica i la creació d'ocupació. Segons ell, el creixement del PIB en els últims tres anys s'està traduint en la creació d'ocupació, en què Catalunya és líder a tot l'Estat, amb un creixement d'afiliats a la Seguretat Social aquest maig del 4%.

Montoro s'ha referit a la sentència del Tribunal Constitucional de tombar l'amnistia fiscal del 2012, tot dient que va ser una decisió presa en una situació límit. El titular d'Hisenda s'ho ha fet venir bé per per dir que així com ell ha de comparèixer davant el Congrés per donar explicacions, el presdient Puigdemont també ho hauria de fer per explicar el procés, ja que és el Congrés on hi resideix la sobirania nacional.

El president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, ha reivindicat davant l'assemblea el paper de Foment en un any com el 2016, caracteritzat per la interinitat política a Espanya i la situació de bloqueig entre l'Estat i Catalunya. Ha esmentat com un element de fricció amb la Generalitat la reducció del percentatge de representativitat patronal de Foment imposada pel Govern (del 75% al 33% i que després el TSJC va suspendre).  
Abans, el líder de la gran patronal, Joaquim Gay de Montellà, en la roda de premsa del migdia, ha fet unes declaracions en què s'ha posicionat clarament en favor del marc constitucional espanyol, rebutjant explícitament que pugui haver xoc entre dues legalitats.
 

Cristóbal Montoro, aquest dilluns a la tarda a la seu de Foment. Foto: ACN


Amb la monarquia

La visita d'avui de Montoro a Foment ha estat una nova mostra de la bona sintonia entre Foment i la cúpula de l'Estat, que ja es va plasmar en la recent visita del rei Felip VI a la seu patronal el novembre del 2016, en ocasió del lliurament dels premis anuals que dona l'entitat. El febrer passat, l'executiva de Foment va tornar a expressar l'adhesió al monarca al ser rebuts per aquest a la Zarzuela.  

El procés avança cap al referèndum de l'1 d'octubre i, en paral·lel, les diverses famílies de la societat civil juguen una complexa partida en què gestos i senyals poden tenit una importància cabdal. Mentre una part important del país batega en favor d'un referèndum d'autodeterminació, hi ha institucions que despleguen una diplomàcia particular per mostrar que estan alineats amb els postulats de l'Estat.    

Les darreres jornades del Cercle d'Economia a Sitges van mostrar la diferència de tracte que des de diversos àmbits socials es dona a les autoritats de Catalunya i a les de l'Estat. Mentre el president Carles Puigdemont va ser rebut amb fredor i només se li va fer una pregunta en el col·loqui, a Mariano Rajoy el van acollir amb aplaudiments a l'inici i al final de la seva intervenció.

Vicepresidenta, ministre i delegat al Col·legi d'Advocats

De totes les entitats de la societat civil catalana, potser sigui el Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) la que s'ha significat darrerament en l'acollida a alts representants del govern i l'Estat. El fet no és gens anecdòtic. En un moment de màxima judicialització del procés, l'ICAB ha aparegut rebent en poques setmanes la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, el delegat Enric Millo -de fet, són veïns i Millo només ha de creuar el semàfor per accedir al Col·legi-, el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, i el ministre de Justícia, Rafael Catalá.  

El 23 de maig, Sáenz de Santamaría es va reunir amb la junta del Col·legi d'Advocats, amb el seu degà, Josep Oriol Rusca, al davant. L'endemà, va ser el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, qui es trobava amb l'òrgan de govern dels advocats i dinava amb ells, just quan Maza es trobava sota l'huracà per la crisi a la fiscalia Anticorrupció.

Pocs dies després, el 8 de juny, era el ministre Catalá qui anava a l'ICAB a presentar les dades de l'Observatori de la Justícia. En tots aquests casos, la fotografia d'aquests representants de l'Estat al costat del degà dels advocats de Barcelona era una imatge que donava força a l'argumentari de l'executiu del PP enfront el procés. Va ser en aquest acte en el qual Catalá va advertir que el govern espanyol actuaria "en conseqüència" davant la convocatòria de referèndum del president Puigdemont.
 

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, i el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, parlen amb el degà de l'ICAB, Oriol Rusca Foto: ACN


Pont Aeri i Amics del País, amb De Guindos

En el món econòmic, és el ministre d'Economia, Luis de Guindos, l'estrella cobejada. El 10 d'abril passat, va ser convidat a fer una intervenció davant la Societat Econòmica d'Amics del País (SEAP), presidida per Miquel Roca. Allí, davant del més lluït del món financer, amb el president de Gas Natural Fenosa, Isidre Fainé, com un dels amfitrions, a banda de cantar les excel·lències de la recuperació econòmica, va aprofitar per proclamar que "Catalunya és i seguirà sent part d'Espanya". Com a colofó al seu discurs, Joan Josep Pintó, jurista i membre de la SEAP, va fer el panegíric del ministre d'una manera que fins i tot De Guindos va acabar fent cara d'estranyesa i no va poder deixar d'anar alguna rialla.

El 16 de maig, De Guindos va tornar a Barcelona per dinar amb un altre dels clubs exclusius de la burgesia amb un peu a Barcelona i l'altre a Madrid, el Pont Aeri. D'aquest selecte fòrum en són membres destacats Josep Oliu, president del Banc Sabadell, Emili Cuatrecasas, del bufet del mateix cognom, Javier Godó, editor de La Vanguardia, el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, Salvador Alemany (Abertis i Consorci del Liceu) i Luis Conde (Seeliger y Conde), entre d'altres.

Fira de Barcelona, espai conquerit

Un altre espai "conquerit" pel govern espanyol ha estat la Fira de Barcelona. Aquí, els alts representants de l'Estat s'hi han de trobar bé per força. El seu president sortint, Josep Lluís Bonet, s'ha pronunciat en repetides ocasions en contra del procés. No hi ha hagut saló inaugurat aquest any que no hagi rebut la visita d'un o varis ministres.

Només el maig, el dia 18, el ministre Luis de Guindos va visitar el Saló de l'Automòbil. El dia 24, amb motiu de l'obertura del I Innovate4Climate, Bonet va ser l'amfitrió de la ministra d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, Isabel García Tejerina, tot i que en aquest cas compartint protagonisme amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull. El 6 de juny, el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va ser a Barcelona per inaugurar el Saló Internacional de Logística. També la ministra de Sanitat i Igualtat, la catalana Dolors Montserrat, ha visitat el recinte de Montjuïc.

Mai com ara ha estat tan fàcil de trobar-se amb un ministre a Catalunya. Les ganes d'aquestes institucions de rebre els membres de l'executiu es troben amb la consigna donada per Mariano Rajoy de donar la màxima visibilitat a l'Estat a Catalunya en el moment, ara sí, decisiu del procés sobiranista.
 

Carles Puigdemont i Felip VI, en un acte de Foment Foto: Govern

Arxivat a