Amb la data i la pregunta damunt la taula la campanya per omplir les urnes de vots l'1 d'octubre ja està en marxa. Ahir al matí desenes de milers de persones, amb Pep Guardiola al capdavant -li ha costat dures crítiques a la premsa espanyola-, van protagonitzar el primer (i desafiant) acte massiu convocat per les entitats del sí i amb l'assistència de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. En podeu llegir la crònica de Roger Tugas. President i vicepresident van ser ahir a la nit entrevistats per Vicent Sanchis a TV3. En van sortir titulars i idees interessants amb dos eixos: cap por a les inhabilitacions i carregar contra un estat, l'espanyol, on cada cop és més difícil sobreviure com a nació. Arnau Urgell les ha recollides en aquestes frases i podeu llegir també la critica televisiva que en fa Toni Vall a la seva secció Filiprim.
Queden encara coses per resoldre com la resposta política als embats de l'Estat, els detalls de l'organització del referèndum, el paper dels Mossos, les estructures d'estat o la llei de Transitorietat. El portaveu de la CUP, Quim Arrufat, un dels membres de l'estat major del procés, dona algunes pistes en aquesta extensa entrevista de Joan Serra Carné i Roger Tugas. Avui al matí estarem pendents de les respostes que pugui donar Puigdemont, que aquest cop contestarà les preguntes de Jordi Basté a RAC1.
Nuet, pedra de toc. El sobiranisme intenta escalfar políticament l'ambient (meteorològicament ja ho està) al carrer i als mitjans. I segueix comptant amb l'inestimable suport de la Justícia que, a instàncies del govern espanyol, actua ja no contra els que fan la independència sinó també contra els qui accepten que el tema es debati en un Parlament. Avui declara com a investigat al TSJC Joan Josep Nuet, líder d'EUiA i que al seu dia va quedar fora de la querella de Fiscalia per no ser independentista malgrat haver votat igual que aquests a la mesa de la cambra i haver facilitat els debats. El sobiranisme l'acompanyarà i complicarà les coses als que, dins l'espai dels "comuns", busquen ser equidistants entre qui se la juga per fer realitat que els catalans votin i els qui fan el que poden per impedir-ho. En farem un ampli seguiment però, per situar-vos, llegiu aquesta informació de Sara González.
Vist i llegit
L'empresonament de l'expresident del Barça Sandro Rosell per diversos delictes fiscals ha fet que plani la sospita sobre la seva gestió i la del seu successor al club, Josep Maria Bartomeu, que intenta passar de puntetes sobre el tema i ja en té prou amb els seus problemes. Segons les investigacions policials, Rosell actuava fins fa poc com si encara presidís el Barça. Albert Llimós explicava ahir a l'Ara, en una informació molt treballada, quins són els seus tentacles al club i com protegeix els nombrosos amics que li queden a la junta.
El passadís
Si algú ha seguit amb interès les eleccions al Regne Unit ha estat Jorge Fernández Díaz. L'exministre de l'Interior i històric del PP coneix bé Theresa May i hi té una relació d'amistat. Van coincidir sent tots dos ministres de l'Interior, ell del govern de Mariano Rajoy, entre 2011 i 2016, i ella de l'executiu de David Cameron, entre 2010 i 2015. A banda d'una ideologia molt conservadora compartien cimeres. El dirigent del PP s'havia referit en diversos actes a May com "una política molt sòlida". L'exministre explicava que ella el trucava durant el 2016 interessant-se pel bloqueig polític a Espanya ("querido Jorge, ¿aún no tenéis gobierno?"). Ara a ella també li ha tocat el rebre, però intentarà seguir en el càrrec.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1898, fa 119 anys, les forces revolucionàries filipines, sota el comandament del general Emilio Aguinaldo, van proclamar la sobirania i la independència de les Illes Filipines d'Espanya, que lliurava també en aquell territori la seva guerra contra els Estats Units, que li va significar també la pèrdua d'una altre perla, Cuba, que ja feia anys que havia proclamat la independència i estava a punt de fer-la efectiva. L'any 1898 va ser realment un punt d'inflexió i va significar la fi de l'imperi espanyol. Recordem el final de tres-cents anys d'ocupació (i evangelització) colonial espanyola amb el tràiler d'una gran producció espanyola, recentment estrenada: 1898. Los últimos de Filipinas.
L'aniversari
El 12 de juny de l'any 1959 va nàixer a Saragossa el jugador de bàsquet Juan Antonio San Epifanio, Epi, considerat una de les grans figures europees d'aquest esport a Europa als anys 80. Epi, un carismàtic aler dotat d'un gran tir exterior, va fer la seva carrera al Barça, on va jugar entre 1979 i 1995 i va guanyar tots els títols possibles diverses vegades llevat de la Copa d'Europa. Epi va ser, a més, el darrer rellevista dels Jocs Olímpics del 92. Aquí podeu veure algunes de les seves millors actuacions, sempre amb el 15, ara retirat de la numeració del bàsquet culé, a l'esquena. I en aquest documental de Barça TV us fareu una idea del que va representar la Generació Epi.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi