Canal Madrid: anàlisi

​Felip VI, un rei de palla davant el procés català

Amb el seu silenci i el seu discurs públic en favor de la "concòrdia", el monarca evita a tota costa un xoc amb La Moncloa que només pot afectar negativament el seu regnat

| 08/06/2017 a les 22:00h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Política, Canal Madrid, anàlisi, Felip VI, procés català
Felip VI, Puigdemont, Sáenz de Santamaría i Junqueras, en una imatge d'arxiu | José Manuel Gutiérrez
Cap de l’Estat, símbol de la seva unitat i comandant suprem de les Forces Armades. Són els papers que la Constitució Espanyola reserva a Felip VI, que el 2014 va obrir un regnat immers en un mar de corrupció, inestabilitat política i un profund deteriorament institucional. Atiat per la caiguda de la imatge pública de la monarquia fruit dels successius escàndols protagonitzats per la seva família, com el cas Urdangarín, Felip VI ha mantingut públicament un discurs dur amb l’independentisme que ha farcit amb gestos hostils com el que va protagonitzar en negar-se a rebre a La Zarzuela a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Alhora ha escenificat un acostament amb la Generalitat i ha explorat tímidament vies de solució que van més enllà del "no" de La Moncloa. El 2015, Albert Rivera va dir d’ell que havia fet més per la unitat d’Espanya que el govern espanyol, però a part dels gestos, els discursos i les apel·lacions a la concòrdia, el monarca ha optat per mantenir-se calculadament al marge de la pitjor crisi política de l’Estat.
 
Més enllà del rol merament institucional que li atorga la Constitució, la seva incompareixença té com a mínim tres explicacions, segons els seus interlocutors. La primera és als llibres d’Història, i té un nom propi: Alfons XIII. El besavi de l’actual monarca es va implicar plenament i de forma erràtica en la deriva política del país, amb el conflicte català i la guerra del Rif de teló de fons, i després de donar suport a la dictadura de Primo de Rivera va acabar enfilant el camí de l’exili el mateix dia de la proclamació de la Segona República. El seu regnat va donar lloc a una nova paraula: "borbonejar", que Jorge Martínez Reverte defineix com la forma d’intentar dominar la política espanyola des de “l’avantatgisme, la falta de visió a llarg termini, el regat curt i la manipulació de voluntats que va caracteritzar el regnat d’un picar anomenat Alfons XIII”. Felip VI no vol ser acusat, com ho va ser el seu avi Joan de Borbó i en menor mesura també el seu pare, Joan Carles I, de ‘borbonejar’.

Felip VI no vol ser acusat, com ho va ser el seu avi Joan de Borbó i en menor mesura també el seu pare, Joan Carles I, de "borbonejar"

El segon motiu és que malgrat compartir l’objectiu, el monarca manté una discrepància subtil amb l’estratègia de Mariano Rajoy. Durant la ronda de contactes amb els líders de les formacions polítiques per a la formació de govern, Felip VI es va interessar per les fórmules que proposaven per solucionar el problema català, i va preguntar almenys en dues ocasions –durant les reunions amb Homs i Domènech- sobre l’oportunitat d’una reforma constitucional que trobi un nou encaix a Catalunya dins de l’Estat. Un enfocament exploratori que va més enllà dels postulats del president espanyol, contrari a obrir aquest meló. Amb el seu silenci i el seu discurs públic en favor de la “concòrdia”, Felip VI evita a tota costa un xoc amb La Moncloa que només pot afectar negativament el seu regnat.
 
La tercera explicació té a veure, precisament, amb aquesta necessitat de preservar la institució. El monarca espanyol va veure com el seu pare abdicava de forma precipitada després de ser objecte d’una campanya d’escarni per mèrits propis, però impulsada en bona mesura des de l’ala dreta del PP. Necessitarà les dues grans formacions espanyoles per assegurar la continuïtat de la monarquia, i de moment ja acumula una topada amb el líder del PP, que no va entendre que s’atrevís a encarregar a Pedro Sánchez la formació de govern després de la seva renúncia per manca de suports. 
 

Felip VI necessitarà les dues grans formacions espanyoles per assegurar la continuïtat de la monarquia, i de moment ja acumula una topada amb el líder del PP

Malgrat que ha multiplicat les seves visites a Catalunya i ha recuperat l’antiga residència d’Alfons XIII a Barcelona, el Palauet Albéniz, el rol de Felip VI en la resolució de la situació a Catalunya ha quedat ofegat en un mar de cortesia institucional i per l’animadversió que desperta la seva figura com a símbol de l’Estat. El monarca se cenyeix estrictament al rol que li atorga la Constitució i apareix com un actor superat que ara per ara cap dels dos bàndols té en compte. Mentrestant, sembla còmode interpretant el paper de rei de palla que saluda i llegeix els discursos aprovats prèviament per La Moncloa, encara que això el porti a aguantar estoicament any rere any la ja tradicional xiulada de la final de la copa que porta el seu nom. 
 

Els monarques espanyols, al costat de Rajoy i Cospedal. Foto: Europa Press

 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Sí eso, que publique un artículo en La Vangaurdia y le cante las 40 a Rajoy, por ejemplo.....
Anònim, 09/06/2017 a les 21:17
+25
-80
Sospecho que aquí hay alguien que no se entera de qué papel representa un rey o reina en una democracia parlamentaria.
Vamos, que no tiene ni idea de lo que es una monarquía parlamentaria.
Lo que hace la ignorancia.
Anònim, 09/06/2017 a les 21:37
+25
-109
De acuerdo con la Constitución, el Rey arbitra y modera las instituciones del Estado. En su actuación debe primar la neutralidad política.

No es ningún invento, es esa Constitución que fue aprobada de forma mayoritaria, como ninguna otra votación, en la Comunidad Autónoma de Cataluña.

El Rey sólo cumple con las funciones que le atribuyen las leyes, y no como hacen, o más bien dicen que van a hacer, otras instituciones españolas, en este caso el gobierno autonómico de Cataluña, que actúa de forma descarada en contra de las leyes, base de cualquier democracia, y faltando totalmente a las funciones que tiene atribuidas.
Hauria d'haver presidit...
Antoni Ferret, 09/06/2017 a les 21:46
+59
-12
Fa anys que he cregut, i així ho he dit en comentaris de diaris, que el rei havia de convocar i presidir una conferència de partits catalans i espanyols que dialoguessin a llarg termini sobre una presència de Catalunya dins Espanya que fos justa i satisfactòria. De no haver-ho fet, ara potser ja seria tard, li ho tinc en falta.
Para 21:46
Yo misma , 09/06/2017 a les 23:16
+18
-126
Todos los partidos catalanes son españoles. Que tontos estáis los de la región del noreste de España.
Un exemple clar
Anònim, 10/06/2017 a les 00:13
Interessant
+68
-4
L'Antoni Ferret de les 21:46 ha expresat un argument que potser hauriem recolçat tots els catalans i fins i tot els espanyols. Creïble o no, però un argument.
El/La Yo misma de les 23:16 el contesta insultant-nos i menyspreant el nostre paper a les espanyes.
Cap argument, cap raonament minimament intel.ligent, aixó és el que ens ofereixen els espanyols.
@Lo que hace la ignorancia. (21:37)
Anònim, 10/06/2017 a les 00:48
Interessant
+66
-8
El que fa la ignorància és pensar-se que el reietó i la reineta espanyols fan alguna cosa de profit a banda de ser l'excusa perfecta d'una colla de Borbons i altres franquistes vividors que els envolten per continuar vivint com els seus pares i avis ho han fet des de la instauració del franquisme.
PROU REPRESSIO I COLONIALISME POST-FEIXISTA AL POBLE CATALÀ
LLIBERTAT A LA NACIÓ CATALANA, 10/06/2017 a les 04:33
Interessant
+70
-5
Aquesta Constitución de la que sempre parlen, no oblidem que va ser redactada sota tutela militar i que els que la varen votar la majoria ja són morts. Els drets inalienables de la nostra nació tenen més de mil anys i fins a dia d'avui sempre han estat trepitjats pels repressors espanyols. La manera com es tracta als catalans i catalanes, amb insults, amenaces, fins i tot amb trolls repressors a les xarxes socials, és propi de països no democràtics. Ja sabem quin idioma parlen els colons repressors que ens tracten com esclaus i decideixen per nosaltres. Hostes vingueren i de casa ens tragueren. A Catalunya, en català.
Catalunya? España? República!
Catul, 10/06/2017 a les 08:35
Interessant
+56
-5
La cosa és clara: els comuns, podemites, indefinits i conservadors hauran de deixar de fer la puta i la ramoneta i definir-se.
borbonejar, rajonejar
Verònica March, 10/06/2017 a les 09:04
Interessant
+60
-3
A Madrid ni Rajoy no rajoneja ni Felip VI no borboneja. La moda a la Cort és: no fer res. És clar que això no ve de nou. No estan acostumats a treballar. Que els serveixin, que per això hi ha criats. Però els criats se n'han atipat.
O Jaume I o res
Anònim, 10/06/2017 a les 09:14
Interessant
+56
-3
Els reis actuals no serveixen per a res més que per ser símbols. Abans anaven a la guerra, conquerien territoris i feien i desfeien aliances. Avui, sortosament, no es fa així. El rei hi és per saludar, signar el que decideixen altres i figurar, ben vestit i ben polit amb la família que al seu torn farà el mateix. Però la modernitat avui és triar aquells que ens representen, votar, escollir, i això periòdicament, no hi ha càrrecs votats vitalicis. Ha passat el temps de la monarquia. Si d'altres països en tenen, allà ells. Nosaltres no en volem.
Calia?
Anònim, 10/06/2017 a les 10:08
+15
-36
Calia aquesta notícia? Alguna cosa havieu de buscar per omplir, no?
Resum
Anònim, 10/06/2017 a les 10:47
+9
-39
Contra Franco se vivía mejor.

Otro día mejor explicáis las diferencias entre la monarquía parlamentaria o constitucional y la monarquía absoluta, que parece que algunos, que mucho comentan,aún no la encuentran.
Borbons
Anònim, 10/06/2017 a les 11:07
+33
-3
L'únic Borbó que va diagnosticar bé el problema i l'hauria pogut resoldre va ser l'avi, Joan de Barcelona. Li va dir al fill que no posés mai Felip a cap fill i va i l'hi fot a l'hereu. Va voler ser enterrat a Poblet i se l'emporta a Madrid. I li diu que no deixi perdre Catalunya i, bé, ja veiem on som.
sempre endavant
Anònim, 10/06/2017 a les 12:25
+40
-2
El meu comentari es una comparació del cami del referendum a Escocia i a Catalunya, i que el futur de Catalunya hauria d'estar al costat de paisos com la UK.

Quin eixemple de democracia!!! a nivell de Westminster i a nivell de la monarquia:

1- Westminster (equivalent a la Moncloa) :

The two governments signed the Edinburgh Agreement, which allowed for the temporary transfer of legal authority. In accordance with the Edinburgh Agreement, the UK government drafted an Order in Council granting the Scottish Parliament the necessary powers to hold, on or before 31 December 2014, an independence referendum.

Els dos governs varen firmar l'acord d'Edimburg que permitia una transferencia temporal de autoridad legal. Segons l'acord d'Edimburg, el govern Britanic, va preparar una ordre autoritzant al Parlament Escocés els poders necesaris per organitzar un referendum d'independencia pel o abans del 31 de decembre de 2014.

LA EXCUSA ETERNA (MANTRA) DE RAJOY NO QUIERO NI PUEDO ES UNA MENTIDA COM UNA CASA!!

2- The draft Order was approved by resolutions of both Houses of Parliament, and the Order, titled The Scotland Act 1998 (Modification of Schedule 5) Order 2013, was approved by Queen Elizabeth II, following the advice of Her Ministers, at a meeting of the Privy Council on 12 February 2013.[41] . The Bill for the Act was passed by the Scottish Parliament on 14 November 2013 and received Royal Assent on 17 December 2013. Under section 36 of the Act, it came into force the day after Royal Assent.

La ordre temporal va ser aprovada per les dues Cameras del Parlament de Westminster i la Ordre de nom: "The Scotland Act 1998 (Modification of Schedule 5) Order 2013 va ser aprovada per la Reina Isabel II, seguint el consell dels seus ministres, en una reunió del Privy Council del 12 de febrer 2013. La llei per la Ordre va ser aprovada pel Parlament Escocés el 14 de novembre del 2013 i va rebre el consentiment Reial el 17 de decembre del 2013.

No m'estranya que els escocesos s'ho pensin dues vegades marxar del UK, ara després dels resultats del SNP ja diuen que han renunciat al segon referendum. Jo crec que si Espanya hagués reaccionat de la mateixa manera, s'hauria evitat el xoc de trens.

Diem-ho tot, Espanya es un pais fosilitzat en el temps dels caciques, los terratenientes y la oligarquia de funcionaris. UK es al contrari: un pais progresista i democratic.
Com diuen els castellans : No se pueden pedir peras al olmo.

a tots els anticatalans xenofogs
Anònim, 10/06/2017 a les 13:28
+13
-1
si per posar una papereta a una urna hem d,escoltar aquestes aberracions .... marxarem en segón exili, peró volem saber cap a on... segurament a argeles frança. tinc la motxilla a punt. serem milions.....
Con este artículo interesado, el autor conseguirá que la participación en el referendum unilateral sea todavía más desastrosa.
Anònim, 10/06/2017 a les 15:06
+3
-39
Como sugerencia, podrías escribir un artículo del castañazo que han tenido los independentistas escoceses en la elecciones. ah, no, de eso ni hablar.
No sé si el rei és de palla
Anònim, 11/06/2017 a les 17:59
+1
-0
el que sí que en són són les princesetes

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Ana Burillo, Jordi Fernandez i Quim Torres a la plaça del Diamant | Jordi Bes
Jordi Bes | 8 comentaris
01/01/1970
La inquietud pels efectes del turisme massiu i l'expulsió veïnal s'instal·la a la celebració del bicentenari | La fundació de la festa es declara "sensible" a aquestes qüestions i debatrà fer un posicionament a la tardor
Jordi Pons, mestre de l'alpinisme català | Adrià Costa
Karma Peiró
01/01/1970
El mestre de l'alpinisme català ha recollit els records de les seves expedicions en el llibre "Alpinisme sense ficció" | "Els catalans vam tenir la sort de fer el primer vuit mil de tot l'Estat i això va marcar un abans i un després", explica emocionat | Es lamenta de les expedicions comercials d'avui: "És un circ que acaba en drames"
La casa on es va produir l'explosió ha quedat totalment ensorrada. | Cedida
01/01/1970
A la casa derruïda s'hi han trobat desenes de bombones de butà | Hi ha set ferits, un dels quals de gravetat
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"