09
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
10:23h
Carles Puigdemont, en el debat de la qüestió de confiança, va fer servir l'expressió "referèndum o referèndum" per definir el terreny de joc de la fase final del procés. La primera part de l'equació, basada en el pacte amb l'Estat, fa setmanes que ha caigut: Mariano Rajoy es va apressar a respondre que no tenia intenció de negociar res que afectés "l'ordenament constitucional". La segona via, la de la consulta unilateral, es posa oficialment en marxa aquest matí amb la definició de la data i la pregunta. Tot indica, segons va avançar NacióDigital, que en l'enunciat hi apareixerà la fórmula "estat independent en forma de república". Un via que convenç tots els actors implicats -PDECat ERC i CUP- i que no deixa cap lloc al dubte sobre el que s'està votant.
Els consellers, que amb excepció del vicepresident Oriol Junqueras no han participat en el debat sobre el contingut del referèndum, estan citats a les 9.30 hores del matí. La reunió extraordinària del Govern acabarà ràpid, perquè només té un punt a l'ordre del dia, que és la definició dels termes de la votació. Un cop acabi, Puigdemont i Junqueras, acompanyats del Govern en ple i dels diputats que conformen la majoria parlamentària independentista -integrants de Junts pel Sí i la CUP-, aniran al Pati dels Tarongers per fer una declaració institucional. No s'espera que responguin preguntes ni que revelin detalls sobre la votació, segons ha explicat la consellera de la Presidència, Neus Munté.
Pel que fa a la data, les dues més probables són l'1 i el 8 d'octubre. La resolució parlamentària pactada entre Junts pel Sí i la CUP parla de la "segona quinzena de setembre", però tot indica que s'anirà a principis del mes següent. Per què? El 17 de setembre és massa proper a la Diada -aquest any les entitats tornaran a cridar a sortir al carrer-, mentre que el dia 24 enxampa bona part dels barcelonins en ple pont de la Mercè, de manera que la participació podria veure's afectada. La participació és, de fet, una de les obsessions del Govern: a Palau repeteixen que el referèndum serà vàlid i vinculant en la mesura que la gent "es faci seves les urnes".
El calendari que s'obre
Fixar data i pregunta és el primer pas per començar la via unilateral, però el Govern haurà de detallar moltes qüestions camí de la votació. Caldrà definir, per exemple, quan comença la campanya institucional, i també determinar qui formarà part de l'organisme de control de la consulta. La CUP va demanar, en la reunió mantinguda dimarts pel Pacte Nacional pel Referèndum, que sigui aquest organisme que regeixi la votació i el debat previ. Un dels temors és que el bloc del "no" busqui deslegitimar la consulta -de la qual el Govern s'ha compromès a aplicar el resultat- a través d'un boicot.
Els càlculs de la majoria parlamentària passen ara per fer una llei específica que aixoplugui el referèndum, tot i que els dirigents de Junts pel Sí són especialment reacis a l'hora de revelar els plans. En un principi era la llei de transitorietat jurídica -o, més ben dit, un apartat d'aquesta norma- l'encarregada de regir la votació, però cada cop hi ha més partidaris de separar els dos processos. La llei del referèndum hauria de sortir del Parlament a finals d'agost o a principis de setembre, de manera que permetés convocar la votació. El decret de convocatòria podria portar la signatura de tots els consellers, que el 21 d'abril ja es va comprometre col·legiadament amb l'objectiu.
Un altre de les fites que s'ha marcat l'independentisme és seduir els "comuns" per tal que se sumin al referèndum. De moment, aquest divendres no seran a Palau -tampoc se'ls ha convidat-, i desconfien dels plans del Govern en la mesura que encara no s'han concretat moltes de les garanties que ha de tenir el referèndum. En la reunió del Pacte Nacional d'aquesta setmana Xavier Domènech, cap de files de Catalunya en Comú, va voler destacar que les "vies ràpides" poden anar en contra de l'efectivitat de la votació. L'executiu confia que, quan arribi el moment clau -és a dir, quan l'Estat actuï contra els plans per posar urnes-, els "comuns" seran al costat de les institucions catalanes.
La reacció de l'Estat
Avisava ahir a la tarda el ministre de Justícia, Rafael Catalá, que el govern espanyol "actuarà en conseqüència" després de l'anunci de la data i la pregunta. No és descartable que, un cop acabi el consell de ministres, comparegui la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría o bé el propi Rajoy. L'executiu de l'Estat ja ha fet saber que posarà en el punt de mira tot aquell que col·labori amb el referèndum, ja sigui una empresa fabricant d'urnes o bé funcionaris que participin en la jornada de votació.
El paper dels treballadors públics és un dels aspectes nuclears que cal resoldre per organitzar la consulta vinculant. Els sindicats majoritaris -CCOO i UGT- van demanar dimarts a Puigdemont que se'ls "protegís", i el president els ho va garantir. La Intersindical, en canvi, va apostar sense embuts pel referèndum unilateral i va demanar que es deixi de "manipular" els funcionaris. El govern espanyol sap que és un tema sensible, com demostra el fet que la mesa de contractació de les urnes pel referèndum està formada per quatre càrrecs polítics i no treballadors públics. A partir d'avui, amb la via unilateral en marxa, s'entra -aquest cop sí- en terreny desconegut.
Els consellers, que amb excepció del vicepresident Oriol Junqueras no han participat en el debat sobre el contingut del referèndum, estan citats a les 9.30 hores del matí. La reunió extraordinària del Govern acabarà ràpid, perquè només té un punt a l'ordre del dia, que és la definició dels termes de la votació. Un cop acabi, Puigdemont i Junqueras, acompanyats del Govern en ple i dels diputats que conformen la majoria parlamentària independentista -integrants de Junts pel Sí i la CUP-, aniran al Pati dels Tarongers per fer una declaració institucional. No s'espera que responguin preguntes ni que revelin detalls sobre la votació, segons ha explicat la consellera de la Presidència, Neus Munté.
Reunió del Govern del 16 de maig del 2017 Foto: ACN
Pel que fa a la data, les dues més probables són l'1 i el 8 d'octubre. La resolució parlamentària pactada entre Junts pel Sí i la CUP parla de la "segona quinzena de setembre", però tot indica que s'anirà a principis del mes següent. Per què? El 17 de setembre és massa proper a la Diada -aquest any les entitats tornaran a cridar a sortir al carrer-, mentre que el dia 24 enxampa bona part dels barcelonins en ple pont de la Mercè, de manera que la participació podria veure's afectada. La participació és, de fet, una de les obsessions del Govern: a Palau repeteixen que el referèndum serà vàlid i vinculant en la mesura que la gent "es faci seves les urnes".
El calendari que s'obre
Fixar data i pregunta és el primer pas per començar la via unilateral, però el Govern haurà de detallar moltes qüestions camí de la votació. Caldrà definir, per exemple, quan comença la campanya institucional, i també determinar qui formarà part de l'organisme de control de la consulta. La CUP va demanar, en la reunió mantinguda dimarts pel Pacte Nacional pel Referèndum, que sigui aquest organisme que regeixi la votació i el debat previ. Un dels temors és que el bloc del "no" busqui deslegitimar la consulta -de la qual el Govern s'ha compromès a aplicar el resultat- a través d'un boicot.
Els càlculs de la majoria parlamentària passen ara per fer una llei específica que aixoplugui el referèndum, tot i que els dirigents de Junts pel Sí són especialment reacis a l'hora de revelar els plans. En un principi era la llei de transitorietat jurídica -o, més ben dit, un apartat d'aquesta norma- l'encarregada de regir la votació, però cada cop hi ha més partidaris de separar els dos processos. La llei del referèndum hauria de sortir del Parlament a finals d'agost o a principis de setembre, de manera que permetés convocar la votació. El decret de convocatòria podria portar la signatura de tots els consellers, que el 21 d'abril ja es va comprometre col·legiadament amb l'objectiu.
Xavier Domènech, Joan Josep Nuet i Jordi Turull, aquest dimarts al Parlament Foto: ACN
Un altre de les fites que s'ha marcat l'independentisme és seduir els "comuns" per tal que se sumin al referèndum. De moment, aquest divendres no seran a Palau -tampoc se'ls ha convidat-, i desconfien dels plans del Govern en la mesura que encara no s'han concretat moltes de les garanties que ha de tenir el referèndum. En la reunió del Pacte Nacional d'aquesta setmana Xavier Domènech, cap de files de Catalunya en Comú, va voler destacar que les "vies ràpides" poden anar en contra de l'efectivitat de la votació. L'executiu confia que, quan arribi el moment clau -és a dir, quan l'Estat actuï contra els plans per posar urnes-, els "comuns" seran al costat de les institucions catalanes.
La reacció de l'Estat
Avisava ahir a la tarda el ministre de Justícia, Rafael Catalá, que el govern espanyol "actuarà en conseqüència" després de l'anunci de la data i la pregunta. No és descartable que, un cop acabi el consell de ministres, comparegui la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría o bé el propi Rajoy. L'executiu de l'Estat ja ha fet saber que posarà en el punt de mira tot aquell que col·labori amb el referèndum, ja sigui una empresa fabricant d'urnes o bé funcionaris que participin en la jornada de votació.
El paper dels treballadors públics és un dels aspectes nuclears que cal resoldre per organitzar la consulta vinculant. Els sindicats majoritaris -CCOO i UGT- van demanar dimarts a Puigdemont que se'ls "protegís", i el president els ho va garantir. La Intersindical, en canvi, va apostar sense embuts pel referèndum unilateral i va demanar que es deixi de "manipular" els funcionaris. El govern espanyol sap que és un tema sensible, com demostra el fet que la mesa de contractació de les urnes pel referèndum està formada per quatre càrrecs polítics i no treballadors públics. A partir d'avui, amb la via unilateral en marxa, s'entra -aquest cop sí- en terreny desconegut.