És obvi que si els ciutadans decidim a la propera tardor, gràcies a un referèndum vinculant (i per tant amb una alta participació), que Catalunya es converteixi un estat independent aquest tindrà forma de república, esperem que amb tots els valors democràtics i de progrés que s'hi associen. En uns dies farà tres anys que Felip VI va ser coronat rei després que el seu pare, Joan Carles I, abdiqués assetjat pels problemes. En aquest temps la monarquia no ha fet cap gest per forçar una sortida dialogada al procés ni per representar (o empatitzar mínimament) amb la majoria del catalans que vol votar. Felip VI s'ha alineat amb el PP, el PSOE i C's sense cap fissura.
Carles Puigdemont anunciarà demà la data i la pregunta del referèndum en un acte de bracet d'Oriol Junqueras a Palau. L'1 o el 8 d'octubre són els dies que hi ha damunt la taula i la papereta preguntarà als catalans si es volen convertir en "un estat independent en forma de república". La fórmula respon a ser coherents amb les resolucions del Parlament, les ponències dels partits (PDECat inclòs) i la voluntat de seduir els votants dels "comuns". Ho vam avançar ahir a NacióDigital després que el president ho notifiqués als partits i les entitats. Us en donen els detalls en aquesta crònicaOriol March i Joan Serra Carné.
Del Brexit al terror global. La conservadora Theresa May va convocar eleccions al Regne Unit tres anys abans del previst per reforçar-se davant la negociació del Brexit amb la UE. Però s'ha trobat amb una campanya electoral complicada i marcada pels atemptats de Londres i Manchester de les darreres setmanes. El laborista Jeremy Corbyn pot tenir opcions. Us aconsello el complet anàlisi electoral que fa Toni Rodon, politòleg i investigador postdoctoral a la London School of Economics, i la informació de Pep Martí explicant què es juguen la cap de files tory i el laborista.
Adeu al Banc Popular. La crisi ha deixat reduït a la mínima expressió el nostre sistema de caixes (amb el prejudici d'haver perdut l'obra social) i ha modificat molt el mapa bancari. Els rescats no han impedit que algunes entitats s'ensorrin. És el cas del Banc Popular, fundat fa 90 anys i que ahir el Banc Santander es va quedar per un euro. Pep Martí retrata la història i les claus de la caiguda d'una entitat molt vinculada també a l'Opus Dei a través dels Valls Taberner, una nissaga catalana vinculada a la Lliga i que va abraçar el franquisme.
Vist i llegit
Els diaris del Regne Unit han fet, com no podia ser d'altra manera, un fort desplegament per unes eleccions que han anat guanyant en interès. El sistema electoral (a cadascuna de les petites circumscripcions guanya l'escó qui té més vots) afavoreix molt els grans majoritaris. L'UKIP està en hores baixes i això posa les coses fàcils a May mentre Corbyn comparteix amb liberals, verds i nacionalistes. El The Guardian, de tendència progressista, ha elaborat una guia de vot tàctic. "Perdeu-vos" també a les altres seccions del diari.
El passadís
Els periodistes som corporatius de portes enfora però ens respectem i ajudem poc portes endins. Ni tant sols la crisi del sector, que ha afectat la nostra reputació professional i ha fet perdre la condició de prescriptors als diaris tradicionals, ha fet que alguns remin en favor de dignificar la feina de tots plegats. I això passa per petites coses, com citar els companys quan publiquen una informació rellevant i ens en fem ressò. A NacióDigital tenim per norma fer-ho i quan ho hem deixat de fer ha estat per error, que també en fem. Al diari Segre no ho entenen pas així. Dimarts, des de la nostra edició de LleidaÀlvar Llobetva informar de l'interès de l'ex del Barça Julio Salinas per comprar el Lleida Esportiu i va poder parlar-hi per a que li ho confirmés. Segre, a diferència del que van fer la resta de mitjans locals i nacionals, va informar-ne sense citar la font original. Justament ahir la portada del diari lleidatà es feia ressò d'una informació sobre els problemes d'una desena de municipis de Ponent -la majoria a les Garrigues- per trobar socorristes a les piscines a l'estiu, que uns dies abans havia elaborat el quinzenal comarcal SomGarrigues.
L'efemèride
Unes 1.500 persones van morir tal dia com avui de l'any 1981, avui fa 36 anys, en el pitjor accident ferroviari de l'Índia i un dels més tràgics de la història mundial. El sinistre, amb un recompte de víctimes que no va acabar de quadrar mai, va passar a l'estat de Bihar, al nord-est del país. Segons algunes fonts, el tren havia estat segrestat. L'accident va passar quan set dels nou vagons del comboi van descarrilar al seu pas pel pont que creua el riu Kosi, i van caure a l'aigua. Va succeir quan un búfal es va creuar a la meitat de la via. Cal recordar que en aquest país les vaques són sagrades. El conductor del tren, per no atropellar l'animal, va utilitzar en diverses ocasions el fre d'emergència. El govern indi va indemnitzar amb mil rúpies (uns 60 euros) a cadascuna de les famílies de les víctimes. Aquí podeu veure un resum de cinc dels pitjors accidents ferroviaris de la història.
L'aniversari
Un 8 de juny de l'any 1895 va nàixer a Almansa, a Albacete, Santiago Bernabéu, advocat de formació i que va ser futbolista, entrenador i, sobretot, president del Reial Madrid. Va presidir el club durant 35 anys, des del 1943 fins a la seva mort el 1978. En aquells anys el club va construir la seva hegemonia, primer a Espanya i després a Europa. En aquell període va aconseguir sis de les seves dotze copes d'Europa. L'estadi madridista porta el seu nom. Bernabéu, autoritari i poc amic dels catalans, va estar estretament vinculat al règim franquista (es va allistar voluntari durant la Guerra Civil) i el documentalEl Madrid real. La llegenda negra de la glòria blanca, del periodista Carles Torras, retrata bé i de forma crítica la seva presidència.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi