Corrupció: anàlisi

Per què no castiguem els corruptes a les urnes?

L'última enquesta del CIS revela que un 54% dels espanyols perceben la corrupció com un dels principals problemes de l’Estat sense que el PP hagi patit un descens pronunciat de suport electoral

La multiplicitat de factors que influeixen en el vot fa que la relació entre pràctiques corruptes i càstig a les urnes sigui difusa

| 07/06/2017 a les 20:46h
Especial: Nació Data
Arxivat a: Política, corrupció, PP, suport electoral, càtig electoral, urnes, CIS

El Tramabús assenyalava els casos de corrupció. Foto: Europa Press


El CIS va publicar aquest dimarts el baròmetre corresponent al mes de maig. L’enquesta, que cada mes aborda una temàtica específica diferent, en aquesta ocasió tractava amb detall qüestions sobre la vida en parella, la felicitat, la voluntat de tenir fills o les tasques de la llar. També incloa preguntes sobre la preferència territorial dels enquestats i sobre la seva identitat regional-estatal.

Ara bé, la principal novetat en els resultats de l’enquesta és el sobtat increment en la percepció de la corrupció com a un dels principals problemes que afronta Espanya. Així, el 54% dels espanyols perceben la corrupció com un dels principals problemes de l’Estat (el 27% com el principal), fins a 12 punts per sobre del valor registrat en la darrera enquesta del mes d'abril. Sens dubte, els casos de corrupció a Madrid, que van portar Esperanza Aguirre a dimitir del seu càrrec, i la polèmica generada a l’entorn de l’ara ja ex-fiscal Anticorrupció Manuel Moix poden haver tingut una important incidència en aquest sobtat creixement de la percepció de la corrupció.
 
PERCEPCIÓ DE LA CORRUPCIÓ COM A PROBLEMA
(
veure gràfic interactiu)
 
 

Percepció de la corrupció com a problema. Gràfic: Marc Guinjoan/El pati descobert


L’interès principal de l’enquesta, però, el trobem quan desgranem les dades en base al record de vot de l’enquestat. Podria haver-hi la percepció que entre els votants del PP la preeminència de la percepció de corrupció com un dels principals problemes de l’Estat seria molt menor. Les dades, però, no ens diuen això. De fet, el 52,7% dels votants del PP assenyalen la corrupció com un dels tres principals problemes de l’Estat, un percentatge estadísticament equivalent al 54,3% del conjunt de la població i del 54,8% del dels votants del PSOE. Per sobre, hi trobem els votants de Podem (61,5%), Ciutadans (58,2%), ERC (61,8%) i el PDECat (abans CDC, 64,5%). Si ens fixem tan sols en la primera problemàtica que mencionen els ciutadans, el 22,3% dels votants del PP consideren que és la corrupció, per un 25,1% del PSOE. En el cas dels votants de la resta de partits, els seus valors oscil·len entre el 30 i el 40%.

Un fenomen que va més enllà d'Espanya

Tot i que l’enquesta del CIS no pregunta sobre la intenció de vot en unes futures eleccions espanyoles, el cert és que els casos de corrupció fa temps que sembla que ja no afecten un PP que manté considerablement inalterades les seves perspectives electorals. Aquesta situació ens porta a una pregunta llargament analitzada per la ciència política. Per què els ciutadans no castiguen els  partits i els polítics corruptes a les urnes? El fenomen no està de cap de les maneres restringit a Espanya, sinó que s’observa en un bon nombre de democràcies actuals.

Des de la ciència política s’han presentat diversos arguments (no excloents entre ells) del perquè d’aquest no-càstig. El primer d’ells està relacionat amb el partidisme: els ciutadans tendeixen a donar poca credibilitat a les informacions sobre corrupció que afecten el seu partit favorit i, en canvi, acostumen a donar per bons els arguments del mateix desmentint els casos de corrupció.

Un segon element –lligat amb l’anterior– pel qual no es castiga la corrupció és perquè no se li atorga credibilitat. En efecte, els ciutadans habitualment accedeixen a la informació a través de mitjans de comunicació que els són propers ideològicament i que, en conseqüència, poden menystenir els casos de corrupció que afectin a partits polítics propers, mentre que amplifiquen el dels altres. Dit en altres paraules: la gent busca consistència psicològica entre les seves expectatives personals i la realitat i, per tant, seleccionarà la informació que millor satisfaci aquest criteri (això és el que en psicologia s’anomena la reducció de la dissonància cognitiva).

Tercer, la ciutadania tendeix a castigar la corrupció quan aquesta redueix el benestar de la població, però en canvi l’exhonera quan la mateixa li reporta beneficis. De fet, en un estudi realitzat amb dades de les eleccions municipals del 2011 a Espanya, Fernández-Vázquez, Barberá i Rivero mostren com els escàndols de corrupció relacionats amb el boom immobiliari que van generar beneficis per a importants segments de la població van ser totalment exhonerats pels electors, en comparació amb aquells que no van reportar beneficis i que sí que van ser castigats a les urnes.

El quart factor està relacionat amb l’oferta electoral, és a dir, amb la presència de partits polítics no corruptes que facin competència als que sí que ho són. Es podria argumentar que la manca de partits polítics competint podria forçar els electors a triar entre la menys corrupta de les dues formacions que es presenten. La pèrdua de vots del PP en els darrers anys (i el creixement de Ciutadans) podria donar parcialment suport a aquesta hipòtesi, tot i que nombrosos articles han relacionat el bipartidisme amb un control més efectiu de la corrupció (per exemple, aquí).

Finalment, el darrer dels arguments està relacionat amb el cinisme polític i la percepció -tòpica- que tots els dirigents polítics són iguals de corruptes. En aquest sentit, l’exhoneració de la corrupció vindria lligada amb l’autoconvenciment que, si bé tots els polítics són etiquetats com a corruptes, inclosos els del partit que vota l'elector, els altres encara ho són més.

Malgrat que el CIS ens mostra que augmenta la percepció de la corrupció com un dels principals problemes de l’Estat, no podem esperar que aquest fet es traslladi directament en un càstig als corruptes. Els mecanismes que expliquen el vot són diversos i es veuen influïts per una multiplicitat de factors ideològics, socials i econòmics que fan de la relació entre les pràctiques corruptes i la reprovació electoral quelcom més distant i difús del que podríem i voldríem esperar.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Psse!
Anònim, 08/06/2017 a les 01:06
+20
-3
Millor els de sempre (boig conegut) amb els barruts ben vigilats, perseguits i expulsats,
que no pas els "nous" (savi per conèixer) que practiquen la política més repulsiva:
1) Servir-se dels drames socials per donar-se la gran vida PIJA.
2) Omplir els seus discursos inquisitoris de malícia i de vibracions negatives per auto atribuir-se el paper d'equilibradors de masses socials,
3) I que quan han "tocat" responsabilitat han donat la talla d'extrema incompetència, de no tenir ni la més remota idea de solucionar problemes i sense escrúpols d'atropellar qui sigui amb tics totalitaris, posant l'ambició de poder personal i els interessos de partit per damunt de l'nterès del país.

Així de gris i lamentable. No coneixem cap "Macron" capaç de "moure" l'electorat.
Seria millor fer una diferenciació
Berlín, 08/06/2017 a les 08:31
+45
-25
Els espanyols no castiguen la corrupció pero els catalans si la castiguem, només cal veure on està el PP habent cambiat molt poc i on està el PDECat havent cambiat molt.
Diferenciació
Marc Guinjoan, 08/06/2017 a les 09:54
+22
-21
Hola Berlín, és cert que a Catalunya sembla ser que la corrupció podria ser altament castigada en un futur, com ens mostra la intenció de vot del PDECat.
En tot cas l'article sobretot tenia interès en centrar-se en el fenomen (si podem anomenar-lo) global de per què molt sovint la corrupció no es castiga, sense endinsar-nos en especificitats (que n'hi ha moltes).
Gràcies de totes maneres.
Respuesta a Berlin
Mosquito, 08/06/2017 a les 09:57
+19
-35
Dices: podemos ver donde esta el pdecat.
Si podemos verlo a la presidencia de la genetalitat, a la alcadia de Girona, a la presidencia de las diputaciones de Barcelona, Girona, Lleida y Tarragona.
En Catalunya es el pdecat que manda.
Informate.
Vols dir que no es trafiquen els resultats electorals i referendums?
Anònim, 08/06/2017 a les 10:56
+24
-2
Va home va...


Si a Espanya fins i tot són capaces de falsificar resultats i presentar-los davant la Unió Europea...
On no castiguen a les urnes?
Anònim, 08/06/2017 a les 12:33
+32
-3
Per què no castiguen els corruptes a les urnes? Els successors de CDC han estat castigats a les urnes, malgrat no haver-hi encara condemnes en ferm.

El PP a Catalunya és un partit minoritari, a nivell municipal sols té una batllia i una altra temporalment, Pontons i el Godall respectivament, tot i les llistes municipals "fantasmes" cada 4 anys. El PP, en principi, a Catalunya no es "corrupte", ja que es nodreix per a fer campanyes electorals bàsicament des de Madrid, a més té una dinàmica pròpia d'un partit sucursalista i quan puja a Espanya, també puja al nostre país. A banda del "sobredimensionament" d'aquest partit neofranquista fundat per 7 exministres de Franco, per exemple amb la presència de Millo amb un càrrec que no l'ha votat ningú.

Per tot plegat el títol de l'article hauria d'ésser: Per què no castiguen [a Espanya] els corruptes a les urnes?
@ Mosquito
Berlin, 08/06/2017 a les 12:37
+32
-19
No hay más ciego que el que no quiere ver. Confonds Junts pel Sí (que es un grup de partits i de persones independents) amb el PDECat. El que passa que l' unionisme es dedica a identificar l' independentisme amb la corrupció de CiU i amb la família Pujol a falta de millors arguments.
Però si la corrupció dels dos partits que han manat, manen i manaran a Espanya pels segles dels segles perquè els espanyols els continuaran votant encara que siguin els mes corruptes de tot l' estat no es pot identificar amb el govern de la indissoluble , menys es pot identificar el govern de Catalunya amb la corrupciò de CiU, partit que no te la Generalitat i que baixa encara mes en intenciò de vot, al contrari del PP i PSOE a Espanya. Es la pura i crua realitat, perquè la neguis no deixarà d' existir.
Molt soroll i poca informació
Anònim, 08/06/2017 a les 16:09
+16
-1
Aquest és el motiu principal. Hi ha molt soroll als mitjans sobre el tema però ningú informa amb serietat per que la gent es faci una idea real del molt o poc que han robat uns i altres. Al final és més fàcil dir o pensar que tots els partits son iguals.
Algú pot dir quants encausats per corrupció hi ha al PP, al PSOE, a CDC, a ERC....?. I quants diners han robat cada un d'ells?.
Dons la majoria de la gent no ho sabem.
Encara hi ha gent que vol votar i fer referèndums?
Anònim, 08/06/2017 a les 17:17
+9
-35
De veritat que hi ha gent que pensa que es guanyarà un referèndum encara que hi hagi majoria de gent que vol la independència?

Què us penseu, que l'Estat espanyol, o francès, o quin sigui es mamarà el dit?

I què si ho guanyem?
Al Veneto es va fer un referèndum. 89% dels participants van dir que sí a la independència.

Heu vist cap Estat independent de Venècia, ja?


Us penseu que el Parlament de Catalunya no té suficients diputats com per declarar la independència?


Estem orsais total.
S'ha publicat que Colau ha perdut de l'ordre de milions d'€ per "tractes" amb Mediapro
Anònim, 08/06/2017 a les 18:13
+14
-0
Si això no és corrupció, Qué és?
Corrupció corruptes.
Anònim, 30/06/2017 a les 17:59
+6
-0
Doncs perquè el 65% dels electors som el reflex dels partits corruptes. La majoria som corruptes i corruptible. La església catòlica permet redimir el pecat amb la confessió avui..... i demà tornar.hi.
La resta, el 15% que mai vota, i queda el 20% que vota en consciència política i ètica moral personal i colectiva i es el reflexes perfecte de la societat corrupta.
Això és aplicable a Catalunya i molt....molt més a Espanya.
Les meves raons
Anònim, 01/07/2017 a les 01:23
+4
-0
Jo crec que hi han diversos factors.
1.- Fins ara, el bipartidisme a Espanya, o guanya la dreta, o guanya l' esquerra.
2.- Les polítiques dutes a terme per ambdós partits han estat les mateixes o quasi bé les mateixes.
3.- El votant de dreta i ultradreta vota al PP.
4.- El votant d' esquerres emprenyat per les polítiques de dretes del PSOE al govern, llavors deia de votar socialista.
5.- Entre partits espanyolistes el més espanyolista es el PP.
6.- Les lleis educatives que, son inestables i dolentes pel futur de la gent, però que adoctrinen molt bé en el espanyolisme, per lo tant et duen cap el partit més espanyolista.
7.- Possible causa, poc probable, els espanyols son rics, el espanyol ric , més aviat votarà dreta.
8.- El vot clientelar, que viu del que li aporti el partit al govern.
9.- El vot de la por.
10.- "El pucherazo" que es deia el segle passat. No hi ha corrupció política a tutti pleni, per què no pot adulterar-se el vot?
11.- El franquisme va fer molt de mal i encara sobreviu el franquisme sociològic, es com una condemna. Suposo com Alemanya i el nazisme, es com una malaltia.
Segur que poden haver-hi més raons que poden explicar l' èxit del PP. Son tant bona gent pels seus... espanyolets.
Sort que ens tenen a nosaltres catalanets, que els transformarem el seu país en un país modern, clar que ens tocarà pagar el beure, sino marxem ràpid.
tramp-es
Roc S.M., 04/07/2017 a les 13:10
+5
-0
El mon està repartit. ja es poden fer eleccions i referendums que el pre-guanyador guanyarà.
El cas de Catalunya ès anomal perque trenca el sistema, guanye o perda Catalunya sempre guanya perque Espanya se desfà. EL REFERENDUM-PLEBISCIT S'HA DE FER SI O SÍ
Cal dir-ho...
Anònim, 20/07/2017 a les 20:17
+2
-0
El PP al Principat de Catalunya ha estat i és un partit minoritari. Ara mateix al Parlament té, si no recordo malament 11 diputats i ocupa el penúltim lloc. Per exemple el partit de Rivera té més del doble de diputats que el PP.

El que passa que donat que Catalunya està sota sobirania espanyola, quan el PP (també es pot aplicar al PSOE) governa a Madrid, al nostre país el PP es fa molt més "visible" i es sobredimensiona als mitjans de comunicació, com el cas del delegat de Madrid, ara en Millo que cap català l'ha escollit, o el president del PP Garcia Albiol que fa de portaveu, repetidor i amplificador (a vegades s'avança i tot) dels missatges de Madrid adreçats als catalans.

Així a Catalunya el PP no se'l pot "castigar" gaire més per dues raons, de sempre no ha obtingut gaires vots, i doncs no en pot perdre tants com altres partits i per una altra part a Catalunya no ha estat partit de govern, per la qual cosa ha pogut generar poca corrupció (en pocs municipis on ha governat) comparat amb el esperpèntic cas del País Valencià, per exemple.

El partit més "castigat" ha estat CDC, malgrat que encara no té sentències fermes, però el joc brut ha fet mal. Un tema a part és el cas Pujol que encara cueja i ara resulta que els diners "trobats" a Andorra no eren tants com alguns ens volien fer creure.

En canvi el PSC i UDC si que han tingut casos de corrupció jutjada i sentenciada, despistats i desmemoriats, recordeu els casos Pallarols i Filesa, i Sala, amb penes de presó incloses.
simplement
Anònim, 20/07/2017 a les 22:10
+3
-0
vivim en una societat que ens té controlats en tot. Fins i tot a la dissidència. Realment l'home fa molt de temps que no és lliure. Som un ramat.
A Molt soroll i poca imformació
sbastià, 16/10/2017 a les 18:06
+0
-0
Sense ganes d'incordiar, La llista de corruptes amb comptes a Suïssa, ja fa molt de temps que és a la llum, es diu llista Falciani i hi consten noms molt curiosos, i tornant al fil principal del tema del vot de càstig, no ho entendrem mai si no s'associa a la diferència de pensament ibèric, segons les procedencies o dels valors tramesos de generacions a generacions. Bàsicament és enveja, odi, mal veinatge, costums vicioses consentides, ... tan real com la vida mateix. Internet et donarà mil i una explicacions. (Un consell, no et perdis tampoc, las amantes del rei..., o la manera com ha forjat la seva fortuna)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La plaça del Cinc d'Oros, plena en solidaritat amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Milers de ciutadans ja són a la Diagonal per exigir que els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural surtin de la presó | Dissabte, nova manifestació contra la decisió de l'Audiència Nacional
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el referèndum
 20:48 Alcoberro: "Poden passar quatre anys a la presó sense que s'hagi produït el judici. Si algú dubtava, queda clar que el poder judicial del regne d'Espanya no és independent ni imparcial".
 20:47 "Estan forts i segurs, tenen el coratge i la moral elevada. Disposats a continuar la lluita des de la presó", assegura Alcoberro.
 20:43 El secretariat de l'ANC i la junta d'Òmnium Cultural ja són a l'escenari. Agustí Alcoberro, vicepresident de l'Assemblea, transmet "l'escalf" de Sànchez i Cuixart als manifestants, que criden: "Llibertat, llibertat!".
 20:42 
 20:37 Demanen al secretariat de l'ANC i la junta d'Òmnium Cultural que pugin a l'escenari organitzat a la confluència entre la Diagonal i el Passeig de Gràcia.
 20:40 
 20:30 La presidenta del Parlament, que acumula tres querelles, confia que el govern espanyol "no permetrà cap error més d'aquesta magnitud". Demana que les mobilitzacions siguin "serenes i pacífiques, sense caure en provocacions".
 
 20:21 Carme Forcadell, presidenta del Parlament: "No ens aturarem fins que els Jordis estiguin a casa. No esteu sols".
 20:20 VÍDEOS Catalunya s'il·lumina per reclamar la llibertat de Cuixart i Sànchez. Milers de persones es mobilitzen silenciosament per rebutjar l'empresonament dels líders d'Òmnium Cultural i l'ANC.
 20:17 "No esteu sols", afegeixen els ciutadans congregats a Barcelona.
 20:17 Manresa omple de nou. La concentració de suport als presos polítics Jordi Cuixart i Jordi Sànchez aplega més de 2.500 persones a la plaça Major de la capital del Bages. Informa Pere Fontanals. 
 20:17 
 20:12 "Llibertat detinguts", criden els manifestants.
 20:16 
 20:09 
 20:05 Els manifestants criden "presos polítics llibertat", i en veure l’helicòpter de la policia espanyola protesten: "Fora les forces d'ocupació".
 20:04 Elisenda Alamany, coordinadora de comunicació de Catalunya en Comú: "Sense llibertat no hi ha diàleg. La sobirania de Catalunya no es toca. Ens trobaran totes les forces sobiranistes defensant l'autogovern".
 20:03 Marta Rovira, secretària general d'ERC i portaveu parlamentària de Junts pel Sí: "Nosaltres estenem la mà al diàleg, però patim persecució política. Només ens queda un camí: hem de construir la República catalana lliure i digna".
 20:02 
 20:02 La coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, titlla de "vergonya" l'empresonament de Cuixart i Sànchez i aposta per seguir oferint diàleg al govern espanyol malgrat reconèixer que ha quedat "tocat".
 20:02 
 19:57 Primer suport multitudinari del carrer a la llibertat de Sànchez i Cuixart. Milers de ciutadans ja són a la Diagonal per exigir que els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural surtin de la presó. Dissabte, nova manifestació contra la decisió de l'Audiència Nacional espanyola.
 19:57 
 19:48 May garanteix a Rajoy que no reconeixerà la independència de Catalunya. La primera ministra britànica truca el president del govern espanyol i li deixa clar que, segons el Regne Unit, el referèndum de l'1-O no va ser legal.
 19:32 

Concentració a Manresa Foto: Pere Fontanals


Unes 3.000 persones es concentren a Manresa a la manifestació de suport als dirigents sobiranistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, empresonats ahir per l'Audiència Nacional. 
 19:15 

Manifestació de suport a Sànchez i Cuixart a Tarragona Foto: Jonathan Oca


Tot a punt perquè comenci la concentració va Tarragona per rebutjar l'empresonament de Cuixart i Sànchez. Milers de persones omplen la Imperial Tarraco.
 19:15 L'ANC i Òmnium redoblaran les mobilitzacions per assolir la independència. Les entitats afirmen que l'empresonament de Sànchez i Cuixart no les aturarà i "caldrà fer un pas endavant, seran accions directes on la ciutadania prengui la iniciativa". Informa Roger Tugas. 
 18:57 La Fiscalia vol ampliar la denúncia contra Trapero a l'1-O. El ministeri públic té en compte que la magistrada Lamela de l'Audiència Nacional espanyola només ha valorat els fets del 20 de setembre.
 18:53 Un exdiplomàtic britànic situa la independència de Catalunya entre els «interessos» del seu país. Charles Drace-Francis afirma en un article al Financial Times que una península Ibèrica sense l'hegemonia de Madrid és un "interès permanent" de la Gran Bretanya.
 18:44 CRÒNICA Així van ser les últimes hores de llibertat de Jordi Cuixart; per Joan Serra Carné. El president d'Òmnium va dinar amb l'advocada i els seus col·laboradors en un hotel proper a l'Audiència Nacional en un ambient "distès" abans de comparèixer davant de la jutge. Es va emocionar recordant Muriel Casals i va visionar gags del "Polònia" abans de repassar els missatges que calia transmetre si no era empresonat.
 18:43 D'on venen les espelmes per a la manifestació d'aquest vespre a Barcelona? Ho explica Ivan Sanz. 
 18:39 Comença la roda de premsa amb Marcel Mauri i Agustí Alcoberro, portaveus d'Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana, 24 hores després dels empresonaments dels presidents de les entitats.
 18:27 Crida de l'ANC a dur un llaç groc en suport a Sànchez i Cuixart. Les entitats sobiranistes han convocat aquesta tarda a les 20h una concentració a Barcelona.
 18:03 La resposta dels diputats d'ERC al Congrés davant l'empresonament de Sànchez i Cuixart. Els republicans abandonen els escons i hi deixen fotografies reclamant la llibertat dels dirigents sobiranistes.
 18:02 Surt de l'hospital l'home de Lleida que va patir un infart durant les càrregues policials de l'1-O.
 17:42 "La Bruixa d'Or" diu ara que també se'n va de Catalunya. Xavier Gabriel diu que s'ha vist obligat a fer-ho pel "boicot" d'un sector d'independentistes i les "falsedats" que s'han fet sobre ell.
 17:23 El Senat dissenya un ple extraordinari la setmana vinent per autoritzar el 155. La cambra alta programa el calendari en funció de la resposta que faci Puigdemont a Rajoy aquest dijous.
 17:11 L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i els agents econòmics temen els efectes de la incertesa política a mitjà termini. Fan una crida al diàleg i a rebaixar la tensió perquè alguns sectors ja estan patint les conseqüències.
 17:11 El Sinn Féin reclama a l'Estat que «accepti urgentment» l'oferta catalana de mediació internacional. El portaveu d'Exteriors del partit expressa la seva "profunda preocupació" per l'empresonament de Sànchez i Cuixart.
 17:08 La CUP anuncia que la República es proclamarà «els propers dies»; informa Sara González.
 17:01 Convoquen una concentració silenciosa a Reus contra l'empresonament de Cuixart i Sànchez per aquells que no hagin anat Barcelona. Tindrà lloc aquest vespre, a les 20 h., davant de les seus d'Òmnium Baix Camp i de l'ANC Reus.
 16:44 «Massiva» manifestació aquest dissabte contra l'empresonament de Sànchez i Cuixart. La Taula per la Democràcia convoca una marxa sense recorregut definit i no descarta repetir una nova aturada de país, tot i que està a l'espera dels esdeveniments.
 16:37 La CUP confirma les converses amb Junts pel Sí per «proclamar la república, aplicar la llei de transitorietat i iniciar el procés constituent».
 16:35 L'alcalde de Granollers, Josep Mayoral (PSC), demana la dimissió de Rajoy per l'empresonament de Sànchez i Cuixart. Considera que si el president espanyol segueix al capdavant de l'executiu de l'Estat "no serà possible una sortida sensata i dialogada al conflicte" que s'està vivint.
 16:29 DOCUMENT Iceta demana a Puigdemont que convoqui reunions amb els presidents dels grups parlamentaris. El primer secretari dels socialistes lamenta no poder traslladar al president les opinions sobre la resposta del Govern al requeriment del govern espanyol.
 16:26 Així es burla una regidora del PP de Sant Feliu de Llobregat de l'empresonament de Sànchez i Cuixart.
 16:19 VÍDEO «Sempre hem treballat amb lleialtat al Govern»: el discurs de Trapero després de tornar de Madrid. El major dels Mossos d'Esquadra reafirma el compromís del cos amb l'executiu català i les decisions judicials. "No són moments fàcils però continuarem", declara davant dels agents que l'han ovacionat.
 16:16 ENTREVISTA Agustí Alcoberro: «Puigdemont ha de proclamar d'una vegada per totes la República»; per Jordi Bes. El vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana assumeix les funcions de Jordi Sànchez i defensa que "sempre hi haurà algú disposat" a substituir els detinguts. Dona suport a organitzar una aturada general en protesta pels empresonaments després de "l'èxit espectacular" de la del 3-O .
 16:06 Estibadors protesten contra l'empresonament de Sànchez i Cuixart davant del «Piolín».
 16:03 L'Ajuntament de Girona, Òmnium i l'ANC presenten denúncia contra l'Estat pels empresonaments.
Entrades anteriors »
01/01/1970
La primera ministra britànica truca el president del govern espanyol i li deixa clar que, segons el Regne Unit, el referèndum de l'1-O no va ser legal
Dan Brown, a Barcelona | Adrià Costa
Esteve Plantada | 2 comentaris
01/01/1970
L'autor d'"El codi Da Vinci" presenta a Barcelona la seva darrera novel·la, "Origen", una història ambientada en part a Barcelona i Montserrat
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, a la manifestació en protesta per l'entrada de la Guàrdia Civil al Departament d'Economia | Adrià Costa
Toni Vall | 3 comentaris
01/01/1970
«Tots gasten la paraula “democràcia” fins que serà un paper rebregat i inservible. Ja hi ha presos polítics, persones empresonades per les seves idees. Inacceptable»
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, durant la manifestació davant de la conselleria d'Economia | Adrià Costa
Oriol March | 28 comentaris
01/01/1970
El Govern assegura que la decisió de l'Audiència Nacional "estripa les cartes" del diàleg i Puigdemont prendrà mesures en les properes hores | Trapero esquiva la presó per un presumpte delicte de sedició però ha d'entregar el passaport davant la jutge Lamela
El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero | ACN
Isaac Meler | 3 comentaris
01/01/1970
El major dels Mossos s'enfronta a una investigació per sedició a l'Audiència Nacional espanyola | Es va convertir en el màxim dirigent de la policia catalana l'abril passat i es va consagrar amb la gestió dels atemptats