06
de juny
del
2017
Actualitzat
el
07
de juny
a les
12:26h
"Si marxa ell, no és una sortida qualsevol. El partit s'aguanta amb quatre canyes i ja veurem què passa". Aquesta és la reflexió que feia divendres un dirigent afí a Germà Gordó, exconseller de Justícia, poc després que la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, li demanés que fes un "pas al costat" i deixés el Parlament després de ser investigat pel cas 3% de presumpte finançament irregular de CDC. Finalment, Gordó ha dut el pols fins al final i ha optat per trencar el carnet del PDECat, seguir com a diputat no adscrit -és a dir, deixant la disciplina de Junts pel Sí- i amenaçar amb posar en marxa una nova formació a través de la plataforma Nova Convergència. Es tracta d'una decisió amb múltiples efectes, des de les files demòcrates fins a la majoria sobiranista al Parlament.
Els 72 diputats que formen l'hegemonia independentista de Junts pel Sí i la CUP passen a ser 71, amb l'exconseller com a representant no adscrit. Defensor de posicions moderades, Gordó no és precisament un entusiasta dels pactes amb els anticapitalistes. De fet, quan Artur Mas va decidir fer un pas enrere i renunciar a ser candidat a la presidència de la Generalitat, el ja exdirigent del PDECat va fer una intervenció dura en l'executiva convergent que va avalar -sense arribar a votar, per cert- la decisió de Mas. De fet, Gordó defensava anar a noves eleccions, de la mateixa manera que en el seu moment ja es va posicionar en contra de l'avançament electoral de l'any 2012, just després de la primera gran manifestació independentista.
ERC ja ha fet saber que exigirà al PDECat expulsar l'exconseller del Parlament. Es tracta d'una qüestió que es dirimirà en la reunió de grup que Junts pel Sí ha de mantenir demà. La CUP també ha demanat amb insistència -ja des d'abans de la investigació- que Gordó abandonés la cambra. L'exconseller va comparèixer fa dues setmanes en comissió per la seva presumpta implicació en el cas 3%, i va aprofitar per defensar la tasca dels tresorers de l'antiga Convergència, esquitxats per la trama del Palau de la Música. Gordó sosté que sempre ha actuat dins la legalitat. El PDECat defensa la presumpció d'innocència, però ja ha fet saber que prefereix que deixi definitivament l'escó. Jordi Turull, president del grup de Junts pel Sí, sosté que el dirigent "s'equivoca".
L'exconseller disposarà ara d'oportunitats per fixar posició pròpia en tots els debats parlamentaris en un moment en què el procés entra en fase decisiva. Si emet opinions crítiques contra el full de ruta -ell es defineix com a independentista de tota la vida, però discrepa dels tempos fixats pel Govern-, l'oposició espanyolista se n'aprofitarà. I, en cas que Gordó voti amb la majoria de Junts pel Sí i la CUP, el més possible és que grups com Ciutadans i el PP aprofitin per vincular independentisme amb corrupció, com fan sovint. La situació serà incòmoda per al PDECat, que veurà com un dels seus dirigents més destacats obté minuts de faristol, amb tot el que això implica.
Del pinyol al Govern
Gordó mai ha estat un dirigent qualsevol. Formava part de l'anomenat pinyol d'Artur Mas en els temps en què Convergència estava a l'oposició, juntament amb Francesc Homs, Oriol Pujol, David Madí i Joaquim Forn. Mas el va triar com a gerent del partit, una peça clau de l'engranatge econòmic -i polític- de la formació. Al llarg de tots aquests anys, els quadres nacionalistes el consideren "el poder a l'ombra", coneixedor de la maquinària interna i amb tentacles dins l'organització. Mas el va recompensar amb la secretaria del Govern quan va arribar Palau. Es tracta d'un càrrec amb poca projecció però amb molta rellevància interna. El repartiment de papers, en certa manera, era el següent: Homs, com a portaveu, era la cara pública, mentre que Gordó portava el pes intern.
La seva importància a Palau es pot resumir amb una imatge que, amb el temps, també ha acabat sent incòmoda: l'exconseller va ser un dels que apareix en les fotografies que es van fer a Palau el setembre del 2012, quan apareix el controvertit empresari Enrique Bañuelos amb el projecte de BCN World sota el braç. Quan Mas decideix avançar les eleccions -l'entorn de Gordó ho ha atribuït sempre al fet que "Homs, José Antich i Pilar Rahola el van aconsellar malament"-, el dirigent optava a ser conseller d'Hisenda, àmbit que havia de separar-se d'Economia. Finalment, però, acaba a Justícia. Des d'allà, discretament, va començar a preparar la campanya interna per liderar CDC.
Al llarg del 2015, de fet, tots els dirigents de la formació donaven per fet que la pugna tindria tres noms: Josep Rull, Jordi Turull i Germà Gordó. L'únic que va acabar oficialitzant una candidatura va ser aquest últim, tot i que en l'últim moment la va retirar. En veure que Mas i Carles Puigdemont feien costat explícitament a Marta Pascal -fins al punt que van validar els noms que integren avui en dia la direcció executiva-, l'exconseller va abandonar el pols intern. Mantenia viva, això sí, la plataforma Nova Convergència, a través de la qual va intentar influir en la refundació. Ara, deixant el PDECat, se'n desmarca definitivament després d'un pols amb Pascal. La coordinadora general, tot i el desgast que suposa tot plegat, podrà dir que va a totes contra la corrupció.
Un episodi és revelador: en la primera jornada del congrés en què CDC va mutar en PDECat, els dirigents afins a Gordó van esmenar a la totalitat la ponència organitzativa que proposava la cúpula. Del caràcter de l'exconseller també en parla el fet que, segons diverses fonts consultades, exigís a Mas formar part de les llistes de Junts pel Sí quan existia el pacte tàcit que els consellers del seu últim executiu no integrarien la candidatura. L'exconseller sempre ha tingut interlocució directa amb l'expresident, i fonts nacionalistes assenyalen que Mas té el "cor dividit" en tot aquest assumpte. Ell el va triar com a gerent, ell el va voler com a secretari del Govern -una etapa sota investigació judicial-, ell el va escollir com a conseller de Justícia i ell el va incloure com a candidat de Junts pel Sí. En certa manera, pocs casos com el de Gordó exemplifiquen tan bé la dualitat existent entre la vella guàrdia convergent i el PDECat.
Els 72 diputats que formen l'hegemonia independentista de Junts pel Sí i la CUP passen a ser 71, amb l'exconseller com a representant no adscrit. Defensor de posicions moderades, Gordó no és precisament un entusiasta dels pactes amb els anticapitalistes. De fet, quan Artur Mas va decidir fer un pas enrere i renunciar a ser candidat a la presidència de la Generalitat, el ja exdirigent del PDECat va fer una intervenció dura en l'executiva convergent que va avalar -sense arribar a votar, per cert- la decisió de Mas. De fet, Gordó defensava anar a noves eleccions, de la mateixa manera que en el seu moment ja es va posicionar en contra de l'avançament electoral de l'any 2012, just després de la primera gran manifestació independentista.
Germà Gordó Foto: Adrià Costa
ERC ja ha fet saber que exigirà al PDECat expulsar l'exconseller del Parlament. Es tracta d'una qüestió que es dirimirà en la reunió de grup que Junts pel Sí ha de mantenir demà. La CUP també ha demanat amb insistència -ja des d'abans de la investigació- que Gordó abandonés la cambra. L'exconseller va comparèixer fa dues setmanes en comissió per la seva presumpta implicació en el cas 3%, i va aprofitar per defensar la tasca dels tresorers de l'antiga Convergència, esquitxats per la trama del Palau de la Música. Gordó sosté que sempre ha actuat dins la legalitat. El PDECat defensa la presumpció d'innocència, però ja ha fet saber que prefereix que deixi definitivament l'escó. Jordi Turull, president del grup de Junts pel Sí, sosté que el dirigent "s'equivoca".
L'exconseller disposarà ara d'oportunitats per fixar posició pròpia en tots els debats parlamentaris en un moment en què el procés entra en fase decisiva. Si emet opinions crítiques contra el full de ruta -ell es defineix com a independentista de tota la vida, però discrepa dels tempos fixats pel Govern-, l'oposició espanyolista se n'aprofitarà. I, en cas que Gordó voti amb la majoria de Junts pel Sí i la CUP, el més possible és que grups com Ciutadans i el PP aprofitin per vincular independentisme amb corrupció, com fan sovint. La situació serà incòmoda per al PDECat, que veurà com un dels seus dirigents més destacats obté minuts de faristol, amb tot el que això implica.
Del pinyol al Govern
Gordó mai ha estat un dirigent qualsevol. Formava part de l'anomenat pinyol d'Artur Mas en els temps en què Convergència estava a l'oposició, juntament amb Francesc Homs, Oriol Pujol, David Madí i Joaquim Forn. Mas el va triar com a gerent del partit, una peça clau de l'engranatge econòmic -i polític- de la formació. Al llarg de tots aquests anys, els quadres nacionalistes el consideren "el poder a l'ombra", coneixedor de la maquinària interna i amb tentacles dins l'organització. Mas el va recompensar amb la secretaria del Govern quan va arribar Palau. Es tracta d'un càrrec amb poca projecció però amb molta rellevància interna. El repartiment de papers, en certa manera, era el següent: Homs, com a portaveu, era la cara pública, mentre que Gordó portava el pes intern.
La seva importància a Palau es pot resumir amb una imatge que, amb el temps, també ha acabat sent incòmoda: l'exconseller va ser un dels que apareix en les fotografies que es van fer a Palau el setembre del 2012, quan apareix el controvertit empresari Enrique Bañuelos amb el projecte de BCN World sota el braç. Quan Mas decideix avançar les eleccions -l'entorn de Gordó ho ha atribuït sempre al fet que "Homs, José Antich i Pilar Rahola el van aconsellar malament"-, el dirigent optava a ser conseller d'Hisenda, àmbit que havia de separar-se d'Economia. Finalment, però, acaba a Justícia. Des d'allà, discretament, va començar a preparar la campanya interna per liderar CDC.
Germà Gordó, al congrés fundacional del PDC Foto: Adrià Costa
Al llarg del 2015, de fet, tots els dirigents de la formació donaven per fet que la pugna tindria tres noms: Josep Rull, Jordi Turull i Germà Gordó. L'únic que va acabar oficialitzant una candidatura va ser aquest últim, tot i que en l'últim moment la va retirar. En veure que Mas i Carles Puigdemont feien costat explícitament a Marta Pascal -fins al punt que van validar els noms que integren avui en dia la direcció executiva-, l'exconseller va abandonar el pols intern. Mantenia viva, això sí, la plataforma Nova Convergència, a través de la qual va intentar influir en la refundació. Ara, deixant el PDECat, se'n desmarca definitivament després d'un pols amb Pascal. La coordinadora general, tot i el desgast que suposa tot plegat, podrà dir que va a totes contra la corrupció.
Un episodi és revelador: en la primera jornada del congrés en què CDC va mutar en PDECat, els dirigents afins a Gordó van esmenar a la totalitat la ponència organitzativa que proposava la cúpula. Del caràcter de l'exconseller també en parla el fet que, segons diverses fonts consultades, exigís a Mas formar part de les llistes de Junts pel Sí quan existia el pacte tàcit que els consellers del seu últim executiu no integrarien la candidatura. L'exconseller sempre ha tingut interlocució directa amb l'expresident, i fonts nacionalistes assenyalen que Mas té el "cor dividit" en tot aquest assumpte. Ell el va triar com a gerent, ell el va voler com a secretari del Govern -una etapa sota investigació judicial-, ell el va escollir com a conseller de Justícia i ell el va incloure com a candidat de Junts pel Sí. En certa manera, pocs casos com el de Gordó exemplifiquen tan bé la dualitat existent entre la vella guàrdia convergent i el PDECat.