Quico Sallés | Actualitzat el 02/01/2010 a les 11:18h

Sociovergència, sinònim d'emergència nacional

Ja diuen que la política fa estranys companys de llit, i més en situació d'emergència i amb condicions. Prova d'aquest principi natural de la gestió del bé comú són les darreres declaracions del president de CiU, Artur Mas. Mas condiciona un pacte de Govern entre la federació i el PSC a una situació "d'emergència nacional" per una retallada de l'Estatut, i també al compromís dels socialistes catalans de votar diferent del PSOE si cal. Però això sí, la intenció és governar en solitari. El futur és incert, i no cal passar per notaria. "Ja hem parlarem l'endemà"  afirma el líder nacionalista en una entrevista amb Artur Mas que publica Nació Digital.

Una sentència contrària a l'Estatut pot fer que hi hagi un Govern format per CiU i PSC?

Esperem a veure la sentència. Si hagués un tema d'emergència nacional tota fórmula es pot estudiar. Ara, una primera condició pel Govern de Catalunya, pels partits que l'integren és que aquests partits puguin actuar amb la mateixa llibertat a Catalunya i a Madrid. La pregunta no ens l'heu de fer a nosaltres, li heu de fer als socialistes catalans.
Els socialistes catalans estan disposats algun dia a actuar a Madrid al marge del PSOE o amb llibertat respecte del PSOE? Si no es així no estem pactant amb el PSC, estem pactant amb el PSC i amb el PSOE junts. I això ja no té cap sentit.

Què vol dir una situació d'emergència?

Una situació d'emergència voldria dir una sentència molt negativa de l'Estatut de Catalunya i una necessitat d'actuar amb la màxima unitat possible per defensar els camins de futur de Catalunya. Emergència nacional i que els socialistes catalans diguessin clarament que estan disposats a anar al marge del PSOE si cal. I això vol dir votar al marge del PSOE i deixar-lo en minoria si cal.

Seria una doble condició, que hi hagués una emergència nacional i al mateix temps que hi hagués un canvi radical del PSC, de deslligar-se del PSOE i passar a ser un partit d'estricta defensa dels interessos de Catalunya. I em temo molt que aquesta segona condició no es produirà. La primera no la desitjo, perquè desitjo que la sentència de l'Estatut el deixi intacte. Em temo molt que no passarà, però és el meu desig.

I la segona condició, que els socialistes catalans decidissin algun dia anar al marge del PSOE i defensar estrictament els interessos de Catalunya. Això m'agradaria que passés, però em temo molt que, vista l'experiència, això no passarà.

Descarta algun escenari de pacte després de les properes eleccions catalanes?

Jo ho he estat dient darrerament, se m'ha preguntat en moltes ocasions i he dit que el tema dels pactes per a nosaltres no serà un tema prioritari en la campanya. Ho va ser anys enrere, les últimes eleccions que jo em vaig presentar varem fer una referència molt explícita al tema dels pactes, però en aquest moment, el que Catalunya necessita és un Govern fort i amb un lideratge potent, i això no es fa a base de pactes, això es fa a base d'una majoria suficient de CiU.

I si CiU no obté una majoria suficient?

Si no es dóna ja en parlarem l'endemà. Però nosaltres clarament orientarem la campanya demanant al conjunt dels catalans que ens atorguin una majoria prou forta i sòlida com per a formar un govern de CiU. Que estigui obert a parlar amb altres partits de temes concrets, però que sigui un govern fort de CiU que no hagi d'anar cada dia condicionat pel peatge que posa un o l'altre. Si en aquest moment cal treure Catalunya de la situació en què es troba, això no es pot fer a base d'un govern dèbil amb molta gent al costat, sinó que es tracta de fer-ho amb un govern amb la màxima potència possible. Confio que això és possible. Les enquestes diuen que és possible un govern de CiU amb una majoria prou sòlida, doncs no hi renunciem d'entrada.

Per què aquesta vegada no s'ha volgut deixar clar des del principi que CiU no pactarà amb el PP?

En aquell moment ens varem trobar amb què l'únic discurs que feia el PSC era que CiU només podia arribar a la Generalitat de la mà del PP. I nosaltres varem haver de respondre que allò no era veritat, i ho varem haver de deixar clar. Però aquest cop aquest discurs ja no el poden fer, perquè qui pacta amb el PP són els socialistes.
Nosaltres ja no hem de respondre a una estratègia dels altres i simplement podem apel•lar a què la gent a Catalunya ens doni la majoria suficient per poder governar el país. No es tracta només del PP. Majoria suficient passa per no haver de pactar amb el PP ni amb alguns altres. L'esquema que clarament és millor per Catalunya en aquest moment és un govern de CiU, no de CiU acompanyat per un altre. No se'ns podrà demanar amb la mateixa exigència que traguem Catalunya de la situació de crisi si al final hem de fer un Govern amb moltes hipoteques i amb molta gent a dintre d'altres partits.

Artur Mas en un moment de l'entrevista.

No hi creu amb els governs de coalició?

Governs molt amplis i de coalicions ja els hem viscut a Catalunya i no ha funcionat. Per tant, ara necessitem una altra cosa. El canvi passa per una altra cosa. Preferim tenir diferents possibilitats en funció de cada tema. Si amb el PP podem pactar la supressió de l'impost de successions i donacions, ho farem.
Si ho podem fer amb el PP i no amb el PSC, ho farem. Ara, si per decidir una determinada infraestructura important a Catalunya com el Quart Cinturó ho hem de fer amb el PSC, ho farem amb els socialistes sense cap problema. I si per defensar les competències de Catalunya i de l'autogovern ho hem de fer amb ERC, ho farem amb ERC. Però això no té res a veure amb si el Govern de Catalunya i el seu president tenen força suficient per ells mateixos per tirar endavant la màquina del Govern. Si es vol un Govern fort, cal un govern senzill, sense complicacions.

Vostè creu que en moments de crisi calen grans pactes dels grans partits del país, en aquest cas CiU i PSC?

Dependrà del resultat electoral. A Catalunya no té per què haver un pacte entre CiU i PSC per tirar les coses endavant, excepte que el resultat electoral no ens porti a un escenari on l'única possibilitat de tenir un govern fort fos aquest. Si aquesta fos l'única possibilitat, l'hauríem d'estudiar. Però aquest no és l'objectiu. Quan venen unes eleccions no s'ha de mirar quines seran les últimes possibilitats, s'ha de mirar quin és l'objectiu principal. Que el resultat no ens porta a això, doncs en parlarem l'endemà en base al programa que haurem presentat a les eleccions.
En base a aquest programa veurem quin partit està més a prop de complir-lo. Jo veig molt difícil que el PP pugui complir el nostre compromís de defensa de l'autogovern de Catalunya. També veig molt difícil que els socialistes es posin d'acord sobre temes de determinada ambició catalana o per suprimir l'impost de successions.

Convindrien eleccions anticipades a Catalunya?

Jo entenc que hi hagi gent, fins i tot gent propera a nosaltres i a mi, que demani eleccions anticipades, perquè aquest tipus de persones, amb bon criteri, diuen que això no va bé. I com que això no va bé, intentem donar-li un gir i no esperem gaire. Jo no em vull expressar en els mateixos termes, perquè no vull que ningú tingui la impressió, ni tan sols remota, en el sentit que l'Artur Mas té pressa per arribar al Govern. No vull, perquè no és un problema de pressa personal ni de CiU. No vull que es pugui dir: l'únic que els interessa és arribar al poder.

Creu que el president esgotarà la legislatura?

No ho sé, nosaltres estem preparats, tant per abans de l'estiu com per després. Hem tingut temps per preparar-nos, portem més de sis anys a l'oposició, i la nostra feina era estar preparats per si un dia arribava el moment del canvi. Estem preparats, no ens importa que sigui abans de l'estiu o després, quan el senyor Montilla decideixi.

Fins quan es pot aprovar la Llei electoral tenint en compte que s'apropen les eleccions? S'hauria de deixar per a la propera legislatura si no hi ha acord durant els primers sis mesos de l'any?

Jo entenc que és així. Entre que s'aprova la Llei electoral amb els nous paràmetres i les noves condicions i la convocatòria de les eleccions hi ha d'haver un marge de temps suficient perquè la gent sàpiga en quines condicions anirà a votar. Això requereix que aquesta llei no s'aprovi pocs dies o poques setmanes abans de les eleccions, hi ha d'haver uns mesos de diferència. Tot allò que no es pugui fer en els primers sis mesos de l'any que ve no es podrà fer en aquesta legislatura, quedaria pendent pel proper mandat.

Navega per les etiquetes

artur mas. entrevista artur masartur mas

COMENTARIS

+0
-0
venuts
Anònim, 03/01/2010 a les 11:41
Ni emergència nacional ni h..t..s, aquests de CIU s'ajuntarien amb el dimoni per esgarrapar pressupost. Estan secs, pelats i son uns venuts,
+0
-0
Tallas
Anònimus, 03/01/2010 a les 08:04
Yo no apostaría al cien por cien sobre las facultades de Maite Nolla para pronosticar componendas post-electorales en Cataluña. Joven como es, Maite promete, pero todavía tiene más referencias oídas que experiencias vividas o vistas.

La realidad es que Mas pactará con el lucero del alba si ello le lleva a presidir la Generalitat. Y Montilla, más de lo mismo, por poco que pueda, para seguir siendo el político mejor pagado de España (lo que confirma que no todo el dinero de los catalanes es expoliado por Madrid).

Y ahora una confidencia: Respecto al duo Pujol y Prenafeta, hubo un elemento decisivo para que el primero designara al segundo como su mano derecha. No fue que uno fuera tan torticero como el otro, no fue que Prenafeta (antiguo empleador de Mas)estuviera más preparado que otros para la conspiración y el apaño políticoeconómico. Nada de eso. Megalómano nato, dictador por vocación, Pujol odiaba aparecer acompañado de gente de mayor estatura, de modo que Prenafeta se convirtió en hombre de confianza de Pujol, no sólo por sus capacidades, sino también porque era más bajo que su jefe.

Más o menos increíble, pero cierto.
+0
-0
Comentario interesante de un lector al artículo anterior:
John Wayne contra los indios, 03/01/2010 a les 07:42
FERRUZ dijo el día 2 de Enero de 2010 a las 10:32:26:

Con la desaparición de TARRADELLAS, cataluña pasó de ser una región dinámica y universalista a ser el terruño tribal y ombliguista que es actualmente (el propio jorge pujol ha reconocido que los catalanes despiertan hoy en ESPAÑA, un sentimiento no muy envidiable). Y esta cataluña actual ha emprendido una deriva que, sólo DIOS sabe adónde nos llevará ya que cuenta,además, con el apoyo de los dos fantoches más valleinclanescos de la actual españolidad, a saber: cejasp y mari-ANICO. Menos mal que, al menos con Doña ESPERANZA, siempre nos quedará MADRID, adonde voy regularmente para aspirar un poco de aire fresco.


http://www.libertaddigital.com/opinion/maite-nolla/cada-uno-en-su-sitio-52579/1.html
+0
-0
Cada uno en su sitio
John Wayne contra los indios, 03/01/2010 a les 07:31
Tarradellas
Cada uno en su sitio

Maite Nolla

2010-01-01

Este año se celebran elecciones autonómicas en Cataluña para que nada cambie. Les ahorraré un análisis pormenorizado, pero vayan haciéndose a la idea de que se va a tripitir el tripartit. CiU y PP no van a sumar sesenta y ocho, y aunque el PP pierda votos, ganará algún escaño si Rosa Díez o Ciudadanos no suman lo suficiente para repetir lo de 2006 y si los votos que pierda el PP van directamente a la abstención y no a estos partidos, que es posible, aunque parezca una contradicción. Tengo casi acabado un estudio en el que concluyo que lo mejor para el PP de Cataluña es no presentarse a estas elecciones y que les iré exponiendo en próximas entregas, como hace Recarte. Sólo un avance, ahora que aún están a tiempo de rectificar: nadie va a pactar con el PP ni que pueda. Únicamente una nanominoría en CiU estaría dispuesta a ello, eso sí, a cambio de nada; y cuando digo nada, digo ni un jefe de servicio en el Alt Pirineu. Pero como hacer pronósticos no se me da muy bien y ustedes ya saben que en Cataluña no se mueve una hoja, les hablaré de otra cosa.

La sociovergencia bajo fianza ha hecho que algunos periódicos remuevan en la biografía de los imputados. Yo lo he leído en e-notícies, y esque hace unos años se publicaron las memorias de Prenafeta, en las que se arrojaba sobre Josep Tarradellas una cantidad de odio similar a la que ha tenido que pagar en euros para salir de la cárcel. Le acusaba, entre otras cosas, de vendedor de azafrán, de manipulador, de enfrentar a las personas y de hacer todo lo posible para que no se aprobara el estatuto de 1979.

El pujolismo se encargó de hacer de Tarradellas una figura decorativa, a la que sólo se recordaba por su frase en el balcón de la plaza de Sant Jaume, desprovista de cualquier contenido político. Tarradellas no existe en el sistema educativo catalán. Ni en el periodismo ni para los historiadores. Yo no tengo autoridad para hablar de Tarradellas, así que para los que aún no lo tengan, les recomiendo el libro de Federico La ciudad que fue; un libro que explica lo que pudo ser y acabó siendo Cataluña, y el significado y la importancia de la expresión "ciudadanos de Cataluña".

El pujolismo no tuvo bastante con ignorar a Tarradellas, sino que se le tenía que difamar y humillar, y es que también se ha recordado estos días el sórdido episodio de la expulsión de Tarradellas de la residencia oficial, ejecutada por el pretoriano Prenafeta. El caso es que CiU arrasó con lo poco moderado del catalanismo que podía existir y el PSC asumió encantado esa herencia. Por ello, se quejaba igualmente el hijo de Jordi Solé Tura de que el nacionalismo –PSC incluido– no había tenido con su padre un reconocimiento público antes de su enfermedad; también recordaba que su padre intentó hacer ver a todos que sin la Constitución, Cataluña no sería ni una comunidad autónoma. El problema es que en su partido y en su propia familia –la consejera Tura es su sobrina– no han recibido esa herencia constitucional, sino que son profundamente anticonstitucionales. Y para ejemplo, el último ridículo discurso de Montilla.

Por extraño que parezca, el liberalismo español reivindica a Tarradellas y el nacionalismo catalán crea grupos de apoyo a Prenafeta en Facebook. Pero como el tiempo pone a cada uno en su sitio, Tarradellas pasará a la historia por haber dicho que los que vivimos en Cataluña somos ciudadanos de Cataluña, seamos o no catalanes, y Prenafeta será recordado por haber tenido que pagar un millón de euros de fianza para salir de la cárcel imputado por corrupción y por asociación para delinquir con un dirigente del PSC. Mejor vender azafrán.


http://www.libertaddigital.com/opinion/maite-nolla/cada-uno-en-su-sitio-52579/
+0
-0
WWW.NOSUCCESSIONS.ORG
Anònim, 02/01/2010 a les 13:14
Per lluitar CONTRA L'impost de Successions, registrar-se a la pàgina web: WWW.NOSUCCESSIONS.ORG

FEU EL VOSTRE COMENTARI



Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Bloc de fotos


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: