Mig mandat municipal: entrevista

Jordi Ballart: «Pedro Sánchez pot ser la persona que acabi resolent el problema a Catalunya»

L'alcalde socialista garanteix que els veïns de Terrassa podran votar en el referèndum

Denuncia "pressions" per part d'empreses que estan en contra de recuperar la gestió pública de l'aigua a la ciutat

Té clar que, un cop deixi de ser alcalde, abandonarà del tot la política

NacióDigital analitza el pas de l'equador del mandat municipal

, Terrassa | 04/06/2017 a les 20:00h
Especial: Les entrevistes de NacióDigital
Arxivat a: Política, mig mandat municipal, PSC, entrevista, Vallès Occidental, Terrassa, Jordi Ballart
L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, a la masia Freixa | Adrià Costa
Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 1980) és alcalde de Terrassa, la cocapital del Vallès Occidental. El dirigent socialista va assumir la màxima responsabilitat del consistori l'any 2012, després de la renúncia de Pere Navarro per presentar-se com a candidat a la presidència de la Generalitat. A les passades eleccions, Ballart va aconseguir ser el més votat, però ha necessitat forjar un acord inicialment contranatura amb el PDECat per apuntalar un govern que, tot i així, segueix estant en minoria i es veu obligat a recórrer a la geometria variable.

L'alcalde de Terrassa té un perfil diferenciat de la línia general del PSC. Considera que no és "ningú" per impedir que els ciutadans puguin votar si el Govern convoca un referèndum i que Carles Puigdemont és un "bon president" de la Generalitat. També aposta per la gestió pública dels serveis. De fet, ha denunciat amenaces pel seu compromís amb la remunicipalització de l'aigua. En aquesta entrevista amb NacióDigital –que arriba després de les d'Ada Colau (Barcelona), Àngel Ros (Lleida), Josep Andreu (Montblanc) i Jaume Casals (Navàs)- valora l'equador del mandat municipal.

- Governa en minoria amb el PDECat. Com és aquesta relació entre socis?

- Va ser un pacte difícil perquè tradicionalment el PDECat, abans CDC, era l'alternativa a tots els anys d'alcaldia del PSC a Terrassa i al principi va costar que entrés a formar part del govern. No va ser la primera opció. Vam explorar altres fórmules amb Terrassa en Comú i ERC, però no va ser possible. Al final va ser CDC qui va garantir la meva investidura i és cert que vam haver de fer algunes concessions que són evidents i normals.

- Com ara l'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència?

- Sobretot. Però més enllà de la discrepància manifesta i pactada en temes nacionals, el pacte funciona. Aquest és un govern fort i cohesionat malgrat que ens falten dos regidors per a la majoria absoluta i això ens obliga a pactar a cada ple amb els altres grups per tirar endavant el projecte de ciutat. De moment, malgrat tenir el pacte estable amb el PDECat, hem anat aprovant ordenances i pressupostos amb Terrassa en Comú i ERC. Algunes qüestions també amb el vot de Ciutadans. Aquesta capacitat de diàleg i tarannà obert de parlar amb tots les grups és el que fa que la ciutat funcioni. 

- La seva aposta per la recuperació de la gestió pública de serveis, com ara el de l'aigua, no tensa la relació amb el PDECat?

- Fins ara no. El PDECat ha votat fins ara igual que el Govern. Estem a l'espera que abans de l'estiu acabem aprovant tots els informes al ple de juliol i veurem el posicionament del PDECat. Si els informes són favorables no crec que tinguin inconvenient a votar-ho.

Jordi Ballart, durant l'entrevista amb Nació Digital. Foto: Adrià Costa


- La irrupció de l'esquerra alternativa ha motivat, en bona part, que el seu govern aposti per aquest model de gestió?

- En el cas de Terrassa no ens hem sumat a cap moda. La concessió de l'aigua ha acabat ara després de 75 anys i, per tant, no és fruit de les pressions o de la conjuntura política que ens hi haguem sumat. Terrassa té ja una tradició on molts serveis són ja públics, com els serveis funeraris, els aparcaments, la grua o la neteja. En aquests moments som un exemple per altres ajuntaments, alguns d'ells de l'esquerra alternativa, que estan venint perquè els expliquem com els gestionem perquè volen fer aquest tipus de processos. 

- Dona per segur que els informes tècnics avalaran la remunicipalització del servei de l'aigua?

- Sí. Malgrat tots els impediments que ens estan posant des del govern de Madrid, atemptant contra les decisions democràtiques del ple, els informes han de ser, a priori, favorables. Els previs ho són. No hi ha res que ens faci pensar que el procés no es podrà fer.

"La concessió de l'aigua ha acabat ara després de 75 anys i, per tant, no és fruit de les pressions o de la conjuntura política que ens hi haguem sumat"

- En què millorarà si la prestació del servei es fa des de l'administració local?

- Estem parlant d'un bé públic i volem que sigui un dret dels ciutadans i no pas un negoci. Hem vist com han estat gestionats aquest tipus de serveis en mans de grans multinacionals que al final dediquen els beneficis a altres activitats de les seves empreses. Per tant, el primer criteri important és que tots els beneficis que tindrà aquesta empresa pública de l'aigua aniran a millores i revertiran en el propi servei. Guanyarem també en transparència. Estem veient com el final de la concessió està sent molt complicat perquè l'empresa concessionària no ens passa tota la informació necessària per poder fer amb garanties aquest procés final.

- Ha denunciat pressions per part d'aquestes empreses vinculades a la concessió.

- Segueixen havent-hi pressions, amenaces i xantatges per part d'empreses vinculades. No vull dir noms per evitar denúncies per calúmnies. Jo ja he fet el que havia de fer a nivell judicial i policial i espero que algun dia les persones que han fet tot això paguin el preu que han de pagar. 

Ballart ha denunciat pressiona de les empreses contràries a la gestió pública de l'aigua. Foto: Adrià Costa


- Quins tipus de pressions són?

- Venir al teu despatx a dir-me que si segueixo per aquesta línia utilitzaran tots els mitjans perquè caigui amb guerra bruta, difamacions als mitjans de comunicació, anònims, brossa a la porta de casa, coaccions... Tot això està en mans de qui ho ha d'estar.

- Per què en el cas dels autobusos sí que s'ha optat per externalitzar el servei?

- L'aigua és un bé públic i els autobusos són un servei: cal diferenciar-ho. És una decisió política. La ciutat està immersa en un procés molt complex i molt difícil, amb molts impediments legals que, segurament, acabaran en una batalla judicial. Per tot això, preferim centrar tots els esforços en fer un bon procés de municipalització de l'aigua. En tot cas, els servei d'autobusos ha funcionat bé i la gestió és bona, tot i que els vehicles s'han quedat vells. Per sort, abans de l'estiu tindrem quinze nous vehicles que permetran arreglar-ho. El servei està ben valorat per la ciutadania a les enquestes de satisfacció i res ens fa pensar que una gestió directa seria millor que l'actual.

"Pressions com venir al teu despatx a dir-me que si segueixo per aquesta línia utilitzaran tots els mitjans perquè caigui amb guerra bruta, difamacions als mitjans de comunicació, anònims, brossa a la porta de casa, coaccions..."

- Dins de la mobilitat, Terrassa també té reivindicacions que fa anys que duren, com la zona 2 dels Ferrocarrils i la gratuïtat del peatge de Les Fonts. Ara, a la conselleria de Territori hi ha el terrassenc Josep Rull que, a més, és del mateix partit que els seus socis de govern. N'han parlat?

- Hi parlem molt, amb el conseller. I, gràcies al pacte de govern, hi ha hagut qüestions que feia molts anys que s'arrossegaven i s'han pogut iniciar, com els instituts de Can Roca i Les Aimerigues o el tercer carril de la C-58, que és una demanda històrica. Però queden qüestions, com ara la zona tarifària o el peatge, que encara no estan resoltes i hi seguim insistint. En principi, la T-Mobilitat, que també s'ha anat endarrerint, ens diuen que hauria d'acabar amb aquest greuge. Seguirem insistint, i creiem que el fet que el conseller sigui terrassenc ens pot ajudar.

- Un altre punt calent de la ciutat és la neteja, molt criticada pels ciutadans. Ha millorat la situació?

- Som conscients que teníem un problema amb aquest tema. Durant els anys forts de la crisi hem prioritzat els serveis socials i l'atenció a les persones, i això anava en detriment de les partides dedicades a l'espai públic, el manteniment i a la neteja, que se n'han acabat ressentint. El que hem fet és incrementar, els últims dos anys, el personal i el pressupost, que ha permès renovar els contenidors, començar a implantar la càrrega lateral i millorar la gestió del servei. També hem posat en marxa una campanya de conscienciació i corresponsabilitat de la ciutadania demanant que actuïn cívicament, com per exemple no abandonant mobles al carrer. I hem començat a sancionar les males pràctiques amb la Policia patrullant al voltant de les zones més problemàtiques i multant qui fa un mal ús dels contenidors: no només els particulars sinó també empreses. Esperem que es noti un canvi.
 

L'alcalde de Terrassa defensa el funcionament de l'empresa municipal de neteja. Foto: Adrià Costa


- També hi ha hagut crítiques al suposat mal funcionament de l'empresa municipal de neteja, Eco-Equip.

- Sobretot, les crítiques venen dels sectors econòmics, els que no tenen interès en què l’aigua es municipalitzi. Són aquells que han posat com a suposat exemple de la mala gestió municipal l'empresa de neteja, que s'ha vist afectada per aquesta falta de pressupost. Tot i això, a totes les ciutats del món hi ha aquest problema: per molt que es netegi, per molts esforços que es facin, sempre hi ha la sensació que estan brutes, amb focus de brutícia al voltant dels contenidors. No és una problemàtica només de Terrassa. I, evidentment, no s'hi val a desprestigiar la neteja com a argument contra la municipalització de l'aigua.

- Un dels punts forts del seu pla de mandat és la reactivació econòmica. Tot i no tenir El Corte Inglés, ha començat un desembarcament comercial a la ciutat, amb la construcció de Terrassa Plaça o la reconversió del Parc Vallès, per exemple. Poden conviure les grans superfícies i el comerç de proximitat?

- Poden conviure amb un cert equilibri i una certa mesura. Fins ara, hem aconseguit que hi hagi un equilibri entre el petit comerç, que és el que dona caràcter a la ciutat, amb la justa mesura de superfícies més grans. Tot i que la ciutat té potencial, sempre s'han frenat els projectes comercials desmesurats, també durant els últims anys, quan hi ha hagut un allau de peticions que ens van preocupar i que, per sort, ja s'ha aturat. Hi ha una convivència equilibrada. Tot i això, hem perdut poder en aquest sentit; la Generalitat ja no demana informes previs als ajuntaments a l'hora d’atorgar llicències. Si la donen, encara que no s'adeqüi al nostre model de ciutat, no hi podem fer res. És una altra reivindicació que tenim i que compartim amb altres ciutats.

- També s'ha rumorejat que hi ha grans multinacionals que s'instal·laran al centre de la ciutat. Què hi ha de cert?

- Estem treballant amb moltes empreses, és una prioritat clara. Estem fent moltes reunions i moltes visites. Qualsevol oportunitat que trobem intentem aprofitar-la. Esperem que en els propers mesos tinguem algunes notícies importants, algunes negociacions estan molt avançades i esperem que tinguem novetats positives aviat.

- El seu soci de govern acostuma a queixar-se que la indústria troba més car instal·lar-se a Terrassa que a d'altres municipis propers. Terrassa ofega a impostos les empreses?

- La pressió fiscal de Terrassa està a la franja mitja-baixa, comparada amb altres ciutats de Catalunya. En el cas de les empreses, sí que és veritat que les condicions per instal·lar-se als polígons industrials, sobretot les d'urbanització, són altes. Estem revisant el plantejament urbanístic per flexibilitzar les condicions, i tant a Els Bellots II com a Can Guitart estem revisant les quotes per facilitar la instal·lació d'empreses. També invertim en els polígons. Aproximadament hem invertit un milió d'euros per posar-los al dia a nivell de telecomunicacions, que estiguin més nets i siguin més accessibles. Tot plegat, perquè s'animin a venir a la ciutat, que té una posició estratègica que s’ha de jugar bé: és la porta de Barcelona des de la Catalunya Central, a prop del Vallès, del Baix Llobregat, ben connectada.

Jordi Ballart, entrevistat per Sara González i Joaquim Albalate. Foto: Adrià Costa


- En això hi té un paper clau la B-40. La veu a prop?

- Aquesta vegada, esperem creure'ns allò que ens diu el govern estatal i al llarg del 2019 hauria d'estar acabada la connexió fins a Abrera. I nosaltres no volem ficar-nos en si ha d'arribar o no a Granollers, sabem que és un tema complicat, que té un impacte ambiental i hi ha molts municipis que no ho veuen clar; però sí que demanem que arribi a Sabadell. No pot ser que una via d'alta capacitat com la B-40 acabi en una rotonda d'un barri del nord de la ciutat. El volum de trànsit provocarà un gran col·lapse. El que demanem és que arribi fins la ronda Oest de Sabadell, que per això es va fer.

- Terrassa està a un pas de superar en habitants Badalona i convertir-se en la tercera ciutat de Catalunya, només per darrere de Barcelona i l’Hospitalet. Què pot suposar això per a Terrassa?

- Això està a punt de passar, segurament la propera actualització de l’INE ho confirmarà. És una cosa més simbòlica i de rànquing, a la pràctica no té cap afectació. No voldrà dir més recursos. Al final, l'important no és la quantitat.

- On sí que és líder la ciutat és en algun aspecte negatiu, com la segregació escolar. Estem davant d'un problema greu? A què creu que és degut?

- La segregació és un tema que ens preocupa. La solució passa per tenir més recursos, per tenir més competències, però també passa per una planificació diferent. Probablement, això ho hem de posar damunt la taula amb tots els centres educatius, i també amb la Generalitat, que és qui té la competència, per veure si la zonificació actual que té la ciutat és l'adequada i si s'ha de canviar. També demanem més recursos per als plans d'entorn, que es baixin les ràtios i també que s'inverteixi en determinades escoles perquè no quedin estigmatitzades. En definitiva, poder fer un gran Pacte per a l'Educació.

"Les amenaces i insults homòfbos no han cessat. Això és el pa de cada dia. La gran majoria els contestes, te'n vas al jutjat, els denuncies..."

- Vostè ha rebut amenaces i insults homòfobs i els ha denunciat, sovint públicament. Després de les accions que ha emprès, aquestes faltes de respecte han cessat?

- No ha cessat res. Això és el pa de cada dia. La gran majoria els contestes, te'n vas al jutjat, els denuncies... Tots els que he rebut, els he denunciat, sempre, i de vegades, quan traspassen el límit, faig un missatge públic perquè aquestes persones vegin que això no pot ser. Curiosament, una de les persones em va demanar perdó, i aquest és un dret que té la gent, el del penediment, i el vaig perdonar sense cap problema.

Jordi Ballart també ha denunciat insults homòfobs que ha patit. Foto: Adrià Costa


- Com es poden combatre comportaments com el racisme, el masclisme o l'homofòbia des de l'àmbit municipal?

- Primer de tot, no callant. Parlant clar i denunciant totes les situacions que es donen. Si cal, amb noms i cognoms i posant cara a les persones que ho fan. Les persones que tenim llocs de representació, les persones públiques, hem de donar exemple i ajudem així a moltes persones que ho han de patir en silenci. 
 
- La justícia funciona prou en aquests casos?

- No, no funciona gens. He anat moltes vegades al jutjat i no ha passat res, ningú ha pagat per res del que ha fet. Ni tan sols la Generalitat, que sí se solidaritza, aplica la llei contra la homofòbia, que és molt avançada. Et sents molt desemparat i, de vegades, quan vas a declarar als jutjats acabes tenint la sensació que tu ets el culpable. Jo he de justificar per què aquella persona m'ha insultat i m'ha amenaçat de mort. He hagut d'explicar, per exemple, per què vam canviar el nom d'un carrer dedicat a un falangista.

- Com a alcalde de Terrassa, si rep ordres del Govern per obrir col·legis electorals pel referèndum què farà?

- A Terrassa, si la gent vol votar al referèndum, votarà. Votarà, entre altres coses, perquè la Generalitat té molts equipaments de la seva titularitat i de la seva competència repartits per tots els barris i els districtes i, si tenen voluntat, la pròpia Generalitat, obrirà els instituts, casals d'avis i centres cívics. Estarà garantit que es pugui votar.

"A Terrassa, si la gent vol votar al referèndum, votarà"

- I els edificis de l'Ajuntament?

- Si hi ha una majoria del ple que està d'acord això té unes conseqüències. Aquest alcalde en cap cas coartarà la llibertat de la ciutadania a expressar-se democràticament. Ara bé, també és veritat que la Generalitat no ens ha informat. El lògic és que ens expliquin les lleis que estan fent i parlin clar sobre quina legalitat utilitzaran perquè tenim uns serveis jurídics, un secretari que fa informes. I ja pot dir la Generalitat missa si el secretari acaba fent un informe negatiu; perquè estarem obligats a respectar els informes jurídics. Tot plegat és molt complex. 

Ballart assegura que no impedirà que els terrassencs votin en un referèndum. Foto: Adrià Costa


- El seu posicionament no va en contra de la directriu de la direcció del PSC?

- Hi ha coses que les trobo de sentit comú, que va amb la ideologia i els valors d'una persona. Jo crec que no podem prohibir el dret de la ciutadania d'expressar-se. Una altra cosa és que estiguem d'acord amb què això toca o que s'hagi de fer. Nosaltres defensem un referèndum a tota Espanya per a un acord que millori la convivència amb l'Estat, tenir més recursos i que es reconegui la plurinacionalitat d'Espanya. A partir d'aquí, si es veiés que el resultat a Catalunya d'això és un determinat, hi hauria una segona fase que podria ser un referèndum per la separació. En qualsevol cas, davant de milers de persones que es volen expressar a les urnes un alcalde no és ningú per dir a la gent que no es pot expressar. És tot molt de sentit comú.

- Aquest posicionament contrari al referèndum no allunya el PSC de la centralitat catalana?

- No, la posició del PSC, d'acord i diàleg amb l'Estat, és molt majoritària en molts partits, encara que en públic diguin una cosa i en privat una altra. Un bon estat federal, amb un bon finançament i un bon reconeixement de la singularitat. Fins i tot molts independentistes diuen que la seva aspiració es veuria plasmada en aquest reconeixement. És la posició del PSC i jo crec que és la més sensata i la que s'acabarà imposant. Veurem ara amb els canvis que s'han produït a Madrid si això es pot obrir camí.

- Es refereix a la victòria de Pedro Sánchez?

- Si hagués guanyat Susana Díaz i la seva visió centralista de l'Estat, ja ens hauríem pogut oblidar de tot això. Jo crec que ara s'obre una porta a l'esperança. Pedro Sánchez ha demostrat que és una persona valenta. S'ha enfrontat a moltes persones dins i fora del seu partit i aquest tarannà i valentia, si continua endavant, pot ser la persona que algun dia acabi resolent el problema a Catalunya.
 

L'alcalde de Terrassa també forma part de l'actual direcció del PSC. Foto: Adrià Costa


- Té la sensació que Sánchez ha aconseguit el PSOE allò que Núria Parlon no va acabar d'aconseguir al PSC, que és superar l'aparell que tradicionalment ha pilotat els dos partits?

- Sí, la situació podria ser un paral·lelisme. Parlon és una persona d'una altra generació, amb altres formes de fer i una altra manera d'entendre què és un partit. Entenem que un partit és un mitjà per transformar la societat i no un fi en si mateix i, malauradament, hi ha molta gent a les cúpules dels partits i els aparells que pensen que la finalitat és el propi partit en si mateix. 

- Confia que el PSOE reconeixerà Catalunya com a nació a partir del pròxim congrés?

- Esperem que sí. Pedro Sánchez ho ha expressat i té una majoria de delegats al congrés. Esperem que la ponència política ho reculli. Això és un gran pas perquè, com a conseqüència, després pot venir el fet de seure en una taula i intentar desencallar la situació que tenim.

- Sánchez defineix Catalunya com a nació cultural però no reconeix que això impliqui una sobirania.

- Aquest és el següent pas que s'ha de fer. 

"Tinc altres aspiracions a la vida més enllà de la política. Quan deixi de ser alcalde, deixaré la política"

- Tornarà a ser candidat a l'alcaldia?

- Encara no ho he decidit. Fer d'alcalde és molt intens. L'any que ve, que hi ha les primàries, prendré la decisió.

- A nivell nacional no té aspiracions?

- Tinc altres aspiracions a la vida més enllà de la política. Quan deixi de ser alcalde, deixaré la política.
 
Jordi Ballart encara no ha decidit si tornarà a optar a l'alcaldia l'any 2019. Foto: Adrià Costa
 
«Alguns de l'esquerra alternativa estan caient en el pitjor de la vella política»
1. Es nota com a alcalde tenir un president de la Generalitat que també ho ha estat?

- La veritat és que es nota molt. Vaig endur-me una sorpresa agradable el dia que em vaig reunir amb ell, perquè vaig notar una sensibilitat molt gran cap als temes locals. És una persona que, quan hi ha hagut decisions importants i estratègiques de país, com la llei d’habitatge, ha tingut molt clar que els primers que havia d’escoltar eren els alcaldes. Encara que ideològicament estiguem lluny, crec que és un bon president precisament pel fet d’haver estat alcalde.

2. Sense Colau d'alcaldessa de Barcelona estaríem debatent si cal remunicipalitzar alguns serveis?

- A Terrassa, sí. En el nostre cas, s’acabava la concessió i tenim tradició de gestió pública. Probablement, sense l’efecte de la nova política, sense l’arribada de partits i lideratges com Colau, no s’haurien produït aquests debats de la mateixa manera, perquè han obligat els partits tradicionals a moure’s. També cal dir que alguns estan caient en el pitjor de la vella política. A vegades actuen de manera més antiga i tradicional que alguns dels partits tradicionals que ens intentem moure i relacionar-nos de manera diferent amb la gent.

3. Si rep un requeriment de la justícia que li impedeix cedir espais públics pel referèndum què farà?

- Hauré de fer cas a la justícia. No vull que m’inhabilitin.

4. Com hauria reaccionat si la Rosa -la dona de 81 anys que va morir a Reus amb la llum tallada- s'hagués mort al seu municipi?

- En aquest cas conflueixen una sèrie de mancances i d'incompetències i els efectes més devastadors de la crisi econòmica i d'unes polítiques neoliberals. M'hauria indignat molt.

5. Estaria a favor d'un canvi de legislació per facilitar la governabilitat al més votat?

- Sí, però amb mesura. D'alguna manera ha de canviar la llei perquè de vegades tenim ajuntaments ingovernables molt fragmentats. Però això tampoc ha d'anar en detriment de la democràcia. Però buscar algun correctiu perquè qui tingui més vots tingui més facilitats per aconseguir majories jo crec que sí. Això passaria per un canvi de sistema electoral que inclogués, per exemple, segona volta.
 

Jordi Ballart, a la masia Freixa de Terrassa. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Alcalde amb molt de mèrit
Anònim, 04/06/2017 a les 20:07
Interessant
+94
-2
Té molt de mèrit generar aquest titular podent aguantar-se el riure. Enhorabona, Jordi!
Que ingenuidad.
Anònim, 04/06/2017 a les 20:14
+5
-92
Si el Gobierno de España funcionará como el de la Generalitat, sin duda Sanchez de forma ilegal, como viene haciendo el govern y una parte de Parlament.

La reforma de la Constitución para dar el capricho a los independentistas requiere del aval de 2/3 del Congreso,etc., Y posterior referendum para que el pueblo soberano decida.

al final del domingo como...
Anònim, 04/06/2017 a les 20:19
Interessant
+89
-4
chiste no esta mal.
PSOE
Anònim, 04/06/2017 a les 21:23
Interessant
+95
-4
Com amb Zapatero i l'Estatut oi?
Vols dir?
Alex Serra, 04/06/2017 a les 21:32
Interessant
+88
-3
Inocent o mala llet?
al CNI a les 20:14
Anònim, 04/06/2017 a les 22:09
Interessant
+94
-4
El que és ingenuïtat és creure's que els catalans farem el "trágala" dels 2/3 del país que ens té per dret de conquesta quan amb un 50%+1 dels vots emesos per nostre poble -que com a tal, té dret a l'autodeterminació- fotrem e camp.

El MHP "potser" anirà al "Congreso" un cop fixada data i pregunta ¿perquè no? A Madrid si menja molt bé! :P

Què se sent, quan es veu tant clar que ens rellisca el que pensi o vulgui "er pueblo epaÑó"? :P

Ras i curt, aquesta tardor farem un referèndum, el guanyarem, proclamarem la independència i bon vent i barca nova, epaÑós!
AIXÒ NO PASSARÀ FINS QUE L'ICETA NO ABANDONI EL PSC!!
Anònim, 04/06/2017 a les 22:10
Interessant
+77
-2
L'Iceta és qui està enfonsant el PSC, encara més que el Navarro.

Va dir a la gestora del PSOE que votar en contra de la investidura de Rajoy va ser UN ACCIDENT!

QUI POT CONFIAR EN EL PSC AMB L'ICETA AL CAPDAVANT??
Vella música
Ramonet, 04/06/2017 a les 22:33
Interessant
+66
-0
"resolent el problema a Catalunya" què vol dir?: pacificar-nos com Felip V?Mantenir el problema a la resta de l'estat?Deixar-nos tranquils d'una vegada?
Aquests unionistes només volen guanyar temps...
Sí, ara ens ho creiem
Anònim, 04/06/2017 a les 22:38
Interessant
+63
-1
En Sanchez està tant en contra de quedar-se sense Catalunya com en Rajoy. En Sanchez es passa el dia dient alló de "España es una nación de naciones", que vol dir "Si queréis os llamaremos nación, pero de independizaros ni soñarlo", i de passada diu que Catalunya no ha de tenir ni el més mínim dret que no tinguin també els altres, el que sempre s'ha dit "café para todos".
Ballart és partidari d'una tercera via. Només contempla la independència in extremis, a contracor. Hi treballa en contra.
Anònim, 04/06/2017 a les 23:35
+51
-3
La segona fase és la que val, la primera és voler reformar un Estat que no és el nostre, que mai no ha sigut català i que labora en contra de Catalunya, espoliant-la fiscalment. Ballart opta per la secessió in extremis, com Jordi Pujol, però que si depengues d’ell, en tindria prou amb un "bon encaix” de Catalunya a l’Estat hispànic; com si fos possible! Pedro Sánchez, tot i haver guanyat Díaz d’Andalusia, continua declarant que s’oposa a un referèndum d’autodeterminacio a Catalunya.
Enhorabona senyor Ballart
Astruch, 05/06/2017 a les 01:07
+1
-39
Enhorabona per la seva feina i la seva gestió a l'Ajuntament. Vostè és de les poques persones dignes que queden al PSC-PSOE.
Barretinas enroscadas y unicejos cabreados
Anònim, 05/06/2017 a les 07:21
+5
-49
El problema de Cataluña se llama nacionalismo. Es lo único que nos hunde. Los miles de pueblerinos con la barretina enroscada hasta las orejas que desde la Cataluña profunda se han creído los elfos de la península y han inundado la instituciones que, si fuese por ellos, estarían todavía en la Edad Media.
No es per res
Berlin, 05/06/2017 a les 08:02
+44
-0
però si en Pedro Sánchez ha de resoldre ,el problema català", els catalans estem ben fotuts. La tercera via es una presa de pel per reduir l' independentisme i fer creure a la gent que tot cambiarà pel final continuar igual com ara. Els socialistes ens la van ben fotre amb l' estatut, han governat molts anys i no han cambiat res per Catalunya, senzillament la seva credibilitat en aquest tema ESTÀ EXHAURIDA!!
Innocent o malintencionat??
Anònim, 05/06/2017 a les 08:42
+42
-0
Qui es creu a aquests? si el PSOE està farcit de gent com el Guerra, Mr X, Zapatero, Iceta, Ros, i un munt més, tots ells aprenents de l'estil Chacón, lo més semblant a l'espanyolisme de tota la vida
Venedor de fum
Edgar D., 05/06/2017 a les 08:58
+27
-0
Però, si Sánchez no pot ni tan sols resoldre el problema del seu partit.
el problema de espanya d,aqui poc solucionat
Anònim, 05/06/2017 a les 09:16
+30
-0
El problema d, espanya ja esta solucionat . CATALUNYA MARXE i quedará molt tranquila i a robar a uns altres per mantindre tota la xusma que viu del cuento .
tomar el pelo si que lo hacen al pueblo de Catalunya
Anònim, 05/06/2017 a les 09:41
+30
-1
Como hizo el sr.Zapatero con el estatuto, que lo cepillo su amigo sr.Guerra y luego nos vendio a los populares de Rajoy.
Catalunya es un a Nacion y no solo cultural como dicen ustedes, es nacion mucho antes que otras.
A LOS BARRETINOS
FEDERALISTA, 05/06/2017 a les 09:50
+1
-30
a veure indepres barretinos, ni els comuns ni aquest paio,ningu val ,tot el que no vulga fer reinos de taifas com a l'edat mitjan amb duanes i fer tribus independents es un mal catala ,barretinos som al segle 21, no al segle 14.
el botifler, nostra plaga històrica
Anònim, 05/06/2017 a les 10:31
+25
-0
Griacies a gent com aquesta CAT és una regió mediocre d'un Estat encara més mediocre.....
Les possibilitats que Espanya sigui una república d'esquerres augmenten una barbaritat si Catalunya aconsegueix ser una republica.
Jordi56, 05/06/2017 a les 10:58
+13
-7
Les possibilitats que Espanya sigui una república d'esquerres augmenten una barbaritat si Catalunya aconsegueix ser una republica. Aquest hauria de ser l'objectiu de l'esquerra catalana. Després ja crearien amb els seus germans espanyols la Unió de repúbliques ibèriques si aquest fos el desig dels ciutadans.
I plouran figues de moro
Boi, 05/06/2017 a les 11:38
+22
-0
Ja,Ja,Ja,Ja,Ja,Jaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaja.
Vergonya aliena
Llibertatpelspobles, 05/06/2017 a les 11:51
+24
-0
T'has oblidat de dir que tot aixo passara si el PAPA Francesc CANONITZA la CUPULA DEL PSOE. VERGONYA, Shame on you.
Agraiment
Alex Serra, 05/06/2017 a les 12:01
+25
-0
Reconec el seu esforç per dir que deixara votar. Hosti quedo acollonit del meu comentari. Mai euria pensat tenir que agrair un socialista per deixar votar
apoyaré
Anònim, 05/06/2017 a les 12:17
+27
-0
APOYARÉ
Pere Parres
Txetxu, 05/06/2017 a les 12:21
+23
-0
Mi asociación de vecinos se reunió con el Ayuntamiento hace unos años para hablar de la situación de la recogida de basuras. Una de las cuestiones que personalmente planteé fué la colaboración de la asociación con el ayuntamiento en los puntos "negros". La respuesta que se nos facilitó es que no habían puntos negros.
De veritat?
Anònim, 05/06/2017 a les 16:02
+21
-0
Home, el mateix Sánchez que diu que Catalunya no té dret a un referèndum, el mateix que diu que no té dret a un concert fiscal, el mateix que diu que no té dret a un sistema escolar propi i el mateix que defensa un corredor mediterrani per Madrid.
no tu t'ho creus
entranyable, 05/06/2017 a les 16:02
+20
-0
Només cal veure que quan parleu genereu incertesa i malestar, sempre en contra de Catalunya i els catalans i no us adoneu que us envolten milers de persones il·lusionats amb la independència del país. Si no hi h color tios, plegueu d'una vegada.
Jordi Ballart és la fotocòpia d'en Xavier Hernández, també terrassenc. Compareu-ne les fotos.
Anònim, 05/06/2017 a les 19:03
+10
-0
-
Durant la Transició, per culpa de sociates i de comunistes del PSUC-PCE, Catalunya no té el concert econòmic.
Anònim, 05/06/2017 a les 19:09
+7
-0
Al 1977 tenien el 86% de vots a Catalunya; l'ERC i Convergència eren irrellevants, sense cap incidència.
A Jordi56,10:58. “Unió de repúbliques peninsulars” fóra l’Estat espanyol confederatiu. Maquillatge per continuar tot igual.
Anònim, 05/06/2017 a les 19:31
+8
-0
Un canvi de nom aparatós i enganyós; que sembli que tot canviï, però que només ho sembli. 10:58 no vol trencar l’statu quo, no vol que res canviï en l’essencial, és un canvi de maquillatge perquè la nació espanyola continuï sent l’hegemònica, la dominant, a la Península, en detriment de la nació catalana, de la nació basca i de la nació gallega.


A federalita, 09:50. Ja m'agradaria que Catalunya fos un regne de taifa com Israel, Holanda, Noruega o Finlàndia.
Blai, nacionalista català., 05/06/2017 a les 19:35
+9
-0
Entre ser un regne de taifa independent (com Dinamarca o Àustria) i formar part d’un estat estranger plurinacional (imperial), més m’estimo que Catalunya sigui un regne de taifa de set milions i mig d’habitants.
a todo cerdo le llega su san martin.
Anònim, 05/06/2017 a les 19:54
+10
-1
“Un referéndum de soberanía siempre es una victoria. Si se gana, porque te abre las puertas a la plenitud del derecho y hace a tu pueblo libre.
Si no, con que obtengas un resultado digno y no humillante, también es la primera piedra del edificio de la victoria,
pone al país y su causa en la agenda internacional y todos sabrán que, tarde o temprano, el referéndum se volverá a hacer y se ganará.
Después de un referéndum ya nada es como antes, porque todo el mundo mira al país en cuestión de una manera distinta que antes de la consulta,
como un país inmerso en un proceso progresivo de afirmación, que ya ha iniciado un camino sin regreso.
Un país que se pronuncia democráticamente sobre la posibilidad de convertirse en una nación soberana y en Estado independiente ya se sitúa automáticamente,
en la conciencia de todos, en la lista de espera de la libertad. Y pasará más tiempo o no tanto, pero todos saben que, al final, este día llegará“.

(Carod Rovira: 2014. La hora de Cataluña, pág.252)


o DUI o NADA.
la unica solucio per espanya es que Catalunya sigui independent
Anònim, 06/06/2017 a les 09:00
+6
-1
L,unica solució d,espanya es que que Catalunya sigui independent, i aixi a lo millor desperta d,aquesta empanada aclada al feixisme desde fa tants anys .
Para el caspalanet de las 22:09
Anònim, 06/06/2017 a les 09:22
+1
-4
Lo que usted piense me la rebufa.

Ya ganaron el butifarrendum de 09/11, donde, prácticamente, sólo participaron los independentistas. Así que ganó el si con un 33,24% del censo electoral y una participación de sobre el 44%. Y para llegar a estas ridículas cifras tuvieron que dejar las urnas abiertas durante 15 días, y dejar votar a menores de edad y extranjeros y, por lo que parece, algunos votaron varias veces.

Yo no veo que el govern haya declarado la DUI. Al contrario, Mas dimitió y su partido se ha ido a hacer puñetas.

A usted le puede resbalar lo que piense el pueblo español. A nosotros aún más lo que piensen cuatro nacionalistas del interior de Cataluña. Es decir, los que viven de Barcelona y su área metropolitana y de Tarragona. Además, ¿Cómo pensáis controlar Cataluña; es decir, puertos, aeropuertos y fronteras terrestres, así como todas las estructuras del Estado español? ¿Recurriendo a la fuerza, quizá? Nos os dais cuenta que finalmente seréis vosotros los que tendréis que recurrir a la fuerza. Y eso será el final de vuestros jefes y de todos sus predicadores. Pues el Estado no tendría excusa para no enviar a las mazmorras a esos aspirantes a golpistas, que es donde estarían tiempo ha si ese comportamiento lo llevaran a cabo en USA.

Aburrís hasta las ovejas con vuestra catadisney dels pebrots, collons. ¿Es que no veis que vuestro macabro sueño es imposible de llevar a cabo sin guerra? Se ha de ser muy necio para no verlo.

Hua hua hua. O aquest es hipocrita, o es imbècil.
Anònim, 06/06/2017 a les 11:37
+3
-1
Good Morning, Terrassa!
En quin planeta viviu?


Lo PPC'SOE MAI acceptarà que el conflicte espanyol acabi resolent-se amb la independència de Catalunya.

Holaaaaaaaaa! Bon dia!
Vols dir?
Alex Serra, 10/06/2017 a les 08:21
+0
-0
Inocent o mala llet?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i l'aplicació de l'article 155
 17:21 Catalunya ha creat vuit cops més empreses el 2017 que les que han marxat per l'1-O, per Roger Tugas.  L'increment net de 9.524 societats fins al setembre supera de llarg el miler que canvia la seva seu a partir del referèndum. Un document del Govern justifica que aquest trasllat no afecta directament a l'ocupació o la tributació a la Generalitat.
 17:02 
 16:24 L’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, ha reclamat aquest diumenge “proximitat perquè la població catalana se senti satisfeta”. Tot i així, ha matisat que no li pertoca valorar decisions de l’Estat, en referència a l'article 155 i ha apel·lat a l'estima dels madrilenys als catalans per ser "vincle" mitjançat el "diàleg" per resoldre el problema. I que "els catalans trobin molt satisfets amb el marc jurídic que decideixin", ha finalitzat. 
 16:07 L'Estat prepara els seus «homes de negre» per intervenir Catalunya, per Pep Martí. Qui és qui en la comissió de Secretaris d'Estat i Subsecretaris que presideix Sáenz de Santamaría i que tindrà un paper decisiu en l'execució de l'article 155.
 15:04 El Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya s’ha sumat a les mostres de rebuig de l’aplicació de l’article 155. Ho ha manifestat en una piulada, també ha carregat per la intervenció dels mitjans de comunicació públics catalans i ha condemnat “aquest atac a la llibertat d’expressió”. 
 15:03 Raül Romeva a l'acte d'homenatge als republicans que van ser executats a Barcelona durant el franquisme: "La república no és una opció, és una absoluta necessitat de supervivència".
 14:42 L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) promouen als ajuntaments mocions de rebuig a l'aplicació de l'article 155. 
 14:31 L'expresident valencià Alberto Fabra, entre els senadors de la comissió que estudiarà l'aplicació del 155. Juntament amb altres 14 senadors del PP, entre els quals Xavier García Albiol, decidirà de quina manera es realitza l'aplicació d'aquest article a Catalunya.
 14:25 CCOO denuncia la presència de "policia camuflada" entre els treballadors de TVE a Sant Cugat, lamenta que no se'ls hagi informat i demana que marxi. 
 14:03 VÍDEO Un emotiu cant dels Segadors enceta aquest diumenge la diada castellera de Santa Úrsula de Valls, presidida per una pancarta amb el lema: "Defensem les institucions catalanes".
 13:48 VÍDEO Les dones de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart expliquen com estan vivint l'empresonament de les seves parelles, i lamenten que encara no els hagin pogut veure en persona a Soto del Real. 
 13:08 El vicesecretari de Política Social i Sectorial del PP, Javier Maroto, ha retret al lehendakari, Iñigo Urkullu, el suport mostrat al Govern, "que està donant un cop a la democràcia", i ha lamentat que posi "en risc l'estabilitat del País Basc". Maroto li ha reclamat que "torni a la responsabilitat" i no es deixi contagiar per "aires de ruptura". Maroto ha participat aquest diumenge en un acte de partit al Kursaal de San Sebastian.
 12:38 El portaveu del Govern, Jordi Turull, afirma que les eleccions «ara mateix no estan sobre la taula», i diu que cal defensar "a ultrança" les institucions i culminar el mandat de l'1 d'octubre.
 12:13 La defensa de Cuixart aporta proves de la seva acció «pacífica» i de mediació policial. El recurs presentat per l'advocada Montserrat Roig també recull que no hi ha risc de fuga, com en el cas del major dels Mossos, José Luis Trapero.
 12:13 El coronel de la Guàrdia Civil Manuel Sánchez Corbí relaciona la «kale borroka» de l'època d'ETA amb la situació de Catalunya.
 12:08 El ministre Alfonso Dastís, sobre les càrregues policials: "Moltes de les imatges són falses".
 En una entrevista en un programa de la BBC també assegura que l'ús de la força va ser "provocat".
 11:49 COMUNICAT NacióDigital rebutja l'aplicació de l'article 155 contra els mitjans públics catalans. "Considerem que és del tot inadmissible, que atempta contra la llibertat de premsa i d’informació".
 11:38 L'exministra del PSOE María Antonia Trujillo fomenta amb un tuit el boicot a les empreses catalanes. Un fet que genera una allau de reaccions a la xarxa. 
 11:36 Viatge a les entranyes dels «comuns»: el naixement de Catalunya en Comú pren forma de llibre. Els periodistes de NacióDigital Joan Serra Carné i Sara González relaten en "El part dels comuns" (Edicions Saldonar) la gestació de la formació liderada per Xavier Domènech a través d'una dotzena de testimonis.
 11:15 L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, demana per carta a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies que es posin en marxa mecanismes perquè els municipis puguin participar en una reforma constitucional.
 11:08 L'aplicació del 155 posa de nou en risc la cohesió del PSC, per Sara González. Un sector del partit, entre ells l'alcaldessa Núria Parlon, lliura un pols a la direcció d'Iceta perquè no doni suport a la suspensió de l'autogovern de Catalunya. El primer secretari confia que un gest de Puigdemont d'última hora eviti les mesures dràstiques anunciades per Rajoy.
 10:37 Els Castellers de Berga alcen pilars per reclamar la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a la diada que aquest dissabte van realitzar a la capital del Berguedà. 
 10:25 Ciutadans critica el discurs de Carles Puigdemont i assegura que el president de Catalunya "ja no té res a oferir". El partit d'Albert Ribera demana "recuperar l'autonomia, l'estabilitat i la convivència" i reclama "un nou Govern" que "pugui ser un interlocutor vàlid amb el conjunt d'Espanya". 
 09:59 Creen la figura del «piolín» caganer. L'empresa ja va posar a la venda caganers sobre el referèndum i la llibertat d'expressió.
 10:05 

Les Marxes de la Dignitat han convocat una concentració aquest diumenge, a partir de les 19 hores, a la Puerta del Sol de Madrid per exigir la llibertat "immediata i sense càrrecs" dels presidents de l'ANC, Jordi Sànchez, i Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. La plataforma, que va organitzar multitudinàries mobilitzacions per demanar "pa, sostre i feina" per als més desfavorits, veu algunes semblances amb la seves reivindicacions: "Aquesta bàrbara repressió desfermada sobre un poble que només pretenia votar és la mateixa que es va exercir sobre les Marxes de la Dignitat al març de 2014".

 09:58 VÍDEO Pau Casals, a l'ONU: «I'm a catalan». El violoncelista va morir el 22 d'octubre de 1973, avui fa 44 anys. El recordem amb el seu emotiu discurs a l'ONU, més actual que mai.
 09:10 
 08:59 La ruptura de Colau amb el PSC pel 155: una amenaça difícil de fer efectiva, per Jordi Bes. L'alcaldessa de Barcelona pressiona els socialistes per evitar que avalin la suspensió de l'autonomia, però un trencament del pacte de govern faria encara més ingovernable l'Ajuntament. L'oposició no està disposada a facilitar-li la gestió, i Colau s'abocaria a arribar al 2019 sense haver acordat ni un dels quatre pressupostos del mandat.
 08:08 L'unionisme carrega contra el Barça. Albiol i Girauta critiquen a Twitter el suport del president blaugrana, Josep M. Bartomeu, a les institucions catalanes després de l'activació de l'article 155.
 07:41 L'alcalde de Lleida i president del PSC, Àngel Ros, ha demanat al president de a Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, que convoqui eleccions la propera setmana, informa Àlvar Llobet. En un missatge a les xarxes socials, el paer en cap ha indicat que aquesta decisió seria la millor manera de respectar les institucions d'autogovern.
 07:34 La resposta dels Mossos al govern espanyol per l'activació de l'article 155
 07:20 PORTADES La premsa espanyola aplaudeix el 115 que «rescatarà» Catalunya. Recull de les portades dels diaris de paper catalans i espanyols.
 07:03 El Secretari d'Organització del PSC de Manresa, Xavier Vera, plega pel suport del PSOE al 155.
 23:13 El líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, considera que "el PSC no pot estar ni un minut més al govern de la capital de Catalunya", i demana que Colau reuneixi els grups contraris al 155 per trobar una sortida democràtica davant "el cop contra les institucions catalanes".
 23:06 Convergència Democràtica Aranesa alerta que el 155 paralitzarà «de facto» el govern aranès. El partit mostra el "total rebuig i condemna a la interpretació de la democràcia en aquests termes totalitaris".
 22:36 Catalá insta Puigdemont a actuar amb «responsabilitat» i avisa que la justícia és «eficaç». El ministre de Justícia critica Carme Forcadell per apuntar que l'aplicació del 155 sigui un "cop d'estat".
 22:30 Societat Civil Catalana (SCC) veu "positiva" la decisió del govern espanyol de recórrer a l'article 155 i reclama que s'apliquin "el més aviat possible les mesures per tornar a la normalitat institucional". L'entitat defensa que l'aplicació del 155 "garanteix l'autogovern de Catalunya i fa una crida a la convivència i la concòrdia".
 22:24 Un noi i una noia han estat detinguts a Barcelona per intentar agredir un agent de la Policia Nacional espanyola davant la delegació del govern espanyol. Els fets han passat minuts després de finalitzar-se la concentració en suport a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
 22:20 El líder del PP català, Xavier García Albiol, acusa Carme Forcadell d'"apallissar" més de la meitat dels catalans pel tracte a l'oposició. També titlla de "provocació" que Puigdemont parli de vulneració de l'estat de dret per l'activació de l'article 155.
 22:09 DOCUMENT Puigdemont equipara Rajoy amb Franco i demana activar el Parlament per declarar la independència. Llegeix el discurs íntegre del president de la Generalitat.
 21:54 El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, veu "lògic" que una querella per rebel·lió contra Carles Puigdemont suposi "mesures cautelars severes".
 21:52 ÀUDIO Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio: «Seguirem treballant amb el mateix compromís i rigor».
 21:46 El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, considera que l'activació de l'article 155 suposa "un veritable cop d'estat contra un Govern i un Parlament legítims" que sempre han actuat a partir del principi democràtic i "emparats pel mandat popular" del 27-S i de l'1-O. "Ens pertoca defensar la democràcia i la República", ha defensat en declaracions a TV3.
 21:40 JxSí i la CUP pacten celebrar divendres el ple del Parlament que respondrà al 155 i que pot declarar la independència.
 21:35 Milers de lleidatans també surten al carrer en contra de la suspensió de l'autonomia catalana; per Àlvar Llobet.
 21:33 Milers de persones tornen a omplir el Mercadal de Reus per exigir l'alliberament dels "presos polítics"; explica Jonathan Oca.
 21:13 El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, equipara Rajoy amb Franco i demana activar el Parlament per declarar la independència; per Oriol March.
 21:11 L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, dimiteix de la direcció del PSOE després de l'aplicació de l'article 155; informa Sara González.
 21:09 Carles Puigdemont acaba el seu discurs amb un "visca Catalunya".
 21:07 
Entrades anteriors »
Sáenz de Santamaría presdiex la comissió de Secretaris d'Estat i Subsecretaris a la Moncloa. | Europa Press
Pep Martí | 3 comentaris
01/01/1970
Qui és qui en la comissió de Secretaris d'Estat i Subsecretaris que presideix Sáenz de Santamaría i que tindrà un paper decisiu en l'execució de l'article 155
El conseller d'Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva. | Europa Press
01/01/1970
El conseller d'Exteriors ha recordat que l'autoritarisme d'altres èpoques continua latent en un acte d'homenatge als republicans que van ser executats a Barcelona durant el franquisme
Cal Drapaire | Adrià Costa
Dani Cortijo | 4 comentaris
01/01/1970
Allò que pot semblar contradictori és el nom: “Cal drapaire” o “Les cases del drapaire” per a una obra de dimensions en aquell moment faraòniques, i no, no ve de cap broma ni joc de paraules
01/01/1970
Recull d'imatges d'Adrià Costa
La junta de portaveus, en una reunió recent al Parlament. | ACN
Roger Tugas | 5 comentaris
01/01/1970
JxSí i la CUP registren un text on s'exigeix aturar també el procés contra Trapero i "que s'aturi la repressió i la vulneració de drets i llibertats fonamentals que estan portant a terme les institucions de l'estat espanyol"
Un dels balls de la Fira de la Transhumància, a Santa Margarida i els Monjos. | Aj.Santa Margarida i els Monjos
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana la Fira de la Transhumància, el Festival Protesta, la Festa del Modernisme de la Colònia Güell, el Filmets de Badalona, i l'UtopiaMarkets Il·lustració