30
de maig
del
2017
Actualitzat
el
31
de maig
a les
11:01h
Un bisbe sortint de l'església escortat pels mossos d'esquadra és una imatge que no es veu cada dia. Però té la seva explicació si parlem de Xavier Novell, bisbe de Solsona, qui ha protagonitzat la seva penúltima polèmica, una més des que el desembre del 2010 es va convertir en el bisbe més jove de l'estat espanyol.
En la seva glossa dominical del 21 de maig, titulada Amor que esdevé fecund, en què comenta el document del papa Francesc Amoris Laetitia, Novell va escriure: "Jo em pregunto si el fenomen creixent de la confusió en l’orientació sexual de força nois adolescents no serà deguda a que en la cultura occidental, la figura del pare estaria simbòlicament absent, desviada, esvaïda. Fins i tot la virilitat semblaria qüestionada?".
Lligant l'homosexualitat amb la suposada absència de la figura paterna, Novell ha desfermat la protesta de col·lectius gais i ajuntaments que, com el de Solsona, li han demanat que rectifiqui. Una vegada més, volent o no, el bisbe ha aconseguit ser el focus de l'atenció mediàtica.
De xirucaire a reaccionari
En una entrevista pocs dies abans de prendre possessió, es va despatxar dient: "Miri, sóc així. Sóc atractiu, i això em pot portar algun problema?". En la mateixa entrevista, es definia: "Si ser conservador vol dir estimar l’Església, estic encantat de ser conservador. Si ser progressista vol dir estar ben obert a totes les novetats perquè l’anunci de l’Evangeli pugui arribar a tothom, estic encantat de ser progressista".
Però ningú que hagi seguit la seva trajectòria gosaria definir-lo ara com a progressista. Va ser-ho, però això queda ja molt enrere. Nascut a Montfalcó d'Ossó, a l'Urgell, l'abril del 1969, hi va haver un temps en què Novell responia a la tipologia de capellà enrotllat i xirucaire. En el Concili de la Tarraconense del 1995, va guanyar-se la imatge de progressista, advocant en favor de la fi del celibat. A Roma cauria del cavall.
Antoni Deig l'havia enviat a Roma per reforçar el seu perfil acadèmic i Novell es va doctorar a la Gregoriana el 1997. Allí va dirigir els seus estudis Lluís Ladaria, un jesuïta de Mallorca amb vara alta al Vaticà. Tan alta que anys més tard, Benet XVI va confiar en ell com a secretari de la Congregació de la Doctrina de la Fe, la guardiana de l'ortodòxia.
Un ascens meteòric
Si Novell va marxar de Solsona com a progre, va tornar com a carca. Imbuït de l'ambient conservador del Vaticà dels anys de Joan Pau II i del cardenal Ratzinger, el jove sacerdot faria carrera de manera espectacular durant el govern episcopal de Jaume Traserra a Solsona (2001-10). Traserra va succeir el carismàtic Antoni Deig, que havia imprimit un segell pastoral i compromès a la diòcesi, personificant una Església propera i fidel al país. Després d'ell, Traserra, un curial format al costat del cardenal Narcís Jubany a Barcelona, va oferir un perfil més fred i distant, però defugint controvèrsies. En una diòcesi petita i on la crisi de vocacions és ben visible, el bisbe es va fixar en el fotogènic i espavilat Novell.
La química personal entre tots dos va funcionar. Novell va ser secretari particular del bisbe, després canonge de la catedral, i més tard es va fer amb la secretaria general del bisbat. Traserra va aconseguir per ell la distinció honorífica de capellà de la Santa Seu. Tot li somreia. Quan el bisbe es va jubilar, va pressionar fort Roma per aconseguir que Novell fos el seu substitut. Entre Traserra i l'amic de Roma, la designació es va fer efectiva. El mateix Ladaria presidiria la seva ordenació episcopal a la catedral de Solsona.
Un reguitzell de polèmiques
Des del moment de la seva arribada al bisbat, Novell es va descobrir com un exponent de l'ala més conservadora de l'Església. En unes polèmiques declaracions, va dir que ell no era catalanista. Quan li van preguntar si se sentia identificat amb l'Església progressista, va dir que no: "Jo formo part de l'Església de Jesucrist Nostre Senyor". I quan li van preguntar pel Concili Vaticà II, que va reformar l'Església els anys seixanta, va dir que ell se sentia "del Vaticà II, del Vaticà I i del Concili de Trento". Perquè "tots els concilis són una benedicció".
No ha deixat passar cap oportunitat per mostrar-se com a molt conservador en tot allò que faci referència a aspectes morals. Fins i tot s'ha posat en el vestit de les nenes. El juliol del 2012, va ser de nou polèmic quan va amonestar en públic tres nenes que assistien a una missa de confirmació per dur la faldilla per damunt del genoll. També ha manifestat en diverses ocasions la seva oposició rotunda que les esglésies puguin acollir actes que no siguin exclusivament religiosos.
Erràtic davant del procés
Si la seva definició com a "no catalanista" ja va ser una sacsejada, la seva actitud sobre el procés no ha pogut ser més erràtica. Davant de l'11 setembre de 2013, va recomanar als sacerdots de la diòcesi que no participessin en el repic de campanes que va acompanyar la Via Catalana. Una decisió aquesta que va enfurismar bona part de la feligresia solsonina.
Novell es va convertir en un heroi pels sectors més ultres del catolicisme. Però aviat els seus canvis de posició van fer que també entre els més espanyolistes comencés a incomodar. Sobretot a partir del setembre del 2014. En el full dominical, el bisbe va donar un gir brusc i va assegurar que Catalunya tenia tots els trets que la doctrina social de l'Església estableix per definir a una nació.
Encara més: de cara a les eleccions del 27-S, va demanar a la gent de la seva diòcesi de "no restar aliens a aquest procés", arribant fins i tot a suggerir el vot per a les forces sobiranistes. Si abans s'havia oposat al repic de campanes, el setembre del 2015, va demanar als capellans solsonins "un bon repic per despertar tothom i anunciar-los que ha arribat el dia de la llibertat: el dia que tenim a les nostres mans la decisió sobre el futur del nostre poble".
Apuntat a l'austeritat de Francesc
De progressista a representant dels sectors més retrògrades, de no-catalanista a brindar pel sobiranisme, Novell fluctua en quasi tots els temes i les seves giragonses cansen tothom. Només en un aspecte sembla ser sempre el mateix: en l'afany de notorietat. El que li fa anunciar en públic que s'ha abaixat el sou i que, després, quan veu que el papa Francesc opta per dormir a la residència de Santa Marta, en lloc del Palau Apostòlic, decideix traslladar-se a la residència de capellans de Solsona.
Fonts eclesiàstiques asseguren que les seves relacions amb la resta dels bisbes de la Tarraconense deixen molt que desitjar. Entre molts dels seus companys d'episcopat, Novell és vist com un personatge complicat, que va molt a la seva i a qui alguns titllen de ser un populista. Malgrat això, aquests dies també ha rebut suports, com el del bisbe de Lleida, Salvador Giménez. En una diòcesi petita, però que ha donat bisbes de gran personalitat, com Antoni Deig (1990-2001) o Vicent Enrique i Tarancón (1945-64), Novell sembla un pastor esgarriat.
En la seva glossa dominical del 21 de maig, titulada Amor que esdevé fecund, en què comenta el document del papa Francesc Amoris Laetitia, Novell va escriure: "Jo em pregunto si el fenomen creixent de la confusió en l’orientació sexual de força nois adolescents no serà deguda a que en la cultura occidental, la figura del pare estaria simbòlicament absent, desviada, esvaïda. Fins i tot la virilitat semblaria qüestionada?".
Lligant l'homosexualitat amb la suposada absència de la figura paterna, Novell ha desfermat la protesta de col·lectius gais i ajuntaments que, com el de Solsona, li han demanat que rectifiqui. Una vegada més, volent o no, el bisbe ha aconseguit ser el focus de l'atenció mediàtica.
De xirucaire a reaccionari
En una entrevista pocs dies abans de prendre possessió, es va despatxar dient: "Miri, sóc així. Sóc atractiu, i això em pot portar algun problema?". En la mateixa entrevista, es definia: "Si ser conservador vol dir estimar l’Església, estic encantat de ser conservador. Si ser progressista vol dir estar ben obert a totes les novetats perquè l’anunci de l’Evangeli pugui arribar a tothom, estic encantat de ser progressista".
Però ningú que hagi seguit la seva trajectòria gosaria definir-lo ara com a progressista. Va ser-ho, però això queda ja molt enrere. Nascut a Montfalcó d'Ossó, a l'Urgell, l'abril del 1969, hi va haver un temps en què Novell responia a la tipologia de capellà enrotllat i xirucaire. En el Concili de la Tarraconense del 1995, va guanyar-se la imatge de progressista, advocant en favor de la fi del celibat. A Roma cauria del cavall.
Antoni Deig l'havia enviat a Roma per reforçar el seu perfil acadèmic i Novell es va doctorar a la Gregoriana el 1997. Allí va dirigir els seus estudis Lluís Ladaria, un jesuïta de Mallorca amb vara alta al Vaticà. Tan alta que anys més tard, Benet XVI va confiar en ell com a secretari de la Congregació de la Doctrina de la Fe, la guardiana de l'ortodòxia.
Un ascens meteòric
Si Novell va marxar de Solsona com a progre, va tornar com a carca. Imbuït de l'ambient conservador del Vaticà dels anys de Joan Pau II i del cardenal Ratzinger, el jove sacerdot faria carrera de manera espectacular durant el govern episcopal de Jaume Traserra a Solsona (2001-10). Traserra va succeir el carismàtic Antoni Deig, que havia imprimit un segell pastoral i compromès a la diòcesi, personificant una Església propera i fidel al país. Després d'ell, Traserra, un curial format al costat del cardenal Narcís Jubany a Barcelona, va oferir un perfil més fred i distant, però defugint controvèrsies. En una diòcesi petita i on la crisi de vocacions és ben visible, el bisbe es va fixar en el fotogènic i espavilat Novell.
La química personal entre tots dos va funcionar. Novell va ser secretari particular del bisbe, després canonge de la catedral, i més tard es va fer amb la secretaria general del bisbat. Traserra va aconseguir per ell la distinció honorífica de capellà de la Santa Seu. Tot li somreia. Quan el bisbe es va jubilar, va pressionar fort Roma per aconseguir que Novell fos el seu substitut. Entre Traserra i l'amic de Roma, la designació es va fer efectiva. El mateix Ladaria presidiria la seva ordenació episcopal a la catedral de Solsona.
Un reguitzell de polèmiques
Des del moment de la seva arribada al bisbat, Novell es va descobrir com un exponent de l'ala més conservadora de l'Església. En unes polèmiques declaracions, va dir que ell no era catalanista. Quan li van preguntar si se sentia identificat amb l'Església progressista, va dir que no: "Jo formo part de l'Església de Jesucrist Nostre Senyor". I quan li van preguntar pel Concili Vaticà II, que va reformar l'Església els anys seixanta, va dir que ell se sentia "del Vaticà II, del Vaticà I i del Concili de Trento". Perquè "tots els concilis són una benedicció".
No ha deixat passar cap oportunitat per mostrar-se com a molt conservador en tot allò que faci referència a aspectes morals. Fins i tot s'ha posat en el vestit de les nenes. El juliol del 2012, va ser de nou polèmic quan va amonestar en públic tres nenes que assistien a una missa de confirmació per dur la faldilla per damunt del genoll. També ha manifestat en diverses ocasions la seva oposició rotunda que les esglésies puguin acollir actes que no siguin exclusivament religiosos.
Erràtic davant del procés
Si la seva definició com a "no catalanista" ja va ser una sacsejada, la seva actitud sobre el procés no ha pogut ser més erràtica. Davant de l'11 setembre de 2013, va recomanar als sacerdots de la diòcesi que no participessin en el repic de campanes que va acompanyar la Via Catalana. Una decisió aquesta que va enfurismar bona part de la feligresia solsonina.
Novell es va convertir en un heroi pels sectors més ultres del catolicisme. Però aviat els seus canvis de posició van fer que també entre els més espanyolistes comencés a incomodar. Sobretot a partir del setembre del 2014. En el full dominical, el bisbe va donar un gir brusc i va assegurar que Catalunya tenia tots els trets que la doctrina social de l'Església estableix per definir a una nació.
Encara més: de cara a les eleccions del 27-S, va demanar a la gent de la seva diòcesi de "no restar aliens a aquest procés", arribant fins i tot a suggerir el vot per a les forces sobiranistes. Si abans s'havia oposat al repic de campanes, el setembre del 2015, va demanar als capellans solsonins "un bon repic per despertar tothom i anunciar-los que ha arribat el dia de la llibertat: el dia que tenim a les nostres mans la decisió sobre el futur del nostre poble".
Apuntat a l'austeritat de Francesc
De progressista a representant dels sectors més retrògrades, de no-catalanista a brindar pel sobiranisme, Novell fluctua en quasi tots els temes i les seves giragonses cansen tothom. Només en un aspecte sembla ser sempre el mateix: en l'afany de notorietat. El que li fa anunciar en públic que s'ha abaixat el sou i que, després, quan veu que el papa Francesc opta per dormir a la residència de Santa Marta, en lloc del Palau Apostòlic, decideix traslladar-se a la residència de capellans de Solsona.
Fonts eclesiàstiques asseguren que les seves relacions amb la resta dels bisbes de la Tarraconense deixen molt que desitjar. Entre molts dels seus companys d'episcopat, Novell és vist com un personatge complicat, que va molt a la seva i a qui alguns titllen de ser un populista. Malgrat això, aquests dies també ha rebut suports, com el del bisbe de Lleida, Salvador Giménez. En una diòcesi petita, però que ha donat bisbes de gran personalitat, com Antoni Deig (1990-2001) o Vicent Enrique i Tarancón (1945-64), Novell sembla un pastor esgarriat.