«La transparència no elimina la corrupció però és un bon profilàctic»

La corrupció és un dels problemes que més amoïna avui a la ciutadania, després de l’atur. Empresaris que cobren comissions a canvi d’obra pública, finançaments il·legals de partits polítics, desviaments de fons públics, exercici simultani de càrrecs públics i privats, suborns, blanqueig de capitals o conflictes d’interessos són delictes pels quals han estan detinguts, imputats, acusats o condemnats els protagonistes del cas Nóos, el cas Palau, el cas Pujol, el cas Bankia, el cas Gürtel, o el cas Mercuri per citar només uns quants dels més populars dels darrers anys.

La transparència ha de servir per evitar i prevenir la corrupció, però les accions que s’han implementat encara són molt incipients i els resultats, lents. Es reclama a la ciutadania que sigui activa i que faci servir els mecanismes que les diferents lleis de transparència posen al seu abast per denunciar pràctiques corruptes o per demanar a les administracions què fan amb els recursos de tots. Però aquests mecanismes són encara complexos i requereixen habilitats o coneixements tècnics que no té tothom.

L'Ajuntament de Barcelona ha organitzat les Jornades Transparència i Bon Govern, per avançar en el debat i la reflexió de la relació entre les administracions i la ciutadania, en matèria de transparència i participació. Durant dos dies, aquest dilluns i dimarts, diferents experts, tècnics, investigadors i professionals de totes les administracions, catalanes i d'altres comunitats autònomes, exposen diferents punts de vista.  
 
El valor de la transparència

Des de les administracions s'estan fent grans esforços per complir amb les actuals lleis de transparència, però no és suficient i l'autocrítica també s'ha expressat. La navegació dels portals és encara poc intuïtiva per a la ciutadania, els certificats per a sol·licitar la informació són un entrebanc tecnològic i s'ha d'acabar amb el silenci administratiu.

“La transparència no elimina la corrupció però és un bon profilàctic”, ha explicat Josep Mir Bagó, membre de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), l’organisme que actua quan un ciutadà no ha obtingut resposta d’un ens públic. La taula dedicada a la informació activa i el dret d’accés a la informació ha posat de manifest les complexitats actuals, tant per a les administracions com per a la ciutadania.  

Ajuntaments de grans ciutats, com els de Barcelona, Madrid o Saragossa, ja publiquen les retribucions dels alts càrrecs, la informació sobre contractació, licitacions, modificacions contractes, relació de contractes menors o llistes de proveïdors. Però els sistemes d’identificació per exercir el dret a la informació són complexos, i els portals de dades obertes han de millorar.
 
La corrupció, una percepció difícil d'eliminar

"Un 95% de la població a Espanya té la percepció que la corrupció està molt generalitzada i un 65% considera que per tenir èxit amb els negocis ha de tenir bona relació amb els polítics". Aquesta afirmació de Víctor Lapuente, professor de l'Institut de Qualitat de Govern de la Universitat de Göteborg (Suècia), podria resumir bona part del que s'ha explicat a la taula dedicada als Riscos i prevencions de males pràctiques. "A Espanya tenim una corrupció poc extensa però molt extensiva a les cúpules directives", ha afegit Lapuente.

Amb la corrupció s'actua de manera reactiva i el cost sempre és molt més elevat que si es prenguessin mesures preventives. Crear sistemes d'integritat a les institucions, d'autoregulació dels empleats públics, contractistes i entitats que reben subvencions, així com codis de conducta i canals de difusió són alguns mecanismes claus que s'han apuntat per eradicar la corrupció. "En aquests moments, en contractació pública no sabem a on acaba la discrecionalitat i comencen els marges per afavorir propostes que procedeixen de les trames corruptes", ha apuntat Joan Llinares, gerent de recursos de l'Ajuntament de Barcelona.

En aquest sentit, durant les jornades s'ha insistit en la necessitat de garantir l'objectivitat en l'àmbit de la contractació pública perquè les empreses tinguin molt clar que els concursos siguin transparents. "Per això cal una administració íntegra però també un sector empresarial que denunciï favoritismes i una ciutadania que reclami transparència", ha conclòs Llinares. 

Les Jornades de Transparència i Bon Govern, organitzades per l’Oficina de Transparència i Bones Pràctiques de l’Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de l’Oficina Antifrau de Catalunya i el Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la Universitat Autònoma de Barcelona, continuen durant el matí de demà dimarts, amb sessions dedicades al canvi cultural i al rendiment de comptes.