29
de maig
del
2017
Actualitzat
el
30
de maig
a les
18:39h
Decepció. Aquest és el sentiment majoritari sobre la situació política que manifesten els membres del Cercle d'Economia després de les XXXIII Jornades celebrades a Sitges aquest cap de setmana. Una edició en què s'ha escenificat de manera molt gràfica la distància entre les posicions mantingudes per la Generalitat i el govern espanyol. "Bloqueig", "diàleg de sords", "intransigència per totes dues parts" són expressions que s'escolten en aquestes hores posteriors a les jornades del Cercle.
La intervenció del president de l'entitat, Juan José Brugera, davant el president Carles Puigdemont dijous passat, i davant Mariano Rajoy dissabte, estaven consensuades en el si del Cercle i escrites uns dies abans de l'inici de la cita. També eren conegudes pels dos presidents. És la manera de fer d'un fòrum que és poc amic de la improvisació.
S'esperava algun gest
Els més optimistes del Cercle confiaven que en les jornades s'explicités algun tipus de gest d'obertura per part dels dos poders enfrontats. L'acceleració del procés cap al referèndum és vista com una deriva perillosa de difícil control. Els discursos de Puigdemont dijous, d'Oriol Junqueras divendres i de Rajoy dissabte van ser com un gerro d'aigua freda entre els més actius en favor de la tercera via que impulsa el fòrum econòmic. La crida de Rajoy a superar "l'equidistància" va irritar i molt una bona part dels presents a Sitges.
Brugera, el més "emprenyat"
Fonts del Cercle asseguren que el president Juan José Brugera és un dels més "emprenyats" per la situació. Per Brugera, aquestes han estat les primeres jornades del seu mandat i li ha tocat acollir els presidents Puigdemont i Rajoy en el moment més crispat del xoc entre Catalunya i l'Estat. L'intercanvi epistolar entre els dos dirigents, produït en vigílies de les jornades, ha estat considerat al Cercle com un gran element distorsionador que dificulta el clima necessari per introduir missatges "terceristes".
"L'immobilisme ens deixa amb pocs arguments"
L'actitud tancada del govern de l'Estat ha causat irritació fins i tot en els sectors patricis que veuen amb més hostilitat el procés. És el cas de Carlos Cuatrecasas, un dels històrics de la casa, que ha repetit sovint aquests dies que "l'immobilisme ens deixa amb pocs arguments a l'hora de defensar una sortida dialogada".
Els difícils equilibris del Cercle
Un dels trets característics del Cercle d'Economia és la seva transversalitat, tant ideològica com sectorial. Per això des de l'entitat insisteixen a no ser presentats com una organització estrictament empresarial. No són una patronal, sinó un fòrum que aplega, des de la defensa de l'economia de mercat, empresaris, directius, acadèmics i intel·lectuals.
En el vessant ideològic, comprèn des de perfils com el de l'exministre Josep Piqué, que ha presidit l'entitat en dues ocasions, a Antón Costas, l'anterior president i persona propera a postulats socialdemòcrates. En la seva direcció, el Cercle aplega figures del sobiranisme, com l'historiador Joan B. Culla, o intel·lectuals vinculats a l'esquerra com Josep Ramoneda. Aquest tret obliga encara més a buscar consensos no sempre fàcils en els pronunciaments públics de l'entitat.
Un racó per a la sociovergència
Un fet que mostra l'alineació clara del Cercle amb les posicions de tercera via ha estat la presència destacada d'antics dirigents del PSC i d'UDC. Josep Antoni Duran i Lleida no es va perdre cap de les tres jornades de Sitges, i s'hi va poder veure l'exsenador Jordi Casas i l'exdiputat al Congrés Josep Sánchez Llibre. Pel PSC hi va passar l'expresident de la Generalitat José Montilla, el dia de la inauguració, i l'exprimer secretari Pere Navarro va ser present en diverses sessions. També el notari Mario Romeo, president de l'associació La Tercera Via, va estar entre el públic. En pocs àmbits com les jornades de Sitges troben aquests dirigents ressò per al seu plany.
La intervenció del president de l'entitat, Juan José Brugera, davant el president Carles Puigdemont dijous passat, i davant Mariano Rajoy dissabte, estaven consensuades en el si del Cercle i escrites uns dies abans de l'inici de la cita. També eren conegudes pels dos presidents. És la manera de fer d'un fòrum que és poc amic de la improvisació.
S'esperava algun gest
Els més optimistes del Cercle confiaven que en les jornades s'explicités algun tipus de gest d'obertura per part dels dos poders enfrontats. L'acceleració del procés cap al referèndum és vista com una deriva perillosa de difícil control. Els discursos de Puigdemont dijous, d'Oriol Junqueras divendres i de Rajoy dissabte van ser com un gerro d'aigua freda entre els més actius en favor de la tercera via que impulsa el fòrum econòmic. La crida de Rajoy a superar "l'equidistància" va irritar i molt una bona part dels presents a Sitges.
Brugera, el més "emprenyat"
Fonts del Cercle asseguren que el president Juan José Brugera és un dels més "emprenyats" per la situació. Per Brugera, aquestes han estat les primeres jornades del seu mandat i li ha tocat acollir els presidents Puigdemont i Rajoy en el moment més crispat del xoc entre Catalunya i l'Estat. L'intercanvi epistolar entre els dos dirigents, produït en vigílies de les jornades, ha estat considerat al Cercle com un gran element distorsionador que dificulta el clima necessari per introduir missatges "terceristes".
"L'immobilisme ens deixa amb pocs arguments"
L'actitud tancada del govern de l'Estat ha causat irritació fins i tot en els sectors patricis que veuen amb més hostilitat el procés. És el cas de Carlos Cuatrecasas, un dels històrics de la casa, que ha repetit sovint aquests dies que "l'immobilisme ens deixa amb pocs arguments a l'hora de defensar una sortida dialogada".
Els difícils equilibris del Cercle
Un dels trets característics del Cercle d'Economia és la seva transversalitat, tant ideològica com sectorial. Per això des de l'entitat insisteixen a no ser presentats com una organització estrictament empresarial. No són una patronal, sinó un fòrum que aplega, des de la defensa de l'economia de mercat, empresaris, directius, acadèmics i intel·lectuals.
En el vessant ideològic, comprèn des de perfils com el de l'exministre Josep Piqué, que ha presidit l'entitat en dues ocasions, a Antón Costas, l'anterior president i persona propera a postulats socialdemòcrates. En la seva direcció, el Cercle aplega figures del sobiranisme, com l'historiador Joan B. Culla, o intel·lectuals vinculats a l'esquerra com Josep Ramoneda. Aquest tret obliga encara més a buscar consensos no sempre fàcils en els pronunciaments públics de l'entitat.
Un racó per a la sociovergència
Un fet que mostra l'alineació clara del Cercle amb les posicions de tercera via ha estat la presència destacada d'antics dirigents del PSC i d'UDC. Josep Antoni Duran i Lleida no es va perdre cap de les tres jornades de Sitges, i s'hi va poder veure l'exsenador Jordi Casas i l'exdiputat al Congrés Josep Sánchez Llibre. Pel PSC hi va passar l'expresident de la Generalitat José Montilla, el dia de la inauguració, i l'exprimer secretari Pere Navarro va ser present en diverses sessions. També el notari Mario Romeo, president de l'associació La Tercera Via, va estar entre el públic. En pocs àmbits com les jornades de Sitges troben aquests dirigents ressò per al seu plany.