Àngel Ros: «Si el referèndum no és pactat, aquest cop no votaré»

Àngel Ros (Lleida, 1952) és un polític fet a l'antiga que intenta sobreviure en un panorama polític canviant i que castiga les coses (també els polítics) d'abans. El paer en cap, un càrrec que ocupa des de 2004 i en el qual aspira a repetir el 2019 i qui sap si més enllà, rep NacióDigital a l'escenari més impressionant que pot oferir Lleida: la Seu Vella. Ros semblava invencible, però el 2015 va quedar en una situació de debilitat que ha envalentit contra ell una oposició molt fragmentada. 

L'alcalde ofereix solvència i es refugia en la manca d'alternativa clara mentre fa camí de la mà del PP i C's, cosa que li costa no poques crítiques. Les aliances n'han qüestionat el seu perfil catalanista forjat en el període més convuls del PSC, quan va fer pinya amb Joan Ignasi Elena. La bona relació amb Miquel Iceta l'ha fet president del partit. Admet les dificultats, a nivell local i nacional, però es preocupa de transmetre seguretat per revertir-les. Diu que l'època de "grans alcaldes" ha passat, però s'entesta a seguir-ho sent.

- Ha millorat la seguretat al centre històric de Lleida en aquests dos primers anys de legislatura?

- No crec que el problema del centre sigui de seguretat, i les estadístiques no ho diuen. Quan tractem aquesta qüestió és necessari matisar i fer referència a la percepció d’inseguretat, que sovint va vinculada a persones d’altres races, a formes de vestir... a mi molts amics meus em diuen que els seus fills passen pel casc antic sense problemes. Parlar d’inseguretat és fer una crítica fàcil que no respon a la realitat.

- Lleida busca vies de creixement urbà mentre té un centre molt degradat. En aquest sentit no s’ha seguit la política de recuperació de Vic o Girona...

- Hem de mirar la història. El nostre centre és constructivament molt feble i té un índex gegant de cases fetes de tova i no de pedra. No cal anar a Girona ni a Vic. Si visitem les Borges Blanques, Cervera  o Tàrrega ens adonarem de la diferència. D’altra banda, el nostre casc antic ha patit molta destrucció en diversos episodis bèl·lics perquè Lleida ha estat la porta d’entrada a Catalunya. La guerra de Successió, la del Francès, la Guerra Civil... han estat conflictes molt agressius que l'han debilitat i ens ha obligar a refer-lo després. Hi ha hagut un gran esforç per recuperar-lo, i s’ha fet en diversos plans; una rehabilitació viària que respongués a la trama històrica, la creació d’equipaments culturals i socials, la construcció d’habitatges i l’impuls de l’activitat comercial.
 
- Són compatibles els habitatges que es construiran a les dues torres de vint pisos al costat de la Llotja amb la quantitat de pisos buits a la ciutat?

- Algú té alguna estadística dels pisos buits que hi ha a la ciutat?

- No n’hi ha?

- Sí que n’hi ha, però a Lleida, com en d’altres ciutats, hi ha un desajust entre l’oferta i la demanda. Hi ha pocs pisos de quatre habitacions perquè durant la crisi es van fer habitatges socials amb només dues estances, i això no respon a les necessitats de les famílies. Els pisos de la Llotja tindran més habitacions. A Lleida hi ha demanda i la gent compra de nou sobre plànol, fa anys que no passava. Les característiques demogràfiques situen un moviment d’immobles d’entre 800 i 900 cada any, i de les torres de la Llotja en poden sortir uns 120 repartits en tres anys. És assumible.

​

"No hi ha perill d'una nova bombolla immobiliària"

- Les torres, compres sobre plànol... no hi ha el perill de tornar a la bombolla immobiliària d’abans de la crisi?

- No hi ha aquest perill. La crisi és molt recent i de la història aprenem i la recordem.

- Un dels reptes que va marcar és convertir Lleida en referent del sector agroalimentari. En quina fase està i com afecta a això el corredor mediterrani? A Lleida li val igual el central atesa la proximitat a Saragossa?
 
- Lleida es coneix poc i sovint es busca sempre la part negativa. Som la província amb menys atur de Catalunya, la quarta en tot l’Estat i tenim rendes altes. Hem d’estar orgullosos d’això perquè significa que som competitius econòmicament; la demarcació és capdavantera en innovació, productivitat i internacionalització. Fa anys el nostre sector agrari era intensiu en mà d’obra i avui ho és en tecnologia, i en exportacions estem en magnitud d’entre el 60% i el 80% en fruita i porcs, que en fem 10 milions dels 45 que fa Espanya cada any. A això li hem de sumar els cereals, els farratges, l’oli... Mercolleida és l’organisme regulador de referència que fixa el preu del porc a nivell europeu juntament amb una llotja de Bretanya i la de Hannover. A nivell espanyol marquem els preus del sector oví i boví i, amb Reus, també l’avícola. Tots aquests elements ens posen líders, si bé és cert que ens falla la part dreta de la cadena de valor, la de la transformació. Som els millors en producció, però el producte es transforma a Girona i a la Catalunya Central.
 
- I el corredor mediterrani?

- És tan o més important que l’arribada de l’AVE a la ciutat. Exportem a tot Europa i hem superat el veto de Rússia obrint el mercat asiàtic. Ara els porcs ja s’envien a la Xina, al Japó, a Corea, al Sudest asiàtic... i en aquest sentit és fonamental que Lleida estigui en el Corredor Mediterrani, perquè ens dona competitivitat i ens vincula amb el nostre port natural, que és el de Tarragona. D’allà surten els farratges i el boví que se’n va cap als Emirats Àrabs i els porcs que van a l’Àsia.

- Els comerciants de la ciutat estan preocupat per l'obertura de nous macroestabliments.

- El rival dels petits negocis ja no són les grans superfícies, és Amazon. Hem de centrar-nos en invertir en plataformes logístiques, però hi ha gent que s’entesta en anar deu anys enrere. Necessitem els grans espais comercials perquè estem molt per sota de la mitjana catalana en metres quadrats. A Catalunya és de 300 per cada 1.000 habitants i a Lleida és de 14. Quan CiU governava es va fer una llei comercial molt proteccionista que ens prohibia tenir centres comercials i grans magatzems i que no tenia en compte els consumidors de la Franja d’Osca. Aquella llei de Comerç tenia una visió molt estreta i per aquest motiu va ser canviada durant l’època del tripartit, però va venir la crisi. Ara tenim grans projectes i els tirarem endavant.

​

"Els comerciants de Lleida ja no tenen un problema amb les grans superfícies, el tenen amb Amazon"

- Un dels temes més polèmics del mandat han estat les plaques franquista i els carrers dedicats als alcaldes de la dictadura. S'ha equivocat no retirant-los?

- Per què els pitjors som els alcaldes? Ara València canvia carrers franquistes, però aquí ja ho vam fer als anys 80 i vam deixar només els alcaldes. A Lleida de carrers franquistes en vam treure una cinquantena durant l’època d’Antoni Siurana i quan jo vaig entrar a l’alcaldia hi va haver un canvi de noms de les vivendes, enderrocs de monuments franquistes, la creació d’un espai de memòria històrica al cementiri elogiat pel Memorial Democràtic i l’impuls de l’homenatge als morts del bombardeig del Liceu Escolar. A partir d’aquí, si algú creu que és rentable presentar-me com un fatxa espanyolista, doncs cadascú que carregui amb la seva consciència. A mi em sembla una profunda injustícia històrica el que estan fent alguns partits.
 
- I tota aquesta feina no és incoherent amb el tema dels alcaldes de Franco?

- Parlem de l’alcalde Montanya, per exemple, que va ser nomenat per Franco als 70 i després va ser diputat de CiU al Parlament als 80. Què fem? Li treiem el carrer?

- I el de Ramon Areny, que va col·laborar per depurar i assassinar lleidatans?

- Mireu, totes les reivindicacions poden ser legítimes. Jo vaig dir que si més d’un 50% dels veïns em demanaven un canvi de nom del carrer, ho faria. No he rebut ni una sola petició. Zero. No justificaré l’alcalde Areny, però se li va dedicar el carrer per la contribució a l’arxiu municipal i provincial de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i tampoc hem d’oblidar la tradició que als alcaldes se’ls hi posava carrers... també a gent com Carmel Fenech, que diuen que era falangista i que presidia un moviment cultural [el Caliu Ilerdenc] que era de dretes sí, però n'hi havia de més extrems.
 
- Els pactes amb el PP i, sobretot, amb Ciutadans han estat controvertits. Es planteja integrar algun d'aquests grups al govern?

- No. I estem demostrant una capacitat de pacte amb moltes forces polítiques. És cert que amb Ciutadans i PP arribem a més acords que amb la resta, però aquest divendres, per exemple, vam aprovar la nova seu del Museu Morera amb Ciutadans, la CUP i el Comú, i l’any passat les ordenances amb Ciutadans i ERC i enguany amb Ciutadans i PP. Amb qui menys hem pactat ha estat amb el Comú perquè volen la destrucció de l’equip de govern i la meva en particular.

​

"Percebo un alt nivell de violència política a la Paeria. Alguns partits com el Comú volen la destrucció de l'equip de govern i la meva en particular"

 - Te la sensació de que van a per vostè?

- No sé si van a per mi o a pels socialistes. Però hi van, en especial els comuns. No crec que fos just dir el mateix dels altres grups. En tot cas jo percebo ara un un alt nivell de virulència i em temo que quan vagi avançant el mandat això encara anirà a més.
 
- Vostè ha lamentat la mala relació amb el PDECat a la Paeria. En quin punt està la relació amb Toni Postius?

- No ha millorat en el darrer any. No és dolenta, però és justeta. Pensava que hi hauria un vincle excel·lent i no ha estat així, i això provoca paradoxes: la nova seu del Museu Morera és un projecte important finançat per la Paeria, la Diputació, la Generalitat i per Europa. Doncs bé, quatre dels cinc milions que s’inverteixen s’han obtingut gràcies a governs en mans del PDECat i ERC, però resulta que a la Paeria uns s’han abstingut i altres han votat en contra.

- La propera legislatura s'albira com a mínim igual de complicada. Ja ha dit que serà candidat, de fet ha estat el primer alcalde important en dir-ho. Per què?

- Ara estem en ple procés del pla d’ordenació urbana que regula el creixement de la ciutat dels propers 15 anys. Tenim sobre la taula projectes importants en els quals hi estic molt implicat com el Parc Científic de Gardeny, on hi tenim 1.700 nois i noies treballant. Hi ha coses que estan madures i això és el que em va portar a anunciar la meva intenció de presentar-me si el partit i la família ho veien.

- El 2011 i el 2015 va dir que es presentava per darrer cop. El 2019 també ho dirà?

- Reconec que em vaig equivocar. Mai no s’ha de dir que serà el darrer cop, amb la qual cosa ja avanço que si em torno a presentar i sóc alcalde l’any 2019 no diré que ja no em tornaré a presentar. No aniré a eleccions dient que serà la darrera vegada, ho prometo.

- Va anunciar que es presentava per evitar que algú li mogués la cadira al PSC?

- Si algú em volia moure la cadira no n’he estat conscient. No em consta que ningú  m’estigui movent la cadira ni que s’estigui gestant alguna candidatura. A mi m’agradaria que en un moment determinat algú m’agafés el relleu i que el proper alcalde de Lleida fos del PSC.
 
- Va dir que l'època dels grans alcaldes havia acabat, però si guanya serà tan longeu al càrrec com Antoni Siurana.

- Ha canviat molt el context. Jo ja sóc el segon alcalde d’una capital de província espanyola que porta més temps en el càrrec després del de Màlaga. Els cicles es van escurçant, però ets vell quan tens més records que projectes i ets jove i pots tirar endavant quan tens més projectes que records.

- Ha encaixat malament les crítiques pels canvis a la política lingüística del seu govern. Encara defensa que és una polèmica artificial?

- Sí, va ser una gran maniobra organitzada l’endemà del pacte del cartipàs amb Ciutadans. I passa allò de que circulen més les notícies dolentes que les bones.

- És Ciutadans qui diu que ara la Paeria és bilingüe i no té el català com a vehicular.

- Els diré què hem fet: hem ampliat el nombre de llengües en els programes de Festa Major i els tràmits al web es podran fer també en castellà. Res més. Quan vam negociar el cartipàs, CiU va veure l’oportunitat i es va agafar al reglament del català, que diu una cosa tan sensata com que si hi ha sentències judicials o canvis normatius que afecten l’ús del català ho adaptarem. Com que no hi ha hagut cap sentència, no ho hem canviat. Aquell pacte es va aprofitar, però, per organitzar una manifestació davant la Paeria i articular un discurs contra mi que va organitzar el candidat de CiU, que buscava un vot del PP o de Ciutadans perquè el fessin alcalde.
 
- A Catalunya hi ha un espai en crisi, el de la socialdemocràcia, i un altre orfe, la democràcia cristiana. Vostè és fronterer entre els dos. Quina lectura en fa?

- Són els dos corrents que més han patit la crisi. Estem vivint un canvi d’era i el ciutadà ha fet caure els partits que des de la postguerra han estat creant l’estat del benestar amb un creixement de la classe mitjana, impulsant l’ascensor social, promovent la cultura de l’esforç... tot això estava pensat per 400 milions d’europeus, però molta altra gent vol aspirar a aquest benestar i el model ja no funciona. Hem d’adaptar el missatge de la socialdemocràcia al segle XXI i en aquest sentit la victòria de Pedro Sánchez a les primàries del PSOE té el valor que el canvi es pot fer a l’esquerra i no des de fora com ha passat a França amb Emmanuel Macron. La nostra societat vol un cert radicalisme i Sánchez el pot liderar.

​

"La nostra societat vol un cert radicalisme, i Pedro Sánchez el pot liderar"

- Se sentiria còmode pactant amb Podem?

- No. Jo intento que els socialdemòcrates no llisquem cap a les posicions de Podem. El que espero és que l’esquerra es “socialdemocratitzi”, i amb un líder sòlid en som capaços. O socialdemocratitzem l’esquerra o es “podemitza” la socialdemocràcia. Confio que Sánchez sigui capaç de fer del seu discurs el dominant.

- Sánchez és també una alenada d’aire fresc per la tercera via. Vista la determinació del govern per fer el referèndum potser ja fan tard.

- Jo crec que el referèndum de la tardor no es farà, tot i que sí que es convocarà. Jo conec i respecto Puigdemont i hem parlat molt. Si el TC declara el referèndum fora de l'ordenament jurídic ja no sabem què passarà.
 
- Si es fa de manera no pactada, vostè votarà com va fer el 9-N?

- No, aquest cop no votaré.

- ​Va ser un error votar al 9-N.

- No per la meva part. Jo vaig votar en blanc perquè considerava que era un procés de participació ciutadana. Ara es formula com un referèndum per l’autodeterminació i jo no en sóc partidari. Primer hauríem hagut de refer la unió. Jo vull votar, però primer per saber si es pot mantenir la relació de Catalunya amb la resta de l’estat en un altre marc.

​

"Dins la meva família hi ha temes, com el referèndum, que no apareixen a la taula"

- Això diuen al PSC, però hi ha una majoria molt clara que no demana una reforma constitucional sinó un referèndum. No seria normal que qualsevol diàleg pivotés entorn això? PP i Ciutadans tampoc els segueixen.

- Jo crec que sí acabarien entrant a una reforma constitucional com la que plantegem, però en el tema del referèndum no hem de comptar diputats sinó vots, i menys del 50% dels catalans estarien a favor de la separació. Per això al PSC volem que primer es consulti quants voldríem una reforma constitucional que canviés el marc de relació de Catalunya amb la resta d’Espanya.

- Al Parlament no hi ha majoria per això tampoc.

- No hi ha majoria per cap de les dues bandes.
 
- Som en un carreró sense sortida? Què fem?

- Hi estem i el que s’ha de fer és parlar molt, i en aquest país no s’ha parlat. Ara quan diu el president que aquesta és la darrera oportunitat, home... jo preferiria que fos la penúltima o l’avant-penúltima...

- Ciutadans, alguns mitjans, el Pedro Sánchez d'abans... han dit que a Catalunya hi ha un problema de convivència. Ho comparteix?

- Per la llengua segur que no. El que passa es que cada cop més ens costa que la política no sigui una font de crispació. Els confesso que dins la meva família hi ha temes, com el referèndum, que no apareixen en una taula. Passa a moltes cases. Som un país molt madur i no hi ha manca de convivència però ara hi ha un element que genera crispació a les famílies i entre els amics, i a mi em passa. Per això intentem protegir aquests entorns. Però amb la llengua no veig problema. I la política lingüística de C’s no és la que tinc jo, que mai he qüestionat la immersió a l’escola.

​

"És possible que algú se senti desorientat per la meva actuació al PSC, però no pot sentir-se enganyat"

- Té encara alguna aspiració més enllà de Lleida?

- Un polític mai no s’ha de posar fronteres. Si el teu partit t'ho demana sempre has d'estar disposat. Jo no renuncio a res però tampoc seré proactiu a buscar res. El normal és que jo acabi la meva carrera política a Lleida. Fa un any tenia clar que seria així i a la Paeria. Ara he canviat el discurs perquè no tenia clar presentar-me un altre cop, però em trobo bé i la meva vàlvula mitral de carboni va fent.

- Entén que algú es pugui sentir decebut per vostè, que era el líder de l'ala catalanista del PSC?

- És possible que algú se senti desorientat per la meva actuació, però jo sempre vaig dir al meu entorn que seguiria al PSC i que si la corrent catalanista se'n separava jo no els seguiria. Ningú no es va poder sentir enganyat. Joan Ignasi Elena, amb qui tenia un pacte per liderar el PSC en les primàries del 2012, va marxar i jo em vaig quedar.
                          
 

«Sóc partidari d'un model més presidencialista per triar alcaldes»

1. Es nota com a alcalde tenir un president de la Generalitat que també ho ha estat? - Sí que té sensibilitat i ho he vist perquè quan l'he necessitat ha estat al meu costat i consellers com Vila, Rull o Serret ens han ajudat.   2. Sense Colau d'alcaldessa de Barcelona estaríem debatent si cal remunicipalitzar alguns serveis? - Sí, segur. Aquest ja és un assumpte que al Vallès o al Baix Llobregat era damunt la taula. Jo no ho comparteixo però. El que cal és un control municipal de les concessions. Colau ajuda però el debat ja hi era. 3. Si rep una carta de la Justícia que li impedeix cedir espais públics pel referèndum què farà? - Compliré la resolució. 4. Com hauria reaccionat si el cas de la Rosa, l'àvia de Reus que va morir en un incendi provocat per una espelma després que li tallessin la llum per impagament? - Va ser un cas de mala sort. No diré que aquí no ens passarà, perquè pot passar arreu com els va passar a Reus. Tots els ajuntaments tenim establert que abans de fer un tall es consulti a serveis socials. Però a vegades els circuits fallen.   5. Estaria a favor d'un canvi de legislació per facilitar la governabilitat al més votat? - Sí. Fa anys que ho defenso encara que el PSC estigui a la contra. Quan Rajoy ho va dir li vaig donar la raó. Jo defenso el model francès de donar majoria absoluta de regidors al més votat. Però si ha de ser segona volta també em va bé. Dues urnes, una per regidor i una per alcalde també podria ser una solució. Sóc partidari d'un model més presidencialista.