Aniol Rafel, enginyer de llibres i paraules

Aniol Rafel és editor. L’essència d’Edicions del Periscopi, una petita editorial nascuda l’any 2012, que acaba de celebrar el seu primer lustre. Com aquest barceloní, que viu a Girona però treballa a Barcelona, va arribar a fer-se editor, mereix una història sencera.

Nascut el 1977, al barri de Vallcarca, l’Aniol es va llicenciar en enginyeria agrícola a la UPC i en tecnologia dels aliments a la UAB. Una mica per inèrcia, va escollir aquesta via perquè “la química i la biologia se’m donaven bé i perquè, per instint, em semblava que seria més fàcil trobar feina d’això”.  Una afirmació que explica moltes coses. Entre tantes, que hi va haver una generació abans de la crisi que es creia que, estudiant, un encarrilaria un camí i la vida, més o menys, s’aniria fent.

Així va anar a parar a Girona, com a tècnic de qualitat i seguretat alimentària en una empresa de càtering. S’hi passa tres anys. Encara no era sabut, però hi acabaria tornant per viure-hi amb l’Anna, companya de facultat, una figuerenca que l’ha repatriat a Girona, punt mig entre Barcelona i Figueres. I allí l’Aina, dos anys i mig, va fent arrels. Mentre Aniol Rafel fa del viatge diari en tren un espai de lectura, reflexió, introspecció. Però abans de tot això hi ha un salt al buit. Un salt al buit en mentalitat pre2008 quan les crisis no havien fet estralls a tots els nivells.

Després d’un any en un projecte a Guatemala, amb l’Agència Espanyola de Cooperació al Desenvolupament, retorna i encadena unes quantes feines mentre encara aquest salt: i ara què. Com una conjuntura, l’impàs el situa a la llibreria Altaïr on converteixen altres passions: llibres de viatge, muntanya i el plaer, arrossegat de sempre, de la lectura. Un primer tast amb la indústria editorial que s’esventra a l’interior del magatzem: novetats, edicions que es retornen, llibres que encara no existeixen, llibres que algú hauria de fer editar.
 
Un nou món s’obre a la seva curiositat. I inverteix temps i talent en la seva formació: màster d’edició de la UAB;  títol de nivell D de català per polir la llengua pròpia; i un curs a l’Escola d’Escriptura de l'Ateneu per entendre i comprendre formes narratives, com poden millorar-se els textos, quina és la feina d’un editor. “Res no és definitiu però la suma serveix molt”.

S’inicia un període de col·laboracions amb diverses editorials: Libros del Asteroide, El Andén, RBA, Planeta, Libros del Silencio, LIbros del Lince, JP Libros. Fa de lector per algunes agències literàries. Fins i tot, algunes traduccions de l’anglès al castellà. “Totes les figures de l’auca per tenir una panoràmica general del procés editorial”.

I amb aquest impàs que contemporitza tota la llarga crisi, ja no sembla tant un salt al buit i s’adiu a una tendència més general: reinventar-se, començar de zero, allò que en van dir emprenedoria. Però no és un mainstream de la seva generació. Al 2012, quan és a punt de néixer Edicions del Periscopi, Aniol Rafel és a punt d’acabar un viatge que té un destí incert: muntar una petita editorial per tots aquells llibres fets o traduïts en català que no existeixen i haurien d’existir. Com és possible que en una de les ciutats més capitals de la indústria editorial algú conclogui que hi ha fa falta aquest espai?
 
“Es creia que hi havia autors o un tipus de literatura que en català no tindria públic o implicava un risc més gran. Però això deixava un forat enorme”. Una llengua que veu com es publiquen cada any més d’onze mil títols, qui ens estàvem perdent? Aquesta és la resposta del catàleg de Periscopi:  David Foster Wallace, David Vann, Mohsin Hamid, Wajdi Mouawad, amb qui han aconseguit la proesa de vendre més de 10.000 exemplars. “Amb una estructura de gran editorial, perquè un títol surti rendible, se n’han de vendre molts. Nosaltres podem arriscar-nos, perquè les despeses són inferiors”. Tot i aquest matís del risc comercial, Aniol Rafel ha fet possible el que altres editorials del mateix format han posat en evidència: sí, hi havia més espai per a propostes noves, agosarades, valentes. Un repte a l’alçada d’una part del públic que l’ha entomat. I aquestes últimes setmanes, han celebrat plegats l’efemèride amb Raig Verd – amb qui comparteixen local a la Gran Via – o Males Herbes. El seu precepte “fer els llibres que voldríem llegir”.

I aquí estem.

A banda d’un catàleg format per grans noms de la literatura contemporània que, curiosament, en castellà s’editen en grans editorials – “això ens dona la raó: no anàvem desencaminats”- hi ha també espai per a escriptors catalans i noves veus. Parlem de Manel Baixauli, Joan Benesiu o Marta Orriols, “una sorpresa literària, que a la dificultat del seu debut hi afegia una primera obra composta per contes”. Les peripècies de com arriben els originals fins al replà de Periscopi també és, sovint, una novel·la. Que li ho expliquin a Joan Benesiu, que va arribar a autoeditar-se una primera versió de Gegants de gel, o la mateixa Orriols, a qui la llibretera Fe Fernández de l’Espolsada, a Les Franqueses del Vallès, li va recomanar d’anar a trobar. Caramboles, apostes personals, confiança en la bona literatura. Aquest és un dels secrets del seu èxit.
 
Han passat cinc anys i l’Aniol és a punt de veure sortir al carrer el títol trenta-dos del seu catàleg. Serà L’acusació de Bandi, el pseudònim per un autor nord coreà que explica com es viu en un dels països més opacs del món. I al setembre,  traurà el cap una de les novel·les revelació dels últims temps: El ferrocarril subterrani de Colson Whitehead, que ha guanyat alhora el National Book Award i el Pullitzer, una fita a l’abast de molts pocs. I en aquesta consecució, editar un valor segur, ja no només hi ha gust personal. També astúcia, aconseguir els drets abans que ningú, per estar atent  a què passa el món i “què fan les editorials franceses, alemanyes, nord-americanes”.

Una voluntat de fer “literatura tobogan: que t’exigeixi un mínim esforç lector però que serveix per activar el múscul”. I generar adhesions i fans incondicionals. Com els lectors enamorats de la proposta gràfica de Periscopi. Una coberta amb tota la informació: sinopsi, una il·lustració que ja és marca de la casa, una composició vertical. I a dins, literatura de la bona, com a segell incontestable.

Aniol Rafel, editor i ex enginyer agrònom. Mig biòleg, mig químic, enamorat de les lletres. Que fa créixer llibres. I, ja se sap, en cada llibre, en cada autor, hi ha un món sencer. Connectar-lo amb lectors exigents i voraços és enxarxar galàxies. O treure el nas del fons del mar amb aquest invent de Gutenberg, pare també de la impremta,  que és el periscopi, albirar una mica més enllà  i acabar de posar les baules d’una cadena infinita.