27
de maig
del
2017
Actualitzat
el
28
de maig
a les
11:29h
Ferran Mascarell, en un ple del Parlament. Foto: Rafa Garrido
Ferran Mascarell, delegat del Govern a Madrid i exconseller de Cultura, ha irromput aquest dissabte públicament en el debat sobre qui ha de ser el candidat del PDECat a Barcelona en les eleccions municipals del 2019. "Tinc unes certes ganes de repensar" la ciutat, ha assegurat en una entrevista a Catalunya Ràdio en la qual també ha assegurat que farà "tot el possible" per contribuir a una "nova proposta". Segons fonts consultades per NacióDigital, Mascarell "fa setmanes" que ha traslladat internament la possibilitat. El PDECat ja ha aprovat el reglament per triar candidat a Barcelona, però no ha fixat encara la data de les primàries a l'espera de què passi amb el referèndum.
Mascarell, representant d'un catalanisme moderat que ha anat fent el viratge cap al sobiranisme, ha aprofitat per negar l'existència de reunions secretes entre el Govern i l'executiu espanyol, i ha volgut deixar clar que el diàleg formal "encara ha de començar". Les cartes que s'han creuat aquesta setmana Carles Puigdemont i Mariano Rajoy indiquen que és possible que aquesta entesa mai s'acabi de produir.
El nom de Mascarell, provinent del PSC però que amb Artur Mas va fer el salt a l'entorn de Convergència, se suma als de Joana Ortega i Joaquim Forn, que són els que apareixen actualment amb més força a les travesses. Santi Vila, conseller de Cultura i que havia sospesat fer el salt a la capital catalana, té ara un altre objectiu: convertir-se en candidat dels nacionalistes a les futures eleccions catalanes. En el moment en què Carles Puigdemont va anunciar que no es presentaria, Vila va ordenar al seu equip aturar l'operació per optar a l'alcaldia de Barcelona i es va centrar en la Generalitat, tot i que el seu projecte dependrà de com acabi el procés i del programa amb el qual el PDECat es vulgui presentar als nous comicis, que en teoria han de ser constituents.
Irene Rigau, Joana Ortega i Artur Mas, entrant al TSJC Foto: Adrià Costa
Ortega, exvicepresidenta del Govern i provinent d'Unió Democràtica, s'ha convertit en els últims temps en símbol del PDECat arran de la inhabilitació d'un any i mig que va rebre per haver participat en el 9-N. Artur Mas i Xavier Trias, segons va explicar NacióDigital, haurien vist amb bons ulls aquesta opció fa uns mesos. Ella ha fet públic que li faria "il·lusió" ser alcaldessa de Barcelona, i en el recurs presentat al Tribunal Suprem per tal que li anul·li la condemna inhabilitatòria va demanar explícitament que se la deixi presentar per exercir càrrecs municipals. Ortega ja va ser sondejada per Mas a l'hora de sumar-se a la plataforma vinculada a la refundació de Convergència que va provar d'impulsar fa un any, però l'exvicepresidenta no s'hi va acabar de sumar.
El nom de Joaquim Forn segueix estant damunt la taula. És l'home fort del grup municipal Demòcrata -la nova denominació que substitueix les sigles de CiU- i és qui porta més anys al costat de Trias a l'ajuntament. Manté ferma la seva voluntat de presentar-se i és qui compta, teòricament, amb més suports dins la militància barcelonina. Les primàries, segons va decidir el consell de federació de l'antiga Convergència, s'han de celebrar el 2017, però la perspectiva del referèndum i d'un xoc institucional fort amb l'Estat les spoden ajornar fins l'any vinent.