28
de maig
del
2017
Actualitzat
el
30
de maig
a les
6:51h
Llegendes, misteris i éssers màgics poblen l'imaginari popular de Catalunya. El país, a base d'històries i d'una transmissió oral de gran riquesa, ha anat ordint una xarxa plena d'assumptes que escapen a la raó. I les bruixes sempre hi són: a les cançons populars, a les històries que s'expliquen a la vora del foc, als carrers i tradicions, als boscos més feréstecs i en remeis populars que tenen més a veure amb la fetilleria que amb la ciència. "Catalunya és terra de bruixes i de dones sàvies", explica David Martí (Barcelona, 1979), un estudiós del fenomen.
"El nostre país, fins i tot, va ser el lloc de tot l'estat espanyol on la cacera de bruixes va ser més cruel", afegeix Martí, que acaba de publicar Llegendes de bruixes i altres històries dels nostres boscos (Ediciones B). "La cacera de bruixes no és un tema exclusiu de la Inquisició –continua–. A Catalunya, el tema es va resoldre en tribunals civils populars on es feien judicis sumaríssims. Pràcticament es tractava d'una vendetta". La repressió era molt més profunda perquè jugava amb la por i les alteracions de l'ordre públic.
Catalunya, terra de dones sàvies i remeieres
"És un tema tan apassionant que, com acostuma a passar en aquests casos, també dona peu a alguns apriorismes convertits en tòpics", subratlla. "Estem carregats d'idees preconcebudes que són falses sobre la bruixeria. Un seria el de les bruixes gallegues. La realitat, que no és tan popular, és que a Catalunya és una terra de molta més bruixa, però no amb el nas de ganxo i berruga, sinó de dones sàvies i, especialment, dones remeieres". Persones especialitzades en curar els cossos, practicant d'una medicina popular "que es va demonitzant a poc a poc".
Tot aquest pòsit de tants de segles fa que les històries de bruixes siguin, encara avui, molt populars i presents en el nostre imaginari popular. "Forma part del nostre ADN, ho tenim molt ben integrat". Sense anar gaire lluny, fa pocs dies, a la secció El Temps de TV3. "En Tomàs Molina va dir que havia caigut una 'calabruixada'. És un mot que fa referència al mal que anaven a provocar les bruixes quan acabaven l'aquelarre, quan muntaven les escombres i anaven a destrossar les collites. Això em fa pensar que tots plegats som més bruixes i bruixots del que ens podem imaginar".
La geografia catalana, plena de llegendes
La geografia catalana és plena de llegendes relacionades amb aquest univers meravellós. Però, quin és el lloc on es concentren més bruixes? "Hi ha zones més màgiques que d'altres; una d'elles, la part del Pirineu, que és on va començar tot el fenomen de la cacera de bruixes. El primer text jurídic existent a Europa que va tipificar la bruixeria com a delicte és un document català. A la Vall d'Àneu es recull per primera vegada el delicte de bruixeria. A partir d'allà dalt, es va estenent per tot Catalunya com una grip". Fins a arribar al Montseny, "un lloc més centrat en els ungüents", i el Delta de l'Ebre "més de rituals".
En total, són molts indrets i molts pobles amb alguna història, llegenda o misteri. D'entre tots, però, n'hi ha tres que són fascinants. "El cas d'Altafulla ho és per un tema curiós –etziba Martí–: és un lloc on hi ha moltíssimes llegendes de bruixes, però sembla ser que la realitat és ben diferent, ja que eren històries que fomentaven els mateixos contrabandistes per evitar que a les platges hi haguessin curiosos". També hi ha el cas d'Arbúcies, "un indret on, si eres dona, pel simple fet de néixer allà, ja eres tinguda per bruixes. Això marca molt". I, per últim, Arnes, el lloc que va viure l'eclosió de Joan Malet, el primer caçador de bruixes. Ell sol va ser responsable de la mort de desenes de dones".
Unes històries que es mantenen vives avui en dia, des d'un home del temps que parla de calabruixada, fins a costums com posar-nos una peça de roba vermella la nit de cap d'any. "Som hereus d'uns costums que no qüestionem, però que tenen un origen pagà o en la bruixeria", diu Martí. Llegendes de bruixes i altres històries dels boscos és un perfecte manual per descobrir moltes històries, sense perdre de vista el context històric que va reprimir la bruixeria, amb un breu glossari per entendre millor aquest món acompanyat de les il·lustracions en blanc i negre d’Albert Alforcea.
"El nostre país, fins i tot, va ser el lloc de tot l'estat espanyol on la cacera de bruixes va ser més cruel", afegeix Martí, que acaba de publicar Llegendes de bruixes i altres històries dels nostres boscos (Ediciones B). "La cacera de bruixes no és un tema exclusiu de la Inquisició –continua–. A Catalunya, el tema es va resoldre en tribunals civils populars on es feien judicis sumaríssims. Pràcticament es tractava d'una vendetta". La repressió era molt més profunda perquè jugava amb la por i les alteracions de l'ordre públic.
Catalunya, terra de dones sàvies i remeieres
"És un tema tan apassionant que, com acostuma a passar en aquests casos, també dona peu a alguns apriorismes convertits en tòpics", subratlla. "Estem carregats d'idees preconcebudes que són falses sobre la bruixeria. Un seria el de les bruixes gallegues. La realitat, que no és tan popular, és que a Catalunya és una terra de molta més bruixa, però no amb el nas de ganxo i berruga, sinó de dones sàvies i, especialment, dones remeieres". Persones especialitzades en curar els cossos, practicant d'una medicina popular "que es va demonitzant a poc a poc".
Tot aquest pòsit de tants de segles fa que les històries de bruixes siguin, encara avui, molt populars i presents en el nostre imaginari popular. "Forma part del nostre ADN, ho tenim molt ben integrat". Sense anar gaire lluny, fa pocs dies, a la secció El Temps de TV3. "En Tomàs Molina va dir que havia caigut una 'calabruixada'. És un mot que fa referència al mal que anaven a provocar les bruixes quan acabaven l'aquelarre, quan muntaven les escombres i anaven a destrossar les collites. Això em fa pensar que tots plegats som més bruixes i bruixots del que ens podem imaginar".
Un gravat que dibuixa una execusió de bruixes. Foto: arxiu ND
La geografia catalana, plena de llegendes
La geografia catalana és plena de llegendes relacionades amb aquest univers meravellós. Però, quin és el lloc on es concentren més bruixes? "Hi ha zones més màgiques que d'altres; una d'elles, la part del Pirineu, que és on va començar tot el fenomen de la cacera de bruixes. El primer text jurídic existent a Europa que va tipificar la bruixeria com a delicte és un document català. A la Vall d'Àneu es recull per primera vegada el delicte de bruixeria. A partir d'allà dalt, es va estenent per tot Catalunya com una grip". Fins a arribar al Montseny, "un lloc més centrat en els ungüents", i el Delta de l'Ebre "més de rituals".
En total, són molts indrets i molts pobles amb alguna història, llegenda o misteri. D'entre tots, però, n'hi ha tres que són fascinants. "El cas d'Altafulla ho és per un tema curiós –etziba Martí–: és un lloc on hi ha moltíssimes llegendes de bruixes, però sembla ser que la realitat és ben diferent, ja que eren històries que fomentaven els mateixos contrabandistes per evitar que a les platges hi haguessin curiosos". També hi ha el cas d'Arbúcies, "un indret on, si eres dona, pel simple fet de néixer allà, ja eres tinguda per bruixes. Això marca molt". I, per últim, Arnes, el lloc que va viure l'eclosió de Joan Malet, el primer caçador de bruixes. Ell sol va ser responsable de la mort de desenes de dones".
Unes històries que es mantenen vives avui en dia, des d'un home del temps que parla de calabruixada, fins a costums com posar-nos una peça de roba vermella la nit de cap d'any. "Som hereus d'uns costums que no qüestionem, però que tenen un origen pagà o en la bruixeria", diu Martí. Llegendes de bruixes i altres històries dels boscos és un perfecte manual per descobrir moltes històries, sense perdre de vista el context històric que va reprimir la bruixeria, amb un breu glossari per entendre millor aquest món acompanyat de les il·lustracions en blanc i negre d’Albert Alforcea.
| El cas de Joan Malet |
|---|
 Però la realitat era molt més obscura, perversa i inquietant. "En el fons, era un psicòpata, però no era enze, de cap de les maneres!". Malet va saber aprofitar la mentalitat supersticiosa de l'època per autodenominar-se "caçador de bruixes" i així anar propagant la seva obra. La seva vida va servir a David Martí per trobar la inspiració per escriure Les bruixes d'Arnes, el seu gran èxit. "Va ser allà on començar la seva carrera, on posa en pràctica l'engranatge". |