La caixa B

Quins són els ajuntaments que gasten més despesa social? I en cultura?

Els consistoris amb més IBI, Catalunya lidera l'augment del cost de l'habitatge, Espanya és el segon estat de la UE amb més empleats forçosament parcials, la manca de dones directores i dramaturgues al TNC, el cost d'un golf de l'exèrcit... entre altres dades ocultes de la setmana

Espanya és el tercer estat de la UE on més s'ha encarit l'electricitat des del 2007

| 27/05/2017 a les 15:30h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Política, exèrcit, ocupació, dones, habitatge, impostos, serveis socials, cultura, sanitat, educació, polítiques socials, teatre, política local, ajuntaments, La caixa B
Els alcaldes de nomborosos ajuntaments s'han implicat en campanyes com la favorable a l'acollida als refugiats. | Ajuntament de Granollers
Aquesta setmana s'ha arribat a l'equador de la legislatura per als ajuntaments. Per això, NacióDigital s'hi ha bolcat amb diversos anàlisis i entrevistes a alcaldes. Avui, però, veurem quins són els consistoris que més recursos van pressupostar en polítiques socials i en cultura el 2016 -el primer any complet del nou mandat-, així com quins van recaptar més amb els seus principals impostos, una tasca força senzilla gràcies a una aplicació impulsada per la Generalitat. A banda, però, també parlarem de l'increment del cost de l'habitatge, una faceta de la precarietat laboral en forma de contractes forçosament parcials, l'escassetat de dones directores i dramaturgues a la nova temporada del Teatre Nacional de Catalunya o algunes contractacions de l'exèrcit, entre les quals per al manteniment d'un camp de golf.

278,8 € per habitant en educació
Quins són els ajuntaments que destinen més recursos a les polítiques socials i a la cultura? Els rànquings dels cinc que gasten més en relació als seus habitants no responen necessàriament a un color polític determinat i, de fet, ni tan sols a les prioritats de cada equip de govern. Sovint depèn més de la quantitat de recursos disponibles. Per exemple, malgrat que Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant és aquell que en gasta més en educació per habitant, aquesta quantitat tan sols representa el 9,34% del pressupost total. En canvi, la despesa en educació a Granollers, tot i que se situa en segona posició en termes absoluts per càpita, equival al 20,19% del pressupost total del consistori. De fet, el municipi que destina més recursos dels comptes a educació és Celrà (un 20,28% del total) i, tot i això, tan sols es troba en setè lloc pel que fa a euros per habitant en aquesta matèria. Disposar d'un compte nodrit sens dubte ajuda a finançar generosament partides concretes sense renunciar a d'altres.

Amb altres camps ocorre una cosa similar. Així, per exemple, la despesa relativa en sanitat de Reus més que duplica la de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (5,43% i 2,5% del pressupost, respectivament), malgrat que Reus el tercer municipi pel que fa euros absoluts per habitant. Més clara és la situació pel que fa a cultura. Així, Guissona és el municipi que destina més recursos a cultura en termes relatius, un 23,86% del total, quatre cops més que Castell-Platja d'Aro i, malgrat tot, tan sols és el sisè consistori pel que fa a despesa per càpita en cultura.
 
PRINCIPALS DESPESES EN EDUCACIÓ (EUROS PER HABITANT)

 
PRINCIPALS DESPESES EN SANITAT (EUROS PER HABITANT)

 
PRINCIPALS DESPESES EN SERVEIS SOCIALS (EUROS PER HABITANT)

 
PRINCIPALS DESPESES EN CULTURA (EUROS PER HABITANT)

 
1.884,3 € per càpita en IBI
La quantitat de recursos a repartir depèn bàsicament dels ingressos que entren als comptes de cada ajuntament. I el 63,1% dels ingressos que arriben al de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant provenen dels impostos al capital, els quals són bàsicament els impostos sobre els béns immobles (però també, en molt menor mesura, l'impost sobre els vehicles de tracció mecànica i el de l'increment del valor de terrenys de naturalesa urbana). De fet, aquests tributs representen de mitjana prop de la meitat dels ingressos dels ajuntaments catalans.

En canvi, l'impost sobre activitats empresarials tan sols el paguen les empreses amb un volum de negoci igual o superior al milió d'euros anuals i, per tant, la seva importància depèn del tipus de teixit empresarial del municipi (si hi ha petits comerços i negocis, pocs d'aquests l'abonaran). A La Canonja, per exemple, aquest tribut representa el 37,6% dels seus ingressos, mentre que a Castellbisbal, en segon lloc, ja tan sols equival al 18,92% del total.
 
PRINCIPALS INGRESSOS PER L'IMPOST ALS BÉNS IMMOBLES (EUROS PER HABITANT)

 
PRINCIPALS INGRESSOS PER IMPOST SOBRE ACTIVITATS EMPRESARIALS (EUROS PER HABITANT)

 
5,4% increment del cost de l'habitatge
La problemàtica de l'habitatge torna a rebrotar amb força. Per ara, s'estan organitzant els llogaters, però els pisos en venda també van inflant els seus preus. Segons el ministeri de Foment, aquest ha crescut a Catalunya un 5,4% el darrer any, força més del doble que la mitjana de l'Estat (2,2%). De fet, fins i tot en set comunitats el preu ha caigut. Malgrat tot, el preu del metro quadrat a Catalunya (1.829,1 euros) és encara inferior al de les Illes Balears (2.064,5 euros), Madrid (2.234,5 euros) i sobretot el País Basc (2.396,8 euros).
 
AUGMENT DEL COST DELS PISOS EN VENDA (EN %, ENTRE EL PRIMER TRIMESTRE DE 2016 I EL DE 2017)

 
Sigui com sigui, la segona i tercera ciutats de l'Estat amb els preus dels pisos més elevats (d'entre les de més de 25.000 habitants) són catalanes, Sant Cugat del Vallès i Barcelona, per bé que aquest rànquing l'encapçala Sant Sebastià. En tot cas, la tercera ciutat catalana més cara, Castelldefels, és força més barata que les dues primeres, uns 460 euros per metre quadrat menys. A partir de la quarta ciutat catalana, però, el cost encara baixa més i tot just ronda els 2.000 euros per metre quadrat.
 
CIUTATS DE L'ESTAT AMB ELS PISOS MÉS CARS (EUROS PER METRE QUADRAT)

 
CIUTATS CATALANES AMB ELS PISOS MÉS CARS (EUROS PER METRE QUADRAT)

 
7,7% empleats a temps parcial que voldrien treballar més hores
Com expliquem sovint en aquesta secció, l'aparent sortida de la crisi i la reducció de les taxes d'atur no impliquen necessàriament una millora de les condicions laborals. Ben al contrari, la precarietat sembla que emergeix ben instal·lada mentre la marea de la desocupació va baixant. Una nova evidència d'aquest fet és que Espanya és el segon estat de la Unió Europea en què hi ha més empleats a temps parcials amb ganes de treballar més hores de les que fixa el seu contracte però sense possibilitat de fer-ho.

Aquesta realitat és el reflex del 7,7% dels empleats de l'Estat, segons l'Eurostat, tan sols per sota de Xipre (9,1%) i per damunt de Grècia (7,3%) o França (6,2%). La mitjana europea, de fet, es queda en el 4,2%, mentre que a la República Txeca tan sols un 0,5% dels empleats voldrien treballar més hores de les que fixa el seu contracte. A l'Estat, de fet, són una mica més de la meitat dels treballadors a temps parcials els que voldrien estar ocupats una major jornada del que ho estan.
 
EMPLEATS A TEMPS PARCIAL QUE VOLDRIEN TREBALLAR MÉS HORES (% RESPECTE EL TOTAL D'OCUPATS A CADA ESTAT)

 
19% de dones directores en el TNC
La plataforma #OnSónLesDones va emergir per reivindicar el paper de les dones com a opinadores en els mitjans de comunicació i per fer pressió per tendir cap a la paritat. Malgrat tot, aquest no és l'únic camp on cal posar el focus per corregir un greuge claríssim, atès que al món del teatre ocorre una situació similar: la presència majoritària de dones en les escoles de teatre no es tradueix posteriorment en els integrants dels equips que estrenen en els principals escenaris catalans. Per això, el col·lectiu Dona'm escena s'ha proposat aportar un punt de vista en aquest món sobre el paper tan progressista però, a la vegada, tan masculinitzat.

I fins i tot hi posa xifres, assenyalant la mancança de dones en les obres teatrals que es poden anar a veure, en especial a l'altre cantó de la bambolina. Més enllà de tasques com la de vestuari o producció, on les dones són majoria, en les dramatúrgies i la direcció brillen per la seva absència. Així, en la temporada 2017/2018 del Teatre Nacional de Catalunya -de titularitat pública-, tan sols un 19% de les obres programades tenen una dona com a directora i un 25% en tenen una com a autora de la dramatúrgia. I això que el seu director, Xavier Albertí, va destacar que s'havia incrementat el percentatge respecte temporades anteriors. Poc, realment poc i insuficient.

 


I ara, algunes contractacions destacades que s'han obert a licitació o s'han adjudicat els últims dies:

674.945 €
Ha de ser molt incòmode per a un soldat que, estant en plena batalla en algun país de clima humit, comenci a notar que els mitjons estan xops. És per això que l'exèrcit ha contractat per 495.000 euros la compra de 5.500 botes impermeables transpirables de color marró i, per si calgués mobilitzar-se en alguna campanya prop de l'equador, destinarà 179.945,15 euros més per adquirir 2.100 botes més per a climes càlids. En total, gastarà en botes quasi el triple del cost de les urnes que ha licitat la Generalitat.
263.303 €
És molt important que els militars facin esport, per estar en forma per si cal entrar en combat. Ara bé, potser el golf no és la millor opció per fer múscul i guanyar en agilitat i, malgrat tot, l'exèrcit té previst gastar-se fins a 263.302,94 euros en dos anys per al manteniment integral del camp de golf de la base aèria de Quatre Vents, a Madrid, per a ús dels membres de les forces armades, incloent el sistema elèctric, la gespa, els forats, la neteja...
180.000 €

Disseny de la part superior del xansall esportiu de l'exèrcit de l'aire.


Tanmateix, després de trepitjar de diversos greens, previsiblement ja toca fer algun exercici més tonificador. Segurament per això l'exèrcit de l'aire preveu gastar uns 180.000 euros en 3.932 xandalls d'esport per als seus soldats. No es pot negar que el disseny de la part superior és ben modern (que se sàpiga, però, no es podrà comprar en botigues).
135.000 €
Malgrat que C's i PP no paren de criticar l'acció exterior del Govern, no es pot negar que la diplomàcia és cara. I l'espanyola, encara més. De fet, el lloguer de la seu del consolat espanyol a Moscou costa uns 135.000 euros mensuals, segons detalla el govern espanyol en una resposta parlamentària a C's. Malgrat tot, assenyala també que és la meitat del que es pagava abans i disposa d'una superfície de 1.800 metres quadrats on hi treballen un centenar d'empleats. El 2016 s'hi van expedir 430.000 visats, les taxes dels quals van reportar 16,5 milions en ingressos.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La manifestació d'aquest dissabte a Barcelona | Adrià Costa
01/01/1970
Rellevar tots els alts càrrecs o tombar lleis del Parlament per controlar els mitjans es pot convertir en un via crucis si l'Estat pretén una ofensiva temporal i sense suport popular | El carrer i els suports internacionals segueixen sent la cara i la creu del procés mentre es descarta del tot eleccions sense haver proclamat la independència
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i l'aplicació de l'article 155
 23:06 OPINIÓ Rendir-se no és una opció. Article de Laura Pinyol.
 22:30 LA VEU DE NACIÓ Diguem no. Article de Germà Capdevila. 
 22:29 OPINIÓ Confrontació. Article de Jaume Barberà.
 22:28 OPINIÓ Eleccions o independència? Article de Quim Torra.
 22:13 Carod-Rovira demana a l'expresident de la Generalitat i actual senador José Montilla que no voti  «contra Catalunya».
 21:50 Rajoy pot controlar el Govern si no va impedir l'1-O? Cinc claus per a una setmana decisiva. Rellevar tots els alts càrrecs o tombar lleis del Parlament per controlar els mitjans es pot convertir en un via crucis si l'Estat pretén una ofensiva temporal i sense suport popular. El carrer i els suports internacionals segueixen sent la cara i la creu del procés mentre es descarta del tot eleccions sense haver proclamat la independència. Informen Ferran Casas Joan Serra.
 21:40 ERC arrasaria en unes noves eleccions al Congrés, segons una enquesta d'«El Periódico». Els republicans superarien amb claredat els "comuns" i el PDECat obtindria la mateixa representació que PP i Ciutadans.
 21:08 Ertzaines promouen un manifest a favor dels Mossos i Trapero. Els agents bascos surten en defensa de la feina feta per la policia catalana davant la "constant i reiterada desqualificació" que pateix.
 20:40 L'independentisme tornaria a aconseguir la majoria absoluta d'escons al Parlament, segons una enquesta d'«El Periódico». ERC, PDECat i CUP també sumarien més vots que en els comicis del 27 de setembre del 2015.
 20:30 Els "comuns" reclamen un nou front constituent per aturar l'ofensiva de l'Estat, per Sara González. El partit de Xavier Domènech proposa a l'independentisme sumar esforços entorn a la Taula per la Democràcia sense convocar eleccions. "El calendari dels 18 mesos ha fracassat. No es tracta de renunciar a la independència, sinó de recalendaritzar-ho tot", diu un dirigent de la direcció.
 19:59 L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha avisat aquest diumenge, des de París, que unes eleccions a Catalunya convocades per l’Estat a partir del 155 “no serien una solució”. Tot i admetre que uns comicis “tard o d’hora” se celebraran, perquè “s’ha arribat a l’esgotament d’un procés”. Colau ha demanat una convocatòria a les urnes  amb “una normalitat institucional, sense una DUI i ni el 155”.
 19:45 Serret alerta que l'aplicació del 155 «posa en risc les polítiques agràries». La consellera d'Agricultura ha afirmat que durant els pròxims dies el Govern estudiarà amb més detall les implicacions que pot suposar l'aplicació de l'article per part de Madrid.
 18:49 El Sindicat de Periodistes de Catalunya rebutja "frontalment i radicalment" la intervenció dels mitjans de comunicació públics catalans. Afirma que és un "intervencionisme desmesurat i interessat" i que "vulnera les competències del Parlament". Considera "especialment sagnant" que ho faci un Govern caracteritzat per una utilització dels mitjans públics estatals com la RTVE. "Pura ironia" que ho facin en nom de la "informació veraç, objectiva i equilibrada".
 18:34 Centenars de persones s'han aplegat aquest diumenge, a primera hora de la tarda, davant la caserna del Bruc per donar suport a les forces armades. Els manifestants han entonat càntics a favor del rei Felip VI i l'exèrcit i han demanat l'empresonament de Puigdemont i Trapero.
 18:20 El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha afirmat aquest diumenge, en la cloenda del congrés del partit de Madrid, que "s'activi el 155 dependrà de la decisió última de Puigdemont". Sánchez ha apuntat que tots els estats membres de la UE "tenen el seu propi 155 per afrontar els embats unilaterals per intentar trencar la integritat territorial". "Ningú ha fet tant contra aquest autogovern de Catalunya com el secessionisme", ha determinat i ha carregat contra el Govern: "El problema de Catalunya no és Espanya, sinó els seus mals governants". 
 18:09 ERC posa en mans de José Montilla la continuïtat del PSC al govern comarcal del Bages, informa Pere Fontanals. Els republicans veuen inviable l'acord si el socialista català al Senat vota a favor de l'aplicació del 155.
 17:50 El PDECat manté el pacte de govern amb el PSC a Girona. Des de l'executiu municipal asseguren que "ara no és moment" de ruptures tot i l'aval socialista a l'aplicació de l'article 155.
 17:35 VÍDEO Els Bombers de Manresa fan sonar les sirenes en protesta per l'aplicació del 155.
 17:21 Catalunya ha creat vuit cops més empreses el 2017 que les que han marxat per l'1-O, per Roger Tugas.  L'increment net de 9.524 societats fins al setembre supera de llarg el miler que canvia la seva seu a partir del referèndum. Un document del Govern justifica que aquest trasllat no afecta directament a l'ocupació o la tributació a la Generalitat.
 17:02 
 16:24 L’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, ha reclamat aquest diumenge “proximitat perquè la població catalana se senti satisfeta”. Tot i així, ha matisat que no li pertoca valorar decisions de l’Estat, en referència a l'article 155 i ha apel·lat a l'estima dels madrilenys als catalans per ser "vincle" mitjançat el "diàleg" per resoldre el problema. I que "els catalans trobin molt satisfets amb el marc jurídic que decideixin", ha finalitzat. 
 16:07 L'Estat prepara els seus «homes de negre» per intervenir Catalunya, per Pep Martí. Qui és qui en la comissió de Secretaris d'Estat i Subsecretaris que presideix Sáenz de Santamaría i que tindrà un paper decisiu en l'execució de l'article 155.
 15:04 El Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya s’ha sumat a les mostres de rebuig de l’aplicació de l’article 155. Ho ha manifestat en una piulada, també ha carregat per la intervenció dels mitjans de comunicació públics catalans i ha condemnat “aquest atac a la llibertat d’expressió”. 
 15:03 Raül Romeva a l'acte d'homenatge als republicans que van ser executats a Barcelona durant el franquisme: "La república no és una opció, és una absoluta necessitat de supervivència".
 14:42 L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) promouen als ajuntaments mocions de rebuig a l'aplicació de l'article 155. 
 14:31 L'expresident valencià Alberto Fabra, entre els senadors de la comissió que estudiarà l'aplicació del 155. Juntament amb altres 14 senadors del PP, entre els quals Xavier García Albiol, decidirà de quina manera es realitza l'aplicació d'aquest article a Catalunya.
 14:25 CCOO denuncia la presència de "policia camuflada" entre els treballadors de TVE a Sant Cugat, lamenta que no se'ls hagi informat i demana que marxi. 
 14:03 VÍDEO Un emotiu cant dels Segadors enceta aquest diumenge la diada castellera de Santa Úrsula de Valls, presidida per una pancarta amb el lema: "Defensem les institucions catalanes".
 13:48 VÍDEO Les dones de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart expliquen com estan vivint l'empresonament de les seves parelles, i lamenten que encara no els hagin pogut veure en persona a Soto del Real. 
 13:08 El vicesecretari de Política Social i Sectorial del PP, Javier Maroto, ha retret al lehendakari, Iñigo Urkullu, el suport mostrat al Govern, "que està donant un cop a la democràcia", i ha lamentat que posi "en risc l'estabilitat del País Basc". Maroto li ha reclamat que "torni a la responsabilitat" i no es deixi contagiar per "aires de ruptura". Maroto ha participat aquest diumenge en un acte de partit al Kursaal de San Sebastian.
 12:38 El portaveu del Govern, Jordi Turull, afirma que les eleccions «ara mateix no estan sobre la taula», i diu que cal defensar "a ultrança" les institucions i culminar el mandat de l'1 d'octubre.
 12:13 La defensa de Cuixart aporta proves de la seva acció «pacífica» i de mediació policial. El recurs presentat per l'advocada Montserrat Roig també recull que no hi ha risc de fuga, com en el cas del major dels Mossos, José Luis Trapero.
 12:13 El coronel de la Guàrdia Civil Manuel Sánchez Corbí relaciona la «kale borroka» de l'època d'ETA amb la situació de Catalunya.
 12:08 El ministre Alfonso Dastís, sobre les càrregues policials: "Moltes de les imatges són falses".
 En una entrevista en un programa de la BBC també assegura que l'ús de la força va ser "provocat".
 11:49 COMUNICAT NacióDigital rebutja l'aplicació de l'article 155 contra els mitjans públics catalans. "Considerem que és del tot inadmissible, que atempta contra la llibertat de premsa i d’informació".
 11:38 L'exministra del PSOE María Antonia Trujillo fomenta amb un tuit el boicot a les empreses catalanes. Un fet que genera una allau de reaccions a la xarxa. 
 11:36 Viatge a les entranyes dels «comuns»: el naixement de Catalunya en Comú pren forma de llibre. Els periodistes de NacióDigital Joan Serra Carné i Sara González relaten en "El part dels comuns" (Edicions Saldonar) la gestació de la formació liderada per Xavier Domènech a través d'una dotzena de testimonis.
 11:15 L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, demana per carta a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies que es posin en marxa mecanismes perquè els municipis puguin participar en una reforma constitucional.
 11:08 L'aplicació del 155 posa de nou en risc la cohesió del PSC, per Sara González. Un sector del partit, entre ells l'alcaldessa Núria Parlon, lliura un pols a la direcció d'Iceta perquè no doni suport a la suspensió de l'autogovern de Catalunya. El primer secretari confia que un gest de Puigdemont d'última hora eviti les mesures dràstiques anunciades per Rajoy.
 10:37 Els Castellers de Berga alcen pilars per reclamar la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a la diada que aquest dissabte van realitzar a la capital del Berguedà. 
 10:25 Ciutadans critica el discurs de Carles Puigdemont i assegura que el president de Catalunya "ja no té res a oferir". El partit d'Albert Ribera demana "recuperar l'autonomia, l'estabilitat i la convivència" i reclama "un nou Govern" que "pugui ser un interlocutor vàlid amb el conjunt d'Espanya". 
 09:59 Creen la figura del «piolín» caganer. L'empresa ja va posar a la venda caganers sobre el referèndum i la llibertat d'expressió.
 10:05 

Les Marxes de la Dignitat han convocat una concentració aquest diumenge, a partir de les 19 hores, a la Puerta del Sol de Madrid per exigir la llibertat "immediata i sense càrrecs" dels presidents de l'ANC, Jordi Sànchez, i Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. La plataforma, que va organitzar multitudinàries mobilitzacions per demanar "pa, sostre i feina" per als més desfavorits, veu algunes semblances amb la seves reivindicacions: "Aquesta bàrbara repressió desfermada sobre un poble que només pretenia votar és la mateixa que es va exercir sobre les Marxes de la Dignitat al març de 2014".

 09:58 VÍDEO Pau Casals, a l'ONU: «I'm a catalan». El violoncelista va morir el 22 d'octubre de 1973, avui fa 44 anys. El recordem amb el seu emotiu discurs a l'ONU, més actual que mai.
 09:10 
 08:59 La ruptura de Colau amb el PSC pel 155: una amenaça difícil de fer efectiva, per Jordi Bes. L'alcaldessa de Barcelona pressiona els socialistes per evitar que avalin la suspensió de l'autonomia, però un trencament del pacte de govern faria encara més ingovernable l'Ajuntament. L'oposició no està disposada a facilitar-li la gestió, i Colau s'abocaria a arribar al 2019 sense haver acordat ni un dels quatre pressupostos del mandat.
 08:08 L'unionisme carrega contra el Barça. Albiol i Girauta critiquen a Twitter el suport del president blaugrana, Josep M. Bartomeu, a les institucions catalanes després de l'activació de l'article 155.
 07:41 L'alcalde de Lleida i president del PSC, Àngel Ros, ha demanat al president de a Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, que convoqui eleccions la propera setmana, informa Àlvar Llobet. En un missatge a les xarxes socials, el paer en cap ha indicat que aquesta decisió seria la millor manera de respectar les institucions d'autogovern.
 07:34 La resposta dels Mossos al govern espanyol per l'activació de l'article 155
 07:20 PORTADES La premsa espanyola aplaudeix el 115 que «rescatarà» Catalunya. Recull de les portades dels diaris de paper catalans i espanyols.
Entrades anteriors »
01/01/1970
Un centenar d'agents de la policia basca surten en defensa de la feina feta per la policia catalana davant la "constant i reiterada desqualificació" que pateix
Els periodistes de NacióDigital Joan Serra Carné i Sara González | Adrià Costa
Ferran Casas | 5 comentaris
01/01/1970
Els periodistes de NacióDigital Joan Serra Carné i Sara González relaten en "El part dels comuns" (Edicions Saldonar) la gestació de la formació liderada per Xavier Domènech a través d'una dotzena de testimonis
Cal Drapaire | Adrià Costa
Dani Cortijo | 4 comentaris
01/01/1970
Allò que pot semblar contradictori és el nom: “Cal drapaire” o “Les cases del drapaire” per a una obra de dimensions en aquell moment faraòniques, i no, no ve de cap broma ni joc de paraules
01/01/1970
Recull d'imatges d'Adrià Costa
La junta de portaveus, en una reunió recent al Parlament. | ACN
Roger Tugas | 5 comentaris
01/01/1970
JxSí i la CUP registren un text on s'exigeix aturar també el procés contra Trapero i "que s'aturi la repressió i la vulneració de drets i llibertats fonamentals que estan portant a terme les institucions de l'estat espanyol"