Escrivia Daniel García Sastre a El Mundouna oda al gènere epistolar, un text magnífic que ens feia rebobinar en el temps. El periodista aprofitava l'intercanvi de cartes entre Carles Puigdemont i Mariano Rajoy –amb una aparició inesperada de la CUP- per agrair el retorn a la formalitat del text escrit, per molt que l'intercanvi d'arguments entre presidents no tingui res a veure amb el diàleg que establien Mercè Rodoreda i Joan Sales o el que mantenien Miguel de Unamuno i Joan Maragall, com cita l'autor. La setmana va començar amb la conferència del Govern a Madrid i ha acabat marcada per la relació epistolar entre el Palau de la Generalitat i la Moncloa.
Resulta, però, que la carta de resposta de Rajoy a Catalunya arriba sense pòsit polític. Ni facilita la recerca de solucions -rebutja negociar pel referèndum- ni sedueix els catalans que puguin veure amb dubtes el camí cap a l'estat propi. Tanta negativa, ratificada aquest divendres després del consell de ministres, condueix el Govern a aplicar la via unilateral. Això és el que demanaran aquest dissabte les entitats sobiranistes -ANC, Òmnium i AMI- en una reunió extraordinària després del cop de porta del president espanyol.
Els empresaris i la classe política. Les jornades que organitza cada any el Cercle d'Economia a Sitges acostumen a ser suggeridores i també serveixen per analitzar la relació de l'empresariat amb la classe política. Els negocis sempre reclamen estabilitat. No és estrany, doncs, que l'edició d'enguany s'hagi centrat en els populismes sense evitar el moment que viu el procés sobiranista. I els empresaris, hàbils per detectar qui té la paella pel mànec o qui pot ostentar el poder, focalitzen el seu interès. Aquest dijous, en la sessió inaugural de les jornades, van traslladar la inquietud sobre la relació Catalunya-Espanya al ministre Luis de Guindos -li van formular una desena de preguntes- mentre que van esquivar Carles Puigdemont, a qui van interpel·lar una sola vegada. De Puigdemont en coneixen el discurs i saben que no es tornarà a presentar. Ho explicàvem en aquesta crònica amb Oriol March. Els empresaris han estat més actius aquest divendres amb Oriol Junqueras, que no té la voluntat de fer un pas al costat. El torn de Rajoy serà dissabte.
Hisenda, Cristiano i Messi. En època de densitat en informacions judicials, les estrelles del futbol tampoc s'escapen dels jutjats. En els darrers dies han coincidit la confirmació de la sentència a Messi amb la formulació, per part d'Hisenda, de l'acusació contra Cristiano Ronaldo per frau fiscal, un procés encara en fase preliminar i pendent de l'actuació de la Fiscalia. Tot i que el tracte dispensat per l'Estat a les figures del Barça i el Madrid ha estat ben diferent -rellegiu l'article de Manel Pérez a La Vanguardia publicat tot just fa mig any-, el comportament tributari dels futbolistes indica com viuen en una bombolla aliena a la societat. Val la pena llegir el text publicat per eldiario.es, amb un enunciat ben clar que utilitza el símil esportiu: "Messi vs Ronaldo: la Champions del frau fiscal".
Vist i llegit
Els ajuntaments catalans van arribar dimecres a l'equador del mandat. El tomb electoral que van experimentar molts municipis el 24 de maig del 2015 -començant per Barcelona- ha fet especialment interessant l'anàlisi de la feina feta pels governs locals en els darrers dos anys. A NacióDigital hi hem dedicat un monogràfic, que es completarà en les pròximes setmanes amb entrevistes a alcaldes d'arreu del territori. Us destaco especialment l'article elaborat per Jordi Bes, que recull de forma minuciosa les mesures preses i els deures pendents del govern d'Ada Colau a Barcelona. L'ascens de Colau a l'alcaldia de Barcelona, retratat en aquest altre article que detalla l'aterratge de l'activista a la plaça de Sant Jaume, i el canvi de cicle que va experimentar l'Ajuntament continuen generant curiositat fora de les nostres fronteres. Ho constata aquest reportatge de la capçalera francesa Politis, amb un títol que dibuixa nous escenaris: "Ada Colau: objectiu Catalunya".
La frase de la setmana
"Pedro Sánchez portarà el PSOE de l'exili en el qual fa temps que viu si aconsegueix una cosa extremadament difícil, la integració". L'anàlisi és d'Iñaki Gabilondo, que intentava projectar aquesta setmana un escenari de futur per als socialistes espanyols després del triomf a les primàries de Sánchez sobre Susana Díaz, la candidata avalada per l'aparell del partit i la vella guàrdia. Gabilondo demanava que el nou secretari general sigui prou hàbil per facilitar la "coexistència" entre faccions i que treballi per "reagrupar" forces. Segons el periodista, és l'únic camí que permetria al PSOE tornar a aspirar a la Moncloa. Però ja se sap que no és el mateix pactar amb un rival que amb un enemic. I Sánchez i Díaz, com s'ha demostrat, no són cap exemple de convivència.
El nom propi
Un dels protagonistes de la setmana és, indiscutiblement, Sandro Rosell. Els negocis relacionats amb el món del futbol han portat l'expresident del Barça a la presó. La jutge de l'Audiència Nacional que investiga el cas, que ha decretat reclusió sense fiança per a Rosell, imputa al predecessor de Josep Maria Bartomeu delictes de blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal per haver-se beneficiat de diners procedents de comissions il·lícites derivades de la venda dels drets de la Confederació Brasilera de Futbol. L'empresonament de Rosell a Soto del Real ha coincidit amb la decisió de l'Audiència de Barcelona de desestimar el recurs del Barça sobre l'acció de responsabilitat contra la junta directiva de Joan Laporta, una judicialització dels comptes del club iniciada sota el mandat de Rosell. Com bé detalla Ramon Besa a El País, els esforços de l'expresident per erosionar Laporta van dilapidar el crèdit que li van concedir els socis. La realitat avui d'un i l'altre són ben diferents.
Els imperdibles
Ha arribat la calor i el bon temps és sinònim de diversió. Més enllà de gaudir amb la final de Copa de dissabte -esperem que Luis Enrique s'acomiadi del Barça amb un títol- i de confiar en el talent de la Juventus el cap de setmana que ve, us proposem que gaudiu amb els festivals de música que comencen a omplir el calendari. El nostre cap de Cultura, Esteve Plantada, ha fet una selecció d'una vintena de cites -del Primavera Sound a Cap Roig- per gaudir de les dates que venen. Bon cap de setmana!
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?