A Sitges, des d'ahir, estan en marxa les XXXIII jornades del Cercle d'Economia. L'organització volia, tal com vam explicar, que el populisme i no el procés centrés les jornades. Però al final la realitat és tossuda, més si la convocatòria arriba en ple intercanvi epistolar entre Carles Puigdemont i Mariano Rajoy en el clímax de l'esgotament de la via pactada per celebrar el referèndum. Un intercanvi en el qual la CUP també va buscar protagonisme des de l'exigència.
El primer ponent de pes polític va ser el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Va cridar molt l'atenció que al final de la seva intervenció només un empresari s'adrecés a ell. Ho va fer no per preguntar sinó per criticar l'afany, segons ell, manipulador del Govern amb el procés. Del president ja tenen clar què vol i què farà, entre altres coses perquè no té sortida i tampoc futur polític més enllà de la tardor. Al ministre d'Economia, Luis de Guindos, sí que li van traslladar preocupació. Ho expliquen en aquesta crònica des de Sitges Joan Serra Carné i Oriol March.
Veurem avui com reaccionen els empresaris davant Oriol Junqueras, que sí que té la intenció de seguir en política i és el favorit en totes les enquestes. Difícilment es trobarà un comitè de benvinguda però imperarà el tacticisme. Demà serà el torn de Mariano Rajoy, que tancarà les jornades després d'una setmana amb declaracions molt dures i amenaçadores contra el procés. Potser li demanen (i fins i tot ell explica) els seus plans secrets per aturar el referèndum que ahir deia que ja tenia damunt la taula el diari El País. S'ho preguntava a la seva videoanàlisi "En procés" Oriol March.
Amb la calor, ens n'anem de festival. Ahir vaig ser a Lleida i, amb Àlvar Llobet, vam entrevistar Àngel Ros, paer en cap, a la Seu Vella. La podreu llegir aquest cap de setmana i serà la primera d'una sèrie d'alcaldes valorant l'equador del seu mandat. La majestuositat de l'antiga catedral ens va impressionar a 35,6 graus de temperatura, una xifra rècord al maig en una ciutat que avui mateix inaugura l'Aplec del Caragol, la seva festa més popular. Ja tenim aquí la calor i és també temps de festivals musicals i esbarjo. El més immediat (i un dels millors) és el Primavera Sound. Esteve Plantada ens ha preparat una selecció de vint festivals musicals. Aquest cap de setmana podeu aprofitar per triar, remenar i aconseguir entrades. A més de veure la final de la Copa del Rei, és clar...
Vist i llegit
Ramón Jáuregui, ara eurodiputat del PSOE, va ser el darrer ministre de la Presidència de José Luis Rodríguez Zapatero. Va posar en marxa una comissió que havia de decidir què fer amb el Valle de los Caídos. Van acordar no permetre-hi més actes d'exaltació feixista, però no el van reinterpretar, no en van treure els que són als ossaris en contra de la voluntat de les seves famílies i tampoc van treure de la basílica Franco i Primo de Rivera malgrat els informes dels experts. Malgrat tot, ahir signava a El Paísun article amb el seu col·laborador Carlos García Andoin en què demanava al PP que ajudés a convertir-lo en un monument a les víctimes. Fins i tot recordaven amb "emoció" haver donat a les famílies de les víctimes dels judicis sumaris de la dictadura la declaració "d'il·legitimitat". Només va ser això, perquè de judici no se'n va anul·lar cap.
El passadís
Miquel Roca, ponent constitucional i fundador d'un dels principals despatxos d'advocats a Barcelona, és un dels habituals a les jornades del Cercle d'Economia de Sitges. Roca va ser secretari general de CDC i portaveu de CiU al Congrés durant la Transició, els 80 i principis dels 90 convertint-se en la cara del "peix al cove". Malgrat la seva trajectòria i la seva bona relació amb Carles Puigdemont, millor que la que manté amb Artur Mas, no es va voler donar d'alta al PDECat i és crític amb l'independentisme dels seus dirigents. Una actitud que no li va impedir conversar ahir, de forma distesa, amb Carles Campuzano i Jordi Xuclà, dos clàssics convergents ara ben situats al PDECat.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1706 el general Joan Baptista Basset recupera per a la causa austriacista Xàtiva, la capital de la Costera. Ho fa després de diversos combats i comandant tropes de maulets, els partisans valencians armats després que Carles d'Àustria jurés els furs i desembarqués al País Valencià el 1705. La ciutat seria constantment assetjada per les tropes borbòniques i va acabar caient el juny de 1707. Els soldats de Felip V van ser implacables. Van cremar la ciutat, molts dels seus habitants es van haver d'exiliar a la Manxa i la van rebatejar com Nueva Colonia de San Felipe. El retrat del primer Borbó es conserva cap per avall al museu de l'Almodí de la ciutat. El castell de Xàtiva, que aquí podeu contemplar, va ser l'epicentre de les batalles i encara és en peu.
L'aniversari
Un 26 de maig de l'any 1962 se celebra a Mallorca l'anomenada "festa de les acaballes" del diccionari Alcover-Moll, que rep aquest nom en honor als seus creadors, mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda i Francesc de Borja Moll. És un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català que es parla de Salses (el Rosselló) a Guardamar de Segura i de Fraga (Baix Cinca) a l'Alguer, a l'illa de Sardenya. Alcover havia començat la seva feina de recopilació l'any 1900 i el diccionari, que es pot consultar en línia aquí, ajuda a fer-nos una idea de la riquesa dialectal de la nostra llengua. IB3, la televisió balear, va emetre fa poc més d'un any aquest reportatge sobre la dimensió del diccionari.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi