Carta al guiri

Benvolgut Alexei:

Benvingut a Barcelona! Espero de tot cor que gaudeixis molt de la ciutat i que la teva estada sigui molt agradable. Per la meva part i en la mesura de les meves possibilitats, em comprometo a fer el possible per fer-te la vida fàcil i divertida mentre siguis entre nosaltres. D’entrada voldria fer-te un advertiment pràctic: si vas a la Rambla –el carrer que baixa des de Plaça Catalunya fins al monument a Colom- i t’agafa una set colossal, et recomano que no seguís a prendre una cervesa a cap de les terrasses que trobaràs allà. Si ho fas et fotran una clavada de por. Hi sovinteja el preu de turista: cobrar les gerres majúscules de cervesa com si es tractés d’or líquid. En algun bar una mica més allunyat, proper a la plaça Universitat, per exemple, trobaràs possibilitats igual de refrescants i molt més econòmiques.

Si et mous per aquell barri –nosaltres li diem Ciutat Vella- és probable que t’acudeixi visitar el mercat de Sant Josep, La Boqueria vaja, perquè a la guia de viatge que portaràs segurament hi apareix. Voldria fer-te una pregunta: et adult, oi? Vull dir, saps distingir entre els entreteniments infantils i els adreçats a persones adultes? Allà hi veuràs molts coloraines, molta fruita variada de molts colors, llaminadures i sucs de tota mena. No voldria ser insolent però creus sincerament que contemplar això i quedar-te embadalit al davant com si tinguessis set anys, t’aportarà alguna cosa de profit, un entreteniment substancial? Per la teva informació, els sucs verds, vermells, violetes, taronges, magentes, grocs i acolorits amb tota la paleta del "pantone", no són productes típics de Barcelona, ni de Catalunya. No cal que et facis una selfie bevent-los i l’enviïs a un amic o familiar. 
 
També tinc curiositat per una altra qüestió i potser em pots treure de dubtes. Si algun d’aquests amics o familiars als que potser li envies la selfie amb els sucs, ha visitat abans Barcelona, li podries preguntar en què va consistir exactament el plaer que va sentir al bell mig de les aglomeracions de persones que, com tu ara, visiteu la ciutat i us concentreu tenaçment com sardines en llauna a Plaça Catalunya, Portal de l’Àngel i carrers i carrerons adjacents? T’ho pregunto perquè, per exemple, quan jo vaig visitar Venècia, ja fa uns quants estius, em vaig trobar al mig de la gentada que va decidir visitar la meravellosa Plaça de Sant Marc a la mateixa hora que jo. Pels carrers de la zona no es podia caminar, era infernal, una sensació d’opressió i de malestar terrible. No vaig poder fer altra cosa que marxar d’allà corrents i agafar un vaporetto cap al nord de la ciutat, on vaig conèixer el vell barri jueu, preciós i molt tranquil. Amb poquíssims turistes. Vaig sentir una indescriptible sensació de benestar. Torno a la pregunta perquè he fet un circumloqui i no voldria que la perdessis de vista: podries preguntar a algú que hagi estat abans a Barcelona quin és el plaer de l’aglomeració?
 
Per algunes de les places i carrers per on transitaràs hi trobaràs botigues i restaurants on és possible que et vingui de gust entrar. A Barcelona hem tingut molts comerços de tota la vida, de barri, de solera, de proximitat, en diuen alguns. O emblemàtics, també. Llàstima que justament ara en trobareu pocs, molt pocs. La majoria han anat tancant progressivament perquè el propietari s’ha jubilat i no tenia hereus que volguessin continuar amb el negoci. Però no et pensis, no és aquest l’únic motiu. Alguns han abaixat la persiana perquè no podien fer front a l’augment del lloguer que els demanaven els propietaris. 

Detectaràs fàcilment els llocs on eren aquests comerços. Estan identificats amb cartells on s’hi llegeix: Zara, Mango, Massimo Dutti, Starbucks, H&M i altres noms que de ben segur et sonen, potser de la teva mateixa ciutat de procedència. Per cert, ja posats a preguntar-te coses, sabries explicar-me què suposa per al viatjant que arriba a una ciutat que no és la seva, entrar a comprar roba en una botiga exactament igual a una que té a la seva mateixa ciutat? D’on prové aquesta necessitat?

No deixis de visitar els preciosos carrers del barri Gòtic. No crec que ho llegeixis escrit a cap guia ni pamflet informatiu, però potser et ve de gust saber que, aquest barri, de Gòtic res de res. Se’l van inventar a principis del segle XX i és un aiguabarreig –un poti-poti- d’estils i d’arquitectures. Una total impostura, vaja. Si veus molts hotels, moltíssims, no t’estranyis. De fet, pot ser que tu t’allotgis en un d’ells, són acollidors oi? Si t’agrada socialitzar i ets afable, tal vegada t’adonis que de persones que visquin al barri en trobaràs més aviat poques. No et pensis, abans n’hi vivien moltes. Però han hagut d’anar marxant. Ells, com els comerciants que t’he explicat abans, tampoc podien pagar els preus dels lloguers. Els edificis on habitaven s’han anat buidant progressivament. Els hotels acollidors ocupen ara el seu lloc.

A banda de les gentades de visitants que, com tu, passejaran aquests dies pels carrers de la ciutat, podria ser que et trobessis altres aglomeracions de gent. Portaran pancartes i potser alcen una mica el to de veu. Perdona’ls, sisplau, si en algun moment detectes alguna mirada inquisitiva. No tenen mala fe, de veritat, estaran reclamant, a qui vulgui escoltar-los, poder gaudir de la ciutat, dels seus serveis i espais urbans. No és res personal en contra teu, la teva família o els teus amics. Perdona, insisteixo, el seu possible mal humor. Segurament han hagut de sentir-se dir “xenòfobs” o malalts de turismefòbia i això deu irritar una mica. Són bona gent. No els ho tinguis en compte. 

En fi, Alexei, no voldria cansar-te amb més recomanacions i informacions de context. Podria parlar-te del port, la Barceloneta i la Sagrada Família, però segur que pel teu propi peu ja hi vas a petar en algun moment. Em disculpo si alguna de les meves curiositats t’ha atabalat en excés, reitero la benvinguda i em poso al teu servei per tot allò que puguis menester. Bona estada a Barcelona!