24
de maig
del
2017
Actualitzat
a les
20:42h
L'exconseller i diputat de Junts pel Sí Germà Gordó ha estat breu: "Sempre, sempre he actuat d'acord amb l'ordenament jurídic". Aquesta ha estat l'única afirmació que ha fet el dirigent durant la seva primera intervenció a la compareixença davant de la Comissió d'Afers Institucionals al Parlament per parlar sobre el cas del presumpte finançament irregular que esquitxa Convergència. Interrogat per la resta de grups de l'oposició ha insistit en demanar respecte per la presumpció d'innocència perquè no ha estat citat "ni com a testimoni ni com a investigat". De fet, ha insinuat que totes les acusacions que recauen sobre la seva persona provenen de la guerra bruta de l'Estat a través de "simples i potser interessades filtracions" als mitjans de comunicació. No només s'ha defensat a ell mateix, sinó també als extresorers de CDC Andreu Viloca i Daniel Osàcar: "Que quedi clar que són uns professionals magnífics amb una conducta irreprotxable".
Era "l'aconseguidor" de les comissions per a Convergència com apunta un informe de la Guàrdia Civil i la Fiscalia? Pressionava empresaris perquè fessin donacions al partit? Era ell el contacte dels contractistes amb l'administració pública i el partit? Se'l coneixia amb el sobrenom de Gergori o Gerard? Aquestes són algunes de les preguntes que els grups de l'oposició han posat sobre la taula. Ciutadans i PP li han demanat, a més, que renunciï a la seva condició d'aforat. I és que fa una setmana es va fer públic que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per segona vegada, haurà de tornar a decidir si investiga Germà Gordó en el cas 3%. Ho farà després de rebre la documentació del jutjat del Vendrell, que instrueix la causa sobre el presumpte finançament irregular de CDC. En ser diputat de Junts pel Sí i, per tant, aforat, si s'acaba obrint la causa l'ha d'assumir el TSJC.
Gordó ha recordat que una providència del TSJC del passat 11 de gener deia textualment que no procedia tirar endavant la investigació. Ha replicat que no es feia dir Gregori i que sí s'ha reunit amb empresaris de la mateixa manera que ho ha fet amb sindicats, diplomàtics i col·lectius que li han demanat però sempre actuant "d'acord amb l'ordenament jurídic". Ha insistit que aquestes reunions es produïen, a més, sense la presència de l'extresorer de CDC Andreu Viloca i ha precisat que, en contra de tot allò que s'ha publicat, ni ha anat de cacera ni ha estat mai al palco del Bernabéu, cosa que no vol dir que no li hagin ofert.
El dit acusador de l'oposició
L'oposició ha carregat contra Gordó. La CUP, que just després de la compareixença del diputat ha anunciat que es persona com a acusació popular en el cas 3%, ha retret a Gordó que ho atribueixi tot a les clavegueres de l'Estat. "Hi ha clavegueres a l'Estat i hi ha clavegueres en aquest país", ha sentenciat la diputada Anna Gabriel, que ha afegit que no dubtaran en querellar-se contra ell si troben prou indicis per fer-ho. Ciutadans, per la seva banda, ha acusat Gordó de ser l'"aconseguidor" d'un sistema apuntalat per l'expresident Artur Mas mentre que el diputat del PSC Jordi Terrades ha lamentat la forma d'actuar "sistèmica" de Convergència que va ser destapada per Pasqual Maragall. En la mateixa línia s'ha pronunciat el president de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, mentre que el PP ha advertit que “qui la fa la paga” quan algú "confon la vocació de servei públic amb una altra cosa".
Era "l'aconseguidor" de les comissions per a Convergència com apunta un informe de la Guàrdia Civil i la Fiscalia? Pressionava empresaris perquè fessin donacions al partit? Era ell el contacte dels contractistes amb l'administració pública i el partit? Se'l coneixia amb el sobrenom de Gergori o Gerard? Aquestes són algunes de les preguntes que els grups de l'oposició han posat sobre la taula. Ciutadans i PP li han demanat, a més, que renunciï a la seva condició d'aforat. I és que fa una setmana es va fer públic que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per segona vegada, haurà de tornar a decidir si investiga Germà Gordó en el cas 3%. Ho farà després de rebre la documentació del jutjat del Vendrell, que instrueix la causa sobre el presumpte finançament irregular de CDC. En ser diputat de Junts pel Sí i, per tant, aforat, si s'acaba obrint la causa l'ha d'assumir el TSJC.
Gordó ha recordat que una providència del TSJC del passat 11 de gener deia textualment que no procedia tirar endavant la investigació. Ha replicat que no es feia dir Gregori i que sí s'ha reunit amb empresaris de la mateixa manera que ho ha fet amb sindicats, diplomàtics i col·lectius que li han demanat però sempre actuant "d'acord amb l'ordenament jurídic". Ha insistit que aquestes reunions es produïen, a més, sense la presència de l'extresorer de CDC Andreu Viloca i ha precisat que, en contra de tot allò que s'ha publicat, ni ha anat de cacera ni ha estat mai al palco del Bernabéu, cosa que no vol dir que no li hagin ofert.
El dit acusador de l'oposició
L'oposició ha carregat contra Gordó. La CUP, que just després de la compareixença del diputat ha anunciat que es persona com a acusació popular en el cas 3%, ha retret a Gordó que ho atribueixi tot a les clavegueres de l'Estat. "Hi ha clavegueres a l'Estat i hi ha clavegueres en aquest país", ha sentenciat la diputada Anna Gabriel, que ha afegit que no dubtaran en querellar-se contra ell si troben prou indicis per fer-ho. Ciutadans, per la seva banda, ha acusat Gordó de ser l'"aconseguidor" d'un sistema apuntalat per l'expresident Artur Mas mentre que el diputat del PSC Jordi Terrades ha lamentat la forma d'actuar "sistèmica" de Convergència que va ser destapada per Pasqual Maragall. En la mateixa línia s'ha pronunciat el president de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, mentre que el PP ha advertit que “qui la fa la paga” quan algú "confon la vocació de servei públic amb una altra cosa".