El canvi d'opinió de la Generalitat en el cas Palau tensa l'executiu

L'abstenció sobre la inculpació de Convergència genera debat a la reunió del Govern, en la qual Puigdemont ha defensat, amb arguments jurídics, no variar l'acord de la setmana passada | La direcció del PDECat, encapçalada per Marta Pascal, ha pressionat per distanciar-se de l'herència de CDC | Les resolucions al Parlament han estat decisives perquè l'executiu canviés d'estratègia, tot i que el gest pot no tenir influència jurídica

Reunió del Govern d'aquest dimarts
Reunió del Govern d'aquest dimarts | ACN
Oriol March / Jordi Bes
23 de maig del 2017
Actualitzat el 24 de maig a les 17:59h
El posicionament de la Generalitat sobre la inculpació de Convergència en el cas Palau ha variat en tan sols una setmana. Si fa set dies el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i els consellers Carles Mundó (Justícia, ERC) i Neus Munté (Presidència, PDECat) van acordar no moure's -és a dir, seguir sense actuar contra CDC en el marc del Consorci del Palau-, la reunió de l'executiu ha servit per modificar el plantejament i optar per l'abstenció en la cita que l'organisme cultural ha tingut aquest dimarts a instàncies de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, la trobada del consell executiu ha registrat un "debat intens" sobre aquesta qüestió, que ja fa dues setmanes que s'arrossega.

Un dels que més ha intervingut ha estat el conseller de Cultura, Santi Vila, que s'ha posicionat a favor de canviar de parer -passar del vot contrari a la inculpació de Convergència a l'abstenció- per raons "polítiques". En primera instància, però, Puigdemont no ho veia clar amb arguments estrictament jurídics. El Govern té un informe elaborat per l'auditora PriceWaterhouseCoopers en què es recomana seguir amb l'estratègia de defensa mantinguda fins ara, segons la qual només té sentit anar contra CDC en cas que hi hagi una condemna ferma per part de la justícia. Una condemna, per cert, que segons fonts consultades podria arribar al juny i comportar una multa d'entre 3 i 6 milions d'euros. L'import, segons la Fiscalia, se li podria exigir al PDECat, hereu dels convergents després de la refundació efectuada el 2016.
 

Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, durant la reunió del Govern del 23 de maig del 2017 Foto: Govern


En la cita de l'executiu hi ha hagut retrets creuats, a diferència de la setmana passada, quan la qüestió no es va tractar amb tots els consellers sinó en una trobada entre el president, el vicepresident i els titulars de Justícia i Presidència. Consellers del PDECat, per exemple, critiquen que ERC hagi tingut una actitud tan propera als "comuns" -al capdavant de l'ajuntament de Barcelona, que té la vicepresidència del Consorci del Palau- en aquest afer. També s'ha repassat la votació de la setmana passada al Parlament, quan dues propostes de resolució -una de la CUP i una de Catalunya Sí que Es Pot (CSQEP)- per incriminar CDC es van aprovar. ERC i la majoria d'independents de Junts pel Sí hi van votar a favor, mentre que el PDECat es va abstenir.

"Hem pres una decisió raonable", destaquen fonts governamentals consultades que indiquen que ERC, en certa manera, és artífex del canvi. "No es pot deixar obert el flanc de la corrupció", assenyala aquest dirigent, que també aposta per "no donar excuses" als "comuns" per desmarcar-se del referèndum amb l'argument de les males pràctiques. El cas del Palau va aparèixer en la reunió que va mantenir Puigdemont amb Pablo Iglesias i Xavier Domènech a Madrid abans de fer la conferència sobre el referèndum, i va mantenir-hi la versió segons la qual, jurídicament, el millor era no incriminar CDC per no variar el procediment judicial seguit fins ara.

Als nacionalistes, en tot cas, no ha agradat que els republicans -segons la seva visió- hagin tingut "connviència" amb l'ajuntament, especialment entre Marta Rovira, secretària general d'ERC, i el tinent d'alcalde Jaume Asens. "Potser un altre dia no caldria fer el tuit que es va fer", reflexionava ahir un alt dirigent consultat, en referència al missatge a Twitter amb el qual ERC va respondre a Asens i que va suposar tot l'origen de la polèmica. Junqueras, segons les fonts consultades, ha defensat que governar amb el PDECat genera "alguna tensió" dins dels republicans, especialment en qüestions sensibles com els casos de corrupció, i que a vegades ha de "calmar" els seus. Un corrent de pensament dins dels nacionalistes indica que els republicans "també s'han dividit" en tot aquest procés i que Rovira es va "precipitar".

Dinàmiques internes

La direcció del PDECat, encapçalada per Marta Pascal, ha influït en la decisió que ha acabat prenent el Govern. La coordinadora general, la setmana, ja va tenir una intervenció rellevant per tal que els nacionalistes s'abstinguessin al Parlament en les propostes de resolució de CSQEP i la CUP davant de sectors -enquadrats en l'anomenada "vella guàrdia"- que preferien enrocar-se en el "no" i en la defensa de Convergència. "Són moviments suaus i constants que denoten un cert nou estil", destaca un dirigent consultat del PDECat, que insisteix que tant Pascal com David Bonvehí -número tres de la formació- eren partidaris del canvi de posició governamental.

L'entorn de la coordinadora general assenyala que amb el temps calarà un cert "esperit crític" amb les pitjors herències de CDC. "Són joves, però no són tontos", manté un altre dels dirigents consultats. Des del partit també s'emmarca la defensa de Puigdemont de mantenir el vot contrari a la inculpació en la "manca de lleialtat" d'ERC. El president, dimecres passat, es va assabentar a posteriori que el mateix matí hi havia hagut una reunió de l'executiva dels republicans en què es va aprovar votar a favor de les propostes parlamentàries per incriminar Convergència. A Palau sostenien que això contravenia la posició acordada el dia anterior per Puigdemont i Junqueras.

Asens subratlla que la pressió de BComú obté resultats

A Barcelona en Comú creuen que, sense la seva intervenció, probablement s'hauria passat de puntetes davant del fet que el Govern s'havia negat a inculpar CDC. Per a ells, tan sols es tractava de tornar a l'estratègia que ja havia mantingut el republicà Joan Manel Tresserras quan estava al capdavant del Departament de Cultura. Defensen que el seu paper ha estat essencial per convèncer ara ERC, que s'aprovés el posicionament del Parlament i que el consorci hagi acabat acusant Convergència. Tot i això, són conscients que no poden cantar victòria, perquè ara faltarà que el jutjat accepti divendres el canvi d'estratègia.
 

El tinent d'alcalde Jaume Asens i el gerent Joan Llinares, dimarts passat Foto: ACN


En tot el procés, ha estat clau la relació fluïda que han mantingut el tinent d'alcalde, Jaume Asens, i la secretària general d'ERC, Marta Rovira. Amb el PDECat, en canvi, s'ha produït un trencament. Asens i el conseller de Cultura, Santi Vila, havien concertat una trobada per abordar el conflicte, però Vila la va cancel·lar. La pressió en obert de Colau no va caure gens bé en part de l'executiu català. Després de la reunió del consorci, el tinent d'alcalde ha mantingut un to cordial per relaxar la tensió, i ha agraït especialment el canvi de posicionament de la Generalitat. "No és fàcil rectificar en política, és un mèrit", ha considerat Asens, i ha qualificat la decisió de "valenta". També ha tingut paraules d'agraïment per a l'Estat i el membre de l'Orfeó que han votat a favor d'inculpar Convergència.
Arxivat a