Set lectures espanyoles de l'acte a Madrid: de la «independència impossible» al desig de «diàleg»

Fernando Jáuregui, José Antonio Zarzalejos, Raúl Morodo, Marisa Mercado, José Carrillo, Ramón Tamames i Enrique Tierno analitzen per a NacióDigital el paisatge polític després de l'acte del Govern

23 de maig del 2017
Actualitzat el 24 de maig a les 11:29h
La conferència del president Carles Puigdemont a Madrid, acompanyat pel vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Raül Romeva, va concentrar bona part de l'atenció -i la tensió- política i mediàtica a la capital espanyola. En un moment molt especial. Poques hores després de la victòria de Pedro Sánchez a les primàries del PSOE, quan la classe política espanyola encara estava paint l'impacte del retorn de l'exsecretari general a Ferraz. I el dia abans que es fixés la data per debatre la moció de censura presentada per Podem.

Hores abans, el president espanyol, Mariano Rajoy, va donar la seva particular "benvinguda" a Puigdemont després de la reunió de l'executiva del PP. Rajoy, en un to molt agre, va qualificar de "xantatge antidemocràtic" la proposta de referèndum pactat dels dirigents catalans. El Madrid oficial resta immune a tota proposta que vingui de Catalunya. NacióDigital ha demanat a set figures de la societat espanyola que valorin l'impacte de la conferència i l'estat del conflicte entre Catalunya i l'Estat.     

Fernando Jáuregui: "Dominen els falcons en els dos costats"  

El periodista Fernando Jáuregui no va poder assistir a la conferència de Puigdemont: "Quan vaig arribar, la sala ja era plena de gom a gom". El grup de falangistes que era fora el van insultar: "Em va sorprendre que em diguessin 'separatista!", explica. Jáuregui creu que "tothom té dret a expressar-se i em sembla bé que l'Ajuntament de Madrid cedeixi els seus espais perquè el president de la Generalitat faci una conferència".

Jáuregui creu que en lloc del Congrés, que és on el govern espanyol demana a Puigdemont que vagi a presentar la seva proposta de referèndum, "el president de la Generalitat hauria d'anar al Senat, que és la cambra territorial". "No entenc perquè li ho van impedir", afegeix.

El veterà periodista creu que les dues posicions enfrontades estan massa enrocades: "Crec que tots fan les coses malament, dominen els falcons en els dos costats. Falta realisme en el govern espanyol i en el català. Tot és molt desmesurat. El que cal és parlar". Creu que hi ha una sortida política al conflicte: "L'article 152.2 de la Constitució obre una escletxa per a un referèndum. Pel que no l'obre és per a la independència".

Jáuregui no creu que l'elecció de Pedro Sánchez suposi un factor nou pel que fa a desbloquejar el conflicte català: "A aquestes alçades, parlar de federalisme ja no resol res. Sánchez no té solució per això. En tot cas, abans que desbloquejar altres coses, ha de desbloquejar la situació al PSOE".

José Antonio Zarzalejos: "El problema no es resol només amb voluntat política"

El periodista José Antonio Zarzalejos va assistir a la conferència. "Pel que fa a l'auditori -explica-, en una sala de 262 seients, amb la presència de persones provinents de Catalunya i la premsa, cal dir que ni el Madrid polític ni el social van anar a escoltar el president Puigdemont. El propòsit d'efectivitat de l'acte va ser limitat". El periodista destaca "el to amable però mantenint el fons de la qüestió, que no és la declaració unilateral d'independència -hi va haver poques referències a la independència- sinó un referèndum acordat que, tot i que es perdés, permetés a Catalunya assolir un precedent que necessita per seguir el seu camí històric".

Zarzalejos creu que "la resposta que ha obtingut Puigdemont de l'Estat ha estat la indiferència". "La conferència, a més, ha coincidit amb la publicació de l'esborrany de la llei de desconnexió, que té un aire impositiu que ha generat un rebuig generalitzat. La filtració li ha anat molt malament a l'acte del president Puigdemont", sosté.

Per l'analista, "el problema no es resol només amb voluntat política perquè hi ha una realitat jurídica i constitucional que no es pot eludir". Segons Zarzalejos, "seria possible una via que portés a recuperar en part l'Estatut original del 2006, i que impliqués una reforma del finançament que fos una millora, assegurar uns aspectes competencials i una proclamació més clara de la realitat nacional catalana. Però el joc no s'obrirà més".    

Raúl Morodo: "tancar-se al búnquer no porta enlloc"

Acadèmic i ambaixador, braç dret de Tierno Galván en el Partit Socialista Popular dels anys de la transició, Raúl Morodo diu que és un "català consort" perquè està casat amb una catalana, el que li dona una visió àmplia sobre la situació que viu Catalunya. Per Morodo, "que el president de la Generalitat catalana faci una conferència a Madrid, sigui on sigui, forma part dels usos polítics en una societat plenament democràtica". "La informació i el diàleg són sempre útils", afegeix. Morodo troba positiva la iniciativa de Puigdemont: "Fer coses sempre és bo. Tendir ponts és bo, tancar-se al búnquer no porta enlloc".

Morodo creu que "la línia del govern espanyol és tancada, però fins i tot en la intervenció de Rajoy ja hi ha un cert intercanvi. Proposar que Puigdemont parli en un altre lloc, en aquest cas el Congrés, ja és un avenç", assegura aquest diplomàtic que es confessa "optimista a llarg termini".  
 

Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Manuela Carmena, aquest dilluns a Madrid. Foto: Govern


Marisa Mercado: "S'ha de desdramatitzar el procés"

La sociòloga Marisa Mercado és coordinadora de la Lliga espanyola de defensa dels drets Humans i secretària general de l'agrupació socialista del Retiro. Aquests dies està contenta. El seu candidat, Pedro Sánchez, ha guanyat les eleccions primàries socialistes. Mercado creu que "el triomf de Sánchez pot ajudar a resoldre el conflicte amb Catalunya". Per ella, el diàleg és la medecina que tot ho cura i afegeix: "Ha faltat diàleg i respecte amb Catalunya".

Marisa Mercado defensa l'alcaldessa Manuela Carmena per haver convidat Puigdemont: "L'Ajuntament és la casa de tots i Carmena ho ha fet molt bé". La sociòloga assegura que "no es pot substituir un nacionalisme per un altre, i a mi el que em fa por és el nacionalisme espanyol: davant del tema que planteja Catalunya, s'ha de desdramatitzar el procés". "I el que cal, com propugna Ian Gibson en el seu darrer llibre, Aventures ibèriques, és aprofitar la riquesa que suposa tenir tantes llengües i cultures a la península", sentencia. Malgrat tot, es mostra optimista: "El diàleg s'acabarà imposant".

José Carrillo: "Hi ha massa intransigència en els dos costats"

Exrector de la Universitat Complutense de Madrid, el matemàtic José Carrillo Menéndez és un intel·lectual d'esquerres, fill de l'històric dirigent del PCE Santiago Carrillo. Declara a NacióDigital que "el moment en què es produeix l'acte de Puigdemont és molt difícil. Hi ha massa intransigència en els dos costats". Carrillo, que defensa que l'Ajuntament de Madrid té tot el dret a convidar el president de la Generalitat, creu que "la correlació de forces no sembla favorable a un procés d'independència i si això continua així, anem a un xoc de trens".

Carrillo també critica l'actitud del govern espanyol: "Rajoy no ha fet cap gest envers Catalunya, cap ni un. S'ha anunciat un reforçament de les inversions de l'Estat a Catalunya, però es va veient que a l'hora de la veritat no hi ha  una plasmació concreta en els pressupostos. Això pot acabar com el rosari de l'aurora".    

Ramón Tamames: "L'actitud de Carmena és contrària a l'esperit constitucional"

Economista, antic dirigent del PCE durant la transició, Ramón Tamames ha fet una evolució ideològica. La seva actitud davant el procés sobiranista és manifestament hostil, com va expressar en un llibre titulat ¿A dónde vas, Cataluña?. Segons ell, la conferència de Puigdemont no canvia res. En declaracions a NacióDigital, Tamames sentencia que "Catalunya no pot ser independent i, a més, és impossible. Els catalans van votar la Constitució espanyola amb una gran majoria i un gran entusiasme. Per mi, aquesta adhesió és el més important".

Tamames es mostra molt dur amb l'alcaldessa Manuela Carmena, "l'actitud de la qual és contrària a l'esperit constitucional i no té ni l'1% del meu suport". "On hauria d'anar Puigdemont és al Congrés, com va fer Juan José Ibarretxe. Puigdemont ha dit que ell no és Ibarretxe, però Ibarretxe es va mantenir dins de la legalitat", sosté.

Tamames completa l'argumentari: "Puigdemont em va dir un dia que havia estudiat amb els meus llibres. Doncs no ha après molt". "Catalunya pels dirigents sobiranistes és només un negoci", assevera l'economista. "Si no, que li ho preguntin a Jordi Pujol, i al seu fill, que ara viu en un gran hotel".

Enrique Tierno: "Això va cap a l'article 155, i seria una tragèdia"

Fill d'un dels alcaldes llegendaris de Madrid, Enrique Tierno Pérez-Relaño és membre de l'Acadèmia Europea de Doctors i doctor en Ciències Físiques. Coneixedor de la realitat catalana, contempla amb preocupació el que està passant. En la seva opinió, "el govern del PP ha adoptat una actitud duríssima davant la conferència de Puigdemont perquè li interessa exacerbar el clima de confrontació. És una manera de posar en segon ordre tots els escàndols de corrupció que el tenallen".

Enrique Tierno defensa que s'obrin converses entre el govern de l'Estat i la Generalitat, el que anomena "un canal diplomàtic": "Entenc que Puigdemont no vulgui anar al Congrés, conegut el precedent del Pla Ibarretxe. Per anar-hi, en tot cas, caldria que prèviament s'hagués obert una via de diàleg".

"La conferència del president Puigdemont es produeix just quan l'elecció de Pedro Sánchez crea un nou factor d'incertesa. Al govern del PP, de cop, se li ha girat el guió previst". Tierno també es mostra crític amb el sobiranisme: "El text de la llei de desconnexió, que es pot entendre com un programa de màxims, sembla escrit pels més radicals i crec que mostra algun dèficit democràtic, amb una judicatura condicionada pel poder polític, i no contempla l'escenari de derrota en el referèndum". Enrique Tierno creu que "hi ha una gran distància entre el pla de la realitat, amb un executiu espanyol tancat en banda, i el virtual, el dels sentiments i les ambicions catalanes. Temo que això va cap a l'article 155, i seria una tragèdia per l'Estat i per Catalunya".