22
de maig
del
2017
Actualitzat
a les
12:30h
Els rectors Margarita Arboix, Joan Elias i Enric Fossas, aquest matí. Foto: ACN
Els rectors de la UB, Joan Elias, de la UAB, Margarita Arboix, i de la UPC, Enric Fossas, han explicat avui en una trobada informativa la problemàtica financera que travessen les universitats, "que estem convençuts que és un tema de país", en paraules de Joan Elias. Com ha recordat el rector de la UB, les tres institucions, que són les més antigues, representen el 70% dels estudiants presencials a Catalunya i una part considerable de la recerca d'excel·lència i de la transferència de coneixement.
Elias s'ha queixat que la universitat i la recerca no forma part de les prioritats de les agendes polítiques, una cosa que, un cop superada l'etapa més dura de la crisi, és absolutament prioritari invertir en universitat i recerca. "El sistema universitari català està clarament infrafinançat" i té efectes molt evidents quant a personal i infraestructures. Si no es resol, "deixarem de ser un sistema d'universitats d'excel·lència". "El model actual de finançament està esgotat i s'ha de revisar", ha reblat el rector.
Totes les universitats públiques pateixen problemes d'infrafinançament. Però la situació de la UB, la UAB i la UPC presenta unes problemàtiques pròpies que no tenen les altres, per història -són les institucions més antigues-, estat de les infraestructures, envelliment de plantilla i dimensió. Ho ha expressat gràficament Jon Elias: "A la nostra Facultat d'Economia hi cap quasi tota la UPF".
Margarita Arboix, rectora de l'Autònoma, s'ha referit a la problemàtica del personal, amb la jubilació de personal acadèmic i del PAS que no ha estat reposat: "En professorat tenim un 36% de personal de més de 55 anys", ha explicat, que és un tret més accentuat en les universitats històriques. Arboix ha fet esment també a la necessitat de millorar les infraestructures, un tema més urgent a la UB, la UAB i la UPC: "Rebem fins a 22 milions en infraestructures i ara només en rebem un milió". "És imprescindible un finançament més adequat. Les universitats catalanes estan ben situades en els rànquings internacionals, però això és fruit d'un esforç enorme".
Arboix ha exposat les dades sobre despeses públiques per estudiant en altres països. A Àustria hi ha un finançament de 12.600 euros per estudiant. A Finlàndia, 12.000, a Escòcia és de 16.000. A Catalunya és tan sols de 6.000 euros. Arboix ha dit que països que han estat molt afectat per la crisi, com Itàlia i Portugal, han invertit en la universitat. "Invertir en la universitat és invertir en futur", ha reblat.
La rectora de la UAB ha dit que "els recursos bàsics no estan garantits". I ha afegit que "estem en un moment crític. En deu anys moltes titulacions que hi ha ara estaran obsoletes. Ens cal formar professors, noves estructures i laboratoris. I això vol dir que ens cal finançament i previsió".
Enric Fossas, de la Politècnica, ha dit que el sistema de finançament que reclamen ha de garantir l'autonomia de la universitat, minvada els darrers anys. Ha criticat que el Parlament, en els pressupostos d'aquest any, no ha tingut en compte les prioritats de la universitat. Ha recordat que "el 2006 ja s'havia previst un increment de la partida fins arribar als 1.000 milions el 2010, i en lloc d'això ara estem en 700 milions". Fossas ha explicat que, amb el model actual, els ingressos públics no cobreixen el capítol 1 (les nòmines del personal) quan l'hauria de garantir.
Elias ha explicat que es pot fer un salt endavant en el relleu del personal docent i del PAS per aprofitar el talent d'una nova generació de joves universitaris i investigadors, però no es pot fer de manera improvisada. Ha recordat que "els grans avenços en coneixement tecnològic els fa la generació més jove, per sota dels 30 anys, i aquesta és la gent que ens cal".