Canal Madrid: anàlisi

PSOE: entre la pau dels cementiris i la convulsió permanent

Si guanya Díaz hi haurà calma orgànica però el partit s'allunyarà dels votants, queixosos amb haver deixat governar Rajoy

Sánchez, sense cap suport orgànic però amb possibilitats de vèncer entre les bases, haurà de pactar amb els barons

, Madrid | 19/05/2017 a les 16:45h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Política, anàlisi, Pedro Sánchez, primàries PSOE, PSOE, Canal Madrid
Díaz i Sánchez, mirant López al debat del PSOE | Flickr PSOE
"Guanyi qui guanyi, el partit està trencat". La frase d’un antic dirigent del PSOE descriu una fissura interna que ha traspassat totes les capes de la militància i que amenaça ara el futur de la formació. Situats entre l’espasa de Podem i la paret del PP, els socialistes espanyols hauran d’elegir un nou líder sabent que cap dels candidats els portarà a una victòria a les urnes a curt termini, i conscients que les primàries són un episodi més d’una guerra inacabada on–independentment del resultat- ja han perdut bona part del seu capital polític.
 
Pedro Sánchez i Susana Díaz arriben a la recta final del procés amb un empat tècnic que fa preveure una nit electoral llarga. Un cop amortitzat l’impacte de la candidatura de Patxi López, atrapat entre dos focs, un i altre bàndol han configurat blocs antitètics i sense relació entre ells. Dos PSOE enfrontats que ofereixen respostes diferents a les dues preguntes que planen sobre el futur del partit: Qui és l’enemic, i quin és el model territorial que cal defensar davant el procés independentista a Catalunya.
 
La batalla a mort (política) entre Susana Díaz i Pedro Sánchez amenaça a més de deixar un reguitzell de víctimes col·laterals. L’entorn de l’exsecretari general del PSOE dona per fet que una victòria de la presidenta andalusa anirà acompanyada d’una depuració a tots els nivells, mentre que bona part dels diputats al Congrés –començant pel portaveu, Antonio Hernando– contenen la respiració conscients que una victòria de Pedro Sánchez pot derivar en una guerra oberta entre la nova cúpula de Ferraz i el grup parlamentari que –tret de 15 diputats– es va abstenir a la investidura de Rajoy.

El temps fins a les primàries per escollir el candidat del 2019 a la Moncloa haurien de permetre consolidar lideratges per no esfondrar-se

De les dues opcions, la victòria de Sánchez és la que pot generar més turbulències. No només per les maniobres del nou secretari general per controlar uns quadres que el van foragitar, sinó també per l’amenaça latent d’una revolta que es podria repetir al Congrés del PSOE del 16, 17 i 18 de juny, on els delegats de les federacions –i no la militància del partit– elegirà l’executiva. Sánchez es podria veure obligat a compartir la seu de Ferraz amb un equip hostil i a les ordres de la vella guàrdia del PSOE.
 
Per evitar-ho, però, encara disposaria d’alguns dies de marge per signar la pau amb els barons. Els congressos territorials que se celebraran del 24 al 28 de maig–on es designen els delegats del Congrés Federal- li brindarien una oportunitat per refer ponts i teixir aliances que proporcionin estabilitat a mitjà termini. En part, la seva caiguda d’ara fa set mesos va ser fruit de la manca de mà esquerra en el tracte als quadres del partit, i ara li caldria no repetir errors.
 
L’elecció de Susana Díaz, per contra, permetria garantir la pau orgànica durant una temporada llarga, però aguditzaria el divorci entre la direcció i els votants. La presidenta andalusa podria optar per una oposició contundent a Rajoy per no donar gaire combustible gratuït a Podem, però sense un programa electoral clar –com es va veure a la presentació d’aquest dilluns– necessitaria temps per construir una alternativa solvent. A més, com a líder del PSOE es veuria pressionada per abandonar la presidència de la Junta d’Andalusia, font del seu poder, i hauria d’intentar actuar com a cap de l’oposició des de fora del Congrés, perquè –com Sánchez– no és diputada.
 
Sigui qui sigui el pròxim secretari general del PSOE, les primàries d’aquest diumenge podrien ser només l’avantsala d’una altra gran batalla. Un cop superat el Congrés, i abans de la convocatòria d’eleccions al 2019, el partit haurà de celebrar unes altres primàries per elegir el seu candidat a La Moncloa. Caldrà veure si en aquest temps els socialistes han estat capaços d’apuntalar la seva alternativa o si, com ha passat a mitja dotzena de partits socialdemòcrates europeus, s’han esfondrat víctimes de la divisió interna i la manca de projecte.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Sigui com sigui, votar és el camí
Anna Perenna, 19/05/2017 a les 19:48
+12
-0
Sigui com sigui el resultat, és bona cosa que es pugui votar.
A cada casa. A cada partit. en cada nació. Com la nostra nació, Catalunya. Volem votar.
Susana i els vells
Fritz, 19/05/2017 a les 20:43
+12
-0
La Díaz representa la casta dels barons més arnats del vell PSOE corrupte i de les portes giratòries. El Pedro una renovació benintencionada, però, impossible. España y yo somos así, señora. El franquisme sociològic, la falta de mentalitat democràtica, la unidad de la sagrada constitución, las peculiaridades regionales. Gran enredada la del 78, el 23-F, la Loapa...
La cueva de Alí Babá.
Anònim, 20/05/2017 a les 11:52
+13
-0
El único acto que puede reabilitar al PSOE,y devolverle cierta credibilidad es que se pongan de acuerdo, entre ellos y demás partidos políticos,y logren que Rajoy y el P.P. Dejen el poder de este País.Y mucho cuidado con C´s, que ignoro que tontería de pactos firmó con el P.P. Pero la realidad es que la corrupción y el mal gobierno no solo sigue sino que ha aumentado. Sin ir mas lejos la semana pasada,al hacer público parcialmente el secreto de una de las causas, salieron como 51 personas mas ,así de golpe.......Y aquí no pasa nada......Fueran catalanes otro gallo cantaría.
El gobierno actual habla demasiado de Catalunya, 3%, Pujols, que existen y hay que erradicarlos, de esto no hay duda alguna, pero para ellos (P.P.) es una cortina de humo para ocultar su enorme trama de corrupción. Tienen tantas causas abiertas que ya se me escapan todos los nombres que llevan las mismas.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Ximo Puig i Susana Díaz, en un acte del PSC amb les alcaldesses de Santa Coloma de Gramenet i l'Hospitalet | ACN
Pep Martí
01/01/1970
Ximo Puig afronta una complicada batalla interna, amb unes primàries el 16 de juliol, després que hagués apostat per Susana Díaz enfront de Pedro Sánchez
01/01/1970
El rotatiu francès confronta les opinions del diputat de Junts pel Sí i del dramaturg Albert Boadella, a favor i en contra de la independència de Catalunya, respectivament
01/01/1970
L'afluència puja un 13% en relació a l'any anterior | Els serveis de neteja han recollit 19 tones de residus i els Bombers han actuat en 117 incendis
Exhumació de la fossa comuna de Figuerola d'Orcau | Jordi Ubach
01/01/1970
La setmana a NacióDigital, resumida en deu imatges
Puigdemont i Junqueras amb Domènech i Alamany | ACN
Roger Pi de Cabanyes | 32 comentaris
01/01/1970
Rajoy creu que la situació política a Catalunya derivarà cap a unes eleccions que forçarà els republicans a pactar amb el partit que lidera Domènech | Dona per fet que el sobiranisme no tindrà prou capacitat de mobilització per fer possible el referèndum
Theresa May, aquest dijous a Brussel·les | Europa Press
Pep Martí
01/01/1970
Els britànics van obrir una profunda crisi al continent el 23 de juny del 2016: el seu "sí" a sortir de la Unió Europea va esquinçar el projecte comunitari | Les eleccions a França i al Regne Unit han modificat les coordenades tot just en el primer aniversari del referèndum
El vídeo d'un conductor negre sent tirotejat per un policia, a Cuatro | Cuatro
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«Portem anys amb uns programes informatius -Telecinco, Antena 3, Cuatro- que són purs mostraris de successos escabrosos, d'imatges morboses»