televisió

«Twin Peaks»: les claus de la sèrie que va canviar la ficció televisiva

La tercera temporada de la sèrie de David Lynch es podrà veure a Catalunya el proper 22 de maig, vint-i-quatre hores després de l'estrena als Estats Units

| 19/05/2017 a les 06:50h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Cultura, claus, David Lynch, Twin Peaks, Sèries de TV
«Qui va assassinar Laura Palmer?», la gran pregunta de la promoció de «Twin Peaks» | Twin Peaks
Twin Peaks és a punt de tornar amb una esperadíssima tercera temporada, i l'expectació és màxima. Què haurà fet el geni de David Lynch amb la sèrie que va revolucionar la manera de veure televisió a finals dels 80?. Aquelles dues temporades, especialment la primera, van ser l'inici d'una nova era catòdica, una revolució que va provocar la febrada per saber-ho tot de cada personatge, localització, escena o diàleg. Una sèrie que va ser un cop de puny a les convencions que hi havia establertes, i que el pas del temps només ha pogut consolidar com un gran mite. La nova temporada arriba aviat, el 22 de maig. Abans, repassem les claus que han convertit Twin Peaks en la sèrie que ho va canviar tot.


1. Que no era semblant a res. David Lynch ja havia rodat algunes de les pel·lícules més destacades de la dècada dels 80, i volia posar el peu al món de la televisió. La seva incursió va provocar esglais, teories i cabòries tan diverses que tot plegat acabaria sent una bogeria no apta per a cardíacs.

2. Per la música d'Angelo Baladamenti. Quin no recorda les notes hipnòtiques, misterioses i terriblement angoixants de la melodia de la careta? Una meravella de les bandes sonores: addictiva, inquietant, boirosa, terrorífica i naïf. El punt necessari per crear una atmosfera que encara avui és única i irrepetible.


3. L'assassí, aquella gran enganyifa. Molts espectadors es van sentir decebuts, d'altres desconcertats, els de més enllà, histèrics perduts. Però aquella era la grandesa de la història: que, al final, saber qui havia assassinat la Laura Palmer era el menys important. Una enganyifa deliciosa.


4. Perquè va començar la dèria per les sèries. I en va expandir l'univers. S'havia acabat allò de l'argument pla, dels bons-boníssims i dels dolents-dolentíssims, perquè entrava al cor més obscur de la vida en una petita ciutat que no acostuma a sortir als mapes. I perquè va demostrar una narrativitat que encara avui sona moderna, desacomplexada, estranya i poderosa.

5. El carisma de l'agent Copper. Ell va ser el gran protagonista d'una història coral. Amb aquella manera de relacionar-se amb els veïns del poble, amb la companyia impenitent d'aquella gravadora on tot quedava enregistrat. Potser el personatge de ficció de més carisma de la història recent de la televisió.


6. No cal entendre res, ni saber-ho tot. Molts anys abans de la febrada de Lost, l'altre gran punt d'inflexió en la història serièfila, Twin Peaks ja va demostrar que podia construir una gran trama i mantenir enganxades milers de persones sense la necessitat d'haver-ho entès tot. És que.. realment hi havia alguna cosa a entendre?

7. És part de la cultura popular. Poques obres arriben a traspassar el "hype" d'un moment o d'una moda. Twin Peaks ho va fer, arribant a ser part de la cultura popular. La cara gèlida de Laura Palmer. El pare de Laura Palmer. En Bob. Les carreteres, els camins pel bosc. L'hotel. El Sheriff Harry S. Truman. I el cartell d'entrada a una dimensió desconeguda. I pel nan, evidentment. I per l'escena del somni de Cooper amb el nan.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Gran serie
Pako Jones Menda, 20/05/2017 a les 17:20
+0
-0
La vaig veure tota, pero encara no se qui va matar a la Laura.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Carles Puigdemont durant la seva entrevista amb Jordi Évole | La Sexta
Oriol March | 16 comentaris
01/01/1970
El president de la Generalitat, en una entrevista al programa "Salvados" de La Sexta, assegura que el Parlament proclamarà la independència en cas de victòria del "sí" en l'1-O | Veu "poc probable" que els Mossos retirin urnes si hi ha 2.000 persones davant dels col·legis electorals
Ferran Casas
01/01/1970
El coronel De los Cobos vol donar avui ordres a Trapero mentre els promotors del 9-N dipositen avals al Tribunal de Comptes. Defensen l'estat de dret fent-lo cada cop més estret. Avui també són protagonistes el piromusical de la Mercè, Angela Merkel i el seu triomf amarg, el cantautor italià Venditti, Podem, els toros i Ruíz Zafón
01/01/1970
En un comunicat, lamenten que el programa hagi demanat als seus oients que informin dels moviments dels cossos policials espanyols
Cospedal no ha cridat a files els espanyols per evitar l'1-O | Ministeri Defensa
Sergi Santiago | 5 comentaris
01/01/1970
Els manifestants independentistes tampoc han robat armes a la Guàrdia Civil, ni Cospedal ha cridat a files a tots els espanyols per aturar l'1-O
La corredora de curses de muntanya Núria Picas, després de l'entrevista. | Josep M. Montaner
Aida Morales | 8 comentaris
01/01/1970
La corredora de curses de muntanya, sempre compromesa amb la independència, no descarta tornar a competir pel primer lloc a l'Ultra Trail del Mont Blanc
Alts càrrecs del Govern detinguts, amb Oriol Junqueras i Carme Forcadell, a la Ciutat de la Justícia | Sergi Cámara
01/01/1970
Rajoy no ha volgut obrir el camí del 155 però ha optat per vies menys costoses políticament deixant sense autonomia financera la Generalitat i encaminant la presa de control dels Mossos | El temor a l'èxit del referèndum ha fet que opti per impedir-lo per la força amb una causa general i un desembarcament policial
Mercè Molist | 1 comentari
01/01/1970
El jove de 21 anys havia ajudat a fer visible a la Xarxa la informació per anar a votar l'1-O distribuint còpies "mirall"